El congrés Digital Music 2.0 que es fa aquests dies a Barcelona ha dedicat una taula rodona a les tecnologies DRM (Digital Rights Management), que són criticades per diverses plataformes de consumidors, per empreses de tecnologia i fins i tot per portals que es dediquen a la venda de música, però defensades per les principals discogràfiques del món, que dominen el 70% del mercat musical, i les entitats de gestió de drets d'autor, com la SGAE.

El problema de la interoperabilitat

La diferència d'opinions sobre les tecnologies DRM s'ha fet palesa, també, al debat del congrés Digital Music 2.0 que es va fer dimecres a la tarda. Si bé tots els qui hi van participar s'havien mostrat d'acord en què la interoperabilitat de tecnologies DRM era un dels principals problemes d'aquest mètode, Shira Perlmutter, vice-presidenta executiva de la International Federation of the Phonographic Industry (IFPI), defensa que és tecnològicament viable i que es resoldrà, mentre que la resta de ponents no van dit res sobre aquesta possibilitat o s'hi mantenien en desacord. I és que, tal com va dir Steve Jobs a la petició pública que va fer perquè les discogràfiques abandonessin les tecnologies DRM, que un usuari d'iTunes no pugui escoltar la cançó que ha comprat en un reproductor que no sigui l'iPod, és un problema greu. A diferència de Perlmutter, que pensa que les tecnologies DRM són imprescindibles, el president d'Apple és dels qui creuen que la interoperabilitat no és viable.

És possible vendre música sense protecció DRM

Madeline Milne, directora del portal eMusic a Europa, tampoc és partidària de defensar les tecnologies DRM i de fet eMusic és una botiga de venda de cançons en línia que ha demostrat que a través d'internet es pot vendre música lliure de protecció anti-còpia i fer negoci. La pàgina d'eMusic, que ven cançons en format mp3 –sobretot de discogràfiques independents– és el segon portal més important del món en volum de venda de música, tot just darrere l'iTunes, i té tres-cents mil subscriptors als Estats Units i Europa. Segons ha dit Madeline Milne, les tecnologies DRM són pròpies de la fase actual del procés que duu a distribuir la música en format digital i no en suports físics, però que en cap cas són la solució.

Els més joves s'han acostumat a no pagar per la música

Perlmutter i Agustín González, advocat especialitzat en drets d'autor que també va participar al debat, es van mostrat preocupats perquè els més joves ja s'havien acostumat a no pagar per la música, sinó a aconseguir-la de manera gratuïta a través dels programes d'intercanvi P2P. Consideren que caldrà fer una gran tasca de pedagogia perquè canviïn d'actitud amb els anys. Però Charles Caldas, conseller delegat de Merlin, l'empresa de música de segells independents més important, considera que no cal preocupar-se tant de què fan els usuaris amb la música, sinó dels qui l'utilitzen per fer negoci i no en paguen els drets. En aquest cas va posat YouTube i MySpace com a exemples, perquè considera que aconsegueixen beneficis econòmics de la música que publiquen els usuaris però sense pagar els drets d'autor corresponents.

Creix el rebuig a les tecnologies DRM

El rebuig cap a les tecnologies DRM sembla que és cada vegada més ampli i de fet Apple va començar a aplicar tot just dimecres l'acord que havia firmat amb EMI per vendre cançons sense protecció DRM. Cal tenir en compte que EMI, conjuntament amb Universal, Sony BMG i Warner, copa el 70% de vendes del mercat musical. Sigui com sigui tots els qui van participar al debat eren d'acord en que les tecnologies DRM com a mínim han de canviar perquè no siguin molestes per a l'usuari ni suposin cap mena d'obstacle.