Dret a l'habitatge

L'accés a l'habitatge es un dels principals problemes dels ciutadans i de les ciutadanes a Valls i al conjunt de Catalunya.

A la nostra ciutat els sectors socials de rendes mes baixes, les famílies monoparentals, la gent gran, els joves i els immigrants, son les víctimes mes destacades de l'augment dels preus dels pisos de compra i de lloguer.

L'ajuntament té molta responsabilitat en la recerca de solucions a aquest problema, pero durant els darrers anys de govern municipal CiU i ERC han preferit dirigir els seus esforços a construir un aparcament al mig de la ciutat i a aprofitar el revol que s'ha generat per defugir el repte de cohesionar la societat vallenca i revitalitzar espais del nostre centre històric alhora.

El resultat ha estat que en els darrers quatre anys s'ha iniciat la construcció de “0” habitatges socials, quantitat que podriem a qualificar d'insuficient, de pobre, de ... (si no existissin el termes “vergonyós”, “lamentable” o “miserable”) per atendre les necessitats mínimes d'habitatge protegit a Valls.

Hi ha vallencs que tindran “Pati” pero no tindran casa.

L'adjudicació d'habitatge ha d'arribar als col·lectius de ciutadans que ho necessiten: joves, gent gran i totes aquelles persones que formen part de col·lectius en risc d'exclusió social pel simple fet de pertanyer a sectors socials amb rendes baixes.

A Valls, a la darrera legislatura i tot i que la creació i l'adjudicació d'habitatge ha de gaudir, sempre i a tot arreu, d'una gestió transparent i eficaç, constatem que no ha estat així.

I aixó és força més greu si tenim en compte que el clima al Govern de la Generalitat ens era favorable per projectar i crear vivenda social.

Cal, per aquest motiu, impulsar una nova política d'habitatge a Valls que trenqui amb aquest anys de sequera absoluta.

Cal endegar el Registre de Solicitants d'Habitatge de Protecció Oficial amb la finalitat de detectar les necessitats reals de la societat vallenca i controlar-ne les adjudicacions. Els criteris d'adjudicació, d'altra banda, no han de discriminar cap dels col·lectius susceptibles de rebre l'ajut i alhora han de respectar criteris de cohesió social.

També caldrà endegar, i com mes aviat millor, mesures com ara un pla local per al Dret a l'Habitatge que determinarà, a partir de les necessitats que s'hagin constatat, la compra, urbanització i reserva de sol per a la promoció i construcció d'habitatges de protecció oficial, mitjançant la signatura de convenis amb la Generalitat i l'Incasol i amb recursos propis.

Aquests habitatges han de destinar-se especialment a joves, gent gran i col·lectius amb necessitats especials. Cal arribar, i aixó es important, al percentatge próxim al 50 per cent en els nous planejaments urbanístics, reservant-ne la meitat per a lloguer i una tercera part per a joves.


_____________________________________________
Joaquim Subirats Vidal
cap de llista a Valls de la Coalició ICV-EUiA
_____________________________________________

Preservar o malmetre

L’aigua és un element essencial per a la vida i per al desenvolupament.

La Directiva Marc de l’Aigua (DMA), aprovada pel Parlament europeu i la Comissió a finals del 2000, es planteja com el nou instrument dels estats membres de la Unió Europea per aconseguir instaurar una nova cultura de l'aigua, on s’estimula especialment el paper de la participació ciutadana en la presa de decisions i la redacció dels plans de gestió de l’aigua.

El Govern de la Generalitat té la voluntat i el compromís assumit de fomentar el consens mitjançant espais de participació, en els quals la ciutadania, els ajuntaments, les entitats ecologistes, les organitzacions socials i les sindicals, la pagesia, els regants, ..., o qualsevol altre dels possibles "actors" del riu, puguin reflexionar i debatre conjuntament sobre el tema de la gestió de l’aigua i fer propostes que ens permetin aprendre a utilitzar-la cada dia de manera més racional i sostenible per no hipotecar el futur de la nostra societat i del nostre entorn.

La DMA és l’eina legal que reflecteix la nova forma de gestionar tot el cicle de l’aigua implicant en la gestió tant a institucions com a la ciutadania: ja no es tracta només de satisfer la demanda creixent, sinó d’equilibrar els diferents usos que en fem amb la necessitat pròpia del medi (rius, aqüífers...). Aquest és l’objectiu de la DMA.

L’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és l’ens públic, adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, encarregat de dur a terme aquest procés participatiu ( http://www.participacio-conquesgaiafrancoli.net/ ) i responsable alhora de l’aplicació de la DMA amb l'objectiu d'aconseguir una millora de la qualitat de les aigües.

La finalitat de la DMA és aconseguir un bon estat de l’aigua a través de mesures hidrològiques, ecològiques, econòmiques i socials.

L'ACA doncs ha de promoure la protecció de totes les aigües superficials, de transició, marines, zones humides i subterrànies per tal de prevenir el deteriorament i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics, promoure un ús sostenible de l’aigua, assegurar la reducció progressiva de la contaminació i evitar noves agressions ambientals, i reduir els efectes d’inundacions i sequeres.

És en aquest sentit que l’ACA i la Direcció General de Participació Ciutadana han elaborat un protocol per fer efectiu un procés de participació obert a tothom i han dut a terme un pla pilot a les conques del Gaià i el Francolí.

Un cop finalitzada la fase d’elaboració de propostes dels grups de treball, Valls va acollir dijous passat la sessió plenària amb la finalitat de presentar els resultats i les conclusions d'un procés de participació que es va encetar a mitjans de desembre de 2006 i que ha tingut, la nostra ciutat, com a una de les seus principals de tot el procés, acollint les dues sessions de síntesi de tot el procés.

Aquest procés participatiu, un cop finalitzat, haurà de desembocar en la creació dels Consells de Conca que hauran de constituir-se com a òrgans estables de consulta a tot el territori.En el procés engegat per l'ACA s'ha demanat explícitament, i en el decurs de la sessió plenària celebrada el passat dijous a Casa Caritat, que sigui aplicada una moratòria en totes aquelles accions que malmeten l'espai fluvial.

La problemàtica associada a les funcions de l'ACA, i que es deriva de la responsabilitat de l'Agència d’aplicar la DMA, està relacionada amb processos de degradació de la qualitat de l’aigua i d’afectació, o fins i tot destrucció, de l’ecosistema fluvial; processos que tenen el seu origen en la invasió de l’espai fluvial per part d’infraestructures de transport, d’aprofitament hidràulic, etc., o d’actuacions urbanístiques.

El cas és que tenim una autovia que trinxarà la vall del Francolí, al Tarragonés i l'Alt Camp, i cal aturar-ho, i tots els que, d'alguna forma, hem participat en aquest procés engegat per l'ACA i la Direcció General de Participació Ciutadana ho veiem.

Cal que l'ajuntament de Valls, si l'actual té un mínim de sensibilitat mediambiental, s'afegeixi a les veus que reclamen aquesta moratòria i demani la revisió del traçat. Cal que ho faci immediatament, en cas contrari el 2008, moment en el que el calendari d'aplicació de la DMA contempla la publicació dels esborranys dels plans de gestió de conca i la conseqüent classificació final de l’estat ecològic de les masses d’aigua, constatarem com s'haurà afegit una nova taca negra, negra d'asfalt, al nostre entorn natural.

L'aigua i el mediambient és un bé que cal utilitzar de manera racional per poder garantir la salut de la població a través de la preservació ecosistemes aquàtics i els espais fluvials.

Aquests són els principis que inspiren la nova cultura de l’aigua.

Aquests són els principis que haurien d'inspirar el nostre ajuntament.

___________________________________

Joaquim Subirats Vidal

cap de llista a Valls de la Coalició ICV-EUiA

___________________________________