Fins a finals de la dècada dels noranta, els ciutadans s'asseien per veure programes de televisió mentre que, actualment, els nous mitjans de comunicació, des del mòbil fins a Internet, són instruments interactius que inciten no solament a veure sinó a promoure, alternatius als mitjans de comunicació clàssics.

El 28 de gener se celebra, per primera vegada a Europa, el Dia de Protecció de Dades. Aquesta celebració la promouen el Consell d'Europa, la Comissió Europea i totes les autoritats de protecció de dades dels països membres de la Unió Europea commemorant així l'aniversari de la signatura del Conveni 108 del Consell d'Europa per a la protecció de les persones pel que fa al tractament automatitzat de dades de caràcter personal, 28 de gener de 1981.

Les jornades Univers Lliure, organitzades per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (STSI), juntament amb la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), han estat creades amb la intenció de seure a la Universitat per debatre, mostrar i parlar des de molts punts de vista -el tecnològic, el jurídic, l'econòmic, el social, etc.- sobre el programari i el coneixement lliure.

Digital, individualitzada, enriquida, a la carta... Aquests són alguns dels adjectius que, darrerament, podem sentir aplicats a la televisió. Les ganes de canvi i la voluntat profètica d'alguns teòrics de la comunicació apunten a nous paradigmes comunicatius i a nous mitjans que trencaran amb la linealitat discursiva. Com a mitjà hegemònic de la comunicació de masses, la televisió té un paper fonamental en aquesta evolució. Parlen -i parlem- de televisió interactiva, un nou mitjà en què confiar en uns moments en els quals la responsabilitat ètica i social de la televisió actual es posa a debat.

Seguim aquí el repàs de les principals novetats del Mozilla Firefox 2.0, el navegador de Mozilla presentat recentment a la comunitat internauta. El programa, gratuït i de lliure distribució, vol plantar cara al dominador del sector, l'Internet Explorer, de Microsoft, amb armes com una interfície senzilla i propera a l'usuari, ampliacions de funcionalitat assequibles gràcies a extensions fetes per tercers, i una política de promoció sense precedents en el món del programari lliure. En aquest segon i darrer lliurament (el primer el podeu llegir aquí) ens centrem en les prestacions de recerca, títols actius, canals d'informació i pestanyes.

Després de gairebé un any del llançament de la versió 1.5 del navegador Firefox, surt a la llum una nova actualització major del producte estrella del projecte Mozilla, i actualment també un dels emblemes més importants del programari lliure. Oferim aquí la primera part d'un recull de les principals novetats que presenta aquest navegador gratuït i de codi lliure.

Les utilitats pràctiques d'aquesta xarxa ciutadana que és Guifi.net centren la segona i darrera part (la primera la podeu llegir aquí) d'aquesta sèrie d'articles que dediquem a presentar la iniciativa. Recordem, abans de seguir, que es tracta d'una xarxa de telecomunicacions sense fils oberta i lliure, sense ànim de lucre, construïda a partir de l'agregació de xarxes comunitàries i que acaba d'arribar a la significativa xifra de 1.000 nodes actius.

La xarxa guifi.net ja té més de 1.000 nodes actius, cobreix un territori de més de 1.000 Km2 i per on hi circulen més de 1.000 terabytes de trànsit a la xarxa. Però què és guifi.net? És una xarxa de telecomunicacions sense fils oberta i lliure, sense ànim de lucre i construïda a partir de l'agregació de xarxes comunitàries, persones individuals, empreses i administracions locals. Qualsevol particular, empresa o institució en pot formar part i col·laborant de manera coordinada podem fer xarxa on sigui. En aquesta sèrie de dos articles explicarem què és i en què consisteix.

Fa més de 10 anys, Internet entrava a casa nostra, a la nostra feina, ens canviava els hàbits diaris, obria portes a la informació i millorava la possibilitat de donar-se a conèixer a entitats, governs, institucions, empreses, mitjans de comunicació, etc. Amb els anys, Internet ha començat a desenvolupar la seva pròpia dinàmica i ha crescut com ho fan els nens quan es fan conscients de les seves capacitats i identitat diferencial. Si fa 10 anys Internet era fonamentalment un aparador -immillorable per cert- d'informació i de comunicació, ara és, addicionalment un bossa de coneixement, opinions, comunitats i creació artística i cultural, amb un potencial, abast i influència com no s'havia vist abans. El nen (o la nena) s'ha transformat i s'ha fet gran. Com ha estat aquesta evolució al nostre país? El projecte PADICAT, que es va presentar el passat divendres, 27 d'octubre, la vol recollir.