LA FURA

Jordi Cuyàs

Es preparen bé els policies catalans?

Tots tenim molta il·lusió en el fet que el desplegament dels Mossos d’Esquadra signifiqui una millora de la qualitat de l’acció policial a casa nostra, i no només per temes d’identitat, sinó d’eficàcia. Però en els darrers dies ens hem trobat amb diversos casos en què es posa en dubte la preparació de la nostra policia. Per una banda l’apallissament d’un detingut a comissaria, cosa que tothom hem pogut veure per televisió, i que més enllà del judici que ens pot merèixer, hem hagut d’aguantar que tots els seus companys i els seus sindicats diguessin que allò és normal. Tots hem pensat que no volem aquesta normalitat i, sobretot, que no ens toqui a nosaltres. Després ve que un Mosso mata a trets a un malalt mental; això pot arribar a passar, però el que no és normal és que dispari cinc trets i que fereixi el pare; sembla una falta de professionalitat enorme: és evident que si no tens els mitjans has d’esperar per actuar a tenir-los. Finalment hi ha els Mossos que es neguen a acompanyar a una àvia desorientada a Barcelona i deixen que una noia que passava per allà se n’ocupi; si la policia no ens pot ajudar quan tens 80 anys i vas d’esma, ja podem plegar.

Aquest seguit de fets, junt amb la fama que ha agafat la nostra policia a les zones on fa anys que es va desplegar, em fa pensar que això no són fets aïllats, sinó fruit d’un determinat tipus de formació al pitjor estil americà. Aquesta manera de fer s’estén també a les Policies Locals, que es formen al mateix lloc, i darrerament hem vist com actuaven a una població del Baix Llobregat amb un jove cantant al qual li van demanar la documentació i va acabar apallissat, o el que hem sentit a Vilafranca de com es va acabar fa uns mesos una festa pública d’un col·lectiu sud-americà.

Crec sincerament que el Govern de la Generalitat ha de fer un esforç per modificar aquestes actituds des de l’arrel, que és l’escola de formació de la policia. Això no ve d’ara, sinó que es segueix el model implantat pels anteriors governs d’altre signe i que, malauradament, es continua seguint. Hauríem d’emmirallar-nos més en la policia anglesa o nord-europea, que és dura quan cal, però en la qual preval la proximitat al ciutadà.