Catalunya, Europa
Setze universitaris catalans van participar al seminari europeista
Les institucions més joves d'Europa
Les institucions de la Unió Europea són les més joves del continent i les més desconegudes. Setze estudiants de Periodisme de tres facultats catalanes va viatjar a Brusel·les per a descobrir-les, gràcies al seminari gratuït que ha organitzat l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. El viatge a Brusel·les durava tan sols tres dies i la formació prèvia, dos matins. Una experiència ràpida, però intensa. L'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona no va escatimar esforços perquè l'expedició de 16 joves catalans coneixessin la Unió Europea en primera persona. Procedents de les universitats de Vic, Pompeu Fabra i Autònoma, els estudiants de Periodisme seleccionats van visitar la Delegació del Govern de la Generalitat davant la UE, la Comissió i el Parlament Europeus i els estudis audiovisuals i serveis de premsa de la UE. Els acompanyaven dos professors i cinc representants de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya i de les delegacions catalanes de la UE.
El Centre Internacional de Premsa de Barcelona va acollir el seminari teòric previ, els divendres 4 i 11 de maig. Un repàs ràpid a les tres institucions principals que la formen —la Comissió, el Parlament i el Consell— i un debat informal sobre la funció i el futur de la Unió. La setmana següent, el viatge. Del 13 al 15 de maig, amb totes les despeses de transport i allotjament pagades pel Parlament Europeu.
En arribar, diumenge al migdia, els alumnes van poder gaudir de l'única estona lliure per visitar la ciutat. Les fotos de rigor a la Grand Place, la parada obligada davant del Meneken Pis i la flaire de xocolata belga embriagant tots els sentits. L'endemà dilluns començava de veritat la descoberta de la Unió Europea i el programa previst era molt dens. A quarts de nou del matí, la Mireia Solé els esperava a la seu del Patronat Català Pro Europa, des de l'agost de 2006 compartida amb la Delegació del Govern de la Generalitat davant la UE. Segons Solé, el Patronat i la Delegació fan de lobby, és a dir, fan pressió perquè els interessos catalans siguin defensats al Comitè de les Regions, que és consultiu, i a través dels eurodiputats i funcionaris catalans a les tres institucions decisòries. "Els donem suport en la preparació de la documentació i en la redacció d'esmenes i ens entrevistem amb els representants d'altres regions per fer front comú en determinats temes", explica. Les aliances d'interessos són imprescindibles per a influir, perquè es calcula que hi ha entre 5.000 i 10.000 lobbys només a la ciutat de Brusel·les. La Delegació catalana forma part del conglomerat Green motors for growth, que aplega deu regions europees, i també manté bones relacions amb les altres delegacions espanyoles. "Quasi totes les comunitats autònomes tenen delegacions o oficines, però Euskadi i Catalunya fa més de 20 anys que vam establir seus fixes a Brusel·les", comenta Solé, que també afegeix amb un somriure: "Les delegacions europees més antigues i la del Quebec ens conviden a la majoria de reunions i trobades internacionals, tothom ens coneix, ens estimen molt".
Seguidament, cap a les 11, l'expedició visita els estudis audiovisuals de la Comissió Europea. La UE posa a disposició dels mitjans de comunicació un servei gratuït de cessió d'espais i materials. Diversos programes de ràdio catalans han fet servir els estudis per a emetre en directe des de Brusel·les o bé per a entrevistar alts càrrecs de la UE amb una qualitat de so excepcional. És el cas, per exemple, d'El Matí de Catalunya Ràdio, emès el passat el dijous 8 de març. Els platós i les cabines d'edició televisius també estan equipats amb l'última tecnologia i poden ser reservats i utilitzats sense cost per tots els mitjans que ho sol·licitin. Finalment, els estudiants van compartir butaca amb la premsa acreditada durant la roda de premsa del migdia, on assisteixen cada dia els portaveus dels comissaris i responen les preguntes dels periodistes.
A la tarda, xerrades de formació. Pedro García, de la Direcció General d'Educació i Cultura, els va detallar el funcionament intern de la UE, com es prenen les decisions i quin és el dia a dia dels més de 24.000 funcionaris de la UE. El següent ponent, el català Amadeu Altafaj, va aportar la seva visió com a excorresponsal d'El Mundo i d'ABC i actual portaveu del comissari belga Louis Michel, reponsable de Desenvolupament i Ajuda Humanitària. Una de les alumnes de la UAB, Encarna Salguero, valora la conversa amb Altafaj: "Va ser molt impactant, teníem a mig metre la mà dreta de Michel, l'home de la UE que decideix cada dia el futur de molts països del món". I afegeix: "Vam poder preguntar-li tant com vam voler i vam comprovar que la cooperació és ajuda, però sobretot és geoestratègia i política exterior". Finalment, Julio Vijande, de la Unitat d'Immigració i Asil, va exposar les mesures acordades pels 27 estats membres de la Unió en matèria de control fronterer i regularització d'extrangers extracomunitaris. En dades del 2007, només 19 dels 490 milions de ciutadans que viuen a la UE són originaris d'estats no membres. Malgrat això, la UE va crear l'Agència Frontex el 2004 per coordinar programes molt restrictius que frenessin l'entrada d'immigrants sense contracte laboral previ i mesures diplomàtiques per facilitar la repatriació. Diversos estudiants van formular preguntes molt crítiques envers les mesures repressives i van subratllar "l'absurditat de reduir l'Efecte Crida amb més traves en els permisos de treball, tenint en compte que els migrants viuen situacions prou desesperades com per arriscar la vida a l'Estret de Gibraltar".
Dimarts, últim dia del viatge, també estava farcit de cites. Durant el matí el grup va visitar les instal·lacions del Parlament Europeu i va poder parlar amb Josep Borrell i Raimon Obiols. Els eurodiputats socialistes van expressar dues visions molt diferents sobre el Tractat Constitucional i la força de la UE. Borrell sentenciava que un nou tractat és només qüestió de temps, perquè la UE és "consens, consens i més consens", fet que li atorga "un gran poder moral al món". Obiols, en canvi, va criticar durament que el Tractat esdevingui "un text de mínims" i va assegurar que la UE "no té prou força per plantar cara en política exterior ni jugar al hard power". A l'hora de dinar, un àpat de cuina sofisticada i creativa en companyia dels ponents, amb la incorporació de la també eurodiputada Teresa Riera i de diversos corresponsals catalans de TV3, la Cadena Ser i El País.
"Estem satisfets del viatge en un 75%", conclou Isidre Ambrós, president de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya i co-organitzador del seminari. Però matisa: "Hi ha aspectes que hem de millorar de cara a l'any vinent, com les repeticions de temes en les xerrades, fer més visibles els resultats pràctics de la UE o intentar trobar-nos amb algun responsable de l'equip del Solana, de Política Exterior". Els alumnes valoren el viatge molt més positivament, com manifesta la Teresa Logroño, de la UPF: "Ha estat un viatge molt complet i sense cap mena de dubte el recomanaria a qualsevol estudiant".
El Marroc i Catalunya, junts per la Joventut(14/05/2007)
