LA FURA

Anem de proves

El tractament aeri contra flagells i malalties de la vinya permet fer-ho amb molta rapidesa i sense trepitjar el sòl.

Segur que aquest encapçalament no és gaire correcte, potser gens correcte, perquè allò que hauríem de dir és que ens referim a demostració i no a proves. Les proves, en tot cas, ja hauran estat fetes en altres ocasions i s’hauran mostrat bones quan, de fet, es passa a una demostració pràctica. I se’ns podrà dir que proves i demostracions són diferents unes de les altres, cosa a la qual no tenim res a objectes, més aviat el contrari, estar-hi totalment d’acord. I, fet aquest aclariment, fem referència a una demostració de tractament en vinya amb helicòpter, quan la pràctica més corrent, i gairebé única, és els tractaments amb màquina remolcada o arrossegada, tot i que aquest últim terme no sigui aquell que ens agrada. Dir que de la motxilla de polvorització a l’helicòpter hi ha un món de distància.

Potser, fins i tot, més que un món de distància, gairebé un univers en expansió si es vol dir així. L’arribada del míldiu obliga a prendre una decisió de protecció quan es donen condicions per al desenvolupament del fong que és la causa del míldiu, forma com el coneixem els profans en això de la micologia. I la protecció s’ha de fer amb un o altre producte, però requereix una eina per arribar el líquid a la vegetació dels ceps en risc de contraure la malaltia. I de la motxilla s’ha passat per un procés d’evolució que ha portat a les màquines de gran capacitat, 1.000-2.000 litres, enganxades al tractor que poden tractar una mitjana de dues hectàrees de vinya per hora de polvorització. Això comparat amb una màquina de motxilla és clar que ja és un avenç molt gran en rapidesa i suprimir l’esforç. I quan sembla que ja hem avançat molt, com aquell qui diu prou, neix la inquietud de deixar enrere el salt de la motxilla al tractor.

Passar dels tractaments terrestres als tractaments aeris, volar més que córrer per guanyar temps i, a la llarga, potser diners. No cal pensar gaire per entendre que allò que pot fer un tractor, a una velocitat d’avançament de 6-8 quilòmetres hora, és superat per un helicòpter a una velocitat força més elevada i una amplitud de tractament quatre o més vegades d’aquella que és a l’abast del tractor. Els experts diuen que es pot multiplicar per 40 la capacitat de tractament quan es deixa el tractor i es passa a l’helicòpter. Si amb el tractor es poden fer aquelles 12-15 hectàrees en una jornada, amb l’helicòpter diu que se’n poden tractar aquelles 500 hectàrees amb el mateix temps. I, es vulgui o no, tot això fa pensar un xic que això dels tractament aeris no queda tan lluny, bé que la nostra visió quedi limitada a un present.

I no parlarem de la despesa d’un o altre sistema perquè no disposem de dades que ens permetin ser fidels a l’esperit d’aquest espai. Allò que sí que podem dir és que en el tractament aeris hi ha una pèrdua considerable de producte perquè el tractament va dirigit arreu i no només a la vegetació, allò que se’n diu pèrdua per deriva. Amb tot, a vegades el dispendi no és determinant si es tracta de cercar rapidesa i eficàcia. Tenim un tractament de fa uns anys, després d’una pedregada, quan entrar a la vinya no era tan fàcil, per no dir impossible, i l’helicòpter féu el tractament amb promptitud i sense trepitjar el sòl. Allò just que es demana quan hi ha un problema al qual cal donar-hi la millor solució. És clar que llavors sols es valorà la rapidesa i la facilitat d’entrada a la vinya, prescindint del muntant de la despesa.

I encara que tot es vegi lluny, qualsevol innovació requereix un procés d’adaptació, si la innovació és vàlida l’adopció va més de pressa d’allò que un es pot imaginar. Tot i que no vol dir que tot sigui tan ràpid com per fer un canvi radical. Ha passat amb la collidora de blat que es veia com una cosa no aplicable en determinades situacions, per passar a ser l’única forma de recollir els cereals. O la mateixa màquina de collir raïms, que té un llarg procés per acomodar-se de ple, altrament perquè hi ha una certa resistència al canvi per part d’algunes empreses elaboradores que consideren que el raïm no arriba en òptimes condicions. El dia a dia, però, és qui marca el camí, en un o altre sentit, i qui acaba determinant allò que és bo i no tan bo.

Perquè, en el fons, tot no pot acceptar-se així d’entrada, per allò que els dies són els encarregats de mostrar les bondats i no bondats de cada innovació. Per això són els dies, per valorar quines són les possibilitats d’una innovació i les correccions que calgui per fer-les realitat. I potser ara, quan ens parlen d’unes proves, d’una demostració d’aplicació de productes antimíldiu en vinya, ho podem veure d’un o altre color, però dins no gaire ben segur que ho veurem diferent. Amb tot, caldrà entendre que, de moment, allò que compta és el tractament que afecta al conjunt de la vegetació. I quedarà contemplar allò que suposa tractar sols els raïms, perquè si bé és fàcil mullar tota la vegetació, no es veu tan clar com localitzar el producte sols als raïms.

Tractar o protegir els raïms contra cuc o bé contra botritis requereix una concepció de polvorització difícil de fer-ho compatible amb un tractament aeri. Cosa que no vol dir que no sigui adaptable un sistema de polvorització directa al raïm, bé que, de moment, no es vegi possible. Si de collir el raïm a mà o tractar el míldiu amb motxilla, s’ha passat a la màquina, no ha de ser una qüestió insalvable dirigir el líquid de tractament al raïm. Tot serà qüestió que hi hagi algú que doni llum a una necessitat que ara encara està pendent. De moment, però, l’opció d’un tractament aeri s’ha de desvincular d’una polvorització directa al raïm, cosa que obligaria o obliga a disposar de tractor i màquina de tractaments per a aquelles actuacions en què no sigui viable el tractament aeri.

Un altre inconvenient pot ser la xarxa de línies aèries elèctriques, que obliguen a valorar si l’helicòpter pot o no tractar totes les vinyes. Potser les línies elèctriques i l’helicòpter no són gaire compatibles i poden ser una nosa que esdevingui un obstacle en tot el sentit de la paraula. La xarxa de línies elèctriques està pensada per subministrar electricitat arreu del Penedès, fins als llocs més solitaris, però quan s’establiren les línies no es va contemplar que un dia això de tractar la vinya entraria en una dinàmica diferent i la xarxa elèctrica passaria a ser un obstacle d’efectes imprevisibles. O potser això de les línies elèctriques ho veiem com un factor negatiu i, a l’hora de la veritat, és superable fàcilment. El temps ho dirà.