La grip aviària va aparèixer a Viêt Nam ara ja fa tres anys.
Van morir entre 40 a 50 persones. Podía haver estat una veritable catàstrofe econòmica i social per aquest país.
Van lluitar contra aquesta malaïda grip. Ànecs, pollastres, són la subsistència de mil.lions de persones i havíen de fer front a una decisió difícil; fer matar milers i milers d'animals i vacunar a tots els que no s'havíen infectat.
Tothom va anar per feina. Vacunacions massives. Controls exhaustius. Informació continuada per la televisió i els diaris.
Reunions a les cases del poble de totes les poblacions del país.
Es va erradicar i la gent va respirar.
Després de tres setmanes de descans a l'Alta Garona, Pirineus, torno a casa - tró vê nhà. He llegit molt; he fet un repàs de tots els meus apunts del viatge per Viêt Nam; i continuarem amb l'ajut del llibre dels escrits del mestre Hù' Ngoc, a intentar conèixer una mica millor aquest país. Un historiador francès va escriure : ' Les conexions entre el passat i el present d'aquesta nació són tant continuades, que no és possible oblidar el primer per comprendre el segon'.
Un coneixement bàsic de la història de Viêt Nam és del tot imprescindible, i el mestre Hù' Ngoc ens proposa una formula senzilla.
Durant els més de 21 díes que he estat fóra del meu país, he aprofitat per anar aprenent a cuinar aliments collits directament de la terra de la manera més senzilla.
A Viêt Nam no saben de frigorífics i neveres i congelats.
Compren cada día i ténen una cuina molt bona i senzilla.
Adapto la seva cuina a la nostra. La sopa, el Pho, ja el tinc dominat. Un bon brou amb un jarret de bou o cua , gingebre, cerfull, unes estrelles d'anís i a més jo hi afegeixo pastanaga, àpi, nap. Fer bullir la pasta, d'arròs sempre, fideus o tallarines. No posar sal, però sí unes gotes de nuoc mam. En el tassó hi començo a posar menta, ciboulette, enciams varis, cilantre i qualsevol herba que trobi.
Marxo demà de vacances. Novament al Pirineu del departament de la Haute Garonne, al poblet d'Oô.
Serà interessant ser a França demà durant les eleccions presidencials.
La gent del Pirineu va votar majoritàriament a Bayrou;
'el tercer home' com és conegut.
Seràn tres setmanes vivint fóra ciutat, amb mí mateixa i l'entorn i la gent.
Lectura, música, ràdio, fotografía. Passejar. Pensar i
preparar nous posts per quan torni , de tantes coses que encara no he escrit de Viêt Nam.
Davant de la crisi econòmica i moral que ha afectat al Viêt Nam després de més de tres dècades de guerra, les noves formes de vida occidentals i el lliure mercat, com també l'entrada a l'OMC, els vietnamites es resisteixen a perdre la seva forma de viure i la seva independència, sobretot en els petits pobles.
Durant secles i secles, la nació vietnamita s'ha organitzat magníficament en grups rurals, tant polítics, com socials i econòmics, i així han pogut sempre combatre l'invasor.
En els pobles, apart la seva estructura administrativa, els seus pobladors s'organitzàven en diferents grups, inclòs el clan familiar, el gremi i el poblat.
En aquesta fotografia podeu veure com la dona artista utilitza els trocets petitíssims de les closques dels ous per donar forma a la seva petita obra d'art.
Una vegada la pintura està acabada és molt difícil endevinar que el color blanc està pintat amb trocets dels embolcalls calcaris d'ous blancs !
La laca és la matèria única i a Viêt Nam els arbres amb aquesta resina es troben a la regió central del nord, a Tuyen Quang i Phu Tho. El nom científic de l'arbre és Rhus Succedanea.
La senyora Nguyen Thi Tuyet Mai és la propietària i responsable de la fàbrica Tayson Co.
La laca no és res més que una resina d'un cert tipus d'arbre que creix a l'Àsia. A Viêt Nam se'l coneix per el nom de 'so'n'. És una tècnica que tant a Xina com a Japó vé de lluny, fa uns tres mil anys i és utilitzada sobretot en estris de decoració i d'ús diari. A Viêt Nam també coneixen aquesta tècnica, però com sempre he explicat en els meus posts, aprofiten els coneixements que aprenen dels seus colonitzadors i els hi dónen el seu toc personal, diferent i artístic.
A l'Ecole des Beaux Arts de Hà Nôi, els seus professors i directors, van esperonar als seus alumnes a utilitzar aquesta tècnica en la pintura, en els paisatges, en els retrats.
rginer |
Artesans |
dissabte, 28 d'abril de 2007 | 08:19h
Les relacions i rivalitats entre la Xina i Viêt Nam sempre han existit, i encara avui existeixen. Xina sempre ha considerat Viêt Nam com una regió petita, tributària de l'Imperi. Els més de 1000 anys de colonització xinesa han fet que els vietnamites poguéssin aprendre arts i coneixements dels seus colonitzadors. Per exemple, els brodats i els teixits de seda i tot el seu procés.
Prop de Hà Nôi, a Van Phúc, el poble de la seda, podeu tenir una visió magnífica d'aquesta artesania. Al voltant de Van Phúc es troben els 7 pobles especialitzats i artesans de la seda: Vân La, La Khê, La Cà, La Trình, La Dú'ong, La Phù i `Y La. 'La' és la paraula en la llengua antiga que vol dir : seda.
L'any 2010 hi haurà festa gran a Hà Nôi, celebren el seu mil.leni com a Ciutat. De fet ja estàn avançant molts aconteixements, sobretot, culturals per celebrar aquest fet important.
Els artistes pintors, els escriptors, els poetes, els artisans, els músics, la gent del poble, tots formaran part d'aquest exèrcit de pau per festejar aquest esdeveniment.
Entre els artistes pintors he escollit un de molt significatiu i desconegut per a la majoria de la gent que sóm fóra del circuit de les galeríes d'art: Bùi Xuân Phái ( 1920 - 1989 ).
A Viêt Nam se'l coneix com Phái Pho o simplement Phai, el pintor dels carrers del barri antic de Hà Nôi.
Fa temps ja que en aquests posts no he tornat a penjar flors.
Penso que avui és un dia adient per fer-ho.
Novament aquesta flor és per a mí desconeguda.
Creix arreu de l'illa de Hon Tre davant mateix de la Ciutat de Nha Trang.
Els últims díes del meu viatge els vaig passar en aquesta illa i a Nha Trang.
No vaig poder caminar per l'illa. Encara es poden trobar bombes per explosionar, i actualment hi estàn treballant per netejar-la i fer camins segurs per poder admirar la bellesa de la seva vegetació.
Aquesta flor és una petita mostra.
Viatjant en direcció a Tayminh, nord de Sài Gòn.
Institut de secundària d'un poblet.
Venda de llibres a la sortida dels alumnes.
N'hi havíen de tota mena; literatura, poesia, geografia, història, ciències, art, còmics, matemàtiques, novel.la.
Curiosament vaig veure llibres d'obres de Shakespeare, Corneille, Marx, Goethe, Molière, Gide, traduïdes al vietnamita.
Al poble no hi han llibreries, i em van explicar que tres dies a la setmana, venia un venedor de llibres on els alumnes podíen triar i remenar.
En l'anterior post he escrit sobre la relació tant íntima i important entre el poble vietnamita amb la terra i l'aigua, i afegiria, la natura.
En tota la literatura vietnamita les metàfores hi són presents i ténen a veure quasi sempre amb la terra, l'aigua, la natura.
El Kieu aquest poema de 3254 versos i que és l'eina principal d'estudi de la llengua i la literatura, n'hi ha moltes de metàfores.
El vietnamita no li agraden les especulacions metafísiques o les filosofíes abstractes; el vietnamita s'acull espontàniament a la poesia.
Tot just en un angle d'Àsia ens trobem amb dos riqueses de la natura, aigua i terra, Delta del Mekong al sud on arriben les aigües de l'Himalaia al mar i al nord el delta del Riu Roig on arriben les aigües dels rius de la Xina. Així és com anomenen els vietnamites el seu país : 'dat-nuoc' / terra i aigua. Els francesos van ser més pràctics i com van veure un país entre dues potències, la Xina i la Índia, van inventar-se el nom d' Indoxina. Té doncs una característica especial, un país situat entre les dues forces religioses més importants, el confucionisme i el budisme. És així que aquest país s'ha vist sempre obligat al llarg de la seva història a defensar la seva terra, la seva identitat, la seva cultura.
Aquest cap de setmana he encertat amb el llibre escollit a la biblioteca : ' La néta del senyor Linh - Philippe Claudel ' Edit. La Magrana.
És un conte que m'ha colpit molt i m'ha fet pensar, reflexionar i disfrutar de la lectura. Potser la narració és una mica curta, no més de 130 pàgines, però la història de l'avi que fuig de la guerra del seu país, Viêt Nam, amb l´únic que li queda, la seva néta de pocs mesos, és per començar-la a llegir fins l'acabament, sense descans, amb temps.
L'encontre del senyor Linh amb el senyor Bark i les seves converses en les seves respectives llengües són impagables.
La grip aviària va aparèixer a Viêt Nam ara ja fa tres anys.
Després de tres setmanes de descans a l'Alta Garona, Pirineus, torno a casa - tró vê nhà. He llegit molt; he fet un repàs de tots els meus apunts del viatge per Viêt Nam; i continuarem amb l'ajut del llibre dels escrits del mestre Hù' Ngoc, a intentar conèixer una mica millor aquest país. Un historiador francès va escriure : ' Les conexions entre el passat i el present d'aquesta nació són tant continuades, que no és possible oblidar el primer per comprendre el segon'.
Durant els més de 21 díes que he estat fóra del meu país, he aprofitat per anar aprenent a cuinar aliments collits directament de la terra de la manera més senzilla.
Marxo demà de vacances. Novament al Pirineu del departament de la Haute Garonne, al poblet d'Oô.
Davant de la crisi econòmica i moral que ha afectat al Viêt Nam després de més de tres dècades de guerra, les noves formes de vida occidentals i el lliure mercat, com també l'entrada a l'OMC, els vietnamites es resisteixen a perdre la seva forma de viure i la seva independència, sobretot en els petits pobles.
En aquesta fotografia podeu veure com la dona artista utilitza els trocets petitíssims de les closques dels ous per donar forma a la seva petita obra d'art.
La laca no és res més que una resina d'un cert tipus d'arbre que creix a l'Àsia. A Viêt Nam se'l coneix per el nom de 'so'n'. És una tècnica que tant a Xina com a Japó vé de lluny, fa uns tres mil anys i és utilitzada sobretot en estris de decoració i d'ús diari. A Viêt Nam també coneixen aquesta tècnica, però com sempre he explicat en els meus posts, aprofiten els coneixements que aprenen dels seus colonitzadors i els hi dónen el seu toc personal, diferent i artístic.
Les relacions i rivalitats entre la Xina i Viêt Nam sempre han existit, i encara avui existeixen. Xina sempre ha considerat Viêt Nam com una regió petita, tributària de l'Imperi. Els més de 1000 anys de colonització xinesa han fet que els vietnamites poguéssin aprendre arts i coneixements dels seus colonitzadors. Per exemple, els brodats i els teixits de seda i tot el seu procés.
La meva solidaritat i adhesió als tres-cents anys d'Almansa.
L'any 2010 hi haurà festa gran a Hà Nôi, celebren el seu mil.leni com a Ciutat. De fet ja estàn avançant molts aconteixements, sobretot, culturals per celebrar aquest fet important.
Fa temps ja que en aquests posts no he tornat a penjar flors.
Viatjant en direcció a Tayminh, nord de Sài Gòn.
En l'anterior post he escrit sobre la relació tant íntima i important entre el poble vietnamita amb la terra i l'aigua, i afegiria, la natura.
Tot just en un angle d'Àsia ens trobem amb dos riqueses de la natura, aigua i terra, Delta del Mekong al sud on arriben les aigües de l'Himalaia al mar i al nord el delta del Riu Roig on arriben les aigües dels rius de la Xina. Així és com anomenen els vietnamites el seu país : 'dat-nuoc' / terra i aigua. Els francesos van ser més pràctics i com van veure un país entre dues potències, la Xina i la Índia, van inventar-se el nom d' Indoxina. Té doncs una característica especial, un país situat entre les dues forces religioses més importants, el confucionisme i el budisme. És així que aquest país s'ha vist sempre obligat al llarg de la seva història a defensar la seva terra, la seva identitat, la seva cultura.
Aquest cap de setmana he encertat amb el llibre escollit a la biblioteca : ' La néta del senyor Linh - Philippe Claudel ' Edit. La Magrana.
