Laborare per llavorar

Dues-centes trenta-cinc persones van participar divendres passat al Sopar de Lletres, l’acte de lliurament dels Premis Llavor de Lletres de Creació i Recerca i la Beca Penedès de Recerca Històrica. A tres quarts de nou del vespre els convidats van començar a arribar als jardins de les caves Freixenet a Sant Sadurní d’Anoia on es va servir l’aperitiu i el primer plat. Una hora més tard s’obrien les portes del magnífic Saló Reial on es va servir la resta del sopar i es va celebrar l’acte de lliurament dels Premis.

Abans de servir-se el segon plat l’escriptor, lingüista i comunicador Ramon Solsona, que actuava com a mestre de cerimònies, va pujar a l’escenari per donar la benvinguda a tots. El sopar va estar presidit per Eduard Voltas, secretari de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; Josep Ferrer Sala, president de la Fundació Ferrer Sala Freixenet, el qual anava acompanyat de la seva germana, Carme Ferrer Sala, membre també de la Fundació; Josep Lluís Bonet, president del grup Freixenet; Joan Amat, alcalde de Sant Sadurní d’Anoia; i Alfons Udina, editor del setmanari La Fura.

Enguany el Saló Reial estava a vessar. Alcaldes, regidors, presidents de consells comarcals, representants d’institucions culturals, finalistes, directors de centres de secundària, familiars de finalistes, periodistes i convidats de Freixenet i La Fura omplien de gom a gom el saló en un any en què la participació als Premis ha estat rècord (fins a 122 treballs presentats en el global de totes les convocatòries).

Un cop servides les postres, i coincidint amb l’hora dels cafès, Ramon Solsona va pujar de nou a l’escenari per començar l’acte de lliurament dels vuitens Premis de Creació i Recerca i la III Beca Penedès de Recerca Històrica. Des de fa uns anys Solsona té un espai propi dins el programa “El món a RAC1” anomenat “La paraula del dia” des del qual diàriament analitza i divulga una paraula del nostre idioma.

La paraula del Sopar
Fent ús d’aquesta faceta de divulgador del llenguatge, Ramon Solsona va explicar a tots els assistents l’origen de la paraula llavor. “De la presentació dels premis, el mes de novembre a Calafell, a avui ha passat un temps, ara ha arribat l’hora de segar aquella llavor que vam plantar llavors. La paraula llavor és molt oportuna per a uns premis. És una paraula que em té enamorat per la seva història. Llavor ve del llatí laborare. Laborare és escarrassar-se, patir pel treball, fer una feina dura... De laborare en va sortir, per una banda, la paraula llaurar i, per l’altra, també una cosa que etimològicament no té gaire explicació des del punt de vista ortogràfic: llavor. Labor amb be alta i llavor amb ve baixa. A mi em té meravellat com laborare es va convertir en llavor que és la part petita, el germen de la vida. Probablement el cicle que va fer és el següent: sembrar no és la feina més dura del pagès, en canvi sí que ho és més el segar, la recol·lecció, les feines posteriors que acaben amb la grana. El fruit de tota la feina de laborare és a la vegada l’inici de tot el cicle de la feina, la llavor. Un cop s’ha fet la sega, aquella grana és exactament la mateixa que servirà per començar de nou el cicle.

”La paraula llavor, tan petita, tan humil, tan essencial és una paraula comuna de tots els catalanoparlants i, a la vegada, és exclusiva del català en el context de totes les llengües romàniques. Vull deixar això com a patrimoni dels Premis Llavor de Lletres”, va concloure.
Després d’aquesta classe d’etimologia, Ramon Solsona va demanar la presència d’Eduard Voltas, secretari de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, que va ser l’encarregat d’obrir el torn de parlaments. “Una de les grans fites culturals i també nacionals dels pròxims mesos serà la presència de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira del llibre de Frankfurt. Aquesta presència esdevindrà el resultat de la solidesa d’una tradició, una tradició literària i cultural i de la seva renovació continuada. Aquesta tradició es pot assegurar de moltes maneres però segur que una d’elles és estimular-la amb iniciatives que desvetllen nous talents creatius entre la gent més jove i la que no ho és tant. Aquest és el sentit dels Premis Llavor de Lletres i també de la Beca Penedès de Recerca Històrica, cultura i lletres però també investigació i coneixement. Aquests guardons els convoquen la Fundació Ferrer Sala Freixenet, vinculada a una de les empreses més importants del sector del cava, i el setmanari La Fura, que commemora el vint-i-cinquè aniversari. Precisament aquesta mateixa setmana el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació reclamava un major compromís del sector privat en el finançament i la promoció de la cultura. L’exemple tan positiu que representa un Sopar de Lletres com el d’avui fa que valgui la pena remarcar una idea.


Abans de procedir a l’entrega de premis els assistents van gaudir d’un
apertiu als jardins de les Caves Freixenet.


”En nom del conseller Tresserras em plau agrair a la Fundació Privada Ferrer Sala Freixenet i a La Fura la convocatòria d’uns guardons que contribueixen des del territori a guanyar aquest futur que ens mereixem com a país, com a cultura i com a comunitat nacional. Això que esteu fent avui aquí té tot el sentit del món i des de la Conselleria us demanem que no defalliu.”

L’alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Joan Amat, va prendre la paraula a Eduard Voltas i va felicitar públicament La Fura amb motiu del seu vint-i-cinquè aniversari: “Crec que els 25 anys de La Fura són prou importants com per donar una felicitació a l’editor del setmanari per aguantar una empresa vint-i-cinc anys, així com per impulsar la iniciativa dels Premis Llavor de Lletres que ajuden la cultura catalana. També voldria agrair d’una forma molt especial la col·laboració de Freixenet en la cultura i l’esport de Sant Sadurní.”

25 anys navegant
Alfons Udina, editor de La Fura, va centrar el seu parlament en el vint-i-cinquè aniversari del setmanari: “Aquest any nosaltres celebrem els 25 anys i ho fem damunt d’aquest sòlid caiuco que és La Fura. I dic sòlid perquè tenim uns bons estabilitzadors: a babord tenim els milers de lectors que ens llegeixen i ens animen a seguir setmana rere setmana; a estribord tenim els anunciants que garanteixen aquest camí constant de La Fura; i a popa tenim tota una sèrie de gent que treballa i col·labora amb el setmanari i els forners, un element vital que ens permet tenir una distribució òptima. Tots aquests estabilitzadors ens permeten anar amb la proa endavant i a tota marxa tot i que, per descomptat, en aquest caiuco on viatgem també hi ha tempestes. Sigui com sigui amb el temps hem après a navegar amb tempestes, calma xitxa i ventolades”. Udina va explicar a tots els assistents que coincidint amb l’aniversari La Fura ha creat una hemeroteca digital que servirà perquè d’aquí uns mesos puguem llegir la vida de les nostres comarques amb un cop de clic. Així mateix, l’editor d’aquest setmanari va aprofitar l’avinentesa per felicitar també el vint-i-cinquè aniversari de Ràdio Vilafranca i El 3 de Vuit i el desè aniversari de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta. “Aquests dies també celebrem els deu anys de l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta, que també ha fet un llarg camí per arribar a consolidar un model de premsa de proximitat molt genuí de Catalunya i ha fet una tasca importantíssima. A pesar del que pugui semblar a través d’aquesta florida de diaris de grans grups empresarials, fa molts anys que a Catalunya es fa premsa gratuïta de qualitat, de proximitat però amb objectius molt amplis”, va concloure.

Per la seva banda, Josep Lluís Bonet, president del grup Freixenet va mostrar-se satisfet de participar en uns premis com són els Llavor de Lletres: “Sempre que vinc a aquests premis estic reconfortat i satisfet perquè això és el que farà gran aquest país. Quan la gent que ensenya, la gent que està passant per les escoles, vibra amb entusiasme per una sèrie de qüestions com el sentit de l’excel·lència, la pulcritud cultural, la inquietud per la recerca, l’afany de superació, l’anar més enllà... està col·laborant a fer gran aquest país. Jo tots aquests aspectes els veig en els premis Llavor de Lletres i estic convençut que aquesta edició no em decepcionarà.”

En la mateixa línia, el president de la Fundació Ferrer Sala Freixenet, Josep Ferrer Sala, va declarar-se content de poder patrocinar els Premis. “Amb aquests premis estem complint una missió que a mi em satisfà moltíssim i que és la difusió de la cultura catalana. La cultura catalana és la nostra identitat i no la podem abandonar, l’hem de continuar impulsant sempre.” Ferrer Sala va acabar el seu parlament felicitant públicament La Fura pel seu vint-i-cinquè aniversari.


Els primers a desvetllar-se
Acabat el torn dels parlaments va arribar el moment més esperat pels 18 finalistes. Començaven a lliurar-se els Premis Llavor de Lletres. Àngels Rubio, presidenta del jurat de Creació Literària, va adreçar-se a tots els finalistes per explicar-los com n’havia estat, de complicat, decidir-se pels treballs guardonats “Deliberar amb la resta de membres del jurat de Creació Literària és tot un plaer perquè, malgrat la feina que suposa llegir 96 treballs, la trobada sempre es converteix en un aprenentatge, en el qual cada un de nosaltres aportem el nostre granet de sorra per poder escollir aquells que considerem millors. I els asseguro que no ha estat gens fàcil. Com quasi sempre hem tingut clars dels del primer repàs els vint que destacaven, que per un motiu o altre ens havien fet seleccionar-los. Va ser més difícil l’última tria. Sabíem que deixàvem enrere il·lusions i esperances d’algunes persones que havien confiat en nosaltres, però ja se sap que només es poden donar un nombre determinat de premis. Quant a la categoria de joves, la decisió va ser unànime. Molt aviat teníem escollits els tres relats guanyadors. El nombre reduït de treballs lliurats, onze, i la maduresa dels seleccionats ens va fer la tasca molt més senzilla.” Dit això, Àngels Rubio, va concloure la seva intervenció animant els finalistes a continuar escrivint: “Vull seguir encoratjant a tothom qui escrigui que ho segueixi fent, perquè, com deia Goethe, escriure és un oci laboriós, però també vull animar aquelles persones que mai no s’han atrevit a presentar-se a un concurs que ho facin. Que pensin que potser la seva modèstia ens està impedint conèixer una gran història.”

Com ja és habitual en els Premis Llavor de Lletres, els primers guardons que es van lliurar van ser els de Creació Literària per a Joves. En aquesta convocatòria s’hi van presentar onze treballs i tres van ser escollits com a finalistes. Ramon Solsona va començar per anunciar el nom de l’obra i l’autor mereixedors del tercer premi, que va ser Pau Ortega Puig, de Reus (Baix Camp), pel text El bosc de Monboira, el qual va recollir el premi de la mà d’Alfons Udina. El segon guardó va ser per a David González Caballero, de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), autor d’El llarg gamí cap a la glòria. Va lliurar-li el premi Josep Ferrer Sala. Els membres del jurat de Creació Literària van considerar que era mereixedor del primer premi el text Hores mortes, amb fragments de prosa poètica molt ben escrits que tracten de la mort d’una persona propera molt estimada, amb sensibilitat i sense dramatismes, aconseguint un efecte molt líric. L’autora del text és la jove Èlia Casals Alsina, de Girona, guanyadora també d’aquest mateix premi en l’edició anterior. Josep Lluís Bonet va ser l’encarregat de lliurar-li el premi.

En la categoria de Creació Literària per a Adults primer es van donar a conèixer els tres finalistes, és a dir, els tres autors que malgrat haver estat seleccionats no rebien cap dels set premis establerts en les bases del concurs. Aquests van ser Lluís Sanahuja Munné, de Vilafranca del Penedès, autor de Retalls d’innocència; Jordi Bonet Coll, de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), per Ho sento a la font de la sureda; i Francesc Fàbrega Sánchez, de Blanes (la Selva), per El casament de Franz Kafka. Tot seguit es van anunciar la resta de premiats. El quart accèssit va ser per a Joan Constans i Aubert, de Barcelona (Barcelonès), autor de la narració Cursets prematrimonials; el tercer per a Pere Ramon Aguiló, de Castelldefels (Baix Llobregat), pel text Viatge per a un somni; el segon accèssit el va guanyar Josep Lluís Roig, d’Oliva (la Safor, País Valencià), amb Desàngel; mentre que el primer va ser per a Edgar Cantero, de Barcelona, autor d’Abril març.


L’escriptor, filòleg i comunicador Ramon Solsona
va exercir com a mestre de cerimònies.


A mesura que s’anaven desvetllant els premiats amb els accèssits la tensió per conèixer el guanyador/a del primer premi anava augmentant. Sense més preàmbuls, Ramon Solsona va anunciar el títol del treball mereixedor del tercer premi, que va ser Benvinguts a la ciutat de l’oci, de Sònia Rubió Figueras, de Guardiola de Font-rubí. El segon guardó va recaure en el text Primera trobada a París, de la reusenca Núria Naval Bonet. La guanyadora absoluta dels vuitens Premis Llavor de Lletres de Creació i Recerca va ser Margarita R. Pons, de Palma de Mallorca (Balears) autora de la narració Les sabates de taló alt, on l’autora parla d’una dona anul·lada per un marit masclista i egocèntric que aconsegueix recuperar la seva dignitat amb una missatge de superació personal. Tot això narrat amb un llenguatge precís i amb un final absolutament literari. Després de rebre el premi de mans del secretari del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Margarita R. Pons va adreçar-se a tots els assistents per agrair la concessió del Premi: “He vingut expressament des de Mallorca perquè em feia molta il·lusió ser aquí. És la primera vegada en ma vida que em presento a un premi amb una cosa que jo he escrit i he signat. Moltes vegades he escrit paraules, textos, presentacions o discursos per a altres persones i avui, es fet que un text que jo he escrit i he signat amb es meu nom hagi tingut un reconeixement és per a mi motiu d’immensa alegria.”

Conèixer per estimar
Un cop atorgats els Premis de Creació Literària va ser el torn de lliurar el darrer import de la II Beca Penedès de Recerca Històrica i donar a conèixer el nom del/la guanyador/a de la III Beca. Abans, però, el president del jurat, l’historiador Ramon Arnabat, va pronunciar el seu parlament, per al qual va començar manllevant unes paraules de Pau Casals l’any 1971 davant l’Assemblea General de les Nacions Unides. “Sóc un penedesenc, el Penedès està actualment dividit en tres comarques catalanes i dues províncies espanyoles, però què ha estat el Penedès? A aquesta pregunta –va continuar Arnabat– pretén respondre, primer amb el premi de Recerca Històrica i ara la Beca Penedès de Recerca Històrica. Ambdues han contribuït a potenciar la història local i comarcal al Penedès i ens estan posant a l’abast un seguit de textos que permeten als penedesencs conèixer més i millor la nostra història i el nostre territori.

”I conèixer és el primer pas per estimar de veritat. Difícilment podem esperar que la gent que viu i treballa al Penedès se l’estimi, si no coneix la seva història, si no s’ha passejat pel seu territori, i si no ha valoritzat el seu patrimoni. Vull reivindicar ara i aquí l’anomenada història local o comarcal, la història local ben feta, rigorosa, no autista, que intenta respondre preguntes locals, però també generals. Una història local sense complexos, que permeti aproximar-nos a la història de la societat, de la gent, de la seva vida, de les seves esperances, de les seves lluites, dels de dalt i dels de baix... Una història que ens permeti conèixer millor la nostra terra i el nostre país i, per tant, el món.”

Dit això, Ramon Solsona va anunciar el lliurament del darrer import de 1.500 euros corresponent a la II Beca Penedès de Recerca Històrica a Núria Jané Orpí, autora del treball La lluita per la terra al Penedès de la II República, ja que un cop finalitzat el treball final el jurat de la Beca l’ha analitzat i ha emès un informe favorable. “El jurat valora que Núria Jané ha realitzat correctament el treball de recerca històrica a partir del projecte presentat (...). El treball resultant permet apropar-nos millor a la comprensió de la conflictivitat social i política que es produí al Penedès els anys trenta al voltant de la lluita per la terra entre pagesos i propietaris, i seguir-ne les continuïtats des dels anys vint fins els quaranta. Alhora, el treball fa possible d’aclarir algunes qüestions relacionades amb aquests conflictes i plantejar nous interrogants d’abast nacional.”

El projecte de la III Beca
Després de llegir i estudiar els vuit projectes presentats per a la III Beca Penedès de Recerca Històrica, els membres del jurat de la Beca Penedès de Recerca Històrica s’han felicitat per l’excel·lent acollida que aquesta convocatòria està tenint i han destacat la qualitat de la majoria dels projectes presentats, tant pel que fa als objectius, com a la metodologia i les fonts. Ramon Arnabat, Núria Canyelles, Joan Santacana i Jordi Vidal consideren altament positiu que els projectes presentats abastin l’àmplia cronologia que va de la prehistòria a la història més immediata i, per tot plegat, anima als autors dels projectes presentats no premiats que segueixin intentant-ho, en aquests premis o en altres.

El projecte mereixedor de la III Beca Penedès de Recerca Històrica és Les capçaleres penedesenques dels anys trenta del segle XX: realitats i problemàtiques de la comarca en el període 1931-1939, presentat pel sadurninenc Jaume Recasens Bel, i que tindrà com a director el professor d’història del periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep M. Figueres Artigas.

Els membres del jurat han decidit atorgar-li la Beca perquè el projecte presenta uns objectius clars que incideixen en un aspecte molt important de la història penedesenca, com és l’estudi de les publicacions periòdiques de l’Alt Penedès durant la Segona República i la Guerra Civil, en el context de les publicacions periòdiques catalanes dels anys trenta. L’Alt Penedès és una de les comarques catalanes més prolífiques pel que fa a la publicació de setmanaris informatius i polítics, especialment durant els anys trenta. Aquesta premsa ha estat sovint utilitzada parcialment pels historiadors del període, però no disposa d’un estudi a fons sobre les seves característiques, tal i com es proposa en el projecte de recerca premiat: es tracta de “radiografiar la premsa penedesenca en el context de la segona república i esbrinar si hi ha un model penedesenc, comparant-ho amb els models catalans, espanyols i europeus de l’època”.

Uns TREC marcadament històrics
Els encarregats de tancar el Sopar de Lletres van ser els Treballs de Recerca al Batxillerat. Francesc Murgadas, president del jurat d’aquesta categoria, va anunciar el rècord de participació d’aquesta edició tot i no haver-se produït encara la incorporació dels centres educatius del nou àmbit de difusió de La Fura. Pel que fa a l’àmbit d’aplicació dels treballs, Murgadas va explicar l’eclosió dels TREC històrics: “L’àmbit d’aplicació dels treballs marca un claríssim canvi de tendència, amb una nova davallada dels temes científics i tecnològics, i amb l’eclosió dels temes que busquen en el nostre passat més proper i especialment en la Guerra Civil i la postguerra. Tampoc no volem deixar de destacar la incorporació, per primer cop, d’un treball fet exclusivament amb suport audiovisual, cosa que intuïm que pot modificar els plantejaments de futurs treballs, si més no en l’apartat de testimonis o enquestes. Pel que fa al nivell es constata també un canvi de tendència, amb una certa tornada als treballs concrets, poc interdisciplinars i basats sobretot en l’experiència directa, cosa que implica una certa reducció de la bibliografia, no generalitzable, i el manteniment d’un cert abús de la netgrafia.” Murgadas va voler cloure el seu predicot anunciant que aquesta ha estat la darrera edició en què ell actua com a president del jurat dels Treballs de Recerca al Batxillerat.

Després de visionar un audiovisual on tots els alumnes finalistes i els seus tutors explicaven alguns dels trets característics dels seus treballs, va arribar l’hora de donar a conèixer els guanyadors.


Foto de família de guanyadors i membres del jurat de la
vuitena edició dels Premis Llavor de Lletres.

Per l’esforç en la recollida sistemàtica de dades i l’estima que traspua tot el treball cap a la societat que estudia i descriu, el jurat va acordar concedir el segon accèssit, i per tant declarar cinquè premi, el treball Un segle, una història. Història i futur del Centre Cultural i Recreatiu de Sant Pere de Riudebitlles, de Roger Vilà Mateo (de Sant Pere de Riudebitlles), tutoritzat per Carles Espinach Llavina, de l’Escola Intermunicipal del Penedès, de Sant Sadurní d’Anoia.

El primer accèssit va ser per a Mireia Esteve Cols, de Cantallops, pel treball Segona República i Guerra Civil a Sant Pau d’Ordal, tutoritzat per Eloi Biosca, de l’IES Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès. El jurat va atorgar-li el premi en reconeixement a l’esforç en la recollida i ordenació sistemàtiques de dades, en aquest cas basades en informacions orals, que obren la porta a conservar un patrimoni històric i a fer-ne estudis posteriors més aprofundits.

Ball, foc i paraula. Balls parlats al Baix Penedès, de l’alumna Roser Graell (del Vendrell), tutoritzat per Núria Llambrich, de l’IES Baix Penedès del Vendrell, va ser reconegut amb el tercer premi per la biografia acurada i l’estil àgil de redacció del treball, però també per la seva més que correcta estructuració del tema i el coneixement que mostra.

El segon premi va ser per al treball Els camps d’aviació republicans a l’Alt Penedès, de Maria Reviriego Lluch, de Sant Pere de Riudebitlles, tutoritzat per Josep Anton Lafuerza, de l’Escola Intermunicipal de Sant Sadurní d’Anoia. Els membres del jurat van fer-lo mereixedor del segon premi per la proximitat i oportunitat del tema però, i sobretot, per la seva bona estructuració i sistematització i la redacció planera i entenedora que en cap moment falta al rigor, com ho demostra l’ús de cites i referències combinades amb el treball de camp i que dóna al conjunt del treball un toc molt personal.

Per l’abast del tema i la transversalitat amb que està tractat, combinant l’àmbit històric global d’un canvi amb el fet local i les repercussions socials en ell; per l’adequada combinació de recerca bibliogràfica i treball de camp que el fa merèixer la consideració de “exemple a seguir”, el jurat dels Premis Llavor de Lletres als Treballs de Recerca van atorgar el primer premi al treball Unitats tradicionals de mesura al Baix Penedès, d’Anna Borrut Jové (el Vendrell), tutoritzat per Manel Querol, de l’IES Baix Penedès del Vendrell.

Un cop lliurats tots els premis, Ramon Solsona va tancar l’acte felicitant a tots els guanyadors i finalistes i, recuperant l’analogia que feia l’editor de La Fura entre aquest setmanari i un caiuco, va desitjar molt vent de popa tant per a La Fura com per als Premis Llavor de Lletres.