Tots diuen que guanyen, tots entonen el mea culpa, tots diuen que estudiaran les raons, i ningú no s’explica com ha pogut passar. Fins i tot, el president de la Generalitat, fent ús d’una gran dosi de cinisme, afirma que no anem a votar perquè «ja ens va bé»... En el seu cas, senyor meu, em preguntaria que fa de president d’una minoria, quan la majoria havia votat un altre candidat. I així anem, els ciutadans ja podem votar el que vulguem, que els polítics, en el seu afany de poder i diners, s’encarregaran de fer els pactes que calgui, per aconseguir un càrrec i cotxe oficial. Els ciutadans ens sentim estafats.

Caldria preguntar-se per l'èxit electoral d’una formació que parla sense embuts sobre un dels problemes més importants del país, la immigració, obtenint uns resultats espectaculars a la ciutat de Vic, o si la difusió del vídeo del PP a Badalona, ha estat el precursor dels grans resultats d’aquest partit. No serà que els ciutadans estem farts que es faci l’estruç amb els veritables problemes que ens afecten?

En una visita recent per les ciutats de Lleida i Balaguer, he pogut comprovar en primera persona els resultats de la desídia dels consistoris als seus barris antics, en deixar que es converteixin en focus de degradació i delinqüència, amb pisos pastera sense els serveis bàsics.

Cal que d’una vegada per totes els polítics es deixin de partidismes, i es dediquin a resoldre els problemes i millorar la vida dels ciutadans, i de pas, modificar la llei electoral per evitar que l’elecció dels ciutadans es converteixi en una papereta que s’acaba emportant el vent.