Dijous que ve, 7 de juny, a les 17 hores, la locutora Tere Giné de La plana ràdio de Santa Bàrbara (Montsià) al 100.6 fm, llegirà el meu conte "La Foto de l'Arnau", en el seu programa radiofònic destinat a difondre la creació narrativa ebrenca, el qual podeu trobar en aquest blog. el vaig publicar dintre del recull "L'Altre Nadal (Aeditors) al novembre de l'any passat. Aplegava narracions alternatives sobre la festa nadalenca de 14 autors de les nostres terres. Diumenge 3 de juny, en el marc de la fira del llibre i l'autor ebrenc de Móra d'Ebre es presentarà un nou nou recull de la mateixa editorial que portarà de nom "L'estiu a l'ebre" i agrupa, aquest cop, un total de 21 autors, entre els quals: Albert Guiu (Flix), Vicent Sanz (Traiguera), Jesús M. Tibau (Cornudella de Montsant), Emigdi Subirats (Campredó), Josep Igual (Benicarló), Rafel Duran (Amposta). Aquest cop el meu conte es titula "Deadline" i també el vaig incorporar fa uns mesos al blog.
El 28 de juny, per segon any consecutiu celebrarem una jornada poètica com a revetlla de Sant Pere.
El 25 de setembre tindrem un acte institucional per commemorar el 75 aniversari de la novel·la "Terres de l'Ebre" d'Arbó, la que ha donat nom a les nostres terres. Al mes d'octubre organitzarem la segona trobada d'escriptors ebrencs, aquest any dedicada al món de l'edició. Mentre que al mes de novembre serà el torn de celebrar a la capital del Montsià el centenari de Cid i Mulet, amb presentació d'exposició i de llibres. Aniré informant en aquest blog d'aquestes cinc activitats que donaran fe de poble literari a Amposta.
Albert Pujol és el convidat que tindrem demà divendres 1 de juny al programa "Lletres Ebrenques" d'Antena Caro Roquetes (96.0 fm). Natural de Móra d'Ebre, jove tècnic informàtic del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, és una "fera" literària tal com l'ha anomenat recentment l'escriptor prioratí Jesús M. Tibau. S'ha convertit en els darrers anys en el veritable dinamitzador literari de les comarques centrals dels Països Catalans, donades les seves nombroses facetes de treball.
Començarem per destacar el seu paper com a webmestre del portal www.llibresebrencs.org, el qual ha esdevingut un autèntic referent del treball literari de casa nostra, amb més de 400 subscriptors i nombroses seccions (crític de guàrdia, premi literari, espectacles, etc.). Ha estat nomenat recentment president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, entitat exemplar en la lluita cultural del territori, promotora del premi d'assaig Artur Bladé i editora de la interessant revista Miscel·lània. Albet Pujol és igualment l'ànima mater (al costat de la seva companya, Núria Grau) del majestuós Centenari d'Artur Bladé i Desumvila, que ha aconseguit tirar endavant projectes formidables com l'edició de l'Obra completa del gran memorialista benissanetà (Cossetània edicions), la publicació de la cultural revista "L'Aufàbiga" (portaveu de l'Associació Bladé Desumvila de Benissanet), i l'organització de més d'un centenar d'actes arreu de la nació catalana.
A Albert Pujol li hem d'agrair tothom però, el seu paper com a director de la Fira del llibre i l'autor ebrencs, que se celebrarà aquesta cap de setmana a Móra d'Ebre i que arriba ja a la quarta edició. Aquest certamen és la veritable festa de les nostres lletres. Des de l'organització ens brinden un programa extensíssim, carregat de presentacions de llibres i espectacles literaris que sorprenen els assistents.
El programa es pot escoltar posteriorment des de la web www.antenacaro.com. Totes les setmanes el recomanem, però aquesta en especial donat que tractarem un bon nombre de temes interessantíssims que retraten l'estat literari actual d'aquesta xicoteta república de lletres que formen Ebre-Matarranya-Maestrat, cruïlla nacional. També convidem tothom a venir a la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre, no quedareu decebuts.
D'altra banda, només recordar que diumenge a les 11 del matí presentaré en el marc de la fira el meu llibre biogràfic "Joan Cid i Mulet testimoni catalanista d'una ciutat i d'un temps", i que la comissió organitzadora del centenari de l'intel·lectual jesusenc disposarem d'un estand a la fira per tal de difondre els nostres actes.
Llarga vida a la Fira del llibre i l'autor ebrencs!
L'emissora La Plana Ràdio de Santa Bàrbara (Montsià), al 100.6 FM, endega avui un programa de contes radiofònics que dirigeix la locutora Tere Giné. Serà a partir de les 17.00. en el primer programa han inclòs dos contes del recull "Postres de Músic" de l'escriptor prioratí Jesús M. Tibau. L'amic Tibau és un dels grans autors actual de narrativa curta dels Països Catalans. Amb "Postres de Músic" (el seu segon recull després de "Tens un racó dalt del món") va aconseguir guanyar el premi Marià Vayreda d'Olot de 2005, un dels més ben remunerats de la literatura catalana. També va participar en el recull "Contes coordinats" al costat de les plomes més prestigioses del país, la qual cosa és molt important per a un autor resident a Tortosa, la perifèria de les perifèries. Actualment és el coordinador del club de lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo i podem seguir la seva trajectòria literària en el seu recentment estrenat blog que porta el significatiu nom de "Tens un racó dalt del món".
Els autors ebrencs que estiguin interessats en participar en el programa de contes radiofònics es poden posar en contacte amb l'emissora. Val a dir que és una nova aposta literària de les emissores municipals, al costat de programes de difusió literària com "Lletres Ebrenques" d'Antena Caro Roquetes i "Coses de ràdio" de ràdio Móra d'Ebre.
Manel Garcia Grau ha estat un dels grans poetes catalans de les darreres dècades. Fill de Benicarló (Baix Maestrat) va morir als 44 anys el passat 5 de juny (aviat farà un any). Aquest cap de setmana rebrà dos emotius homenatges literaris a casa nostra. Divendres, al programa radiofònic "Lletres ebrenques" li dedicarem dos espais (L'autor ebrenc i La lectura). Dissabte el poeta igualment benicarlando, Josep Igual, parlarà del Maestrat literari, en el qual ell té un lloc primordial, en la lliçó inaugural de la IV Fira del llibre i l'autor ebrenc de Móra d'Ebre.
L’Editorial Bromera va publicar fa uns mesos a títol pòstum el llibre "Constants vitals", el darrer recull de poemes que va escriure poc abans del seu traspàs. Com diu el blocaire Joan Josep Isern: “Tot i que ell coneixia perfectament l'abast de la seva malaltia a "Constants vitals" no hi ha cap rastre de plany o de dolor. Ben al contrari, els seus versos reflecteixen el seu interès indestructible per tot el que l'envoltava i la força i la serenor amb què va saber fer front a les seves adversitats fins al final”. Són una trentena de poemes llargs dividits en dues seccions: "Les gleves i les petjades" i "L'esguard i l'escorça.
El seu traspàs va sacsejar els ambients literaris castellonencs. Com a mostra de l'estima que li tenia el seu alumnat és el següent poema (sense signatura):
Qui ens cridarà a la revolta, ara?/ Eh/ Havia tirat la mordassa al fem,/ l'havia reciclada, millor./ La mordassa, a la seua boca./ s'havia reconvertit en megàfon utòpic./ S'ha mort qui ens recordava que despertarem,/ qui ens esperonava l'esperit de la rebel·lió/ i del somriure/ cada vegada que sopàvem plegats/ -explicava uns acudits ben dolents -/ S'ha mort/ i ens feia riure, i ens estimava./ S'ha mort qui ens animava l'ànima/ a empentes./ amb desitjos delerosos de mots, de llengua, de llibertat,/ recordeu?/ Ens queda el record,/ la seua paraula poderosa dissident i bella, sí/ i què?/ S'ha mort Manel i, tot plegat, és una puta merda!/ Qui ens cridarà a la revolta, ara, eh?/ Qui?/ T'estimo i et trobaré a faltar, Manel.
Mossèn Joaquim Garcia Girona (Benassal 1867 - Baeza 1928) va escriure el poema èpic "Seidia" la gran epopeia del País Valencià. Va ser un dels grans autors de la Renaixença valenciana, malgrat que ha estat poc valorat malauradament. L'autoodi ens destroça en aquesta terra nostra (o dels altres)! Des d'aquest bloc hem fet en repetides ocasions lloança de la seva figura com a poeta i intel·lectual, i hem reconegut el seu mestratge dintre dels cercles catalanistes de l'església tortosina anterior a la República. Del clergat tortosí catalanista destacaren les excelses figures de Mn. Joan Baptista Manyà i Mn. Tomàs Bellpuig, amb deixebles avançats com Rafel Escudé, Joan Ferré o Joan Abarcat. El següent article el va publicar el més gran poeta de les lletres tortosines, Tomàs Bellpuig, al Butlletí de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta corresponent a l'octubre de 1920. Agraeixo a estudiosos com els companys Òscar Pérez (Eslida) i Ramon París (Benicarló) que s'encarreguessin de l'edició d'aquest "petit Canigó", tal com el va concebre el poeta maestratí.
SEIDIA
Per als que mos preocupem de l'avenç dels nostres ideals camí avant dins les terres endormiscades davall del jou ominós, ha aparegut com un esplet de llum sobtadament inflamada, l'hem rebut com un repicar de festa major, Seidia, lo bell poema valencià escrit en un preludi, tretze cants i un epíleg, pel nostre bon amic l'entusiasta benassalenc Mossèn Joaquim Garcia Girona, ja de temps benemèrit de les lletres pàtries i capitost des d'ara dels que al vei regne es reviscolen per tornar-li sos entelats fulgors a la llengua d'Ausiàs March.
L'argument de l'obra no pot ser més simpàtic: comprèn mig any de l'heroica lluita de reconqeusta contra els afortunats ocupants dels vergers de València. Don Jaume, sense ser lo protagonista, ho ompli tot amb sa figura gegantina; Artal, a pesar de la seua defecció militar, s'atrau les simpaties dels lectors per la sinceritat dels seus afectes amorosos; Seidia, la sultana-cristiana de cor bon tendrament femení dins son pit d'amassona, des de la seua primera aparició desperta de seguida l'interès que va creixent fins el seu tràgic fi. És una obra que l'autor s'ha esforçat en deixar detalladament complerta, sense que li manqués ni una de les concomitants condicions que poguessen ajudar-la al compliment de sa patriòtica finalitat d'enaltiment de les nostres lletres i major glòria de la llengua pròpia.
Si tan lloable coratge ha merescut la corona de l'èxit, ho han de dir altres crítics als que una menor comunió d'afectes amistosos que els que lliguen amb l'autor del poema al d'aqeusts ratlles simplement bibliogràfiques, done davant del públic malicciós una major sensació d'imparcialitat. Per a natros és "Seidia" una esplendent fita en lo ressorgiment de alència, una llaçada més que mos estreny als germans benvolguts de banda allà de l'Ebre, un nou i lluminós portell que s'obre a la rònega murada de rutinarismes convencionals per a deixar pas franc als que, segons anunciaven ja en el primer número d'aquest butlletí, mos proposem la pacífica invasió de tot l'extens bisbat tortosí en àrdida i victoriosa marxa de reconquesta espiritual.
Aquest passat 2 d’abril commemoràrem el naixement d’en Joan Cid i Mulet i per aquest motiu vam realitzar un programa monogràfic de ràdio a Antena Caro dirigit per Emigdi Subirats i en el qual també van col·laborar els escriptors Vicent Pellicer, Francesca Aliern i Jesús M. Tibau. Es va tractar d’un programa molt divers amb comentaris literaris i entrevistes. Així mateix, el passat dijous 5 d’abril va visitar el nostre poble el Sr. Josep M.Cid i Rollán, fill d’en Joan Cid i Mulet. Cid i Rollán va venir des de Mèxic,
acompanyat per la seva esposa en un viatge particular amb la intenció de posar- se al corrent del procés que s’està seguint en la programació d’actes del
centenari. Vam aprofitar per fer petar la xerrada amb ell sobretot dels aspectes més rellevants de la seva vida a l’exili i dels records que ell guardava del seu pare. Posteriorment, aquest 21 d’abril, es van lliurar els premis literaris de l’AAVV, acte del que en trobareu una crònica en aquest informatiu. Ens agradaria destacar dins d’aquests actes la presentació del llibre “Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps” a càrrec d’Emigdi Subirats i Sebastià col·laborador del centenari. Es tracta del resultat d’un procés de recerca i d’estudi de més de 6 anys que ha donat com a resultat una obra mereixedora d’una lectura exhaustiva i meditada
.
Aquesta obra és el número cinc d’un seguit de publicacions dins de la col·lecció Recerca i que ve a complementar el llibre presentat al gener “La Catalanitat exiliada” editat per l’EMD . Enhorabona a l’Emigdi pel treball realitzat Però continuem treballant en l’organització i per aquest motiu el proper 27 de juny es realitzarà una conferència a l’Ateneu de Barcelona sobre la seva persona i tal com ja havíem anunciat pel proper mes de juliol, en concret pels dies 2, 3 i 4 de juliol durem endavant el curs sobre Joan Cid i Mulet i Artur Bladé dins del marc de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre en col·laboració amb la URV. Les dades del curs apareixen també en aquest informatiu.
El poeta Josep Igual i Febrer serà l'encarregat de donar la lliçó inaugural de la IV Fira del llibre i l'autor ebrencs que se celebrarà a Móra d'Ebre aquest cap de setmana. Nascut el 1966 a Benicarló (Baix Mestrat) resideix actualment a Sant Carles de la Ràpita. És un dels grans poetes actuals de les comarques centrals dels Països Catalans. Ja compta amb nou reculls poètics, mentre que en narrativa ha editat: El cor cansat (1997), Cabotatge (premi Sebastià Juan Arbó, 1997), Les clarianes i els dols (2000), L’any de la fi del món (premi Vall d’Uixó, 2001), El rastre dels dies (premi Alambor 2003), Prosas meridionales (2004), Torn de nit (premi l’Ametlla de Mar, 2005) i Retrats de butxaca (2006). També és redactor de la cultural revista de lletres Passadís de Benicarló.
Onada Edicions acaba de publicar la seva obra poètica completa, "Poemes escollits", que ha estat una de les grans novetats editorials d'enguany: l'aposta per un poeta de qualitat que ha rebut tota mena de comentaris positius per part de la crítica. Les següents crítiques les va publicar la web dels llibres ebrencs, www.llibresebrencs.org: Altres poetes valencians més recents ja han deixat constància de la seua qualitat, com Josep Igual (1966)”. (Carles Duarte Montserrat. “La poesia catalana del segle XX”). “En Josep Igual, el cant articula la realitat vista a partir de la introspecció” ( Vicent Simbor/Ferran Carbó. “Literatura actual al País Valencià (1973-1992)”. “Els versos de Josep Igual es mostren com una corporització d’aquell desig d’escapar de l’automatisme, l’alienació i la cossificació tan característics de la nostra societat”. (Jaume Pérez Montaner. Pròleg a “Rebotiga del brocanter”). “Igual tracta d’ajuntar elements de la tradició literària aparentment allunyats, provocant una subversió del llenguatge bastant elevada” (Lluis B. Meseguer/Manel Garcia Grau/Josep M. San Abdon. “Poetes del nord”)
L'Estel és una revista gratuïta molt popular arreu de les Terres de l'Ebre. Hi col·laboro des de fa uns quants anys, a petició del periodista i locutor Conrad Duran, un dels dinamitzadors culturals més actius del territori. Hi escric cròniques de difusió de la literatura ebrenca. Conrad Duran ens ha ajudat en la difusió del Centenari de Cid i Mulet, a la vegada que va incorporant nombrosos articles sobre l'intel·lectual jesusenc a la revista. Popularment es repeteix una frase per les Terres de l'Ebre que diu: et llegeix més gent si surts a l'Estel que si ho fas a La Vanguardia. Sens dubte, Conrad ha aconseguit un producte que atrau lectors. Entre els col·laboradors de la publicació hi són els escriptors ebrencs: Francesca Aliern, Jesús M. Tibau, Enric Carbó i Josep Messeguer. Una de les cròniques més llegides és la d'Ildefons Garcia "Zona de fumadors", el qual dóna canya a tord i a dret al món polític tortosí. Espero amb candeletes veure la crònica que escriurà sobre les eleccions i la caiguda estrepitosa de l'imperi de "Juanito société". Per cert, Conrad deu estar eufòric dels resultats electorals a Tortosa. Endavant amb l'Estel!
El Cap de setmana del 2 al 3 de juny se celebrarà la II Fira Campredó Actiu. Enguany tinc l'honor d'inaugurar-la, la qual cosa és molt especial per a mi ja que es tracta del meu poble. És una fira modesta dedicada als treballs manuals que realitzen l'Associació de dones del poble. L'any passat s'exposà un interessantíssim estand dedicat a l'artista amateur local, Ramon Marqués. Enguany hi ha tot un seguit d'activitats interessants que van des de l'exhibició de gossos a una conferència sobre els correbous ebrencs.
Ens hem de felicitar del dinamisme campredonenc i de l'aposta lloable de l'associació d'empresaris i comerciants Campredó actiu. Dedicaré el meu discurs a la lloança de la vida tranquil·la en un poble xicotet de l'Ebre final: aquells records d'infantesa, el cercle d'amics bastit al llarg dels anys, les activitats culturals, la defensa del patrimoni medieval, la difusió de la figura del pintor Francesc Llop, la defensa de la catalanitat de cada poble dels Països Catalans.
Després d'haver tingut un intens mes de maig en el camp de les lletres, voldria fer cinc cèntims de la meva intensa activitat literari durant el proper mes de juny. Començarà el mateix divendres dia 1 amb un programa molt significatiu de "Lletres Ebrenques" d'Antena Caro Roquetes que dedicarem a la IV fira del llibre i l'autor ebrencs que se celebrarà durant el cap de setmana a Móra d'Ebre. Entrevistarem l'amic Albert Pujol (activista cultural, webmestre de llibresebrencs.org, president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i ànima del Centenari de Bladé Desumvila). També farem un repàs a la Móra d'Ebre literària.
Dissabte 2, tinc l'honor el plaer d'inaugurar la II Fira Campredó Actiu, a la qual m'han convidat en reconeixement de la meva tasca literària amateur però sobretot per ser fill del poble. Estic preparant un discurs que homenatgi el poble i les lletres ebrenques a la vegada. Diumenge 3 assistiré a l'esmentada Fira de Móra durant tot el dia, que és el lloc ideal per conrear amistats i col·laboracions literàries. També es presentaran els meus llibres "Amposta" i "Joan Cid i Mulet testimoni catalanista d'una ciutat i d'un temps". Disposarem d'un estand del Centenari de Cid i Mulet i de publicacions de l'EMD de Jesús.
Divendres dia 8 "Lletres Ebrenques" homenatjarà les revistes tortosines. Entrevistarem Adrià Chavarria, redactor de la revista "Rels". Al vespre es presentarà a Tortosa el recull de contes "L'estiu a l'Ebre" (Aeditors), en el qual participo amb el conte "Deadline". Al vespre es presentarà el recull poètic "Per un futur sense llàgrimes" ( en el qual participo amb el recull "I en faig bandera" en homenatge a Cid i Mulet) a la biblioteca Trinitari Fabregat d'Alcanar. el dia següent es farà la presentació a la biblioteca d'Ulldecona.
Divendres dia 15 a "Lletres Ebrenques" parlarem de l'Alcalà de Xivert literari amb conversa amb Joan Vicent Sanz, redactor de la revista "Mainhardt", amb la qual col·laboro des de fa 5 anys. Al vespre faré la presentació de l'Obra Completa de Bladé Desumvila a la biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, un acte que em fa especial il·lusió donada la meva admiració per l'autor centenari de Benissanet. També es presentarà a la mateixa biblioteca el recull de contes "L'estiu a l'Ebre.
Divendres 22 "Lletres Ebrenques" homenatjarà el Jesús literari amb conversa amb Cinta Arasa (presidenta de l'Associació de joves escriptors en llengua catalana) i el poeta i col·laborador Vicent Pellicer.
Dimecres 27 el Centenari de Cid i Mulet arriba a l'Ateneu barcelonès amb una conferència sobre els escriptors ebrencs de l'exili. És un acte molt important per nosaltres ja que ens permet sortir de l'àmbit literari ebrenc i arribar a la capital de la nació catalana. A més, Cid i Mulet va ser un gran impulsor de l'Ateneu de Tortosa als anys 1930 i mereixia aquest reconeixement d'una casa de cultura i llibres com és l'Ateneu barceloní.
La literatura existirà sempre / que hi haja algú que se n’adone del fang / que porta a les mans i de la llum / que, dèbil i imperceptible, / resta entre les pupil·les. El passat 5 de juny va veure la darrera llum a Castelló de la Plana el POETA Manel Garcia Grau, un dels grans de la nostra poètica actual, després d’haver sofert una greu malaltia durant el darrer any. La seva pèrdua ha estat extremadament sentida dintre dels ambients literaris dels Països Catalans, ja que aquest jove escriptor del Maestrat era un activista lingüístic de primer ordre, defensor a capa i espasa de la unitat de la llengua catalana i de la vigència dels Països Catalans. Se n’ha anat, doncs, un home jove i vital, un enamorat de la nostra llengua i cultura, un defensor dels nostres drets col·lectius, i un excel·lent literat. Ens ha deixat un poeta imprescindible de casa nostra, que encara tenia moltes coses a comunicar.
La seva carrera literàriaManel Garcia Grau (Benicarló 1962 – Castelló de la Plana 2006) era doctor en Filologia Catalana per la Universitat Jaume I de Castelló. La seva carrera literària va començar en llengua castellana, fruit de la formació educativa del moment. Amb Antropoemas va guanyar el premi Prometeo de Madrid l’any 1986, quan només tenia 24 anys. La seva primera obra en la llengua materna va ser Quadern d'estances (1988), que va rebre el prestigiós premi MiguelHernández del 1987, que atorga la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència del País Valencià. El 1988 va rebre novament un altre premi d’alçada, el Benvingut Oliver, que atorga l’ajuntament de Catarrojaper La veu assedegada. La seva trajectòria poètica semblava imparable, i el va portar a rebre el 1990 el no menys prestigiós premi Vicent Andrés Estellés amb Els noms insondables. L’any següentva publicar Els signes immutables. I el 1993 el Llibre de les figuracions. Quatre anys després l’editorial Cossetània de Valls li publicava Mots sota sospita, i un any després.era el torn per a La ciutat de la ira. El 2001 va publicar Anatema, el 2002 Al fons de vies desertes i el 2003 La mordassa. Cal destacar que amb la seva obra poètica ha guanyat premis com el l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (1997) o l'AusiàsMarch (2000). Estem doncs davant d’un poeta veritablement prolífic i de la màxima qualitat.
Garcia Grau també va voler tenir una aventura en el camp de la novel·la. El Papa maleït (Planeta, 2003) és una intriga novel·lística sobre el Papa Luna, que tenia la seu a la vila de Peníscola. Es tracta d’una excel·lent novel·la donat que ens situa davant d’un moment històric molt important per a nosaltres i davant de la complexa personalitat del papa BenetXIII.Té les frases ben trenades, i el llenguatge emprat, sense ser en cap moment anacrònic, aproxima els ecos de la llengua catalana dels segles XIV i XV. El rigor, la passió i el lirisme amb què està escrita, i la seva enorme capacitat descriptiva, la converteixen en un bon retrat d’una època.
Va tenir igualment una nodrida participació periodística, en el seu paper com a columnista i crític literari. Va col·laborar amb les revistes “El Temps” i “Serra d’Or”, i amb els diaris Levante, Avui, Mediterráneo i Heraldo de Castellón.
La seva poèticaLa lectura de la producció poètica de Manuel García i Grau ens revela la presencia d'una constant al llarg de tota la seua obra, una profunda reflexió sobre l'ofici de viure i sobre l'ofici d'escriure, dos oficis que per al poeta van inevitablement units.
El «desig de viure», la voluntat existencialista i vitalista es fa palesa en tots els poemaris que ha publicat fins ara, marcada, si més no, per la defensa i reivindicació de la paraula, com a fet dignificador de l'home (Veu, Noms, Signes), en els diversos títols dels seus llibres. Sovint la vida és formada d'elements contraris «angoixa i univers», «fel i tendresa»,«presencies i miratges», «esperança i destrucció» ... , fins i tot com a camí de reivindicació de la seua veu «tendra i amarga» alhora, pero malgrat tot, saber-se viu és prou per a que l'home -i ell mateix- continuï dempeus, ja que les ferides i derrotes també conformen la seua existència i van desenvolupant-se i fent-lo créixer. Vida i ser humà van, insubomablement, units. El poeta mostra sempre una gran preocupació per l'home, i escriura pensant en ell i estimant cada paraula, tal com ens diu F. Calafat a l'antologia Camp de Mines (Ed. de la Guerra, Valencia, 1991): «Manel Garcia Grau és un punt i a banda en el panorama de la poesia valenciana ... per concentrar-se en la reflexió genèrica sobre l'home.» Contínuament l'insta a afrontar la seua condició de ser huma i a actuar com a tal, i ho fa apassionadament, amb una «veu assedegada» però carregada, també, d'esperances; aquests «signes irnmutables» d'esperança i dignitat els transmeti tractant de transformar el no-res en alguna cosa amb sentit, en un procés de recerca alhora íntima com col·lectiu, tal com es veu a Els noms insondables.
L'altre element configurador de la seua poesia és la paraula, «aquest tendríssim dolor de cada dia», a110 que fa precisament humà l'home, paraula i home, així, dues qüestions inseparables i que no tenen sentit l'una sense l'altra. El mot compleix diverses funcions en la seua obra. Es presenta com antídot contra un món cruel «de fuse11s i espases», i aquests triomfen sols quan l'home emmudeix. Serveix per explicar el món i també com a element d'autoconeixement. «No tinc més que els mots / per poder saber-me». La paraula, per últim, és també l'element a11iberador i de combat per a dignificar la vida, tal com veiem a Elssignes immutables.
En la poesia de Manel Garcia Grau hi podem trobar influencies sobretot, d'Espriu, Martí i PoI, Joan Vinyoli, Pere Gimferrer, i, en general, d'aquells que com escriu F. Calafat entenen el poeta com una «veu oracular que se sap conscient del sentit profund de la vida, del dolor i de les esperances». Això té una repercussió en la tècnica d'escriptura del poeta, que dóna als seus versos un to de solemnitat i de classicisme, ja que defuig de certs verbalismes innecessaris d’allò que se sol anomenar avantguardisme.
Manel Garcia Grau, autor d’una consolidada obra poètica i assagística, així com d’interessants propostes narratives, ens té acostumats a una doble vessant que ve alternant-se amb èxit als seus llibres de poesia. Per una banda, trobem l’amant de la bellesa, capaç de composicions de gran valor estètic que ens desperten passions oblidades, ritme, idees, sensacions, la poesia com a fuet de consciències adotzenades per l’era de la televisió i la política de campanar. Per una altra, ens proposa llibres on la poesia lluita amb altres armes, les de la protesta creativa o la negació a romandre impassible davant els esdeveniments que marquen les nostres vides. S’ha de dir, però, que seria una simplificació separar els conceptes: tots dos són presents als seus llibres encara què, de vegades, la balança s’inclini de manera significativa a favor d’un o de l’altre.
ELS SEUS PREMIS
· Premis Literaris Baix Camp - Gabriel Ferrater de poesia (1987): Sol de violoncel. · Premi Miguel Hernández de la Generalitat Valenciana (1987): Quadern d'estances. · Premi Benvingut Oliver de poesia (1988): La veu assedegada. · Premi Ciutat de Vila-real de poesia (1988): Escenalls dels miratges. · Premi Vicent Andrés Estellés de poesia (Premis Octubre) (1990): Els noms insondables. · Premi Ciutat de Tarragona (1996): Mots sota sospita. · Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (1997): Causa oberta. · Premi Ausiàs March de poesia (2000): Anatema. ·PremiRecull-Rafael Cornellà de retrat literari (2000): "Vicent Ventura (Castelló 1923-València 1998)". ·Premi Agustí Bartra de poesia de Terrassa: Al fons de vies desertes.
Hi hagut canvi i dels grossos a Tortosa. Els mandataris del PSOE s'han guanyat tants d'enemics en els darrers anys que molts d'ells han fet pinya en voltant del candidat de CiU, Ferran Bel, al qual, òbviament, felicito ja que l'aprecio personalment i considero que serà un bon alcalde del municipi.
Jo ja havia mostrat les meves preferències repetitivament durant la campanya electoral. El meu vot va anar com sempre per a Ricard Forés d'ERC. Crec que ERC va aguantar prou bé a Tortosa, després de les baralles fratricides que acabaren amb el procés d'ascensió del partit a la ciutat. ERC ha estat l'únic partit dels minoritaris que ha aguantat el bipolarisme, no ha perdut regidors, tot i que evidentment els resultats han de portar a la reflexió. Ricard Forés serà un excel·lent regidor, i esperem que des de l'equip de govern.
Malgrat que he arribat a sentir animadversió profunda per alguns membres de la candidatura del PSOE tortosí, no vull fer llenya de l'arbre caigut ni ficar-me a l'alçada d'alguns socialistes espantosos de la candidatura, que han demostrat gran baixesa humana. A Campredó, m'han difamat personalment tant com han volgut, i han rebut el càstig merescut. Ho sento, però, per aquells militants socialistes tortosins amb ideals que avui s'ho passen malament, després de la fortíssima clatellada a l'exalcalde Sabaté (quin goig escriure-ho!), que és mereixia aquesta batacada pel seu estil barroer i la seva incapacitat com a governant.
Arreu de Catalunya, m'alegra l'ascensió de les CUP, i esperem que tirin endavant amb condicions el projecte independentista des dels ajuntaments. Més d'un dirigent d'ERC hauria de reflexionar sobre els lligams amb el PSOE, els quals són negatius per al país i també per al partit, com s'ha demostrat en les ciutats on han fet de crossa del partit que ha "cepillao" l'estatut.
Al País Valencià ha tornat a guanyar el ciment. A les Balears el ciment pot eternitzar-se. Els Països Catalans, en últim lloc dels ideals, amb el despropòsit de tenir l'espanyol Montilla de president del Principat.
També vull mostrar la meva gran satisfacció pels resultats electorals de l'esquerra abertzale davant de la tupinada electoral legal que ha impulsat el govern del PSOE. PUTXERAtZOAK EZ!
Us desitjo sort a tots els candidats independentistes d'arreu de la nació catalana. No m'importa el color polític, tots aquells que aposteu per la independència nacional des de les sigles que cregueu convenient.
Primerament, donat que m'afecta personalment, confio en uns bons resultats d'ERC a Tortosa per tal que la ciutat comenci a exercir de cruïlla dels Països Catalans. En l'altra ciutat a la qual estic vinculat, Amposta (laboralment) estic convençut que la candidatura de Marta Cid (ERC) té l'èxit assegurat. També vull tenir paraules d'estima i recolzament per Pere Panisello (res té a veure que la meva aposta política no és la seva), candidat de CiU a l'EMD de Jesús, bon amic i company en actes culturals i literaris. No puc oblidar la candidatura d'ERC a Roquetes, encapçalada per Paco Gas (històric de l'independentisme ebrenc, des del PSAN i l'MDT).
D'altra banda, voldria que el PSOE tingués uns mals resultats a Barcelona, ja que la capital de Catalunya necessita un canvi envers la catalanitat. Aquells que han destruït l'estatut de Catalunya no mereixen governar ni la capital ni el país. Per suposat, sort als grups nacionalistes del País Valencià (Bloc i ERC) perquè aconsegueixin acabar amb la lacra PP, tot i que no confiïn que el PSOE sigui gaire millor en qüestions nacionals i de dignificació lingüística. A les Balears, espero que el pacte nacionalista tingui els millors resultats com a exemple d'unitat, i que la Janer passi a ocupar la banqueta que es mereix el seu botiflerisme. A les candidatures de la Franja de Ponent tot el meu ànim, esperant que s'aprovi la justa llei de Llengües que acabi amb el silenci cultural etern.
Per suposat, tot el meu suport a les candidatures de la CUP i altres formacions de l'independentisme extraparlamentari. Jo sóc de totes les formacions nacionals!!!
És una llàstima que en un dia com avui en el qual tinc dos actes culturals molt importants: la presentació d'un recull poètic (amb un poemari dedicat a Joan Cid i Mulet) i el lliurament dels premis de pintura Francesc Llop (pintor impressionista campredonenc), hagi de redactar un petit post dedicat a les misèries de la política.
Els del PSOE de Campredó han anat difonent un "bulo" (llengua espanyola) en els darrers dies sobre la meva afiliació política. Evidentment, he estat el darrer en assabentar-me. Han anat dient que m'he canviat de partit i m'he fet de CiU. No tindria més importància, sinó fos per la mala intenció de la gent del PSOE, venjatius com ells mateixos. Té importància pel fet que sóc segregacionista de Campredó i en el seu temps vàrem estar molt enfrontats amb el govern de CiU tortosí. Aleshores, aquest canvi de partit suposaria un canvi molt fort en mi (membre de la Junta de Segregació des quan tenia 22 anys) i seria un veritable canvi de jaqueta incomprensible per molts.
Aquest tipus de comentaris són degradants i només demostren la mediocritat del PSOE local. Ideològicament sóc independentista. Els meus lligams polítics varen començar amb l'MDT, Catalunya lliure i posteriorment entre 1999 i 2003 amb ERC, als quals vaig representar al Consell de Barri de Campredó. La meva ideologia continua intacta. Amb CiU he tingut contactes culturals darrerament, a Jesús i a Amposta. A Jesús, amb motiu del centenari de Cid i Mulet (en sóc una mena de Comissari) i a la capital del Montsià donada la meva tasca cultural al costat de la bibliotecària i amb l'edició del llibre Amposta (Onada Edicions).
El PSOE de Campredó és mediocre i té mala llet. L'1 de maig em va boicotejar un acte important literari que celebràvem al poble. I sense avís! L'enveja és el mal modern! Com diuen els vells, que roseguin ceba. Els meus únics possibles lligams ideològics són amb l'independentisme i amb ERC (malgrat que els pactes actuals m'hi allunyen). En l'àmbit cultural treballaré sempre amb gent seriosa i de tarannà català. Ho he fet darrerament tant a Amposta com a Jesús. Quina lacra aquests del PSOE!
SEIDIA
