Any 2002

Primeres setmanes de 2004. Poc abans de les eleccions generals de març, el PSE informa a José Luis Rodríguez Zapatero del resultat dels seus contactes amb Otegi

22 de maig de 2004
Eguiguren es reuneix a Roma amb el cardenal basc-francès resident al Vaticà Roger Etchegaray, a qui demana que faci de mitjancer per a una possible negociació amb ETA.

Agost de 2004
ETA fa arribar una carta al Govern de Zapatero i li proposa "establir vies de comunicació per a resoldre el conflicte".

Novembre de 2004
Otegi proposa públicament a l'assemblea del velòdrom d'Anoeta (Sant Sebastià) una doble negociació: política, amb la participació de totes les forces polítiques basques, inclosos els no nacionalistes i una tècnica on ETA i el Govern parlarien de la sortida dels presos a canvi de la pau.

Gener de 2005
Otegi demana per carta a Zapatero que prengui la iniciativa per a aconseguir un final dialogat de la violència.

Zapatero diu en un míting al Kursaal de Sant Sebastià que està disposat al diàleg si es donen les condicions necessàries.

Maig de 2005
El Congrés dels Diputats aprova una resolució que avala el diàleg si ETA dona proves de deixar la violència i amb la condició que les qüestions polítiques quedin exclusivament a mans dels partits.

21 de juny de 2005
Reunió a Ginebra entre el dirigent d'ETA Josu Ternera i Jesús Eguiguren. Aquesta reunió es produeix a un hotel de la ciutat suïssa i sota la mediació del Centre de Diàleg Henri Dunant, un organisme amb experiència en conflictes armats.

14 de juliol de 2005
ETA es compromet en les converses de Ginebra a anunciar un alto el foc.

Estiu de 2005
Zapatero informa a Mariano Rajoy dels primers contactes i de la proximitat d'un anunci d'alto el foc per part d'ETA.

Novembre de 2005
Entre els dies 3 i 12 té lloc a Oslo (Noruega) una segona ronda de contactes sota la mediació del Centre de Diàleg Henri Dunant.

31 de desembre de 2005
Eguiguren i Ternera es tornen a veure Ginebra. El dirigent etarra assegura que el comunicat d'alto el foc es produiria en les sis setmanes següents. Va trigar més.

22 de març de 2006
ETA anuncia "l'alto el foc permanent"

Començaments d'estiu de 2006
Comunicació entre el Govern i ETA. Abans de començar a negociar "pau per presos" la banda vol que es constitueixi la mesa política de partits.

6 de juliol de 2006
Una representació del PSE encapçalada pel seu secretari general, Patxi López s'entrevista amb Otegi i altres representants de Batasuna de manera oficial i pública, com a gest per a desbloquejar la situació.

Batasuna no s'acull a la llei de partits, el que vol dir rebutjar la violència i pas previ per a la seva participació en una mesa de diàleg polític. La formació d'Otegi segueix a la il·legalitat.

Agost de 2006
ETA fa al primer advertiment en un comunicat on diu que "el procés està en crisi" perquè els partits no han constituït la mesa.

Setembre de 2006
Partit Socialista d'Euskadi, Partit Nacionalista Basc i Batasuna inicien contactes secrets. S'arriba al principi d'acord de Loiola que havia de ser subscrit per les tres parts el 25 d'octubre.

Octubre de 2006
ETA roba 350 pistoles al sud de França. Augmenten els episodis de kale borroka al País Basc.

10 de novembre de 2006
En una nova reunió a Loiola, després de consultar les seves bases, els representants de Batasuna, Arnaldo Otegi i Rufino Etxebarria rebutgen l'esborrany d'acord i exigeixen la creació d'un òrgan comú entre Navarra i Euskadi, en el termini de dos anys. Les converses queden bloquejades.

Mitjans de desembre de 2006
Última trobada entre enviats del Govern i d'ETA. L'interlocutor de la banda ja no és Josu Ternera. A la reunió apareixen dos militants terroristes més joves. ETA posa condicions polítiques: Navarra i el dret d'autodeterminació.
Els representants del Govern ho rebutgen. ETA es compromet, malgrat tot a no trencar el procés.

30 de desembre de 2006
ETA fa esclatar una bomba a l'aeroport de Barajas. Moren dues persones, els ciutadans equatorians, Diego Armando Estacio i Carlos Alonso Palate. En el comunicat que reivindica l'atemptat diu que "no pretenia causar víctimes"

Gener-juny de 2007
Batasuna manté tres reunions amb el PNB proposant un referèndum sobre Euskadi i Navarra per al 2010.

Es produeixen alguns gestos com el trasllat de l'etarra Iñaki de Juana a l'hospital de Sant Sebastià o l'acceptació de la meitat de les llistes d'ANB.

El Govern central demana a Gerry Adams del Sinn Fein que faci un intent de mediació per desbloquejar el procés. La mediació nord-irlandesa no té èxit

5 de juny de 2006
ETA dóna per tancat el procés i el seu "alto el foc permanent".