> En termes mensuals l’IPC català ha incrementat un 1,4%, per l’encariment del vestit i calçat (habitual en aquestes dates, per l’inici de temporada), dels carburants i dels hotels i restauració.
> En termes interanuals l’evolució dels grups de despesa registra pocs canvis respecte el mes anterior. El grup amb un creixement de preus més elevat respecte un any abans és el de begudes alcohòliques i tabac, si bé ha moderat la seva taxa de creixement interanual fins un 6,6%. Altres grups amb creixements elevats són l’ensenyament (6,4%) i els hotels, cafès i restaurants, que registren una nova acceleració i assoleixen la taxa més alta dels darrers anys, d’un 5,6%. Val a dir que l’increment interanual d’aquest grup també reflecteix en part el fet que la Setmana Santa hagi coincidit aquest any a l’abril, mentre que al 2006 va caure al mes de març. En sentit contrari, s’ha de destacar la reducció dels preus en l’apartat de la medicina, (d’un 1,8%), per l’abaratiment en els medicaments.
> La inflació subjacent tampoc ha variat a Catalunya, i resta en un 2,9%. Per components, els serveis continuen com el capítol més inflacionista (4,3%), mentre que els béns industrials són els més moderats (1,2%), si bé s’han accelerat lleugerament al mes d’abril.
> Evolució al conjunt de l’Estat. L’IPC corresponent a tot l’Estat ha registrat un increment mensual d’un 1,4% a l’abril, i la inflació interanual es redueix en una dècima fins un 2,4%. Les comunitats autònomes amb una inflació interanual més elevada han estat Múrcia (2,9%) i Catalunya (2,7%), mentre que la taxa més moderada correspon a Canàries (1,8%).
> El diferencial d’inflació de Catalunya respecte Espanya, ha registrat un petit augment per tercer mes consecutiu: al mes de febrer era de 0,1 punts percentuals, al març de 0,2 punts i a l’abril ha pujat fins a 0,3 punts. Tot i això, si s’analitza el segon decimal, s’observa que la desviació pràcticament no ha variat en aquest mes. Els grups de despesa amb un diferencial més elevat amb Espanya han estat l’ensenyament (que des de finals de 2006 ha augmentat molt el seu diferencial), les despeses d’habitatge (que en aquest mes han moderat els seus preus al conjunt de l’Estat), els hotels, cafès i restaurants i les altres despeses (que inclou fonamentalment béns per a la cura personal i les assegurances).
> A Espanya la inflació subjacent s’ha mantingut en un 2,5%, i el diferencial de Catalunya en termes subjacents continua situat en 0,4 punts percentuals. La major desviació correspon a l’alimentació elaborada, begudes i tabac, així com als serveis.
> Evolució a la zona euro. A la zona euro l’indicador avançat pel mes de març assenyala un lleu descens de la taxa d’inflació fins un 1,8%, en nivells molt baixos i per sota de l’objectiu d’inflació d’un 2%. El diferencial de Catalunya respecte la inflació de la zona euro continua essent més baix que al 2006, tot i que ha repuntat en els darrers dos mesos: al mes d’abril ha estat de 0,9 punts en el cas català, quan al mateix mes de 2006 era de 1,5 punts percentuals. A més, la desviació continua essent àmplia quan es considera la inflació subjacent, que en l’àmbit de la zona euro resta molt moderada (en un 1,9% amb dades fins al març).
(PDF, 164kB)
Data de publicació:11/5/2007
