LA FURA

Confusió sexual en Lobesia botrana

La confusió sexual és una forma de lluita contra la Lobesia botrana que ataca els raïms.

No ens escapa que el raïm pateix l’atac d’un cuc producte de la posta d’una papallona dita Lobesia botrana. I també sabem que aquesta té dues o tres generacions segons sigui la situació de la vinya. Perquè en un clima més calent, com el nostre, té tres generacions i en un clima més fred, sols en té dos o puntualment en pot tenir tres. I també que el cuc és la causa més directa de l’atac de botritis o podridura del raïm apart del mateix fong, és clar. Fins aquí ho sabem, i també sabem que és obligat controlar aquest flagell per evitar que el fong de la botritis trobi el terreny adobat per atacar el raïm aprofitant les ferides que provoca el cuc. I tot això de tractar o controlar el cuc ho fem de forma més aviat clàssica, amb productes químics que tenen una acció prou eficaç si es mulla bé el raïm i es tracta en el moment oportú.

Tot, però, no és tan fàcil perquè no sempre les larves de Lobesia (cucs) surten uniformes per a cada generació, no s’aplica prou bé el producte o no es pot mullar bé el raïm perquè la vegetació priva d’arribar el líquid al raïm. Per això es parla de la lluita dita biotècnica a base de feromones, allò que es diu confusió sexual. Tot és qüestió de crear un ambient de feromona, la mateixa que desprèn la femella, perquè els mascles es confonguin i no trobin les femelles evitant així l’aparellament i fer que la posta sigui estèril, que no doni larves. Tot, però, no es tan senzill perquè a la pràctica no és ben així, ja que no s’aconsegueix que tots els cucs siguin estèrils. I cal distribuir un nombre de càpsules o difusors a la vinya que varia segons tipus de càpsula, però van de 250 a 500 càpsules o difusors per hectàrea si es vol un mínim d’eficàcia.

Situar 500 difusors hectàrea vol dir una despesa de temps i de producte, a més que l’eficàcia queda reduïda si hi ha una forta invasió de papallones. Caldria plantejar-se la confusió sexual combinant-la amb la lluita química, biològica o bé la utilització dels dits productes fisiològics que poden privar el desenvolupament de les larves. També la confusió sexual té poques opcions si la vinya té poca extensió per allò que hi ha invasió de papallones de les vinyes veïnes, que sí que s’hauran aparellat amb els mascles i els ous són fecundats i donaran lloc a les larves que són les que fan el mal al raïm. Perquè la confusió sexual tingui un bon nivell d’efectivitat, la vinya ha de tenir una superfície, a ser possible, de 50 hectàrees, cosa que la majoria de finques del nostre entorn queden lluny de tenir aquesta dimensió.

Vist així, la confusió sexual no sempre és la tècnica més eficaç ni que, de moment, es pugui fer una opció generalitzada d’aplicació de la mateixa si no es compta amb una superfície respectable de vinya i combinar-la amb altres tècniques de control o tractament. Tot ens fa pensar fins a quin punt això de la confusió sexual és interessant aplicar-la, entre altres raons perquè hi ha qui qüestiona l’ètica d’aquesta tècnica. Es dirà que pitjor és aplicar un insecticida per matar les larves, pràctica obligada per controlar un insecte que entra o envaeix i perjudica la producció de raïm o, en tot cas, de raïm més qualitatiu. Un intrús, si es vol, que no té perquè afectar el raïm i, per tant, tenim tot el dret de defensar-nos de la millor manera que tenim al nostre abast. Aplicar un producte per matar les larves evita que es doni una continuïtat a la procreació de la plaga. Però sotmetre els mascles a una desorientació sexual, bojos per trobar la femella, pot suposar una tortura.

Nosaltres no entrarem en aquesta qüestió, però sí que hi ha qui qüestiona això de la possible tortura als mascles de la Lobesia. Tot podria semblar un xic rocambolesc que hi hagi qui ha mostrat atenció en això de practicar la lluita utilitzant la confusió sexual, però tot es justifica atenent a la idea de fer sofrir les papallones mascles en una qüestió de vital transcendència per a la procreació. Diuen que és just que ens defensem d’allò que pertorbi el normal desenvolupament de la producció de raïm i en perjudiqui el resultat econòmic final de tot el procés. Tot es basa en la possibilitat que hi ha altres mètodes de defensa, bé que sigui eliminant d’ipso facto les larves abans que sometre els insectes mascles de lobesia a una tortura per part del conreador. És allò que cadascú ho veu a la seva manera i totes les opinions són prou respectables.

Arribat el moment que les papallones facin aparició i s’iniciï allò que se’n diu l’aparellament per reproduir-se i donar continuïtat a l’espècie, nosaltres haurem de prendre una decisió per evitar el dany que les larves poden causar i el perjudici econòmic que això pot representar. S’hauran de protegir els raïms perquè no siguin presa dels cucs de la Lobesia. Segurament que no anirem als tractaments de confusió sexual per allò que l’efectivitat queda encara per demostrar quan no hi ha condicions idònies de superfície o atac massiu de cucs perquè la lluita biotècnica tingui un elevat nivell d’eficàcia. És clar que la majoria farem ús dels productes químics, biològics i fisiològics. Sobretot els químics, els més usats, són també els més perillosos per al medi, però és cert que també podem usar productes biològics com el bacillus thuringiensis i productes fisiològics com el tebufenocide i el flufenoxuron.

Ens costa fer valoracions sobre això d’aplicar o no la confusió sexual en aquest camp de la lluita contra lobesia. Quan es dóna un intrús que vol fer o fa mal a la collita, o que pot perjudicar-la greument, sembla que allò que ha de fer el conreador és utilitzar els mitjans que té al seu abast per defensar-se d’aquell o aquells que s’apropien d’allò que no és seu. I si la Lobesia i la seva prole envaeixen el conreu, no és pas fora de lloc que es faci front a aquesta intrusió. Sempre, és clar, que s’utilitzi en cada situació allò que sigui eficaç però el més respectuós amb el medi i innocuo per l’aplicador. Sortosament, contra Lobesia es disposa de productes que compleixen aquest requisit d’innocuitat i respecte per al medi. Potser tot això és qüestió de valorar aquells productes que estan a l’abast i fer-ne un ús racional.

Valorar si això de la confusió sexual, en el cas de Lobesia botrana, és o no lícit aplicar-la, considerant que hi ha altres possibilitats de control, ho deixem a ments més despertes. Faria falta saber fins a quin punt això de la desorientació dels mascles de Lobesia crea un xoc psicològic que pugui causar un mal significatiu per a la papallona mascle. Pensem que això de la desorientació sexual ja es deu donar, de per si, en la pròpia naturalesa, quan els mascles tenen la missió de buscar la femella. Que uns tinguin més sort que altres en l’aparellament no vol dir que tots hagin de trobar camí expedit. Potser que això de la confusió sexual sigui una pràctica anormal, però aplicar un producte químic per matar les larves o cucs de Lobesia és també eliminar una població de larves que han iniciat el seu camí cap a la multiplicació encara que sigui a costa d’envair els raïms.