belzaballa |
divendres, 1 de juny de 2007 | 11:21h
.
|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
   |  |
una vilafranquina exiliada a sants
|
 La cadena holandesa BNN començarà a emetre, divendres que ve, 'El Gran Donant', un altre programa de reality show que sobrepassa l'inimaginable: tres concursants malalts hauran de lluitar per aconseguir el premi, un transplantament de ronyó. La persona donant és una malalta terminal de càncer cerebral. Serà ella qui decidirà quin dels tres concursant 'mereix' el seu ronyó.  Felicitats!PS: Avui, més que mai, estic orgullosa de ser vilafranquina! Perquè avui serem el món.  L'ajuntament de Vilafranca del Penedès, encapçalat pel Partit dels Socialistes, ha utilitzat el servei de neteja municipal, que paguem entre totes, per fer retirar de la vila els cartells de la plataforma Vegueria Penedès. Aquests cartells demanen el vot a un candidat que defensi la Vegueria. Tots els partits, excepte el PSC, han donat el seu suport a aquesta proposta territorial. [...]Els Telenotícies i els butlletins de Catalunya Ràdio ens ho repeteixen cada dia: els periodistes no signen les cròniques durant aquests quinze dies de campanya en protesta per la imposició d'un criteri polític a l'hora d'informar sobre els actes de campanya electoral. Ho trobo completament inútil.  Ho he llegit fa un moment i no m'ho crec. L'assassí de Guillem Agulló candidat a les llistes d'Alianza Nacional a Xiva. Però no, la mort del Guillem va ser una simple baralla entre joves, oi senyora Reyna? La llei de partits serveix per prohibir a centenars de persones que es presentin a les eleccions, així, per gràcia de Déu, però aquest fill de puta, amb les mans tacades de sang i que tan sols ha complert una quarta part de la seva condemna, pot presentar-se a les municipals impunement. La democràcia està cada cop més podrida, i hi ha dies que em sento tan decepcionada que ja no em crec que mai aconseguim fer net. És evident que el Guillem no va morir en una baralla, al Guillem el van matar per com pensava i per lluitar pel que creia. Guillem Agulló, ni oblit ni perdó.  Entrevista a Cesk Freixas a l'Enderrock del mes de maig. Encara no tinc la revista a les mans, però a la web, en l'apartat de sumari del número de maig, s'hi pot veure una petita introducció. Cada cop falta menys perquè 'El camí cap a nosaltres' vegi la llum. Fa uns dies, la Noemí Colomer va fer-nos les fotos del disc, pels carrers de Riudebitlles. I el Jordi, fotògraf de guàrdia, va fer el seu particular making off. Amb el seu permís, i els dels Bandais (espero!), aquí us les deixo: Dilluns passat, 30 de març, vam anar a veure 'El Coronel Macià'. Vam fer una cervesa a L'Estudiantil i unes tapes per la Ronda Sant Pere. I per acabar, un patxaran al Raval. Però jo no us volia explicar què vaig fer dilluns passat. Mentre sopàvem, parlant de vés a saber què, vam començar a pensar amb qui ens agradaria tenir una xerrada distesa. Com que vaig estar uns minuts que no em venia ningú al cap, el Jordi em va retar. Havia de trobar 10 persones amb qui parlar i fer una copa, o dues, o cap. Ja tinc la llista: [l'ordre és totalment arbitrari]  Sant Jordi a la Universitat Pompeu Fabra de Rambles. Aquell dia, la terrassa va fer molt de goig! Xerrada, dinar popular, recital poètic i actuació de Cesk Freixas. I la gent que, tímidament (o no), es va anar acostant. Felicitats a tots i totes, i gràcies. Continuem treballant per un ensenyament públic, català, de qualitat i antipatriarcal! 10.07 del matí d'ahir. Amb presses, agafo el 15 per anar a una roda de premsa. El bus està força ple. Hi descobreixo un nou personatge, un revisor d'autobusos, que controla que tothom validi el bitllet (encara no l'havia vist mai). [...]  "El mal que ve d'Almansa a tot lo món alcança". [...]  Hauríem de poder passejar junts per la Rambla, avui. [...]  Te doy una canción Como gasto papeles recordándote Te doy una canción si abro una puerta Si miro un poco afuera, me detengo Te doy una canción y hago un discurso Te doy una canción como un disparo [Adjuntaria la cançó en format àudio, perquè és una meravella, però no sé com es fa] He trobat aquest reportatge per internet: 'Que levante la mano la guitarra', sobre la vida i obra del creador de la Nueva Trova.  Un dia, pel teu aniversari, et vaig escriure un poema i el vas penjar a la paret de l'habitació. Encara hi és, allà, sobre el capçal del llit. No saps la vergonya que em fa! [...]  El dia comença gos. Llevant-nos tard, esmorzant com reis i dinant felafels. El dia acaba tard. Són les 3:42, acabo d'arribar del concert del Feliu Ventura, en el que, a banda de gaudir de les cançons i l'ambient, he pres notes per fer la posterior crònica. Donat que és tard, plou (cosa totalment intranscendent, perquè sóc a casa), i demà m'he de llevar d'hora, em limito a transcriure les notes preses... Així és més genuí, oi?: |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosBLOCS D'AMICS
DEL GREMI
GENIS DE LA PLOMA
INFORMACIó
MúSICA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
