|
 AL DIA
|
|
|
REVISTA SETMANAL
|
|
|
GUIA DE SERVEIS
|
|
|
SUPLEMENTS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vint anys de Panera
|
Ha esdevingut tot un clàssic en l’almanac nadalenc penedesenc. Un any més, torna la Panera de la Fura, però aquesta vegada es presenta amb un punt d’interès més afegit: després de vint anys d’existència, la Panera s’acomiada i ho fa de la millor manera que sap: superant les xifres de l’edició anterior i establint un nou rècord: 949 regals valorats en més de 72.100 regalats per 752 anunciants.
|
|
| CONCEPTES CLAU |
Per primera vegada la Panera supera el llindar dels 72.000 euros (dotze milions de pessetes), la qual cosa suposa un increment del 60% respecte la primera panera.
En aquestes vint edicions la Panera ha donat més de 9.800 regals valorats en més de 125 milions de pessetes.
La Panera ha estat un fantàstic mecanisme per ajudar a crear i enfortir noves relacions entre els anunciants i els lectors de La Fura, a la vegada que ha ajudat a activar el comerç local i comarcal. |
|
L’any 1986 el setmanari La Fura va tenir la idea de crear una panera amb obsequis donats per tots els seus anunciants. Va posar-se en contacte amb tots ells, els va explicar la idea, va engrescar Caixa Penedès perquè patrocinés la impressió dels números i va emprendre aquesta simpàtica iniciativa que ha acabat derivant en tot un autèntic mannà nadalenc.
El setmanari La Fura només feia quatre anys que havia aparegut i la filosofia de la Panera era clara: potenciar la relació entre l’anunciant i el lector, establir una nova manera d’unir-los i relacionar-los més enllà del canal habitual. La iniciativa va ser molt ben rebuda tant pels anunciants com pels lectors i ràpidament va convertir-se en el lot nadalenc més esplèndid que ràpidament va ser catalogada com la més voluminosa de l’Estat espanyol. Un títol que any rere any ha anat revalidant.
Comiat sonat
Aquest Nadal farà vint anys d’aquella primera Panera, una data prou significativa per posar-hi punt i final. Ens sembla que després de dues dècades hem tocat sostre i hem aconseguit, amb escreix, l’objectiu que perseguíem des d’un bon principi.
Organitzar aquest immens mannà nadalenc és complicat i molt costós, sobretot tenint en compte les titàniques dimensions que la macropanera ha anat prenent amb el temps. Perquè us en feu una idea, al mes d’octubre La Fura contracta dues persones perquè s’encarreguin d’organitzar i fer girar tots els engranatges de la Panera, imprimeix els números i els distribueix, va a recollir tots els obsequis i quan arriba el dia els exposa a l’aparador de Mobles Expo Mobi. Al mes de novembre aquest equip dedicat únicament a la Panera s’amplia fins a cinc persones que treballen amb dedicació completa i exclusiva per aconseguir que la macropanera sigui una realitat.
Enguany, aquesta feina l’han fet el Raül i la Maria. Aquest parell de vilafranquins són estudiants d’Administració i Direcció d’Empreses i de Publicitat i Relacions Públiques respectivament i formaran part de l’equip humà de La Fura fins a les vigílies de Nadal. Sense la seva feina molt possiblement aquesta Panera no hauria estat possible perquè han estat ells els que han trucat a tots i cadascun dels anunciants de La Fura, els han preguntat si volien col·laborar un any més en la Panera . Perquè us feu una idea del temps, esforç i despeses que suposa muntar la Panera, us direm que durant un mes el Raül i la Maria han fet una mitjana de 150 trucades diàries! A primers de novembre se’ls van afegir la Gemma, la Lita i el Pino. Entre tots cinc han anat a buscar un per un els 949 regals a casa de cadascun dels 752 anunciants i aquests dies els tornen a visitar per lliurar-los els números.
És més evident que tot aquest procés és llarg i costós i, tenint en compte que l’objectiu pel qual va néixer la Panera està més que assolit, hem decidit posar-hi punt i final.
La primera Panera de la Fura i el primer sorteig a Caixa Penedès, l’any 1986.
La Panera més grassa
No podia ser d’altra manera i, tal i com ha anat passant edició rere edició durant els vint anys d’història, el nombre de regals i l’import global de la Panera han anat augmentat cada any. Així doncs, enguany tornem a parlar de xifres rècord: 949 regals valorats en 72.139 .
949 regals aviat estan dits, però si tireu unes quantes pàgines endavant i us fixeu en el llistat d’obsequis de la Panera que publiquem us adonareu de les autèntiques proporcions que té. Per tal d’establir una mica d’ordre en tot aquest mar de regals, els obsequis s’han anat agrupant en quinze categories diferents. De totes elles, les més quantioses són la de la llar amb gairebé 10.200 , els diners en metàl·lic amb 10.000 i els vals per a serveis amb gairebé 8.000 més.
Després de 20 anys podem afirmar que un dels regals d’aquest immens lot que fan especialment gràcia són els vals dels restaurants. I d’aquests, enguany n’hi ha un munt. L’afortunat o afortunada que s’emporti la Panera podrà gaudir de més de 200 àpats, o sigui que, si ho vol, pot anar a dinar o sopar fora a diari durant set mesos.
Si alguna cosa caracteritza la Panera de la Fura és, a banda del seu import, la multitud de regals que la configuren. I el que encara és més important no és el valor sinó el fet de mantenir viva la il·lusió, repetida una vegada i altra, d’imaginar-se què en faria un si li toqués l’arxivoluminós lot, com el repartiria...
Hi ha tants regals que és difícil que una sola persona els pugui aprofitar tots, però segur que hi ha família, amics i companys que sí que podran absorbir un regal o altre.
Per aconseguir la Panera és ben senzill: únicament heu de comprar o utilitzar algun dels serveis que ofereixen els més de 750 anunciants detallats a les pàgines següents i que estan senyalitzats amb el distintiu “Aquí regalem números de la Panera de la Fura”. En comprar sereu obsequiats amb números de la Panera. Com més compreu, més números us donaran i més possibilitats d’emportar-vos aquest magnífic lot tindreu. A partir d’aquí només haureu de creuar els dits i esperar el dia del sorteig, que serà el 3 de gener del 2006 a la una del migdia a les oficines centrals de Caixa Penedès, de Vilafranca, davant notari.
No és casualitat que la rifa es faci tres dies abans del dia de Reis. Des d’un bon principi la intenció dels organitzadors va ser que l’afortunat o afortunada pogués gaudir dels millors Reis de la seva vida i esdevingués de facto un generós Melcior, Gaspar o Baltasar que pogués repartir regals a tort i a dret. Enteneu ara per què el cartell de la Panera d’enguany és la fura amb corona i barba blanca?
Dues dècades de rècords
Al llarg d’aquests vint anys la Panera de la Fura ha anat superant amb escreix les xifres aconseguides en l’anterior edició. Cada any aquest voluminós lot nadalenc ha anat creixent, superant sempre el volum de l’edició anterior. Després de dues dècades d’existència les dades que ha assolit la Panera són impactants: més de 9.800 regals valorats en més de 125 milions de pessetes!
De la primera panera de l’any 1986 a l’última, la d’enguany, hi ha una diferència sorprenent: el que va començar com un lot de 137 regals valorats en 2 milions de pessetes ha anat evolucionant a passos gegants fins arribar als 949 d’enguany valorats en 72.139 , la qual cosa suposa un augment de pràcticament el 60%.
El nombre d’anunciants també ha anat creixent any rere any, mostra també de l’evolució i la implementació de La Fura a tota la zona del Penedès. Cal tenir en compte que l’any 1986 aquest setmanari tenia una difusió de 17.635 exemplars i es repartia en 158 forns de 37 municipis de l’Alt i el Baix Penedès. Actualment La Fura arriba a 53 municipis de l’Alt i el Baix Penedès, el sud de l’Anoia i el Garraf, amb una mitjana de difusió de 26.040 exemplars (segons el darrer control de l’auditoria d’OJD abans d’arriba al Garraf), no és gens estrany que els anunciants de La Fura hagin augmentat i amb ells el volum de la Panera.
Vint històries paral·leles
Darrere de cada Panera s’amaguen un munt d’històries diferents. En aquest dossier n’hem volgut conèixer alguna.
Els guanyadors de la Panera estan escampats per diferents punts del nostre entorn i més enllà i tot:
Vilafranca, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Vallbona d’Anoia, Sant Sadurní, Santa Fe del Penedès, Barcelona, etc.
El Nadal de 1996 la Panera no es va moure de Vilafranca, va anar a parar al barri de Sant Julià, a casa de l’Àngela Esteve. Cada any, quan veia el número de la Panera publicat a La Fura, l’Àngels pensava que tant de bo li toqués a ella, “hi ha gent que diu que s’atabala només pensant on posaria tots els regals, jo no només tenia ganes de remenar regals amunt i avall. Per això quan em va tocar em va fer tanta il·lusió que no m’ho podia creure”. Tot i que ja fa gairebé deu anys que li va tocar, l’Àngela recorda com si fos avui el dia que es va assabentar que havia estat l’afortunada de guanyar la Panera, “era la vigília de Nadal i encara no tenia fet l’arbre. Vaig anar al Drac Màgic a comprar-ne un de plàstic i em van donar tres números”, però l’Àngels no va saber que era la guanyadora fins sis dies després del sorteig, “en una botiga em van dir que el número encara no havia sortit i que sabien que l’havien repartit al Drac Màgic. De seguida vaig anar a casa, vaig agafar els números i vaig anar cap a la botiga. Quan vaig veure que el cartell a l’aparador amb el mateix número que el que jo tenia a la mà, no m’ho podia creure”, explica emocionada. El que més il·lusió va fer-li va ser repartir regals: “vaig regalar moltíssimes coses, vaig omplir tota una furgoneta per a Càritas, vaig donar vals i obsequis a familiars i amics, però tot i així, com que hi havia tants regals, encara me’n vaig quedar molts per mi. Va ser una experiència preciosa”.
Entre els premis que va regalar hi havia una caixa de cava per al Drac Màgic, l’establiment anunciant que li va donar el número. La Jordina Ferré, la propietària de la botiga, també recorda perfectament el dia que l’Àngels va saber que era la guanyadora: “Quan va venir i va veure que el seu número era el que havia sortit, li van començar a tremolar les cames. Estava tan contenta que no s’ho creia”. El Drac Màgic fa quinze anys que participa en la Panera i per l’Àngels Ferré és un detall de l’establiment cap als seus clients, “és un detall que dónes al client i, de passada, és una publicitat per al botiguer i per al Penedès”. I és que entre la clientela del Drac Màgic hi ha força gent de fora de la comarca, “nosaltres per la Fira de Santa Llúcia fem parada i el cap de setmana de la Fira del Gall ve molta gent de fora que també esperen que els donis números”.
Tot i que fa 19 anys que hi participa la Montserrat Marquès, comerciant de la botiga Bambi de Vilafranca, no ha repartit cap vegada la Panera, però sens dubte és una bona mostra de la satisfacció que aquesta iniciativa desperta, no només entre lectors, sinó també entre els anunciants. La Montserrat només té bons records de la Panera i admet que a partir de l’any que ve la trobarà a faltar, “em sap molt greu que no es torni a fer més però haig de respectar-ho”, diu resignada. “Jo sempre he intentat repartir al màxim els números perquè tothom en pugui tenir. A més, hi ha gent que ja espera que n’hi donis”. Entre aquesta gent que cada any espera ansiosament els números hi ha, segons ens explica la Montserrat, una colla d’àvies que el dia de Santa Llúcia van a comprar-li les espelmes: “és bonic veure com les àvies que vénen a comprar espelmes esperen que els donis el número de la Panera mentre somien que els toca a elles”. A l’igual que la Jordina Ferré, la Montserrat reparteix números entre gent de fora les nostres comarques, “el diumenge de la Fira del Gall explico als de fora què és la Panera i els apunto el meu número de telèfon perquè després del dia del sorteig em truquin per saber si els ha tocat. Realment la gent que no coneix la Panera, quan veu el número al·lucina”.
Qui sí que ha repartit més d’una Panera ha estat Caixa Penedès, l’anunciant més antic de la Panera i clàssic patrocinador d’aquesta iniciativa. “La Panera ha contribuït al desenvolupament econòmic de les comarques penedesenques. És per això que Caixa Penedès va participar-hi primer com a patrocinadora i després com a anunciant”, explica Francesc Xavier Montoliu, director de l’oficina central de Vilafranca del Penedès.
I és que a Caixa Penedès tenen molt clar que la Panera ha ajudat a dinamitzar el comerç de la nostra zona “La Panera és l’expressió popular i festiva del recolzament i l’impuls del comerç local i comarcal del Penedès, perquè engloba la major part de comerços petits i els publicita arreu. La Panera ha participat en el procés global de dinamització econòmica del Penedès” conclou.
La Panera acaba amb la sensació d’haver fet la feina i haver-la feta bé. No volem acabar aquesta etapa sense donar les gràcies a tots els anunciants que l’han fet possible i als milers de lectors que cada setmana ens segueixen.
20 anys de Panera.
Les xifres mai vistes
l Si poséssim totes les ampolles de cava una al costat de l’altra podríem resseguir tota la platja Llarga de Cubelles en una llarga filera de més de mig quilòmetre!
l En aquests 20 anys la Panera ha regalat 11.752 ampolles de vi i cava
l Les més d’11.000 ampolles que ha repartit la Panera gairebé toquen a una ampolla de vi o cava per cada tres vilafranquins o una i escaig per cada dos vendrellencs. Els veïns de Sant Sadurní pràcticament se’n podrien beure una per cap i els de Capellades, dues.
Tots aquests litres de cava i vi junts sumen l’esgarrifosa xifra de 8.171 litres. Amb aquesta quantitat podríem tenir oberta una aixeta monocomandament durant 21 hores
l Aquestes 11.000 ampolles posades dins caixes de 12 sumen més de 575 caixes. Si les agaféssim totes i les apiléssim les unes sobre les altres obtindríem una columna de 174 metres, 30 metres més alta que la flamant Torre Agbar de Barcelona.
De restaurant en restaurant
Sens dubte, un dels regals que més il·lusió fan d’aquesta Panera són els vals per dinar o sopar en restaurants. Us heu parat a pensar quants dinars i sopars s’han regalat en les vint paneres que hem fet? Nosaltres sí i la xifra és impactant: 2.313.
l Aquest arxivoluminós número equival a fer un àpat diari al restaurant durant 6 anys!
780 sessions de cinema
La Panera de 1992 va ser la primera on es va incloure com a regal un val per una entrada setmanal per anar al cinema Bogart durant sis mesos. Al 1995 s’hi va afegir un regal idèntic per anar a la sala Kubrik. En total s’han repartit 26 vals que sumats haurien permès anar un cop per setmana al cinema durant 13 anys i mig i veure ni més ni menys que 780 pel·lícules!
Cada català, té un número
I és que durant aquests 20 anys, s’han repartit 6.775.000 números. Quasi tants, com habitants té Catalunya.
Anem de cap de setmana?
Des dels seus inicis alguns anunciants de la Panera han regalat escapades de cap de setmana o fins i tot algun viatge d’una setmana a les Balears o Portugal. Després de 20 anys s’han donat 80 caps de setmana i cinc viatges de set dies. En conjunt, una parella podria haver passat un mes seguit de vacances fora de casa i durant tres mesos seguits anar a passar tots els caps de setmana en hotels i cases rurals.
|
La Panera de la Fura
Llistat de regals
Número guanyador
L’última Panera de la Fura ja té propietària
|
|
|
