Redacció i traduccions
Caterina Aigé
Eva Alcántara
Judit Farrerons
Montse Forcadas
Kenneth Jordan
Eva Lega
Salvador Pallarès-Garí
Elisenda Riera
Ramon Usall
Els dispositius establerts a les fronteres d'Europa per poder combatre la immigració clandestina transforma molts països limítrofes en vastes zones de retenció d'immigrants. És el panorama del Marroc, on gairebé deu mil immigrants i refugiats polítics africans hi resten bloquejats en la seu camí cap a l'Estat espanyol. Estan obligats a romandre en les grans ciutats, víctimes d'una violència cada cop més dura, i són els hostatges del mercadeig entre Rabat i la Unió Europea.
Molts joves francomagrebins viuen com els primers condemnats de la terra. Tan dur com la seva sort, no és anàleg al calvari viscut per molts estrangers que van anar a viure a França en els segles xix i xx. Fins al punt que, subratlla l’historiador Gérard Noiriel, la majoria prefereix guanyar “contrades més acollidores —és a dir, votant amb els peus (1)”.
Mentre que, a França, la Comissió Stasi iniciada pel president Jacques Chirac va entaular els seus treballs sobre el laïcisme, un estudi sobre la regió de Bordeaux confirmava l’abast de les segregacions ètniques en el si de l’escola. S’afegeixen a les discriminacions socials i els barris guetos on romanen una part de les poblacions nascudes de la immigració recent, sobretot magrebina i africana, guetos que representen un autèntic desafiament a la República laica.
Entre el 2 i el 24 de setembre, el ministre d’Interior Nicolas Sarkozy va assistir a la reunió de les forces de l’ordre en el marc d’un “Tour de França de la Seguretat”. Hi va trobar molts funcionaris d’origen estranger? Segur que no. Tot i que les institucions de la República, en primer lloc les de la policia, haurien de ser un reflex de la societat i tendir a la diversitat, a penes practiquen la integració.
Associació Món Diplomàtic Carrer Alpens, 39, pral. 3 08014 Barcelona Telèfon 935 279 863 mon( a )monde-diplomatique.ad
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.
