Bloc de Candidat

Això de ser candidat a alcalde suposa un seguit de canvis, en lo personal i en lo polític, i com avui la cosa va de canvis, aquí teniu el meu nou bloc, per tant, a partir d’ara si voleu saber que faig em podeu trobar a http://www.eduardsuarez.blocsesquerra.cat

L’AJUNTAMENT RETIRA LA CREU FRANQUISTA

Comunicat de premsa

A petició d’esquerra L’Ajuntament retira la creu Franquista.

El grup municipal d’Esquerra L’H es felicita que l’ajuntament hagi retirat a instàncies d’esquerra una creu a la plaça de l’església al barri de Santa Eulàlia, en homenatge als caiguts.
El regidor-portaveu Eduard Suárez ha declarat: Ja era hora, que els símbols franquistes a la nostra ciutat deixin de forma part del paisatge, per tot el simbolisme que aquests representen en l’ideari col·lectiu.
El Grup Municipal d’Esquerra, va presentar una moció el setembre de 2004, demanant la retirada de tots els símbols franquistes, de qualsevol tipus que encara restessin a la ciutat. La moció va ser aprovada, i en ella s’instava a l’ajuntament, a realitzar un inventari exhaustiu dels elements franquistes que encara perduraven a la ciutat, i a retirar tots els elements franquistes inventariats.
El regidor-portaveu Eduard Suárez ha declarat: aquest gest és un acte de dignitat i de justícia històrica d’una època que no volem oblidar, però que no cal recordar-la amb els seus símbols.
Per Esquerra L’H fets com aquests, fan de L’Hospitalet una ciutat amb valors més cívics, més cohesionada i més democràtica.

Serenament, tranquil·lament

Arribo a casa a mitjanit, desprès de què el ple s’allargués més del previst amb l’esgotament mental que això comporta. Arribar a casa sempre és una sensació molt agradable, temps just per menjar qualsevol cosa, tot mirant l’informatiu de la Mònica Terribes.

Veig astorat, com el Lehendakari Juan José Ibarretxe entra al jutjats perquè el van citar a declarar, a instàncies del tribunal, per reunir-se amb Batasuna. Més que el fet (que enmig de la bogeria en què es troba el conflicte basc en aquest moments), reconec que no em sorprèn, observo amb molta admiració la capacitat del Lehendakari de transmetre seguretat i tranquil·litat.

Entra als jutjats acompanyat de tot el seu govern, i amb l’escalf d’un munt de ciutadans, cap gest agressiu, cap sortida de to, serenament, tranquil·lament, va al jutjats per dir el que molts pensem “soc el president d’Euskadi i em reuneixo amb Batasuna i totes les forces polítiques, perquè crec que és l’única manera de solucionar les coses”.
Aquesta lògica aclaparadora amb la que funciona Juan José Ibarretxe, no és per desgracia la mateixa amb la que funciona la justícia espanyola i als partits polítics espanyols.

Serenament, tranquil·lament, Juan José Ibarretxe agafa el paraigües i surt de bracet de la seva dona dels jutjats de Bilbao, serenament, tranquil·lament sense violències.
Tal volta, la serenitat, la tranquil·litat i la no violència, què la societat basca necessita per poder viure en pau d’una vegada.

La mobilitat, una qüestió metropolitana.

Una de les principals molèsties és, sens dubte, el trànsit; parlem de cues de vehicles, del soroll que aquestes generen, de la dificultat per circular, etc. La carretera de Collblanc és un clar exemple d’indret on això succeeix a la nostra ciutat. Aquesta via és la principal entrada pel nord, i sustenta un elevat volum de trànsit i en determinades puntes horàries està totalment congestionada. Ara bé, aquesta zona i el què és més important, el seu entorn, es veuran afectats pels importants canvis urbanístics que s’estan planificant als municipis d’Esplugues, Barcelona i L’Hospitalet. Parlem doncs, de projectes com la realització del parc de Can Rigalt, sense oblidar la incorporació recent de L’hospital en aquest parc, la construcció de la Porta Nord, del projecte de Finestrelles a Esplugues o la futura remodelació de les instal·lacions del FCB i la zona universitària de Barcelona. Des d’esquerra L’H, creiem que cal donar resposta a través d’una planificació metropolitana (que vagi més enllà dels límits municipals), ja què, tots aquests projectes que s’aniran executant amb diferents periodicitats afectaran de manera significativa tot l’entorn de la carretera de Collblanc. És per això que cal fer un estudi a nivell metropolità, per poder planificar coherentment totes les actuacions que es realitzin en la zona nord de la ciutat.

Seguim treballant

Dimecres tenim ple, i avui hem fet roda de premsa per explicar les nostres propostes. Portem una moció per esclarir les suposades agressions homofòbiques que es van produir (el dia 2 de gener) al barri de Sant Josep, i demanem que la junta local de seguretat treballi a fons aquest tema i sigui el lloc on puguem estar informats d’un tema tan reprovable com aquest.

A petició de l’associació de veïns de Pubilla Casas, portem al ple un moció demanant que l’equip de govern prengui mesures, i faci un informe extern sobre la mobilitat de la carretera de Collblanc. Atès que la transformació urbanística a la zona, pot portar un garbuix circulatori de grans magnituds.

Des del nostre punt de vista, això és la prova que la transformació urbanística de la ciutat s’està fent amb poca planificació metropolitana, i amb un marcat perfil especulatiu.

Mòbil

Diumenge a la tarda és dia de futbol, a casa meva recordo de petit que eren dies d’escoltar la ràdio amb el mestre Puyal, de mirar els encerts a la quiniela, i desprès tot sopant veure els resums de la jornada al gol a gol.

Tot canvia, fins i tot els horaris dels partits de futbol, cada dia són menys els diumenges a la tarda, per culpa de la tele (qui paga mana) per tant, els diumenges a la tarda he anat canviant d’hàbits i d’activitats, trobo ideal doncs anar a teatre els diumenges a la tarda.

Aquest diumenge, he anat al lliure a veure mòbils (text de Sergi Belbel i direcció de Lluís Pasqual), entro a la sala influenciat per la critica (ho haig de reconèixer) que no la ha deixat gairebé, però mòbil, que no serà una gran obra, el que sí que podem dir, és que esta ben dirigida i això es nota, els papers dels personatges estan molt ben definits, i ben interpretats. Sobretot per la Marta Marco i la Rosa Novell, del Carles Francino no en parlaré gaire, només dir que quan va sortír embolicat amb la tovallola, el xiuxiueig femení a la sala fou més que notori.

Mòbil doncs, no és una gran obra de teatre, però per a mi és una bona obra, pot ser li falla el text, potser el Sergi Belbel no ha estat al nivell d’altres ocasions, però la critica aquest cop, per mi no ha estat justa.
Innovar i fer una comèdia, que alhora és una tragicocomèdia del segle XXI és complicat, i el Sergi Belbel ho intenta, i per mi se’n surt prou bé, per tant, recomano anar a veure mòbil, i que passeu de la critica, i deixeu que el panorama teatral i cultural del país segueixi innovant, com molt bé a fet en Sergi Belbel.

Quan a la incontinència verbal se’n diu ser antisistema

M’agradaria callar, m’agradaria no dir res, i passar per alt la polèmica, no acostumo, a parlar d’aquests temes en el meu bloc, però les declaracions de l’Imma Mayol són il·lustratives de com està de desesperada, la Tinent Alcalde de Barcelona per guanyar vots, a costa del que sigui, fins i tot de fer el ridícul.
Recordo ja, una polèmica semblant amb l’ordenança del civisme de Barcelona, per pura estètica van votar en contra, encara tinc la frase de l’Imma Mayol que em roda el cap”no estem a favor d’aquesta ordenança, però per això no sortirem del govern”. Quina barra, quina poca dignitat, quan ets governant i estàs en contra d’una de les lleis puntals de la legislatura, el mínim que pots fer és sortír del govern. Però ella, a fet el què ens té acostumats, fer unes declaracions pijo-progres (una sortida de to estètica), però la tinença d’alcaldia que no me la tregui ningú.

Des d’aquest bloc, vull felicitar l’actitud que en el debat en l’ordenança va tenir el grup municipal d’esquerra de Barcelona, amb la Pilar Valleugera al cap davant, que va convertír una ordenança repressora i infumable, en l’ordenança cívica i per la convivència que Barcelona té avui.

En tot cas, se antisistema és molt bonic, idíl·lic, dir que no, i ser un irresponsable quan una cosa no t’agrada és molt còmode, el què no és gens còmoda, és entomar els problemes donar-hi solucions, tot i que de vagades, aquestes solucions no siguin del tot les desitjables.

I vull acabar fer una reflexió, que deuen pensar avui aquells homes i dones del PSUC?, líders veïnals, delegats sindicals i referents de l’obrerisme a Catalunya, quan veuen que del comunisme s’ha passat a l’eco dels socialistes.

On són les arrels del PSUC avui?, possiblement en el seu electorat i la seva militància, però queda clar que en la seva direcció no.

10.000 visites

Poc m’ho pensava, el dia que vaig començar aquesta aventura blocaire que arribaria a les 10.000 visites, això de tenir un bloc i poder endreçar els teus pensaments, serveix per donar a conèixer el teu missatge (en el meu cas polític), però també per tenir els conceptes més clars.

Tot i que alguns poden pensar que 10.000 mil són poques visites, per mi són prous. Gràcies doncs als que teniu el neguit, de tant en tant, per entrar al meu bloc, i sobretot, a tots els que feu comentaris i critiques en positiu, que m’ajuden a millorar-lo, i als que critiqueu de forma barroera, ho podeu seguir fen, és el vostre lliure dret expressar-vos, però també ús dic, que davant d’aquesta actitud el millor que puc fer és no respondre.

Bé gent, ja ho sabeu, aquí teniu una porta que us explica de millor o pitjor manera (segons el dia), una realitat local (la de L’Hospitalet) i una manera d’entendre-la (la meva), que no és la millor però sí que és sincera.

I com diu un company de partit “salut, ètica i compromís”.