Aquest és el títol d’un poema molt emotiu i solemne de Blas de Otero, un dels poetes que més m’agrada pel seu compromís en moments molt difícils. Aquest matí reflexionava al voltant de l’article que havia d’escriure pel Diari de l’Hospitalet alhora que fullejava la premsa del dia, i m’ha vingut a la memòria aquell poema que deia així:
Escribo en defensa del reino del hombre y su justicia.
Pido la paz y la palabra.
He dicho «silencio»,
«sombra»,
«vacío»
etcétera.
Digo «del hombre y su justicia»,
«océano pacífico»,
lo que me dejan.
Pido la paz y la palabra.
I m’ha vingut a la memòria perquè en els temps que corren em sembla un poema molt oportú, un clam de justícia, pau i llibertat, des de la serenitat d’un home senzill. Quan es publiqui el diari faltaran poc menys de dos mesos per a les properes eleccions municipals. Sí, i encara que no ho sembli, no votarem la política antiterrorista, ni el model d’Estat, ni tampoc l’autodeterminació d’Euskadi o de Catalunya.
El 27 de maig no votarem Rajoy ni Zapatero, ni aprovarem l’adhesió de Navarra al País Basc, ni farem un referèndum sobre el procés de pau. Les properes eleccions escollim el programa de govern, l’Alcalde o alcadessa i els equips de persones que han de donar resposta als problemes de la nostra ciutat: l’accés a l’habitatge, la universalització dels serveis socials, la millora de l’espai públic, la lluita contra el canvi climàtic, la convivència.
Ni més ni menys. Aquests i d’altres són els temes sobre els que les forces polítitques hem de presentar un programa i unes propostes concretes que ajudin a millorar la qualitat de vida de les persones. Aquest hauria de ser l’objectiu últim de tota campanya electoral. Només això, sembla poca cosa?
Doncs res més lluny de la realitat. Hi ha un interès clar, descarat, evident, per part del PP d’evitar que es parli dels problemas reals que afecten a la ciutadania. Un dia és la pressó atenuada de De Juana Chaos, un altre una manifestació en defensa de la unitat d’Espanya i l’endemà el boicot a un dels principals grups de comunicació. Tot s’hi val per tornar al poder de la manera que sigui. Se senten propietaris del poder i de les institucions democràtiques. Se senten hereus naturals del poder.
I tot plegat ho fan utilitzant un lleguatge insòlit, recuperat directament de les catacumbes de les més fosques de les nits de la nostra història recent, i que ens recorden a la dreta extrema, essencialista i rància del franquisme i de l’Alianza Popular de don Manuel Fraga.
Mentrestant, què difícil es fa poder-se explicar enmig de tant de soroll. Nosaltres ho intentem cada dia. Enmig de tant de soroll sempre queda la paraula serena i l’acció política compromesa. Demanem la pau i la paraula.
El 27 de maig no votarem Rajoy ni Zapatero, ni aprovarem l’adhesió de Navarra al País Basc, ni farem un referèndum sobre el procés de pau. Les properes eleccions escollim el programa de govern, l’Alcalde o alcadessa i els equips de persones que han de donar resposta als problemes de la nostra ciutat: l’accés a l’habitatge, la universalització dels serveis socials, la millora de l’espai públic, la lluita contra el canvi climàtic, la convivència.
Ni més ni menys. Aquests i d’altres són els temes sobre els que les forces polítitques hem de presentar un programa i unes propostes concretes que ajudin a millorar la qualitat de vida de les persones. Aquest hauria de ser l’objectiu últim de tota campanya electoral. Només això, sembla poca cosa?
Doncs res més lluny de la realitat. Hi ha un interès clar, descarat, evident, per part del PP d’evitar que es parli dels problemas reals que afecten a la ciutadania. Un dia és la pressó atenuada de De Juana Chaos, un altre una manifestació en defensa de la unitat d’Espanya i l’endemà el boicot a un dels principals grups de comunicació. Tot s’hi val per tornar al poder de la manera que sigui. Se senten propietaris del poder i de les institucions democràtiques. Se senten hereus naturals del poder.
I tot plegat ho fan utilitzant un lleguatge insòlit, recuperat directament de les catacumbes de les més fosques de les nits de la nostra història recent, i que ens recorden a la dreta extrema, essencialista i rància del franquisme i de l’Alianza Popular de don Manuel Fraga.
Mentrestant, què difícil es fa poder-se explicar enmig de tant de soroll. Nosaltres ho intentem cada dia. Enmig de tant de soroll sempre queda la paraula serena i l’acció política compromesa. Demanem la pau i la paraula.
1 comentaris:
Aïlla’t del soroll Alfonso, i continua explicant tant bé com ho fas cada dia les propostes de millora per l’Hospi, estic convençut que, tot i el soroll, la ciutadania escolta les veus sensates com la teva. Des de Vilafranca, salut i bona feina!
Publica un comentari