Discurs en la Jornada d'Agermanament Europeu celebrada el setembre 2005 a la ciutat de Le Puy l'Envelé

(Discurs de l'Alcalde de Tortosa).

Europa està avui immersa en una important transformació. Els esdeveniments polítics i l’evolució econòmica durant el segle XX han estat claus per entendre el seu disseny actual, però sobretot per entendre la seva realitat encara complexa. Cal fer una anàlisi de les transformacions socials que hi ha hagut amb la gran revolució que ha canviat les relacions entre els sexes i les generacions, els avenços de la ciència i la tecnologia, les mutacions del gran art i la formació d’una nova cultura juvenil. Els canvis en la vida quotidiana han estat tan importants com les diferents guerres que hi ha hagut al llarg del segle XX.

Assistim també en aquest inici de segle a un món cada cop més globalitzat, amb fenòmens migratoris de gran envergadura, que poden trasbalsar els fonaments profunds de les diferents cultures. Europa ha de liderar aquest nou món en base als valors de la democràcia, la justícia i la solidaritat, amb la pretensió que aquests esdevinguin finalment universals. Davant d’aquesta nova situació, Europa no ha de renunciar a la seva herència, ni a les bases de la seva civilització, sinó que ha de fer que el procés d’integració dels immigrants en el si de les societats europees es faci per la via de l’acceptació i el compartir aquests valors, la difusió dels quals, com diem, és un repte de cara a dins i de cara a fora.

En el moment d’abordar el nou mil·leni cal fer una reflexió del nostre passat, perquè aquest és indestructible i els seus esdeveniments formen part de l’entramat de les nostres vides. No és la primera vegada que Europa ha de tornar a inventar-se a ella mateixa, per assumir, superar potser i transmetre a la vegada el fet d’estar profundament convençuda de la posició central que ocupa en el món, i per tant l’alt grau de responsabilitat que hi ha inserit. Amb la revolució industrial, protagonitza un seguit de canvis que la situen com a motor del món.

Per parlar d’Europa avui és necessari remuntar-nos als seus orígens. La tradició clàssica greco-romana ens deixa l’aparició de la democràcia i dels fonaments de l’estat de Dret. De fet, la democràcia en el sentit més estricte i més etimològic del concepte apareix en les polis gregues de finals del segle VI a.c. La polis no és en sentit estricte un municipi com els actuals, però estem parlant d’una ciutat i el seu territori i és en aquest àmbit de proximitat, on és possible superar les tiranies i el model de govern aristocràtic anterior i fer-ne partícips a tots els ciutadans.

És ben cert que el concepte de ciutat en la polis és molt restrictiu, però la participació directa, i l’elecció i rotació en els càrrecs públics, així com la figura de l’ostracisme com a mecanisme de control en cas d’abús autoritari del poder són avenços extraordinaris. En l’evolució de la societat clàssica de l’antiguitat veiem variar els sistemes de govern de les ciutats tant en el període helenístic com en la posterior romanització i fonamentalment durant l’imperi les ciutats romanes tenen sistemes de govern més estamentals i de model aristocràtic, amb tot, mentre es manté la vigorositat del món urbà, es mantenen formes de govern municipal més properes a la ciutadania.

L’herència europea és complementaria amb la tradició judeo-cristiana i la incorporació de valors com la solidaritat. Tot i que el Cristianisme no acaba amb les injustícies, és ja el germen d’una societat europea que es confirmaria decisivament amb el moviment intel·lectual de la Il·lustració Francesa, quan es realitza la Declaració Universal de l’Home i del Ciutadà i amb l’aparició del moviment obrer i del socialisme com a idea de justícia

Aquesta tradició històrica és la que recollim actualment. L’Europa de la democràcia, l’Europa del Benestar, l’Europa de les Ciutats. Europa ha de tenir avui en compte la seva realitat múltiple, canviant i complexa i que no pot obviar les seves diferències regionals internes d’acord amb uns components històrics, geofísics, geopolítics, culturals, demogràfics i econòmics. És a partir d’aquest ideari que podem construir una ciutadania europea en què cadascun de nosaltres, en què tots els ciutadans dels països membres puguin sentir-se ciutadans europeus.

Aquesta Europa unida i forta, però sensible amb les diverses realitats de cascuna de les regions i ciutats que la conformen, és la que ens permet albergar esperances en l’àmbit de les relacions internacionals per aconseguir la tan anhelada pau mundial.

Si fem un repàs a la història dels municipis arribarem a una conclusió que mostra que el progrés i l’equilibri social han estat associats des de l’antiguitat a l’esplendor de la vida urbana i, contràriament, els períodes d’estancament o de retrocés s’han caracteritzat igualment per una simultània decadència de les comunitats ciutadanes.

Les ciutats sempre han estat focus de convivència i de llibertat, que hem de saber transmetre conjuntament als principals líders mundials conscients que no hi ha un altre camí possible per al progrés que no passi per la tolerància, el respecte i, sobretot, la pau.

La civilització europea, en definitiva, té una gran responsabilitat per liderar un món més just, més solidari amb els drets humans.


Joan Sabaté i Borràs
Alcalde de Tortosa