Per fi s’acaba? No!

Contradictori ho és, si més no, que el procés electoral més acostat als ciutadans, tingui el cor en un puny als partits per la por creixent a una alta abstenció. Sembla ser que ho vaticinen totes les enquestes i prospeccions allà on se’n fan, és a dir, a les ciutats més importants del país, incloses les caps de comarca. I tot i que no hi ha una única causa, la falta de credibilitat de la classe política, és la que més s’imposa per justificar-la. Ras i curt, l’electorat ha deixat de creure en les meravelles que prometen els polítics i que poques vegades es fan realitat. De fet, en els escassos trenta anys que portem de cultura electoral, la ciutadania del què realment s’ha adonat és que els partits polítics s’han convertit només (i ho diem amb tota la força) en màquines d’aconseguir resultats electorals. Al preu que sigui, per descomptat. I per aquest preu, precisament, és fàcil perdre la credibilitat de les promeses, l’honestedat dels dirigents i fins i tot els atributs ideològics. Prou que sabem que no sempre és així, talment com en altres aspectes de la vida donem per fet que sovint paguen justos per pecadors. Ben segur que on hi ha majors dosis d’honestedat, bona fe i ganes de fer progressar sigui precisament en els candidats de les llistes als ajuntaments. Sobretot com més petit és el poble i, possiblement, per l’amateurisme que s’hi practica.

Aquests dies hem pogut veure –i encara no massa perquè no s’ha dit prou alt i fort– com algunes llistes de municipis petits, canviaven de sigles sense cap mena de rubor. Amb la millor bona fe, alcaldes que fa quatre anys anaven en llistes de CiU, ERC o aquest poti-poti conegut per Independents, ara es presenten pel PSC o la seva marca “blanca” (PM). Per què? Tan senzill com per obtenir millors favors del que mana a la part alta de la plaça de Sant Jaume i, sobretot, a la de la rambla de Catalunya, la Diputació. Lògicament, ho fan amb la millor bona fe i amb l’únic objectiu d’obtenir més i millors recursos per al municipi. Al cap i a la fi, les sigles i, per descomptat, els components ideològics són el de menys i el que compten de veritat són les virolles. Lloable esperit si no fos perquè en el fons i en la forma no deixa de ser una degradació en tots els ordres. Pecatta minuta si voleu, però que obre la porta a noves renúncies i en creure (ben segur que perquè és veritat) que si t’alinees amb el cavall del guanyador n’obtindràs beneficis. I això, en català, se’n diu favoritisme i encara més clar, corrupció. El fotut d’aquestes pràctiques és que cada vegada tenen més seguidors i per tant la bola de neu es va fent cada vegada més gran. I que, a més, s’instaura com una pràctica normal i lògica de la política municipalista.

Una abstenció que, al vespre d’aquest diumenge, tots els partits estaran en condicions d’interpretar. Al seu gust, és clar. I ens diran que és preocupant però no mouran ni un dit per posar-hi remei, convençuts que, en el fons, si l’electorat no vol jugar al seu joc no és problema d’ells. I, en funció dels resultats, correran a fer aquells pactes que durant setmanes han jurat i perjurat que no farien mai; s’oblidaran de tot allò que han promès i molts dels que hauran estat afavorits amb el govern municipal el primer que faran serà apujar-se el sou i repartir-se carteres i àrees de poder. I tornar a començar. Amb la maquinària electoral ben greixada de vots i diners, els partits engegaran una nova i llarguíssima precampanya electoral. Ara pel Congrés de Madrid i pel Govern de l’Estat. Honestament, algú diria que aquesta campanya ha durat només quinze dies? Poseu-vos apunt perquè això torna a començar. Ah! I no es deixeu entabanar amb la cantarella de darrera hora: el vot útil. Si ho teniu clar i us ve de gust anar votar, feu-ho: pels uns, pels altres o en blanc. I si no, quedeu-vos a casa. Perquè l’únic vot útil de veritat és el que s’emet a consciència.