100 anys de cinema a
Vilafranca: els inicis
Justament en aquests dies de Festa Major, commemorem el centenari
de la primera projecció cinematogràfica a Vilafranca. Es pot
ben dir que a la nostra vila va arribar-hi amb celeritat sorprenent, ja
que les primeres projeccions a Catalunya es fixen als voltants del mes de
desembre de l'any 1896.
La Rambla, un espai molt concorregut en la Vilafranca de principis
de segle.
Els principals testimonis, els hem trobat a l'hemeroteca del Museu de
Vilafranca: I, així, trobem en El Labriego núm. 544,
del 29 d'agost de 1898, una nota que diu: "En la Rambla de Nuestra
Señora se acaba de instalar un teatro ambulante en el que durante
los días de la próxima Fiesta Mayor se exhibirá por
primera vez en esta villa el moderno invento titulado Cinematógrafo,
o sea Fotografías animadas. Como dicho nuevo espectáculo por
la gran ilusión que produce ha merecido general aceptación
en Barcelona y en otras capitales, estamos persuadidos que causará
una verdadera sorpresa a cuantas personas visiten tan nuevo espectáculo
en nuestra villa."
El mes següent (El Labriego núm. 545, 15 setembre
1898) publica: "El Cinematógrafo instalado en la Rambla de
Nuestra Señora continua viéndose favorecido por parte del
público de esta villa, el cual no puede menos de salir gratamente
impresionado de tan nuevo como sorprendente espectáculo."
I, un any després (El Labriego núm. 567, 15 agost
1899), diu: "Se nos ha presentado el dueño del cinematógrafo
que en la propia temporada del año último estuvo instalado
en la Rambla de Nuestra Señora, manifestándonos que, agradecido
al favor que el público de esta villa le dispensó en aquella
ocasión, durante los días de la próxima Fiesta Mayor
y omitiendo al objeto toda clase de sacrificios para complacerle, tendrá
el gusto de ofrecer la exhibición de nuevos y sorprendentes cuadros
de gran efecto a cuyo fin tendrá situado su cinematógrafo
en la Rambla de San Francisco."
Però qui realment ho explica molt bé i amb molts detalls
és Rodolf Llorens en un extens article publicat a la Revista del
Casal La Principal (núm. 7, abril-juny 1932).
Llorens, l'any 1932, va comptar amb el testimoni oral de diversos vilafranquins
que havien tingut el privilegi d'assistir a les primeres projeccions, trenta-quatre
anys abans, i que les recordaven amb bastant de precisió.
I d'aquest article n'hem extret els següents paràgrafs: "Sembla
que l'amo d'aquesta barraca era un italià que es deia o li deien
o els sembla que li deien Taburet. [...] La barraca portava, diuen, per
títol 'La fin del siglo', la qual cosa concorda amb la data de la
seva vinguda. Aquest mateix nom algú l'aplica a alguna d'aquelles
barraques més antigues de vistes artístiques en transformació.
Si bé una cosa pot no excloure l'altra. [...] Les parets d'aquestes
barraques anaven completament folrades de negre. Per seure hi havia taulons
en forma de bancs, al darrere hi havia la Preferència amb cadires
sobre una mica d'entarimat i darrere d'això i a un costat la màquina
de projecció. Les sessions no eren pas més llargues que una
hora i se'n feien moltes durant el dia. Acostumaven a valdre 0'25 cèntims
els seients dels taulons, 0'50 cèntims la Preferència i 0'15
los niños y soldados. [...] L'entarimat de la Preferència
continuava fora de l'entrada. Aquí dalt un home amb un 'megàfon'
feia la propaganda. El que atreia, però, més la gent era el
soroll de la màquina de projecció i del motor de benzina per
fer-se l'electricitat. La il.luminació de la barraca -dins i fora-
era elèctrica però la projecció del cinema es feia
amb carbur (a un costat de la barraca hi havia el regenerador del carbur).
Per si hi hagués una interrupció comptava aquesta barraca
amb il.luminació també de carbur. [...] En pel.lícules
una dona sosté que la primera que es projectà a Vilafranca
es titulava: 'La fábrica de tapones de Sant Feliu de Guíxols'
i que un home explicava: 'Ahora verán Uds. la fábrica de tapones
de San Feliu de Guíxols, que como lo verán Uds: las trabajadoras
lo hacen con música.' [...] Un altre conta que la primera pel.lícula
fou un tros curtíssim del film pres a Vilafranca mateix. Era l'arribada
del tren a l'estació de Vilafranca. Es veia només arribar
el tren del pont del carril estant, parar el tren, baixar la gent i el 'jefe'
tocar la campana. Diu que la gent s'espantava perquè el tren anava
de dret a ella i que com que es coneixia els que anaven baixant del tren
era comentada amb entusiasme. [...] Altres mencionen: 'Batalla naval', 'La
salida de misa y la caridad a los pobres', 'Baile sevillano' i 'Mariposa
viviente'. [...] Sembla que, en projectar aquestes bandes, naturalment curtíssimes
(es poden calcular d'una vintena de metres), ja s'imitaven els sorolls amb
ferros, fustes, campanes, timbres i també la música. [...]
El que hem recollit de paraula sempre resulta un xic confús però
algun fonament o altre ha de tenir."
D'aquells començaments prehistòrics ja n'han passat cent
anys i ara el cinema forma part de la nostra vida com un fet quotidià
i també com l'art del segle XX.
F. Olivella |
