El president del Govern ha defensat el seu dret i el seu "deure" d'intentar aconseguir el final de la violència i ha retret la manca de suport per part del Partit Popular. "La meva obligació era intentar-ho i hagués desitjat tenir el suport que altres presidents van tenir", ha dit Zapatero. Ha remarcat que se sent "orgullós" del paper que ell va jugar quan estava a l'oposició donant suport al govern d'Aznar en la lluita antiterrorista i del paper jugat ara pel seu Govern.



La de Cuatro ha estat la primera entrevista concedida per Rodríguez Zapatero des que dimarts es va conèixer el comunicat amb el qual ETA donava per finalitzat l'alto el foc permanent" que la pròpia banda havia declarat el 22 de març de 2006. El cap de l'Executiu central no ha volgut donar detalls de les reunions mantingudes amb ETA per "responsabilitat" i "per raons de seguretat". Ha argumentat que hi ha persones "de dins i de fora d'Espanya" que han participat de forma activa en les converses i ha apuntat, que els contactes amb la banda terrorista han estat "directes i indirectes".

Cap compromís polític amb ETA
Zapatero ha negat i qualificat de "radicalment fals" que existissin compromisos firmats entre el Govern i Batasuna com s'ha apuntat des de l'esquerra abertzale. Prova d'això és, segons el president espanyol, el trencament de l'alto el foc. "ETA ha volgut parlar de política i aquesta només es pot fer i decidir a les institucions democràtiques i amb absència radical de la violència", ha explicat Rodríguez Zapatero. Segons el president, això es va comunicar a la banda terrorista des del primer moment de les converses. Admet que, després de l'atemptat de l'aeroport de Barajas, el 30 de desembre passat, l'esperança sobre el procés de pau era "mínima, pràcticament inexistent"

De Juana i la política antiterrorista
Preguntat sobre l'etarra Iñaki de Juana Chaos, la seva hospitalització i ara el seu retorn a presó, Zapatero ha dit que "la política penitenciària forma part de la política antiterrorista". Aquí, el president del Govern ha estat més explícit: "La circumstància del moment en que es produeix la situació límit per la vaga de fam i el Govern decideix traslladar-lo a Sant Sebastià és diferent al moment de l'alta, que coincideix, a més a més, amb la ruptura i el comunicat d'ETA". Zapatero ha preferit no avançar-se als esdeveniments davant la possibilitat que De Juana, que ara es troba a la presó d'Aranjuez, hagi iniciat una nova vaga de fam.

L'actitud del Partit Popular
En l'entrevista, Zapatero s'ha mostrat molt dur amb l'actitud del PP durant tot el procés. Ha remarcat que durant els tres darrers anys "s'han dit coses greus", tant en declaracions de representants del PP com a lemes i pancartes a les manifestacions organitzades contra el procés. De cara a la trobada del proper dilluns a La Moncloa amb el líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, el president del Govern s'ha mostrat pessimista. "Quan un partit fa bandera pública de la política antiterrorista", vol dir, segons Zapatero que no te intenció de donar suport al Govern. El cap de l'Executiu s'ha mostrat convençut que el PP farà oposició amb aquest tema "fins a l'últim dia de la legislatura".

Quan Gabilondo li preguntava si, en cas de produir-se un nou atemptat, les culpes podrien recaure sobre el president del Govern, la resposta de Zapatero era curta: "Només faltaria".