“Per la nostra situació geogràfica, és una aberració que no s’estudiï el francès a la comarca”. Maryse Olivé, consellera comarcal i professora de francès, pensa que és un error que es descrimini el francès com a tercera llengua estrangera a Catalunya, però troba encara més gros que no se li doni més importància a l’Alt Empordà, tenint en compte que és un territori fronterer amb França. “No nego que l’anglès sigui influent, però el bagatge, ja no només lingüístic, sinó cultural que ofereix el francès, és un referent que no podem ometre”, afegeix Olivé.

També Josefina Dalfó, directora de l’Institut Français de Figueres, coincideix amb aquest criteri i creu que “va ser una equivocació eliminar el francès quan es va decidir, ja fa molts anys, introduir l’anglès a les escoles”. Per Dalfó, però, l’error més greu, que va ser conseqüència del primer, va ser “potenciar encara més l’anglès fora de l’escola, com a activitat extraescolar”.

De tothom és sabut que Catalunya i Espanya, en general, són territoris on el domini de les llengües estrangeres és relativament baix en relació amb la majoria de països de la Unió Europea. Aquesta és una de les raons per les quals el president de la Generalitat José Montilla va proposar-se reforçar l’ensenyament d’una tercera llengua: l’anglès. De fet, aquest era el segon dels 10 compromisos inicials del programa electoral de Montilla: “fer de Catalunya un país trilingüe amb el català, el castellà i l’anglès com a tercera llengua”.

Per la seva banda, el cònsol honorari de la República Francesa a l’Empordà, Màrius Fàbrega, creu que “la situació del francès aquí és fora del corrent”. El cònsol creu que “seria bo que es potenciés molt més, tenint en compte que a l’Alt Empordà hi viuen 3.500 francesos, sumats als que visiten contínuament la comarca durant l’any”. Fàbrega pensa que s’haurien de fer més esforços des de les institucions per recuperar el francès.

Més informació al Setmanari de l'Alt Empordà.