La lluita de les dones per accedir a l'estatut de ciutadania, és a dir, la lluita pel reconeixement de la seva autonomia personal i de la responsabilitat sobre llur vida i sobre el món social del qual formen part, s'ha traduït en un increment espectacular de la participació d'aquestes en el mercat laboral en els darrers anys. Tot i això, desgraciadament, les societats occidentals segueixen sense tenir gens clar que, pel fet d'accedir al mercat de treball, no desapareixen totes les discriminacions que pateixen les dones en diversos àmbits de la seva vida. Discriminacions que es mostren en aspectes concrets però que, sobretot, se sustenten mercès a qüestions estructurals.

La regidoria per a la Igualtat de Gènere de l'Ajuntament de Sitges ha participat, el passat 2 de febrer, en la Conferència Internacional Els homes europeus davant la conciliació de la vida familiar i laboral, per presentar el projecte All Together. L'objectiu d'aquest projecte es fomentar la incorporació dels homes europeus cap a la igualtat de gènere en tots els àmbits. Sitges ha estat present per recollir les bones pràctiques que porten a terme empreses i organitzacions a Europa per a la incorporació dels homes en la conciliació de la vida familiar i laboral.

La comarca del Baix Llobregat és l'unica de tot Catalunya que ha celebrat dos congressos de dones en un marge de quatre anys. El primer va tenir lloc l'any 2002 i el segon, el mes de maig 2006. Per dur a terme un treball continuat en l'aplicació de polítiques d'igualtat a la comarca, amb unes línies i uns objectius definits, s'ha vist necessari disposar d'organismes i eines que ho facilitin. Per aquest motiu, la Comissió Organitzadora del 2n Congrés va acordar crear el Consell de les Dones del Baix Llobregat.

Treballar en equip és un exercici saludable, recomanable i, sobretot, enriquidor. Les dones en sabem perquè estem educades en el safareig, en la cuina i com no, en la cura de la resta de les persones. Justament a la cuina del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison és on més de 150 dones vam intentar posar en marxa una espessa xarxa de xarxes de dones periodistes i/o comunicadores, per fer visible no tan sols la nostra mirada del món, sinó contribuir en la nostra forma de vida. Aquesta ambició cal posar-la de manifest i reconèixer l'alt grau de compromís que això implica i l'alt grau de qualitat humana per acollir, acceptar i saber donar i rebre a la resta de companyes.

Sempre hi ha hagut dones que han intervingut en la vida pública i han creat, elles mateixes, política, però les nostres primeres referents reivindicant una pertinença i una possibilitat per construir l'escena política van ser, en gran mesura, les pioneres en el requeriment de la formació pública i universal per a les dones. La unió entre formació i participació política ha anat sempre unida en el cas de les dones. Així ens ho mostren les paraules de les nostres avantpassades. Dones com Christine de Pizán, la primera persona que es va guanyar la vida com escriptora, i que va construir una Ciutat de les Dames habitada per dones instruïdes, cultes i intel·ligents, que mostrarien als homes l'injust dels seus judicis i prejudicis vers el sexe femení. I també dones, a l'altre costat de l'Atlàntic, com Sor Juana Inés de la Cruz, qui va afirmar: "només he desitjat estudiar per a ignorar menys".

L'accés d'una dona a la presidència d'un estat per mitjans democràtics és -encara- una notícia que apareix en els titulars dels mitjans de comunicació. Fa uns mesos, en aquest sentit, coincidien països ben distants i diferents: Xile, Libèria i Alemanya. En altres estats de diferents continents aquesta situació ha tingut lloc amb anterioritat o existeix en el present. En el cas d'Àfrica, és ara amb Libèria, quan es viu per primera vegada el nomenament d'una dona com a màxima responsable política d'un país. Malgrat aquest avenç, aquestes notícies segueixen sent motiu de comentari, però més per la qüestió del gènere que per les propostes polítiques que aquestes dones representen.

Més de 400 dones d'uns 60 països s'han reunit a la ciutat de Mèxic des del 23 al 25 d'agost, en la Conferència Internacional Coneixement 2006, que ha centrat el debat, especialment, en el tema "Teixint la societat de la informació: una perspectiva multicultural i de gènere". Aquesta tercera edició de la Conferència - que es realitza cada quatre anys -, és organitzada pel Programa d'Estudis de Gènere de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), i ha convocat dones - i homes - activistes i acadèmiques, per intercanviar opinions sobre temes com ara la globalització i la informació, la divisió digital, la cultura, els mitjans de comunicació, el desenvolupament documental, les dones indígenes i la societat de la informació, i el finançament, entre altres.

L'Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya (ACASC) està realitzant a Nicaragua el projecte Estratègia de comunicació per a la defensa de la salut i els drets sexuals i reproductius. La iniciativa la durà a terme bàsicament el partner local del projecte, la Fundació Luciérnaga, amb el suport i assessorament de l'ACASC, i que es realitza amb el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Davant la situació de dèficit en l’estat de la salut sexual i reproductiva de la població nicaragüenca, i en especial de les dones, així com la vulneració dels seus drets sexuals i reproductius, amb aquest projecte es pretén enfortir la capacitat d’incidència del moviment de dones en defensa d’aquests drets fonamentals.