Un dels miracles més renombrats de Salvador es va produir un dia en què un matrimoni vingut de Castella fins a Horta de Sant Joan li va demanar que guarís la seva filla, sordmuda de naixement. Salvador així ho va fer i la noia, de seguida, va començar a xerrar. Els pares, però, van arrufar el nas perquè la seva estimada filla només parlava en català i ells no la podien entendre. Salvador els va explicar que la nena parlava en català perquè es trobava a Catalunya, però que, tan bon punt tornessin a les seves terres, parlaria en espanyol.

En honor a Sant Salvador, se celebren festes majors d'hivern a Picamoixons (l'Alt Camp), Bescaran (l'Alt Urgell) i Sant Pere Desvim (d'Anoia). A més a més, el convent de Sant Salvador d'Horta que hi ha a Horta de Sant Joan acull també un multitudinari aplec cada 17 de març i el gegant de la vila porta, com no podia ser de cap altra manera, el nom de Salvador.

Biografia

Els pares de Salvador van enviar-lo a Barcelona a aprendre l'ofici de sabater quan era adolescent. Però Salvador, sentint una crida interior, va decidir incorporar-se a l'Església catòlica. Primerament, va dubtar de si d'entrar a la congregació benedictina de Montserrat o bé a la dels franciscans. Finalment, va optar per aquest darrer orde, que el va rebre amb els braços oberts. Després d'un any com a novici, el van enviar a predicar la bonanova a Tortosa.

Allí, Salvador va començar a obrar centenars de miracles, guarint tot tipus de malalties i malformacions. Com que la seva fama va anar creixent, cada cop eren més els malalts que es concentraven al davant del convent franciscà. La resta de monjos, veient amenaçada la pau i tranquil·litat amb què es vivia al convent, van decidir enviar-lo a una vila solitària situada 41 quilòmetres al nord de Tortosa, a Horta.

Amb el trasllat de Salvador al convent de Nostra Senyora dels Àngels d'Horta, va retornar la pau al convent franciscà, alhora que va traslladar la munió de cecs, sords i coixos a les portes de l'església d'Horta. L'inquisidor d'Aragó, alertat pels miracles de Salvador, es va disfressar d'humil capellà per seguir de prop les seves actuacions, però Salvador el va clissar d'immediat i el va fer pujar a l'altar major.

Les masses que cada dia visitaven Horta de Sant Joan en busca de guariment, i que no dubtaven en tractar de sant a Salvador, va despertar els recels i enveges de jerarquia eclesiàstica, que el va obligar a traslladar-se a Reus. A la capital del Baix Camp va continuar obrant els seus miracles, motiu pel qual el van tornar a traslladar, aquest cop a Barcelona. Com que el seu do per obrar el bé no minvava i, tot i la seva humilitat, feia ombra als poders eclesiàstics establerts, el van obligar a exiliar-se a Sardenya, llavors territori català, on encara és venerat a l'església de Santa Rosalia de Càller (Cagliari en italià).