A Barcelona s'han produït diversos canvis en els darrers anys. Un d'ells és el pas de l'homogeneïtat a l'heterogeneïtat cultural. Crec que a hores d'ara a ningú se li escapa que les persones immigrants fan una aportació econòmica a la ciutat important. Abans de la campanya vaig tenir una trobada amb el Gremi de Restauració. Vam parlar de la realitat diversa en aquest sector i m'expressaven la necessitat que el seu gremi fos capaç d'acollir negocis de persones immigrants, si vol continuar sent representatiu.

El fenomen de la immigració ens planteja, al meu entendre, alguns reptes. L'arribada de persones nouvingudes ha fet aflorar els dèficits del nostre Estat de Benestar. Una de les qüestions que hem d'abordar és com la barreja de la immigració en la pràctica totalitat del territori s'ha de traduir també en els centres escolars. I tot això en un context en que els ciutadans i les ciutadanes senten una certa desafecció amb la ciutat.

Davant d'això, com encaixar la heterogeneïtat cultural? A l'Ajuntament hem tingut una política clara: la de l'empadronament actiu, que permet que totes les persones es visibilitzin i obtinguin alguns drets importants. A això, cal sumar-hi les polítiques d'acollida i mediació intercultural, amb resultats positius en comunitats de veïns i entre comerciants de diferent origen. Finalment, cal un sentit de la responsabilitat que massa vegades trobo a faltar en els discursos de moltes de les forces polítiques, per a generar el consens necessari per tirar endavant aquestes polítiques de forma inequívoca.

I aquí m'aturo una estona perquè portem un parell de dies en els quals escolto diverses bestieses sobre tot això. Fins ara, el PP n'era el màxim exponent, però la irresponsabilitat ha arribat a CiU quan Artur Mas i Duran i Lleida desenmascaren el discurs suposadament "progre" de Xavier Trias.

Amb l'acusació que la política del Departament d'Interior és la principal responsable de convertir Catalunya en font de jihadistes, crec que CiU busca no perdre més vots apel·lant al discurs tremendista. Això és molt greu i irresponsable i pensava que només l'extrema dreta a Catalunya podria relacionar d'aquesta manera la immigració, el terrorisme i la delinqüència. Veig que, per a alguns, tot comença a valer per esgarrapar uns quants vots.

I en aquesta mateixa línia situo les declaracions de Duran i Lleida sobre l'augment de restriccions al reagrupament familiar, per cert, el mateix dia que Xavier Trias fa públic el seu "Compromís amb les famílies". Doncs vaja quin compromís. O és que totes les famílies no són iguals? I per a acabar-ho d'adobar, Duran va escollír Vic per a fer aquestes declaracions. Potser vol disputar electors amb el partit xenòfob de Catalunya, que té la seva seu en aquesta ciutat.

Torno a la proposta. Hem de passar de la Barcelona multicultural (una juxtaposició de cultures) a la Barcelona intercultural (una interacció de cultures). I fer-ho des del rebuig a la concepció que les identitats són quelcom immutable. Per això, estic convençuda que el català és un dels instruments de comunicació més normalitzadors que tenim a l'abast.

No puc acabar aquesta reflexió sense posar damunt la taula una altra inacceptable deficiència de la nostra societat: vivim en una democràcia amputada perquè no totes les persones que hi viuen i hi treballen disposen del dret a votar. I no em puc estar de recordar que el PSOE no ha acceptat debatre una proposta que ha presentat al Congrés el nostre diputat Joan Herrera i que hagués suposat per a 84.000 persones que viuen a la nostra ciutat participar en les eleccions del proper 27 de maig.