• 
• 
• 
• 
• votar
• enviar
• imprimir

8/6/2007  ENSENYAMENT

La tercera hora de castellà es cursarà de forma generalitzada

1. • Maragall assegura que el currículum català consensuat respecta el decret estatal
   
2. • Carod sosté que "no hi ha obligatorietat" de donar més pes a la llengua castellana
   

La Conselleria d'Educació donarà llibertat als més de 2.400 col.legis públics i concertats que imparteixen ensenyament primari (6-12 anys) perquè, en ús de la seva autonomia, proposin com fer complir el decret d'ensenyances mínimes del Ministeri d'Educació que exigeix que l'alumnat cursi una hora més a la setmana de o en llengua castellana, però amb la condició que caldrà fer més castellà. A la pràctica, l'augment de la presència del castellà acabarà sent "generalitzat", en el sentit que s'aplicarà a la majoria dels centres, segons l'expressió utilitzada per fonts pròximes al conseller Ernest Maragall, que ahir va esbossar com preveu encarar aquesta qüestió.
Malgrat que el projecte de decret sobre l'ordenació curricular consensuat entre les tres forces presents al Govern evita referir-se a l'obligatorietat d'incrementar el pes de la llengua castellana, Maragall va deixar clar que el decret, encara per aprovar, "s'ajustarà a la legalitat vigent" i proporcionarà "seguretat jurídica". La fórmula elegida no fa que creixi l'assignació horària de l'assignatura de Llengua i Literatura Castellana, sinó l'ús del castellà per impartir continguts en àrees no lingüístiques, tal com avançava ahir aquest diari.

ALTERNATIVES
Maragall, que va comparèixer davant els mitjans de comunicació al costat del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod- Rovira, va explicar quines eren les principals vies elegides per respectar la legalitat de forma "impecable". Per un costat, en el projecte lingüístic que cada centre es veurà obligat a presentar, i que haurà d'aprovar Educació, es podrà establir si el castellà o l'anglès s'utilitzen en àrees no lingüístiques. Alternativament, es podrà utilitzar la franja de 2,5 hores setmanals de lliure disposició, de les quals disfruta cada escola, per programar classes en diferents idiomes.

AMBIGÜITAT
Maragall, en un exercici d'ambigüitat calculada, no va dir mai que programar més classes de castellà seria un requisit normatiu indispensable, més aviat es podia deduir, però tampoc va dir el contrari. Va ser Carod-Rovira el que, a preguntes dels periodistes, va assegurar que en el decret consensuat "no hi ha obligatorietat" de cursar més classes en castellà, després de destacar que "no hi haurà tercera hora de Llengua Castellana", en referència a l'assignatura. I es va refugiar en l'Estatut quan li van preguntar com es podia garantir "la seguretat jurídica" a la qual es va referir Maragall si no respectava el decret estatal.
La mateixa redacció del projecte de decret evita entrar en detalls, que Maragall deixa per a un desplegament normatiu ulterior: les instruccions d'inici de curs. El mateix conseller va reconèixer que l'acord forjat era una obra d'"enginyeria lingüística".
Carod es va desfer en elogis cap a Maragall i va arribar a dir que era de justícia que el decret portés el nom del conseller perquè havia aconseguit "donar cobertura normativa" a una pràctica amb "èxit" de l'educació catalana, el model d'immersió lingüística també recollit en el text, que el Consell Executiu preveu aprovar d'aquí a dues setmanes.

ACORD DEL MINISTERI
Fonts del Ministeri d'Educació entenen que es pot complir el decret estatal d'ensenyances mínimes sense necessitat de fixar un mecanisme obligatori per incrementar la presència del castellà. I fins i tot que hi hagi desenes de centres, situats a enclavaments geogràfics o socioculturals en què el castellà estigui fermament implantat, que considerin innecessari reforçar el pes de l'idioma i Educació no els ho exigeixi.