ELS PREMIS VALLVERDÚ PER A LA REFLEXIÓ

Publicat el 15 de novembre de 2006 al diari Bon Dia     Al marge de les negociacions per acabar de constituir el nou Govern de l’Entesa per al Progrés, durant aquesta setmana estan passant moltes més coses, i una d’elles és el cicle de conferències dels Premis Vallverdú, que aquest divendres es concediran a l’Auditori Enric Granados en el marc d’una nit literària que tindrà com a convidat d’honor el cantautor Georges Moustaki. 

Al cicle de conferències hem optat per escollir un tema calent enlloc de dedicar-lo a qüestions més literàries. Per aquest motiu, hem convidat la ciutadania de Lleida a reflexionar sobre la llibertat, i més concretament sobre les diferents amenaces que s’intueixen sobre la capacitat de decisió de les persones i els pobles. En aquest exercici d’anàlisi hem tingut la sort d’estar acompanyats per tres pensadors altament compromesos amb la defensa de la llibertat: Marc Carrillo, Víctor Sampedro i Enrique Gómez-Reino, qui tanca aquesta tarda el cicle amb la seva conferència a l’IMAC. 

És paradoxal, però quan sembla que de més llibertat gaudim més ens angoixen els diferents inputs que ens adverteixen sobre la fragilitat del sistema de llibertats que caracteritza el segle XXI a Occident. Òbviament, no s’ha complert la fatídica premonició de George Orwell, però el seu Gran Germà s’ha convertit en el títol d’un experiment televisiu de força èxit popular basat en la lliure renúncia a la llibertat. 

De fet, qualsevol reflexió al voltant de la nostra capacitat de decisió personal i com a poble ens porta a analitzar el paper dels mitjans de comunicació, abans garants de les llibertats i, ara com ara, objectes de les sospites dels qui pensen que la globalització, no només econòmica sinó també informativa, és un dels primers enemics de les llibertats. 

Mai no havíem tingut accés a l’infinita quantitat d’informació que avui en dia entra a qualsevol llar, però mai tampoc no havíem tingut una idea tan unitària i uniforme del món que ens envolta. Òbviament, això que acabo d’escriure és una exageració, però potser no tant, ja que existeixen els canals d’informació que ens donen una visió alternativa a l’anomenada oficial, però continuen existint al marge del gran públic, potser ja educat en la recepció d’una determinada línia de pensament global. 

Les normes que han de regular la convivència i la cohesió d’una societat ja condicionen l’exercici de la llibertat, ens diran no sense raó. I és cert, cada persona accepta renunciar a determinats àmbits de lliure actuació en benefici del benestar col·lectiu. La diferència, i potser el quid de la qüestió, està en la magnitud d’aplicació d’aquestes variables.

Aquest principi regulador pot funcionar sense moltes tensions en una societat feta a mida de les seves persones, una societat nacional o local. Però quan la mateixa regla s’aplica a bona part del planeta i les normes es dicten en una petita part d’aquesta societat global, les tensions apareixen de manera més que evident. Quan la seguretat s’anteposa a la llibertat, com succeeix a Occident des de l’atemptat de les Torres Bessones, l’ombra del Gran Germà orwellià es fa més i més gran.

La discrepància, en aquest context, ja no pertany al gènere de la discussió sinó que es converteix en una potencial amenaça contra la seguretat. Quina seguretat? La de tots, ja que el terror global ens converteix a tots en potencials víctimes que han de ser defensades a costa de renunciar a determinades parcel·les de llibertat.  Fet i acceptat aquest discurs, ens endinsem en el perillós terreny que ens va menjant capacitat de decisió, paradoxalment, pel nostre bé…

Reflexionar i debatre sobre aquestes i d’altres idees és la lliure proposta que enguany hem dissenyat pels millors Premis Vallverdú dels darrers anys.