TORTOSA 2007-2011

La millora de la qualitat de vida dels tortosins i les tortosines, la dinamització de la nostra economia, la sostenibilitat, entesa com un valor afegit que genera riquesa, la modernització de la nostra administració local. Quatre anys, quatre objectius.

Més enllà de les visions catastrofistes de la situació de la nostra ciutat i el triomfalisme d’aquells que només veuen el que els interessa, des d’Iniciativa hem elaborat un programa que dóna continuïtat a les línies de treball que han funcionat correctament durant la darrera legislatura, però que també inclou una important dosi d’autocrítica quan planteja que hem d’anar més enllà en la prestació de serveis a les persones, l’atenció als problemes quotidians de la nostra ciutadania i l’aplicació de polítiques de sostenibilitat.

Hem d’enfortir els nostres serveis socials per fer front a les necessitats d’una població que creix i s’envelleix ràpidament, i cal invertir la prioritat en l’obra pública, i posar-la al servei del manteniment dels espais públics, de l’arranjament de carrers i voreres i de la millora de l’enllumenat. En la mateixa línia, cal habilitar equipaments que millorin la qualitat de vida de la gent jove, de la gent gran, del conjunt de veïns i veïnes dels nostres barris i pobles.

En aquest sentit, hem presentat durant aquesta precampanya tres grans projectes de transformació d’espais emblemàtics de la nostra ciutat: el Parc Teodor Gonzàlez, el Mercat de Ferreries i el Col·legi Sant Josep. Tres elements que atresoren una gran potencialitat i que quedarien a disposició de la ciutadania, ja que aquestes intervencions suposarien la creació de tres centres cívics a la nostra ciutat: el primer, a La Nau del Parc Teodor Gonzàlez, atenent una de les demandes de la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa; el segon, al Mercat de Ferreries, en el marc d’una rehabilitació que tindria com a prioritat fer un casal jove a tocar de dos instituts i de l’estadi municipal; el tercer, a una de les naus del Col·legi Sant Josep, dintre de la reforma integral que vam proposar en el seu dia, i que ja ha rebut adhesions per part d’altres forces polítiques que han copiat textualment les propostes que vam fer en relació a la creació d’un alberg juvenil i un museu.

D’altra banda, hem de continuar treballant per tal de generar riquesa i crear llocs de treball estables: cal donar suport a la nostra indústria, que passa per moments difícils, captar nova activitat industrial al Catalunya Sud, i atendre al nostre comerç tradicional, aplicant polítiques urbanístiques i turístiques que l’afavoreixin. I tot això amb el condicionant que hem de ser exemplars en el consum d’aigua i d’energia, en la generació de residus i en la lluita contra el canvi climàtic. Ser capital, en un territori com el nostre, té aquestes coses.

INICIATIVA PROPOSA UN PARC VIU I DINÀMIC

Avui hem presentat, en roda de premsa, una nova proposta per tal de millorar els espais públics de la nostra ciutat: el trasllat de l’Expoebre al nou recinte firal fa necessari repensar els usos del nostre parc per tal de fer-lo atractiu a la ciutadania. Amb aquest objectiu, presentem un projecte de reforma consistent en les següents actuacions:

- Creació de la figura del guarda del parc municipal.
- Millora de la il·luminació, manteniment, neteja i serveis.
- Ampliació i millora de la zona destinada a jocs infantils.
- Senyalització de les espècies vegetals amb el seu nom científic i en català.
- A la Nau: centre cívic per als veïns, jovent, gent gran i jocs a cobert per a

nens i nenes. A l’exterior de la Nau, circuit de preparació física.
- Al Passeig de les Bicicletes: consolidació i millora del pàrking existent.

Per la seva banda, Cinta Galiana ha completat l’exposició amb les actuacions dirigides a la dinamització de l’equipament des de la vessant cultural i esportiva:

- A la Llotja: programació estable de música, espectacles en viu, activitats físiques amb

suport musical i danses populars.
- Al Llac Vell: a l’exterior, circuit de psicomotricitat adaptat amb fusta; a l'interior, jocs

infantils populars.
- A l’actual circuit de karts: pista de bàsquet de carrer.

Aquesta proposta respecta les característiques actuals del nostre parc, però hi afegeix nous atractius que ens han de permetre que el conjunt de la ciutadania torni a gaudir de la nostra principal zona verda.

POLÍTIQUES PER A LES PERSONES

Abans d’endurir les sancions per posar cartells hauríem d’instal·lar cartelleres. Abans de sancionar que un nen jugui al carrer hauríem de fer més parcs i zones verdes. No tot s’arregla prohibint, i encara menys si no tens els cossos de seguretat necessaris ni tan sols per controlar el compliment de la normativa vigent.

La manera en què un govern tracta els seus ciutadans i ciutadanes és molt reveladora. Avui dia, en un moment en què hi ha qui nega que hi hagi diferències substancials entre els partits de dreta i els d’esquerra, les diverses maneres d’enfocar les polítiques dirigides a les persones diuen just el contrari. Així les coses, davant de la proposta d’endurir la normativa sobre utilització de la via pública i el mobiliari urbà, cal reivindicar, des de l’esquerra, un increment important en les partides pressupostàries destinades a l’educació, a la prestació de serveis socials en general i a la construcció de parcs infantils i zones verdes,. El context actual és idoni per tal de plantejar-se aquest esforç: la denominada “Llei de la dependència”, la nova Llei de Serveis Socials, i fins a tres normes més ja aprovades o en tràmit d’aprovació als diferents parlaments, i en el cas de Tortosa el propi PINCAT, han de contribuir a reforçar els nostres serveis socials i millorar els nostres espais públics.

La capacitat dels nostres serveis socials ha quedat, en aquests quatre anys, plenament acreditada, sobretot si tenim en compte que, tot i que les partides pressupostàries dedicades a l’àrea de Drets Socials han crescut anualment, la població i les necessitats socials associades a aquesta han crescut a un ritme molt superior. Cal que els recursos humans i materials dedicats a aquesta àrea siguin proporcionals a aquestes necessitats.

D’altra banda, també s’imposa un canvi de prioritats en la gestió municipal de l’obra pública: la construcció d’obres de gran format s’ha fet en detriment de l’obra petita, quotidiana, del manteniment de la via pública. Comparteixo la necessitat de reforçar la imatge de la Tortosa capital, però sempre que sigui compatible amb les polítiques dirigides a les persones.

En definitiva, ara és el moment d’apostar per les polítiques que contribueixen a millorar la qualitat de vida de la ciutadania i els espais urbans dels diferents barris i pobles de Tortosa, i també per aquelles actuacions, senzilles però necessàries, com la col·locació de cartelleres o la construcció d’emplaçaments fixes per tal que els animals domèstics facin les seves necessitats. Quan, des de les institucions, siguem capaços d’oferir a la ciutadania aquests serveis ens podrem tornar a preguntar si cal o no endurir normatives.

PASSAT, PRESENT I FUTUR

El bon moment pel que passa Iniciativa és conseqüència de moltes raons diferents. La més important d’aquestes raons és, però, l’existència dintre del nostre projecte polític de persones que, com Pepe Ramos, van lluitar per la democràcia quan molts de nosaltres ni tan sols havíem nascut.

El passat 17 d’abril, en el sopar de presentació de les candidatures de la coalició d’Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa, es va retre un emotiu homenatge a l’històric dirigent del PSUC Pepe Ramos. Una preciosa placa del ceramista Ximo Espuny va representar, de la millor manera, l’estima i l’admiració que la gent d’Iniciativa tenim per aquest fotògraf, amable i senzill, que ha sabut defensar els seus ideals sense odi ni sectarisme.

És important que, en un moment com l’actual en què el projecte d’Iniciativa creix de manera important, tinguem molt present quines són les nostres arrels. Només així, coneixent i respectant el nostre passat, podrem afrontar amb garanties aquest moment de renovació i projectar un futur il·lusionant per a les persones que creuen que hem d’avançar en la direcció de la lluita per la justícia social, per l’equilibri territorial, per l’eradicació de la pobresa, pel pacifisme i pel respecte al nostre entorn natural.

Amb aquesta vocació hem fet un equip que està preparat per a fer front als reptes actuals de la nostra ciutat, però que també té la il·lusió i la capacitat necessàries per a planificar la Tortosa del futur. Jordi Jordan, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, ha estat, durant el darrer any i mig, coordinador de Joventut de l’Ajuntament de Tortosa. La tortosina Salma Abou-Hlais Fernàndez, llicenciada en química, és coordinadora de Dones amb Iniciativa a Tortosa. Rosa Moreno, tècnica de laboratori a l’hospital Verge de la Cinta; Jesús Moreso, agent comercial; Tere Sànchez, agent de la propietat immobilària; Pere Royo, advocat i exregidor independent de l’Ajuntament de Tortosa; Sole Roca, sindicalista i membre del comitè d’empresa de LEAR; Josep Garcés, de la botiga del comerç just; Cinta Moreso, estudiant de Traducció i interpretació; Fede Sancho, propietari del cafè-pub Andrògina; Pili Andreu, professora de literatura a l’IES de l’Ebre; Abraham Sebastià, Fotògraf; Antònia Guzmán, Metgessa als Serveis Territorials d’Acció Social a les TTE; Joan Vallès, empresari; Ester Sànchez, professora de secundària; Inyaqui Copoví, enginyer tècnic de telecomunicacions; Maria José Murria, administrativa a l’Hospital Verge de la Cinta; Enric Sànchez-Camacho, sindicalista; Sabina Baset, estudiant de Psicologia; Pepe Ramos, Fotògraf jubilat i exregidor de l’Ajuntament de Tortosa i, finalment, Cinta Galiana, professora d’Educació Física a l’IES Joaquim Bau.

En definitiva, una candidatura que, respectant el passat, té ganes de treballar amb il·lusió, honestedat, responsabilitat i transparència, pel present i pel futur dels pobles i barris que vertebren la nostra ciutat, Tortosa, i convertir així la capital de les Terres de l’Ebre en una ciutat de referència per la seva qualitat de vida, el seu dinamisme econòmic i el seu privilegiat entorn natural.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Aquests dies diverses forces polítiques presenten els resultats dels seus processos participatius. N’hi de millors i de pitjors, però com a mínim ara els partits es veuen forçats a preguntar la seva opinió a la ciutadania. Després ja veurem si aquest interès per la participació ciutadana sobreviu a la campanya electoral.

De moment, acabem la legislatura amb una clara prova que algunes forces polítiques no hi creuen, en això de la participació: l’aprovació de la modificació del pla urbanístic (encara no vigent) per a encabir-hi una transformació urbanística de més de 100 hectàrees, amb 1200 habitatges i un camp de golf s’ha fet amb un tràmit que eludeix l’obligada participació de la ciutadania en una revisió del planejament urbanístic. PSC i CiU, entre altres, van avalar aquesta modificació amb els seus vots al ple municipal. Amb mal peu comencen la precampanya si el que volen és fer-nos creure que estan convençuts que la veu de la gent s’ha de fer sentir a l’hora de plantejar una transformació tant brutal del poble de Vinallop i del conjunt de la ciutat. I que no ens expliquin que es podran fer al·legacions, només faltaria.

A nivell municipal fer de la participació ciutadana, d’una banda, i de la participació dels agents socials i la societat civil organitzada, de l’altra, eixos bàsics del funcionament quotidià de l’ajuntament és un dels grans reptes a què ens enfrontem si volem enfortir la nostra democràcia. Per a això, no n’hi prou amb l’existència d’un regidoria específica: cal la implicació del conjunt de les àrees del govern municipal. La primera tasca de cadascuna d’aquestes àrees de gestió en la propera legislatura hauria de ser reunir-se amb el regidor o regidora de participació ciutadana per tal de posar les bases per a que el seu àmbit de gestió disposi dels instruments necessaris per facilitar les aportacions de la ciutadania i dels diferents agents socials vinculats amb la matèria.

D'altra banda, com ja ha plantejat alguna altra força política, la figura del regidor de barri podria afavorir la proximitat en la gestió i millorar la comunicació entre l’equip de govern i les associacions de veïns. Aquesta millora de la comunicació de l’ajuntament amb els representants veïnals seria molt convenient, tenint en compte que un dels problemes fonamentals de la Tortosa actual és el manteniment i la millora d’allò més quotidià.

UN PROJECTE RENOVAT

Propostes i cares noves. Aquesta és l'aposta d'ICV a Tortosa. Us presento una llista que pretén ser una alternativa real als partits majoritaris i que ofereix a la ciutadania un equip que vol treballar pel present de la nostra ciutat, però que també té capacitat per afrontar reptes de futur. Aquestes són les persones que formen la candidatura que tinc el plaer d'encapçalar.

2. Jordi Jordan Farnós. Llicenciat en Història Contemporània UB. Màster en Estudis Culturals Mediterranis URV. Conseller nacional de Joves d’Esquerra Verda. Cap de Joventut de l’Ajuntament de Tortosa des de novembre de 2005.
   

3. Salma Abou-Hlais Fernàndez. Llicenciada en Química URV. Postgrau de tècnic de qualitat UOC. Coordinadora de Dones amb Iniciativa a Tortosa.
   

4. Rosa Moreno Llopis. Tècnica de Laboratori a l’Hospital Verge de la Cinta.
   

5. Jesús Moreso Cervera. Agent comercial, representant de comerç.
   

6. Tere Sànchez Luna. Agent de la Propietat Immobiliària.
   

7. Pere Royo Ormaechea. Advocat. Exregidor independent per Iniciativa en llista de coalició amb PSC de l’Ajuntament de Tortosa.
   

8. Sole Roca Cid. Sindicalista. Membre del comitè d’empresa de LEAR.
   

9. Josep Lluís Garcés de Marcilla Oller. Propietari botiga Comerç Just a Tortosa.
   

10. Cinta Moreso Galiana. Estudiant universitària.
    

11. Fede Sancho Carles. Propietari cafè-pub Andrògina al barri de Ferreries.

12. Pili Andreu Galiana. Professora de literatura a l’IES de l’Ebre.
    

13. Abraham Sebastià Domènech. Fotògraf.
    

14. Antònia Guzman César. Metgessa als SSTT d’Acció Social a les TTE.
    

15. Joan Vallès Prades. Empresari.
    

16. Ester Sànchez Grau. Professora de secundària (llengües clàssiques).
    

17. Inyaki Copoví. Enginyer tècnic de telecomunicacions.
    

18. Maria José Murria Vicente. Administrativa a l’Hospital Verge de la Cinta.
    

19. Enric Sànchez-Camacho Sànchez-Cascado. Sindicalista.
    

20. Sabina Baset Rubert. Estudiant universitària.
    

21. Pepe Ramos Ruiz. Fotògraf retirat. Exregidor de l’Ajuntament de Tortosa.

Suplent: Cinta Galiana Llasat. Professora d'Educació Física a l'IES Joaquim Bau.

TORTOSA, UNA CIUTAT OBERTA ALS I LES JOVES

Un es pregunta com és possible que a Tortosa no hi hagi un casal de joventut, ni un alberg juvenil, ni un espai per a la pràctica de l’skateboard. No només ens ha marxat molta gent jove, a més, hem donat l’esquena a la que s’ha quedat.

Tortosa ha patit, històricament, una greu pèrdua de capital humà per culpa de la manca d’estudis superiors i la feblesa de la nostra economia. Avui, la implantació de la Universitat i les immillorables condicions en què està Tortosa per tal de dinamitzar la seva activitat econòmica ens situen en un nivell superior: ara cal donar la veu als i les joves per tal que se sentin protagonistes d’una societat, la tortosina, que sovint ha estat catalogada de conservadora, immobilista i conformista.

En els darrers dos anys les polítiques de joventut han experimentat una progressió pressupostària important i s’ha dinamitzat una àrea que, fins llavors, havia disposat de pocs recursos i no tenia una línia d’actuació clara. Han quedat al tinter, però, projectes que depenen no només de la voluntat política dels i les responsables de joventut, sinó que també requereixen la implicació d’altres àrees, sobretot la d’urbanisme. I és aquí on sempre hem tingut el problema: el dèficit d’equipaments juvenils evidencia quina ha estat la preocupació dels successius governs municipals de la ciutat per la joventut tortosina.

Aquesta setmana hem presentat el nostre programa de joventut, i entre moltes altres coses, proposem la conversió del Mercat de Ferreries en un casal jove, que inclogui un hotel d’entitats juvenils (que són les que, fins ara, han ocupat el recinte), i una sala per a concerts de petit format. L’edifici també acolliria el Punt d’Informació Juvenil i estaria a disposició de l’Associació de Veïns de Ferreries per tal de fer-hi activitats. Apostem, per tant, per un equipament de ciutat al barri de Ferreries, molt a prop de dos centres d’ensenyament secundari. D’altra banda, ja vam avançar en presentar el nostre programa de turisme la proposta de convertir l’actual residència de religiosos del col·legi de Sant Josep en un alberg juvenil, en el marc d’una reforma integral del complex per tal de convertir-lo en una referència turística i cultural d’abast nacional i estatal i, finalment, proposem donar solució a la reivindicació –ja històrica- dels i les nostres joves de tenir un espai concret per tal de practicar l’skateboard, ubicant-lo al llac vell del Parc Teodor Gonzàlez (si la seva correcta conservació ho permet), o bé al solar que hi ha a tocar del Pont del Mil·lenari.

Aquestes són algunes de les apostes que demostrarien que el govern municipal sorgit de les properes municipals aposta, d’una vegada per totes, per la gent jove. Nosaltres ens hi comprometem.

PISCINES MUNICIPALS. I ARA A QUÈ ESPEREM?

Un cop confirmada la construcció d’un centre de tecnificació ciclista que inclou un nou velòdrom a Vinallop no té sentit continuar torturant els usuaris de les piscines municipals. Algú pot engolir-se l’orgull i prendre una decisió de ciutat?

La qüestió del velòdrom ha aixecat molta polseguera en els darrers quatre anys: oposició (legítima) d’algunes entitats i persones, debat intens i poc assenyat i, finalment, proposta de solució satisfactòria per a les parts. Ara, però, venen les eleccions, i tot i que la solució és clara, ens plantarem a les municipals sense haver solucionat un dels problemes més greus, pel número de persones afectades, de la Tortosa actual.

Com ell mateix ha repetit mentre demanava seny, responsabilitat i un acord a l’oposició, Sisco Lahosa no pot recollir els fruits electorals de la reforma de les instal·lacions esportives perquè a les municipals, ell, no s’hi presenta. En canvi, qui portarà al seu programa electoral la proposta que tants maldecaps li ha costat a Lahosa seran l’alcalde i el PSC, que només han sortit a la palestra quan les notícies a donar eren positives i no els suposaven cap desgast. Així les coses, i tenint en compte que cap força política s’oposa al projecte de centre de tecnificació ciclista, no podríem arribar a un acord ja? Podem començar a oferir solucions a la ciutadania de manera immediata? Podem deixar-nos de baralles estèrils entre polítics? Iniciativa ha estat i està disposada a arribar a un acord entre forces polítiques de manera immediata.

Amposta ja fa temps que compta amb unes piscines en condicions, i Roquetes està acabant les seves. A Tortosa, en canvi, discutim sobre el sexe dels àngels i això, a la llarga, es paga.

Espero que els partits que estan bloquejant l’acord tinguin propostes millors i més factibles per a les instal·lacions esportives municipals que les que s’han proposat aquesta legislatura, perquè si acabem fent el mateix però dos anys més tard la gent s’emprenyarà. I amb raó.

FEM-HO BÉ? ARA JA ÉS TARD...

La proposta de Ferran Bel de fer una mena de procés participatiu (consistent, això sí, en anar encaixant mans per tota Tortosa i poca cosa més) als barris de Tortosa em fa recordar les manifestacions antitransvasistes d'ara fa uns anys. Llavors sí que van afavorir la participació ciutadana: gràcies al seu suport al PHN del PP milers i milers d'ebrencs i ebrenques vam haver de sortir al carrer a "participar" fins aturar el transvasament. Llavors era el moment de fer-ho bé i de fer cas de l'opinió de la ciutadania. I, sobretot, era el moment d'aixecar la veu, des de la pròpia Convergència i Unió de Tortosa (Bel ja hi era), contra un projecte que condemnava el territori i Tortosa de manera definitiva.

Ara el Consell Comarcal del Baix Ebre, presidit per Bel, subvenciona el monument a la Plataforma. Ara, en precampanya, CiU parla de participació ciutadana. Ara volen fer-ho bé: si en realitat volen fer-ho bé, potser que comencin demanant perdó per no haver estat capaços de fer entendre als seus que el transvasament era injust i inviable.