LA FURA

COCA DE PASTANAGA

Pensàveu que la pastanaga estava definitivament condemnada a ser un comparsa dels plats en els quals triomfaven altres ingredients més anomenats? Doncs ja us podeu anar oblidant de la soferta crema de pastanaga com a única alternativa cuinada o de fer de Bugs Bunny mossegant-la mentre aneu fent el sopar o passant la tarda. Per cert, perquè la gent no menja una pastanaga en comptes de la poma que tan predicament té entre els qui han declarat la guerra al “michelín”?

Us proposo portar-la al protagonisme en aquest primer plat. I en una combinació que d’entrada us semblarà forçada però que, cada cop més, està essent recolzada pels cuiners professionals. Donar-li un toc dolç que la destaqui. Per fer-vos-ho fàcil, us proposo una de les meves habituals coques.

Ja sabeu, aquella base de pasta brisa que fem, sense manies, amb el corresponent producte refrigerat. I al seu damunt, el producte o la combinació del dia. Avui, per mitigar el cruixent de la pastanaga, talls blanquejats (cuits “al dente”) de la verdura degudament regats amb la salsa.

Que entenc que vulgueu anar a la platja i poder fer un dinar “arreglaet” en un tres i no res.

CONFECCIÓ
Estirar la pasta brisa damunt un paper sulfuritzat i punxar-la per tota la superfície. Fer-la coure al forn, ja calent a 210º, fins que comenci a prendre color. Retirar-la sense apagar el forn.

Mentre això es fa, rentar les pastanagues, retirar-ne les fulles i la punta i pelar-les. Posar-les a la vaporera per fer-les coure durant 5 minuts. Quan estiguin, retirar-les i deixar-les refredar.

Mentrestant, fer fondre a foc suau la mantega i incorporar-hi el sucre tot remenant-ho amb cura i mantenint-ho calent però sense que arribi a bullir.

Amb l’ajut de la mandolina, tallar aquestes pastanagues a rodelles fines i anar-les disposant per damunt de la pasta cuita i freda fins recobrir-la completament.

Pintar la superfície de les pastanagues amb la mantega fosa amb sucre i portar el conjunt al forn per fer-ho coure uns 25 minuts vetllant que no es cremi.

Cisellar el julivert i, just quan surti la coca del forn, espolsar-lo pel damunt i dur-ho a taula.

CONSELLS
Si a casa vostra són dels que demanen plat per aixecar-se de taula descordant-se el cinturó, a més d’augmentar la ració, podeu substituir la pasta brisa per pasta de pizza. Sempre omple més.

Sempre seran més fresques i properes (sabeu que una forma de lluitar contra el canvi climàtic és menjar productes de la pròpia regió?) si les compreu amb fulles i en forma de manat. Lamentablement, això pot suposar que no siguin tan regulars, però no es pot tenir tot, oi?

Si no teniu paper sulfuritzat o no voleu haver de patir més per tenir-ne, podeu comprar-vos una base de silicona. És com una estora que es posa a la reixa del forn i fa de base. Ah! Tot i que el fabricant digui que no cal untar-la, una mica de mantega o oli per la cara on posareu el producte (la rugosa) no va malament.

Si voleu donar-li un toc més personal a la coca, podeu perfumar la mantega amb alguna cosa. Però penseu que hi ha sucre. Jo us proposaria una mica de comí. Per allò del gust de garlanda.

PER A
UN PRIMER

INGREDIENTS
-Pasta brisa (1 rotlle)
-Pastanaga (6 unitats)
-Sucre (10 grams)
-Mantega (30 grams)
-Julivert

DIFICULTAT

CALORIES

PREU

CONFECCIÓ