ARRÒS VERD
Si ha arribat la primavera, bo serà que a la taula això es noti. Fent-hi aparèixer primer el color verd de les fulles i, al final, el vermell dels fruits. D’aquí que, tot i que la definició no s’ajusti massa a l’aspecte final i a les expectatives creades, he batejat aquest arròs com arròs verd.
No hi trobareu el color repartit i uniforme del negre de l’arròs amb sípia o el groc de l’arròs que du safrà, però les notes de verd seran suficients per justificar-ne el nom. Tant el pebrot verd com els pistatxos i el julivert, hi contribuiran.
Tampoc no hi trobareu la cocció en sofregit dels arrossos anteriors perquè el que us proposo és, simplement, una amanida. Fresca, ja una mica estiuenca i perfumada amb suc de llimona. Temps hi haurà, en el segon plat, de suar la cansalada si encara teniu fred.
CONFECCIÓ
Coure l’arròs en aigua degudament salada i el temps que indiqui l’envàs. Quan estigui al punt, escórrer-lo i deixar-lo refredar tot remenant-lo per accelerar el procés.
Escaldar un minut els pistatxos sense closca i pelar-los. Retirar el copoll i les llavors del pebrot verd i tallar-lo a daus de la mida dels pistatxos.
Preparar l’amaniment tot esprement la llimona, colant el suc, salpebrant-lo i finalment allargant-lo amb oli d’oliva mentre l’anem batent amb l’enganyamarits.
Disposar l’arròs en un bol. Incorporar-hi pistatxos i pebrot i mesclar-ho tot bé. Regar-ho amb l’amaniment, donant-hi un parell de remenades més i espolsar-hi pel damunt el julivert cisellat per donar-li un darrer toc verd.
CONSELLS
Els pistatxos no han de ser els que habitualment consumim en aperitiu. Aquests estan torrats però també salats. Per sort, les botigues ja comencen a tenir clares aquestes diferències i ja en venen de pelats i sense salar.
Convé que l’arròs quedi solt i no arribi a empastar-se. Per tant, podem anar directament a un tipus, com el llarg, que no s’obri fàcilment. Però es tracta també de deixar-lo al punt. I per aconseguir això és important respectar certes regles que demanen aigua abundant i salada, un temps de cocció ajustat, un escorregut quasi immediat i un refredat també ràpid.
Les condicions anteriors segur que ja us han fet veure que podeu coure l’arròs el dia abans i guardar-lo. Més encara si en feu coure més del que necessiteu i el guardeu per a altres plats.
Si voleu que el plat sigui més verd, només us caldrà augmentar la quantitat dels ingredients d’aquest color. O incorporar-ne altres del mateix color. Per exemple, uns espàrrecs de marge o uns tirabecs just blanquejats, és a dir, cuits un parell de minuts en aigua bullent.
El julivert, quan el ciselles o piques, deixa anar aigua i això fa que s’empasti i dificulti el repartiment per damunt dels plats. Una solució és cisellar-ne més i, un cop a punt, eixugar-lo posant-lo entre dos fulls de paper absorbent. En perds una mica, però el pots escampar millor. Una altra opció seria recollir-lo del recipient on l’has cisellat amb una mica d’oli de l’amaniment, però aleshores, en incorporar-s’hi, es veu menys en el plat. Com veus, d’opcions no en manquen. |
|
PER A
UN PRIMER
INGREDIENTS
-Arròs (300 grams)
-Pebrot verd (1 unitat)
-Pistatxos (30 grams)
-Llimona (1 unitat)
-Julivert (uns brots)
-Oli d’oliva
-Sal
-Pebre
DIFICULTAT
CALORIES
PREU
CONFECCIÓ
|
|
AL DIA
