   |  |
Bloc d'Abel Caldera
|
|
abelc |
divendres, 1 de juny de 2007 | 00:32h
Fer un anàlisi nacional dels resultats de la CUP suposa, per força, haver d'abstreure'ns de tots els condicionants locals en què cada CUP es veu immersa. Tot i així, crec possible poder apuntar un seguit d'elements comuns a totes les situacions.
Per què la CUP a Berga ha tret prop de mil vots? Amb una anàlisi superficial es podria dir que és perquè els ha pres a ERC. Però això és, al meu entendre, mirar simplement la conseqüència final de tot un procés més complex.
 Després de molts i molts dies de campanya electoral, per fi ja han passat les eleccions. I per a nosaltres, a la CUP de Berga, amb un èxit rotund. 938 vots i 2 regidors. Un 13,20% de la gent que va anar a votar.I no vam treure el tercer (és a dir, jo) per una combinació de la Llei d'Hondt amb la Llei de Murphy. Diuen alguns calculadors que si només un dels votants del PP s'hagués quedat a casa, ells cap i el tercer per a nosaltres.
 Els darrers dies, l'actualitat ha deixat alguns fets que m'han fet reflexionar i sobre els quals m'agradaria parlar. L'estatut.Km 0 és el llibre del corresponsal de RAC1 a Madrid. Pere Gendrau, nascut a Berga i només dos anys més jove que jo, n'és l'autor. Per començar, dir que el conec, que hem compartit cerveses i nits de farra i que també hem compartit militància al Casal Panxo. Tot i així, espero que el meu comentari no sigui una raspatllada.
abelc |
dimarts, 3 d'abril de 2007 | 20:58h
El meu amic Tai ha començat una molt interessant sèrie de lliuraments del viatge que vam fer l'any passat a Còrsega. Si ho llegiu veureu com ens va impressionar la bellesa de l'illa i la combativitat dels seus independentistes. Ho podeu llegir a: http://www.pinzelladesdelentorn.blogspot.com En el post titulat "Per la dignitat del poble serbi" deia que hi ha periodistes que no tenen ni punyetera idea d'Història. Francesc-Marc Álvaro s'acaba d'oferir com a exemple en un article publicat al Singular Digital: http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=3569 Gràcies, nanu!  Massimo Carlotto era un militant de Lotta Continua, una organització d'extrema esquerra italiana. Un dia de 1976 va sentir uns crits que provenien d'una casa d'una coneguda seva. A l'entrar al pis es va trobar la noia morta per 59 ganivetades. Quan es va personar a la comissaria dels Carabinieri per denunciar el fet fou detingut i acusat de ser ell l'assassí. Ser militant d'una organització d'extrema esquerra en plena dècada de plom fou motiu suficient per condemnar-lo. Posat en llibertat, abans que un jutge revoqués la condemna, Carlotto va fugir. S'incià així un periple de clandestinitat que el dugué per mig món. Finalment, a Mèxic, un confident el traí i fou extradit a Itàlia. Després d'una campanya de gran ressò obtingué, el 1993, l'indult. Sé que aquest post no resultarà popular. Sé, fins i tot, que algú tindrà la temptació de comparar les meves opinions amb les del revisionisme de l'Holocaust, però també sé que les meves opinions, discutibles com qualsevol altra, estan fonamentades en estudis seriosos avalats per universitats solvents. Per mi la sentència de la matança de Srebrenica és, en línies generals, justa. Justa més enllà dels detalls concrets de la pròpia sentència. Justa perquè és un dels puntals on començar a desemmascarar la gran mentida dels Balcans que se'ns ha volgut vendre des de fa molts anys.
Molts hem escoltat infinitat de vegades que les xarxes p2p signifiquen l'assassinat de la música. Hi discrepo profundament; mai m'havia interessat tant per la música com des que utilitzo aquest tipus de xarxes. Posar a la disposició de les persones la possibilitat de gaudir de la música i descobrir nous cantants i noves melodies és una aportació a la cultura. Sense les xarxes p2p segurament mai no hagués descobert Paolo Conte. Una referència fugissera en una web, el seu nom a l'emule i al cap de pocs dies estava literalment rendit als peus d'aquest mestre. Ara, el dia que vingui a actuar a Barcelona hi vaig segur (aviseu-me!), i un CD d'aquest geni figura entre els meus recursos per a fer un regal especial. Es clar que poca gràcia els fa a les multinacionals discogràfiques. Ells, amb teledirigir els seus gustos a través dels expositors segrestats de les grans superfícies ja hi fan el negoci. Per a mi, en canvi, el tribut econòmic a Conte serà el preu de l'entrada si algun dia torna a actuar a Catalunya. Paolo Conte és, a més, un so molt personal per a mi. La melodia que em va acompanyar quan vaig traslladar-me al pis on visc. És música de tardes mortes entre setmana. Aquí us en deixo una mostra i, si algú no el coneixia i el descobreix gràcies al meu bloc, em sento més que pagat. Alfama, el barri històric de Lisboa. Carrerons estrets, passejar sense parar, sense rellotge. Aturar-se i mirar dins dels bars, afinar l'orella en sentir el so llunyà d'un fadista. Aire d'autenticitat autèntica, on tornar-hi una i altra vegada. Melodies de fado...
abelc |
dimecres, 21 de febrer de 2007 | 00:18h
Després d'unes setmanes d'absència forçada per la meva batalla particular amb el Joomla amb què gestionem la web de la CUP de Berga, i de la demanda d'alguns lectors-amics (especialment els dissabtes pels volts de mitjanit), he decidit reprendre el bloc, afegint-hi tot allò que m'interessa i intentant millorar-lo. En una setmana espero tenir-ho tot a punt i començar a escriure-hi.
abelc |
dimarts, 9 de gener de 2007 | 18:43h
Fa ja deu dies de l'atemptat d'ETA a Barajas i les opinions han estat per a tots els gustos. S'ha analitzat l'atemptat sota l'òptica d'un fals humanisme, d'un progressisme de pau i diàleg i amb cara de circumstàncies des de les esquerres independentistes. Tot i així el debat real, les conseqüències darreres, no han sortit encara a la llum amb prou valentia i prou ressò.
abelc |
dimecres, 3 de gener de 2007 | 16:08h
 Els darrers dies, a la televisió, s'ha parlat molt d'assalts a xalets i d'atracaments amb violència. El debat es pretén centrar en la seguretat dels patricis del país i com protegir-se del perill de les bandes de delinqüents que assolen aquestes urbanitzacions. En principi, cal estar d'acord en què, més enllà de les consideracions morals que puguin merèixer aquests patricis (sovint explotadors enriquits per l'especulació i per negocis fets durant la dictadura), cal actuar contra aquestes bandes de delinqüents que, lluny de ser Robin Hood o Serrallonga, el seu únic objectiu és viure com les seves víctimes, és a dir, una vida luxosa i a tot drap.
abelc |
dimecres, 3 de gener de 2007 | 00:37h
Si s'és dirigent d'un estat o ovella submisa d'aquest cal tenir present els següents punts per afrontar un procés de pau: |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosDE CINE
DE LLIBRES
ESQUERRA INDEPENDENTISTA
EUROPA DE LES NACIONS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
