NÚRIA CASALS. 22.05.2007
Tinc sis gates i un gat i m’imagino l’horror de les voluntàries que van trobar el cap d’un gatet a la safata de pinso, a Alboraya.
M’imagino la ansietat que deuen patir pensant el mal que els poden fer als gats un descerebrat. Costa imaginar que a algú li molesti que se’ls doni de menjar a uns gats de carrer, uns gats esterilitzats, que algú vulgui condemnar-los a morir de gana.
Costa imaginar tanta maldat, però el pitjor és que els maltractadors d’animals són maltractadors de persones en potència.
Si algú és capaç de sortir de casa amb un ganivet o eina semblant amb la voluntat d’anar a decapitar a un innocent gatet de dos mesos, no vull imaginar que és capaç de fer en el seu entorn humà.
Comentarios del 1 al 1