De fredes i de calentes

Com anell al dit aquesta cita de Goethe: Tracta només de confondre als homes perquè satisfer-los es força difícil. No hi ha campanya electoral que no surti algun polític amb un estirabot que, per amplificació mediàtica, es converteix si no en l’eix, sí que gairebé en el gran protagonista de la campanya. Com a exemple més recent tenim el de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, durant les quals el candidat de CiU, Artur Mas, va passar per la notaria per donar fe que no pactaria amb el PP per aconseguir els seus vots i convertir-se així en president de la Generalitat. El rebombori que va armar a dreta i esquerra va condicionar tota la campanya i, si més no, va servir per mantenir al seu favor una quota de presència mediàtica molt superior a la dels altres candidats. Altra cosa és que, després i sense cap possibilitat d’accedir a la presidència, es penedís d’un gest tan teatral com enganyós i estèril. Com de fet va passar, Mas va reconèixer que tal vegada s’havia equivocat fent la comèdia d’anar a cal notari. I encara no va arribar a dir que el gest era en si mateix una fal·làcia, perquè en el supòsit que el PP votés al seu favor i Mas guanyés la votació al Parlament, hagués renunciat a la presidència en virtut de l’acta notarial? Ben segur que no i amb l’argument que el vot favorable no era fruit d’un pacte sinó de la sobirana voluntat del PP. I qui li ho podria discutir? Ningú però l’ombra d’un pacte entre bastidors planaria per sempre més... La qüestió es confondre a base de distreure l’atenció dels problemes reals...

Artur Mas (o ves a saber si David Madí, l’estratega de campanya de CDC) és un mestre en aquestes arts d’aixecar el to de les campanyes a cop d’incontinència verbal. A penes havia començat oficialment aquesta de les municipals que ja en deixava anar una de ben gruixuda, tot responsabilitzant al Govern Montilla de la irrupció del yihadisme a Catalunya. Introduint el terrorisme en la campanya del 27M, un tema que no sols és inoportú es miri per on es miri, sinó que a més està tan lluny de la realitat com aquest nou planeta que han descobert pel mig de la Via Làctia. En aquest sentit, també convergeix amb el PP que del terrorisme (el d’ETA és clar, perquè de l’islamista de l’11M no en parlen mai). Si al damunt posem l’inevitable toc d’immigració, ja tenim la salsa servida per amanir un debat que giri sobre allò que interessa més a la dreta, la por a tot, la desconfiança, la inseguretat, la temença... Uns i altres combreguen amb les mateixes pedres de molí, sigui a Barcelona amb el terrorisme islàmic, sigui a Badalona amb la immigració a seques i embolica que fa fort. Si això no és confondre a la parròquia electoral, que baixi nostressenyor i ho digui a crits.

Unes quantes persones que potser estaran confoses però també satisfetes són les finalistes dels Premis Llavor de Lletres de Creació i Recerca, que es fallarà d’aquí a dues setmanes. I la que ha guanyat el sorteig del concurs Juga amb La Fura i guanya un viatge a Tenerife d’una setmana per a 2 persones entre les participants que van endevinar alguns dels jocs que proposàvem en el nostre número del 25è aniversari, el 13 d’abril. I també les guanyadores dels diversos premis del concurs de fotografies convocat arran de la I Trobada de Bestiari Festiu de la Vegueria Penedès que es va fer a Vilafranca per commemorar el primer quart de segle d’aquest setmanari. Persones felices els noms de les quals trobareu en aquest exemplar. És clar que ho seran a costa, segur, de les que n’han quedat excloses per la sempre injusta disjuntiva d’haver de triar, sigui per la decisió d’unes persones altruistes que formen uns jurats qualificadors o sigui pel caprici atzarós d’un sorteig. I és que ploure, allò que se’n diu ploure, mai no és a gust de tothom...