LA FURA

Toio Ribas

Independents

-Has vist quants independents hi ha?

Ho deia tot mirant els llistats de candidats a regidor que publicava la premsa. Vam comptar-los. En les 107 candidatures que es presenten als 27 municipis de l’Alt Penedès hi ha, entre titulars i suplents, 522 independents. En total s’han d’elegir 273 regidors.

– Moltes persones, no?

– Ves...

Fent números trobem que hi ha 1.440 persones que es presenten entre totes les llistes de la comarca, per tant els independents confessos –els que ho diuen i ho proclamen darrera el nom– representen el 36,3 %. Si descomptem els suplents –“posem a llista, però si de cas de suplent” és el que qui ja està cansat o no vol córrer cap risc–, els independents que van a les llistes i poden sortir són 354, el 24,5 % de tots els qui es presenten. Ens movem, doncs, sobre la tercera part. És a dir, a la comarca els independents van al terç, com la verema de moltes vinyes...

I no és bo ni dolent, regint-nos per la moral política. Els independents els va posar de moda la tradició eurocomunista perquè, en els anys previs a la transició, els comunistes van trobar amb aquestes persones amigues i no vinculades per cap compromís de carnet la manera de poder fer política a molts llocs. Els crítics els acusaven de companys de viatge i molts ho assumien amb orgull. Després, els independents, en les files de l’esquerra inicialment, eren aquelles persones que volien demostrar la simpatia envers la sigla que les acollia i mostrar que no estaven lligats a cap altra disciplina que la del programa que presenten en les eleccions. I la figura de l’independent proliferà i adquirí estatus.

Ara mateix, a la comarca, el partit que presenta més independents a les seves llistes és CiU: 138 persones i 85 suplents, en total 223. El PSC en presenta 128 i amb els suplents arriba a 193. La diferència que tenen aquestes dues formacions amb la resta és ben notable. El PP en presenta 47 en total, ERC 9 i ICV, hereu de totes les vies comunistes, només 3. Les llistes que recullen formacions d’electors –candidatures de progrés, enteses, unions, alternatives, agrupacions, etc.– paradoxalment només hi ha 47 persones que es declarin independents.

El que sorprèn, en molts casos, és que en algunes candidatures el gran gruix sigui de persones independents. Pot indicar que s’ha fet un esforç d’obertura cap a la gent que té sensibilitats polítiques coincidents per no de tot exactes amb el partit. Expressaria pluralisme, diversitat, participació, que són idees i actituds que estan en boga. Analitzades malèvolament pot voler-s’hi descobrir algun problema al si de l’organització del partit, o pot evidenciar una tèbia de simpatia i un fluix compromís amb l’ideari que es proclama. Cada partit i cada organització local és un món i el candidat independent tant pot ser signe de fortalesa i amplada de mires o com la icona que tapi i dissimuli contrarietats...

Mirat amb bon ulls el panorama, tant el PSC i CiU, que presenten llistes als 27 municipis (una menys els convergents), mantenen un cert equilibri d’independents i militants. Els socialistes només tenen llistes totalment d’independents a Avinyonet i a Pontons, i pràcticament a Torrelavit (només hi ha un militant), i els convergents això els passa a Puigdàlber, Mediona, Sant Quintí, Torrelavit i Vilobí (les tres darreres amb un militant en cada una).

Com a curiositat –i alguna cosa més– es descobreix que només hi ha dues llistes a les Cabanyes i que a Sant Cugat, el PSC ja ha guanyat les eleccions en haver-hi una sola llista. N’és alcaldessa... una independent.