La campanya està en la seva recta final. Francament, és un treball esgotador, però quan estimes el que fas, quan sents l’alè de la gent, quan ho fas per la teva ciutat,... el cansament esdevé un fet secundari.

El que vull és demanar disculpes als ciutadans per que en moltes ocasions potser envaïm la seva vida amb massa missatges. Per aquesta raó m’hauria agradat fer una campanya una mica més diferent, basada més en el debat directe amb el meu adversari principal, però la seva tossudesa a debatre fa que estiguem com estem. És curiós que sigui l’únic candidat de l’oposició que refusa un cara a cara (deu ser que, insegur com està de la seva victòria, vol guanyar alguna cosa, com ara inscriure’s en el llibre dels rècords Guinnes).

No cal donar-hi més tombs; és allò que no em canso de dir,  que els socialistes estan ancorats en la vella manera de fer i entendre la política: han tingut l’oportunitat de canviar i no ho han fet, allà ells.

La vida segueix, i Tarragona no para. Aquests dies ha estat el torn més rellevant, d’entre altres coses, per Tarraco Viva. Un model dinàmic en creixement continuat en tots els ordres de magnitud, quantitativa i qualitativament. Un exemple viu, com el seu propi indica, del model de ciutat i de lideratge en diferents àmbits des d’una òptica transversal.

Aquests dies no paro de demanar la confiança de la gent. Per aquesta raó, avui que tanco un capítol en la trajectòria d’aquest bloc virtual, vull acabar demanant-vos el vostre vot. De veritat que no us decebré. Fins la setmana vinent (diumenge estaré enfeinat amb el seguiment del recompte de vots), i gràcies anticipades.