|
Aquest suplement esportiu, col·leccionable i col·leccionat pels amants de l'esport mataroní, va néixer de la mà de Josep Gomà i Carol, i amb el suport dels editors d'El Tot Mataró. El cronista esportiu mataroní per excel·lència, amb la seva inacabable il”lusió, va voler tornar a omplir un espai que havia deixat buit set anys enrere el setmanari esportiu Iluro Sport, que d'alguna manera es podria considerar el precursor del que avui coneixem com El Tot Esport.
La primera publicació esportiva gratuïta de l'Estat El resultat de l'esforç portat a terme pels implicats en el tema, va veure la llum el dia 1 de juny del 1985, quan es va presentar en societat el número 0 de la nova revista. La publicació, molt diferent a com la coneixem ara, constava de 32 pàgines, en color i blanc i negre, i era quinzenal, degut al gran cost que suposava l'edició de la mateixa. El primer número s'iniciava amb aquestes paraules: "Tots sabem l'extraordinària importància de l'esport en la formació de l'individu, en el seu desenvolupament físic, i pels valors ètics i morals que la seva pràctica comporta. Una ciutat de gran tradició esportiva com Mataró, no podia estar faltat d'un mitjà gràfic que reflecteixi els seus esdeveniments esportius, els seu desenvolupament, les seves consecucions i inquietuds, com succeïa fins que es va deixar de publicar el desaparegut "Iluro Sport", d'admirable trajectòria durant tretze anys, però que va haver de desaparèixer davant la falta de mitjans i suport necessaris.[...]" Durant més d'un any, el nou quinzenal esportiu va arribar a totes les cases, i va ocupar un lloc privilegiat a les estanteries de les nombroses persones que el col·leccionaven, tant pel seu contingut com per la seva moderna presentació. Aquest camí, però es va veure truncat després de l'edició de Juliol del 1986, en la que es podia veure en portada l'èxit aconseguit per l'equip de Waterpolo del CN Mataró, que havia ascendit a la màxima categoria. Els grans costos i la dificultat per rebre el suport necessari per tirar endavant el projecte van provocar que es "congelés" durant un temps.
El suplement esportiu d''El Tot Mataró' Després de més de cinc mesos de silenci, però que no renuncia, tornava la publicació esportiva de la ciutat, ara absorbida pel "germà gran", el setmanari El Tot Mataró i Maresme. Amb aquesta unió, es pretenia seguir informant de l'esport a tots els ciutadans de la comarca i donar més contingut al setmanari mataroní.
El primer editorial ho explicava de la següent manera: "[...]EL TOT MATARÓ, absorbeix el seu TOT ESPORT, amb característiques diferents. Pàgines que setmanalment arribaran a milers de cases mataronines i de la comarca, tant als addictes a l'esport, com a aquells als qui tant de bo arribem a influenciar en la seva pràctica.[...] La revista ÉS DE TOTS I PER A TOTS, nosaltres, simplement, aportem el patrimoni de la nostra entusiasta col·laboració".
L'estat de l'esport en els inicis d’El Tot Esport En el primer número d’El Tot Esport, els equips mataronins estaven en un nivell que afortunadament, s'ha superat o mantingut, sobretot pel que fa a la majoria d'esports d'equip.
L'equip de waterpolo del CN Mataró, estrenava categoria, divisió d'honor, que s'ha mantingut i consolidat al llarg d'aquestes últimes temporades.
En futbol, el Club Esportiu Mataró, es trobava en una discreta Primera Regional, que tan àmpliament ha superat fins arribar fins i tot Segona B. En la següent categoria hi militaven llavors, l'actual segon equip de la ciutat, la Cerdanyola, i la Verdiblanca i el Cirera. Els acompanyava el Gassol, equip de la desapareguda fàbrica mataronina.
L'hoquei de Mataró es trobava en hores baixes, ja que Esport Ciclista Mataró, estava endinsat en una mala temporada a la Primera Catalana, que el portaria a baixar de categoria. Actualment el Club Hoquei Mataró s’acostuma a barallar per cotes més altes, per pujar a Divisió d'honor o per mantenir-s’hi.
En canvi, bastant millor estaven les coses en bàsquet, ja que els dos conjunts del CE Mataró (APD, el masculí, i Dàltex, el femení), estaven a la Primera Divisió "B", amb aspiracions reals, no culminades, d'ascendir a la màxima categoria nacional. Actualment, recuperat el bon nivell bàsquet femení només manca una empenta al masculí.
En handbol, destacava el Joventut Handbol Mataró femení, que va haver de renunciar per motius econòmics a la fase d'ascens a la màxima categoria estatal, però ni tan sols hi havia equip masculí, mentre que els últims anys s’ha consolidat entre els equips capdavanters a nivell català, aconseguint l’ascens a la Primera Estatal. En handbol, destacava el Joventut Handbol Mataró femení, que va haver de renunciar per motius econòmics a la fase d'ascens a la màxima categoria estatal, però ni tan sols hi havia equip masculí, mentre que els últims anys s’ha consolidat entre els equips capdavanters a nivell català, aconseguint l’ascens a la Primera Estatal.
Pel que fa a les individualitats, cal destacar que era el moment en què neixien dues grans estrelles en la natació, Joaquim Fernàndez i Silvia Parera; la consagració del saltador d'esquí Bernat Solà i del waterpolista Pere Robert; així com el campionat d'Espanya d'Auto Cross, d'Emili Farina o el sub-campionat estatal d'aeromodelisme d'Antoni Arnau...
A seguir amb la tasca encomanada Han passat un bon grapat d'anys i després d'aquesta rememorada primera edició n'han vingut més de 900 més, en les que hem intentat continuar de la millor manera possible amb aquesta tasca d'informació, que tots els fidels lectors han sabut apreciar al llarg de tants anys.
|
