Redacció
dimarts, 15 maig de 2007
|
Ficaris TV & Youtube cartesal@ficaris.comPer participar i escriure al Ficaris.com podeu adreçar els vostres correus a :
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
propostes 25.000 Visitants i + de 230 Notícies !Hem rebut 25.000 Visitants al Ficaris i hem publicat més de 230 notícies Gràcies a tots per la vostre col.laboració i suport, en nom del Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la Breus (click al titular)El Confidencial del Ficaris.comFicaris Confidencial recull els rumors que corren per Figueres.Una secció oberta a la participació i a la lliure opinió.Ficaris.com és reserva el dret de retirar els comentaris ofensius a persones o institucions.Ficaris.com no és fa responsable dels continguts publicats; aquests provenen de les lliures i espontànies col.laboracions dels lectors.Participa-hi! Fem Comerç!L'ajuntament endega una campanya per promocionar el comerç figuerenc, conscient de que l'enorme sacrifici que molts comerciants han hagut d'empendre els passats anys, per oferir actualment una de les ofertes comercials més atractives de Catalunya. Subscripció Gratuïta!Ara és pot fer subscriptor del Ficaris.com i rebre periódicament el resum de notícies del Ficaris.com al seu correu electrònic! Edicions de FigueresEl pla urbanístic més important que mai s´haurà executat a FigueresLa inversió urbanística més important feta mai a Figueres, amb un pressupost de més 11 milions d´euros en un àmbit de 14,5 ha., que pemeterà cosir el teixit urbà entre el carrer Rec Arnau i l´Horta Capallera, entre el Cendrassos i l´Av. Perpinyà. Nova vialitat, nous equipaments públics i noves zones verdes i espais lliures ocupant el 67,63% del sòl, amb creació del Parc de les Aigues, que es convertirà en el segon gran parc urbà de Figueres i que tindrà al Mas Torrent, que passarà a titularitat pública, com a element central. Una actuació emblemàtica, actualment en fase de licitació d´execució d´obres, que s´iniciarà en el segon trimestre d´aquest any. Darrera Hora-Món
AudiènciesUsuaris: 3Notícies: 274 Enllaços web: 17 Visitants: 28623 Reproduccions
|
La Columna de Pere Casellas
“Slogan” Després dels primers dies de campanya queda clar que a la ciutat només hi ha una opció sòlida, la del PSC, en Joan Armangué és l’únic que ofereix un projecte per a tota la ciutat, l’únic que és capaç de pensar la ciutat de forma global. Un exemple: regeneració de la Figueres Oest amb la construcció de la nova estació, construcció d’un nou CAP o construcció d’un nou passeig que unirà les Moragues amb la Marca de l’Ham. Fora de les propostes que presenta el PSC, l’oposició, com sempre, sense projecte i sense nord, això quan no menteixen descaradament o conspiren a veure si faran el tripartit estrafolari o ves a saber què, però per part d’ERC-PP res de res fum. No deixa de ser interessant acabar constatant que a Figueres només hi ha dues opcions, un cop descartats ERC-PP per manca de projecte, la de CiU que ens recorda aquella Figueres de Marià Lorca, ja llunyana, grisa i elitista. La proposta d’en Santi Vila és el retorn a allò, al govern només per una part: “els de sempre, de tota la vida”, ara bé almenys és una idea, això si de dreta i conservadora i a més no s’amaga de dir-ho. Altra tema és el “Visc a Figueres”, s’imaginen que faria amb l’Ajuntament algú que és capaç de malbaratar un “slogan” electoral només per rancúnia? Doncs ben fàcil: res perquè res és el que fa amb la seva campanya i els seus recursos: dilapidar-los en missatges que no proposen ni construeixen. Això quan no és menteix i es pretén fer passar bou per bèstia grossa i pel que fa a la nova estació dir-la cada vegada més grossa...la mentida. Pere Casellas 1er secretari del PSC a Figueres La Columna de Pere Pujulà Aquesta setmana, el dijous dia 10 de maig, i tan sols després de menys d’un any de començar a treballar per presentar una proposta ferma i coherent, hem signat amb el Director de l’Agència Catalana de l’Aigua i amb la presència del Delegat Territorial de Medi Ambient de Girona, el conveni per el trasllat de la depuradora d’aigües residuals (EDAR). Aquest conveni comporta la construcció d’una nova depuradora en terrenys de l’antic terme municipal de Vilatenim, amb una inversió de 24 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament de Figueres n’hi aportarà 6 milions. Tot i la importància del cost econòmic del projecte, la millora del servei, la incidència positiva en la qualitat mediambiental, etc., la vertadera conseqüència i resultat d’aquesta actuació és la constatació del paper de capitalitat de Figueres en ser pionera en la millora dels serveis als seus ciutadans i als pobles del seu entorn que podran acollir-s’hi. L’esforç destinat a desenvolupar el cicle integral de l’aigua per part de l’Ajuntament de Figueres i de la seva empresa de serveis, fent que molts pobles del cercle metropolità gaudeixin d’una xarxa d’aigua potable de gran qualitat i, en un futur proper, d’un sistema de depuració d’aigües residuals modèlic, és una mostra de la generositat i el lideratge que, responsablement, han d’exercir les ciutats que, a més de dir-se’n, son Capitals. I, si a aquestes millores hi sumem les inversions que s’en derivaran en matèria d’equipaments públics, vialitat, etc., podem dir amb orgull que estem treballant amb coherència i amb l’amplitud de mires necessària per a garantir un futur millor pels nostres ciutadans. D’això se’n diu predicar amb l’exemple. Felicitem-nos perquè aquesta és una mostra més que el govern del PSC té un projecte clar i sòlid per a Figueres i és capaç de liderar la comarca. Pere Pujulà. La Columna de Montse Palma Tres anys de ZP. Sort, Ségolène Montse Palma. Diputada al Congrés Els resultats a la primera volta de les eleccions presidencials a França, a l’espera del que pugui passar el 6 de maig, ens han retornat l’esperança en els aires progressistes d’Europa. Especialment envejable la participació de quasi el 84%. Fa cinc anys l’esguerrifòs augment de vots de l’extrema dreta de Le Pen i la davalla del PSF varen generar una gran preocupació respecte el futur de l’Europa social i la convivència. A més de França, històricament motor de la construcció europea, certa onada de populisme antidemocràtic, en molts casos també xenòfob i racista, es feia notar a diferents països europeus (Dinamarca, Holanda, Bèlgica). Que l’educació, l’ecologia, l’ocupació i els drets socials tornin al centre del debat polític és realment positiu i encoratjador. També ho és que aquests temes siguin les prioritats del govern socialista de Zapatero, que aquests dies ha complert tres anys. És una evidència, malgrat la falera de la dreta per deformar la realitat mitjançant la manipulació més barroera de temes especialment sensibles per a la convivència com el terrorisme, la immigració o les qüestions identitàries. Educació, salut, atenció a la gent gran i a la dependència, pensions, igualtat, lluita contra la violència, millora d’infrastructures, corresponsabilitat i confiança entre administracions, Espanya plural, diàleg, consens,… han estat els protagonistes de la política de Zapatero durant aquests tres anys. Una política per a les persones. Ségolène també promou la França de les persones. L’Europa de les persones. Ànim i sort, Ségolène. Llegeixo amb gran estupefacció a l'última edició d'Hora Nova, que en Francesc Canet, candidat d'ERC, descarta qualsevol pacte amb el PSC a la ciutat de Figueres. Diu que el seu rebuig és personal cap a l'alcalde Joan Armangué.Malament. El candidat Canet s'equivoca. Primer, perquè l'alcaldable del PSC és en Joan Armangué i per tant PSC i Armangué són un binomi indissoluble.Segon, malament qui en política, i especialment en la local, es deixa portar per les dèries i manies personals, per filies i fòbies més enllà de les legítimes discrepàncies. Tercer, Canet posa perillosament el carro davant els bous i s'allunya de forma insensata de l'espai de progrés figuerenc. Preveu el Sr. Canet una suma amb les forces de dretes? Quina garantia dóna als seus votants si abans de saber els resultats electorals, i vista la distribució de forces a l'Ajuntament de Figueres al llarg del temps, apunta que per configurar una majoria sense el PSC igual necessitaria els vots del PP? No seria més lògic pensar que, més enllà de les legitimes i saludables discrepàncies a nivell local, la seva formació política està més a prop del PSC amb qui comparteix el Govern de Catalunya i el suport al Govern d¹Espanya, també el de molts ajuntaments catalans ? Montse Palma La Columna d'Enriqueta Ayats L'Ajuntament de Figueres i la Creu Roja inauguraran oficialment aquest dissabte el Centre Social Maria Rosa Ymbert, en un acte que comptarà amb la presència de la Consellera de Salut, Marina Geli. La posada en servei d'aquest centre social polivalent, de 100 metres quadrats, ha possibilitat que els veïns de la zona comptin amb un espai tres en un, és a dir, un local funcional dividit en tres àrees diferenciades: La primera, una aula de formació informàtica perquè tothom qui ho desitgi pugui tenir accés al món de les noves tecnologies; la segona és un punt de trobada totalment equipat per totes les associacions i entitats del barri; la tercera, per acabar, però no la menys important, suposa un centre d'atenció integral per l'ajut de nens i adolescents en situació de risc d'exclusió social. L'obertura oficial del centre també tindrà, però, una significació molt marcada d'homenatge a la figura de la Maria Rosa Ymbert, que dóna nom a l'espai. I és que Ymbert va ser durant molts anys voluntària de Creu Roja, i va estar vinculada activament a la vida social i cultural de Figueres, tant com a ciutadana, com a bibliotecària de l'antiga biblioteca de La Caixa, i finalment, en la seva etapa de regidora al consistori figuerenc. El nou centre social permetrà fomentar els valors pels que sempre va treballar : reduir les desigualtats socials, avançar en l' igualtat d'oportunitats, incrementar els valors de civisme, tolerància i respecte. Aquesta inauguració ens permetrà retrobar-nos per recordar la seva generositat , el seu esforç i el seu compromís per servir a la ciutat. La cita és aquest dissabte 21 d'abril, a les 12 del migdia, als baixos de l'edifici de la Creu Roja al carrer Albert Cotó de Figueres. Enriqueta Ayats La Columna de Ciro Llueca El vot de la confiança Amb les coses de menjar no s'hi juga. Quan anem a la fruiteria ens agrada poder confiar en el que estem comprant. No podem saber del cert que tot és de qualitat però en determinats establiments, això se sap. Els donem un marge de confiança prou generós com per menjar allò que ens ofereixen en els cabassos, i paguem un preu que de vegades és més elevat que en altres llocs, en els que no hi confiem tant. Sovint desconeixem les interioritats del producte (on era quan el van collir, com ha arribat a la ciutat, on es conserva mentre no es ven) però sabem que podem confiar. I això que no sempre la fruita és al punt exacte. Però sabem que ens la podem menjar i la podem donar amb confiança a la nostra família, perquè contindrà el gust i les característiques pròpies de la fruita que hem volgut comprar. El fruiter, posem que es diu Joan, ens assegura que està alerta en els mercats de subministres i entre els agricultors, i s'assegura de aconseguir-nos el millor que pot donar-nos, pel preu que ens demana. Pensa en noves maneres de portar fruita fresca a la ciutat, aprofitant les oportunitats i les infraestructures que el segle XXI ens possibilita. I és que li encanta la seva feina i això es nota. Perquè la seva màxima aspiració és tenir contents als seus clients, als que poden pagar molt i als que poden pagar poc. Satisfer-ne les necessitats. Als de sempre i als que acaben d'arribar. No fa mèrits per anar a parar a supermercats més grossos d'altres ciutats com Barcelona o Madrid, ni li interessa entrar a debatre qui té la ceba més figuerenca. Sabem que no ha obert la seva fruiteria per experimentar. El seu ofici: fruiter. I clar, li donem dia a dia el vot de la nostra confiança i seguim apostant per la seva fruiteria. De tant en tant altres emprenedors decideixen legítimament obrir paradeta en la nostra ciutat. I tenen la seva clientela. Fa molt poquet ha obert una fruiteria el senyor Ricard. La seva fruita de vegades ha estat collida massa d'hora i està verda. I malgrat que aposta pel cultiu biològic, de seguida se li acaben les existències. Una tercera fruiteria amb més temps d'experiència la porta un altre senyor que també es diu Joan. Però aquest fa una publicitat molt agressiva per vendre els seus productes, que només estan reservats per a uns poquets. Ningú hi confia gaire perquè els mateixos encarregats de la botiga protagonitzen picabaralles en públic i la marca que més venen, en fi, està desacreditada al nostre país. Una quarta fruiteria la va obrir fa uns anys el senyor Francesc. Es veu que la seva fruita ha madurat al frigorífic d'un mercat central llunyà i després de molt temps de provar de vendre figues al gener i mandarines al juny, ningú no se'l creu. Es troba que el gènere valdria la pena perquè la marca ho val, però el fruiter no aconsegueix fidelitzar els clients. De fet, part de la seva clientela s'ha repartit entre els altres comerços i alguns han anat a parar a una altra fruiteria, la cinquena d'aquesta història, que porta el senyor Santi. No sempre en la mateixa botiga, però aquest fruiter fa molts anys que s'hi dedica. I fins i tot alterna la seva actual feina amb una altra a un hipermercat de la capital. En aquesta fruiteria la fruita sembla fresca i normalment no fa trampes a la balança. Però s'han especialitzat en un tipus de fruita que la gent ha avorrit, i en la majoria de ciutats poca gent hi dóna confiança. Potser perquè la clientela ha augmentat i ha variat de gustos, i aquí encara no s'han assabentat. Clar i català, amb les coses de menjar no s'hi juga. Quan arriba el moment d'anar a comprar la fruita, molt abans d'entrar a la fruiteria o uns segons abans de triar-ne la que vulguem, val la pena pensar per un moment en la transcendència d'un gest que aparentment és senzill. I atorgar la confiança al qui de veritat ens garanteix subministres puntuals, productes frescos, sempre amb garantia de qualitat, i que aposta pel rigor i l'honestedat, sense complexes però amb determinació i fermesa contrastada. En qui té un projecte de fruiteria en el qual podem, amb tota tranquil·litat, dipositar el vot de la nostra confiança. Ciro Llueca La Columna de Núria Navarro Properament s'acabaran les obres del centre social que s'anomenarà "Joaquim Vallmajó", situat a l' espai que en el seu dia va ocupar l' Escola "Sant Vicenç de Paül" de Figueres. El nou equipament ha estat creat i pensat per a totes aquelles persones vulnerables i que malviuen a la nostra societat, per uns o altres motius. Des dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Figueres s'ha constatat que les dificultats per viure dignament d'un grup important de persones, com alguns dels immigrants, les persones amb rendes baixes, figuerencs amb problemes psicològics, toxicològics, d'alcoholisme, o amb dificultats de reinserció social, entre d'altres, necessiten disposar d'un espai on puguin trobar, no tant sols un menjador que garanteixi i cobreixi les necessitats bàsiques alimentàries, sinó que també puguin realitzar activitats dedicades a la integració i a la formació social, i se'ls pugui oferir una atenció integral i personalitzada a les seves necessitats particulars . Un nou centre social ubicat a una zona privilegiada de Figueres, on la desaparició de la vella via del tren afavorirà la major reordenació urbanística de la història de la ciutat. Núria Navarro La Columna del PluralEls Articles de Vicent Partal
Benvingut FicarisNEIX FICARIS : Del segle VIII al XXI. El passat i el futur és retroben: Neix Ficaris.com., el nom en llatí vulgar i utilitzat al final de l'època romana de l'actual Figueres, probablement de l'època visigotica al voltant del s.VIII. Ficaris seria la contracció en llatí vulgar d'una figuera; 'ficus caricas'. Amb aquesta breu presentació que estan llegint, volem donar el tret de sortida a un nou mitjà de comunicació digital que vingui a sumar-se a la resta de mitjans locals a la ciutat de Figueres. Ficaris és un terme antic, que prové de l’època visigòtica però que la seva derivació va portar a denominar a la capital de l’Alt Empordà amb el nom de Figueres. La seva ubicació cronològica caldria remuntar-la, segons l’historiador figuerenc Eduard Rodeja, cap el 808 i en el context de la Conquesta de territori de Carlemany als sarraïns. La “Villae Ficaris” fou el germen del que som avui, una ciutat moderna, capdavantera en molts sentits, i que cal escriure en majúscules en el panorama social, polític, cultural i econòmic de Catalunya, per això FICARIS vol ser un diari d’opinió i actualitat de la ciutat de Figueres. D’aquí la nostra decisió d’anomenar aquest nou mitjà amb aquest nom. Els nostres objectius no són altres que els d’informar a la ciutadania que així ho desitgi sobre la ciutat en la que viuen, així com a tots aquells que vulguin acostar-se fins a Figueres. Però no només això, sinó que també cal dir que a diferència d’altres mitjans, volem implicar-nos en el coneixement sobre aquesta ciutat, no volem ser objectius o asèptics sinó que volem que la opinió i l’actualitat siguin els principals valors d’aquest diari, volem pluralitat i diversitat, i per això els canals d’aquest mitjà restaran oberts a tothom per tal que estigui contemplada, juntament amb la informació, la opinió de tot aquell qui ho vulgui. Benvinguts a FICARIS. Aquest mitjà té un caire indepent, social i progressista.És un mitjà d'opinió Figuerenc i no té ànim de lucre.El consell editor virtual, el formen diferents professionals independents de la comunicació, la informació i les tecnologíes de la informació.Un grup obert, lliure i que cerca una societat de la informació amb opinió, sentit crític i creativitat. Consell editorial virtual del FICARIS.COM
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
|
|||||||||||||||
(c) 2007 Ficaris.com | Claúsules Legals | LLicència sobre els continguts |
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la