Una nova cultura de l'aigua

Avui gent de la candidatura hem anat a Can Cabanyes a presentar les nostres propostes municipals per la lluita contra el canvi climàtic.

Can Cabanyes és un espai natural de Granollers on s’ha recuperat el bosc i s’ha creat un aiguamoll artificial. Si fan estudis ornitològics i el tractament d’aigües residuals provinents de la depuradora i ecosistemes de ribera.

ICV defensa una nova cultura de l’aigua. Hem inclòs les següents propostes

· Promoció del subministrament del reductor de cabals per aixetes i delimitadors de descàrrega en les cisternes dels sanitaris.

· Elaborar un mapa de pèrdues del sistema de clavegueram.

· Controlar el consum de tots els usos de l’aigua, inclosos els serveis de l’Ajuntament, mitjançant comptadors i seguiment continu. Invertir anualment en el manteniment i renovació de les xarxes de distribució.

· Aplicar el decret d’ecoeficiència en l’àmbit de l’aigua i fer una ordenança sobre l’estalvi d’aigua: reutilització d’aigües grises, aprofitament d’aigua de pluja, reutilització d’aigua sobrant de piscines, sistemes i mesures d’estalvi, jardineria sostenible.

Fira de l'Ascensió

El model multisectorial de Fira fa anys que dóna senyals d’esgotament. Els problemes viscuts amb el sector de l’automoció i les constants provatures (mercat medieval, etc.) fa que en aquests moments estigui en una situació erràtica que cal redreçar urgentment.

En aquest sentit, les propostes d’ICV - EPM són:

· Creació d’un espai de reflexió amb la presència dels sectors industrials, comercials i culturals de la ciutat per repensar les Festes de l’Ascensió.

· Anar orientant la Fira cap els sectors en que Granollers és forta des del punt de vista econòmic: empresa alimentària, comerç local, vida associativa... En el nostre programa de cultura ( www.iniciativa.cat/granollers) es recull la idea de convertir la Fira en un espai de presentació d’activitats culturals i en el d’universitats la de crear un espai d’universitat i empresa.

· L’èxit d’una Fira no s’ha de mesurar en la xifra de visitants, sinó en la capacitat de generar activitat econòmica. Orientar, sense menysprear la seva vessant d’oberta a la ciutat, aquest darrer aspecte.

· Potenciar la part agrícola i ramadera, orientant-la als productes innovadors i de qualitat en aquest camp, tant des del punt de vista de la producció com de la distribució. Potenciar l’agricultura ecològica i els productes autòctons de la comarca i amb denominació d’origen.

Un Govern municipalista

Per primer cop Catalunya afronta unes eleccions municipals amb un Govern d’Esquerres a la Generalitat, i per tant, és la primera vegada que compta també amb un Govern de la Generalitat fortament i convençudament municipalista.

Els municipis catalans, especialment els governats per les esquerres, van ser durant 25 anys, l’exemple d’assumir i fer front les problemàtiques socials: escoles bressol, habitatge públic, benestar social...

Tanmateix aquest augment de l’activitat municipal no ha vingut correspost per una transferència suficient de poder polític i econòmic per a fer front a aquestes tasques

El govern de CiU mai va voler dotar d’un major protagonisme i reconeixement als municipis. El centralisme que es criticava de Madrid s’aplicava després dins Catalunya. CIU desconfiava del món municipal perquè durant tot el temps de govern de CIU eren els veritables protagonistes en solitari en la cobertura de l’insuficient Estat del Benestar del govern català.

CIU i la dreta mai han cregut en els municipis. Això ha canviat:

Exemples:
- PUOSC: el Govern ha destinat als ajuntaments 445 M€ per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que el quadrienni anterior
- El Fons de Cooperació Local del 2003 al 2006 per als ajuntaments s’ha incrementat un 161,32%
- Llei de Barris: Entre les tres convocatòries (2004, 2005, 2006) s’han concedit ajuts ja a 47 barris, amb una inversió total generada per aquests projectes que ascendirà a prop de 600 M€.
- Memorial: Destinats 2.400.000 € per promoure i donar suport a la recuperació del nostre passat immediat de caràcter democràtic.
- Participació: Destinats prop de 3.000.000 € per donar suport a vora 350 projectes de participació ciutadana en l’àmbit local
- Habitatge: El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha col·laborat amb els ajuntaments per promoure habitatge protegit amb la signatura de convenis. des de l’any 2004 s’han signat 136 convenis amb 87 ajuntaments per a la construcció de 5.992 habitatges amb protecció oficial
- Estatut: ICV-EUiA va aconseguir fer un salt endavant per a que es reconegués l’importantíssim paper dels municipis en el nou Estatut, així com que es garantís la seva suficiència financera.


Des d’ICV-EUiA volem millorar el benestar del conjunt de la ciutadania, volem afavorir l’accés a l’habitatge, protegir el nostre territori, garantir uns serveis socials universals i de qualitat, continuar estenent una xarxa pública d’escoles bressol, lluitar contra el canvi climàtic, avançar cap a la igualtat de drets sense importar l’origen, més justícia social, ocupació digna... I tot això comença pels nostres pobles i ciutats.

Des dels ajuntaments també es governa Catalunya. I sense els ajuntaments no hi ha, no hi podrà haver, benestar ciutadà.

Palou no s'urbanitza!

Quan algú qüestiona el futur de Palou com a zona no urbanitzable ignora que el millor mecanisme legal per mantenir Palou com ESPAI NO URBANITZABLE és el recentment aprovat POUM. Per si a la campanya diuen coses diferents, hem de recordar que tots el grups municipals van votar-hi favorablement.

Policlínica: passat i futur

Una obsessió de campanya de CiU a Granollers és la Policlínica. Ja està bé de fer demagògia. La policlínica va arribar a la situació on va arribar degut a la deixadesa del Govern de CiU a la Generalitat. Durant anys un grup de persones sense escrúpols va enriquir-se a partir de diners públics, deixant d’invertir en l’edifici i el material mèdic, sense que el Govern de CiU fes res per evitar-ho.
Avui s’ha de deixar treballar als tècnics. En poc temps recuperarem una Policlínica que treballarà per tothom coordinada amb l'Hospital General. No dubteu que disposarem d’un bon edifici sanitari que ens permetrà millorar l’assistència sanitària a Granollers i a la Comarca.

Polítiques municipals per l'emancipació juvenil

Des d'ICV volem donar resposta a les problemàtiques que tenen els i les joves avui dia. Aquests problemes els tenim, sobretot en dos nivells bàsics: Habitatge i Ocupació.

Durant els últims temps, els i les joves de Granollers pateixen discriminació en dos àmbits fonamentals de la vida, elementals per assolir un projecte de vida autònom: en el terreny laboral i en l’habitatge. En el terreny laboral la gent jove cobra menys que la mitjana, té més temporalitat i pateix més accidents laborals, és a dir, pateix un mercat laboral precari. S’ha substituït el fantasma de l’atur dels anys 80 per la precarietat laboral imperant actualment. Pel que fa a l’habitatge, unes polítiques liberals en el preu del sòl i una cada vegada més important especulació, han fet augmentar el preu dels habitatges fins a límits insostenibles. La combinació d’ambdós factors fan de la joventut catalana un col·lectiu en risc d’exclusió.

Tot i que les competències en matèria d'habitatge i d'ocupació són de l'administració autonòmica, a ICV creiem que des dels ajuntaments es pot fer una tasca important amb mesures com ara:

· Reservar un 50% de les noves promocions a l’habitatge social. Almenys la meitat d’aquesta reserva ha de ser de lloguer i pensada per a donar resposta als col•lectius en risc d’exclusió i problemàtiques diverses (joves, famílies monoparentals...).

· Promoure un cens d’habitatges desocupats per activar la seva ocupació.

· Potenciar els pactes per l’ocupació amb el teixit empresarial per dotar de llocs de treball estables i de qualitat per la gent jove i crear un mecanisme de seguiment del pacte format pels agents socials.

· Potenciar que els joves optin per professions alternatives i nous jaciments d’ocupació.

· Convertir l’Ajuntament en un mitjancer actiu entre les petites i mitjanes empreses per assolir convenis de cooperació que permetin als estudiants fer les seves pràctiques a la ciutat i afavorir així un contacte directe entre el mercat laboral i la gent jove de Granollers.

La inserció social i ciutadana dels immigrants

En els últims anys, l’arribada de nous ciutadans i noves ciutadanes procedents de diferents parts del món ha estat un factor inqüestionable en la transformació de la societat catalana. Segons dades del 2006, la població de nous ciutadans i ciutadanes ja supera el 15’96 % del total d’habitants de Granollers.

Davant d’aquesta nova realitat, des de l’esquerra transformadora que reresenta ICV podem afirmar que ens trobem davant d’un repte: construir conjuntament una societat plural i intercultural on es valori a les persones pel que són i no pel seu origen.

Per avançar en democràcia cal partir de la base de la igualtat de drets i de deures de totes i tots els qui compartim la referència de la ciutat o poble on vivim, sigui quin sigui el nostre origen. I això des de la participació real tant en les decisions que es prenen a nivell local, com en la vida pública de la col·lectivitat, entenent alhora que a nivell més general Catalunya es vagi convertint també en referent social i cultural per als col·lectius més recentment nouvinguts, des del convenciment que la diversitat ens fa més rics com a societat.

Com a força política d’esquerres que lluita perquè un altre món sigui possible, hauríem de garantir el dret a la ciutat i el dret a la ciutadania per a totes les persones que vivim a Catalunya. L’augment del nombre de ciutadans i de ciutadanes d’orígens diversos ens planteja el fet de brindar a la ciutadania noves alternatives de convivència d’acord amb cada realitat quotidiana.

La globalització suposa intercanvi de realitat i moviments de població, i la immigració expressa aquest escurçament de distàncies. Cal plantejar-nos la necessitat de conèixer les realitats de les quals provenen els nostres nous ciutadans i ciutadanes. Entre les diferents iniciatives susceptibles de dur a terme, és interessant tenir en compte la implementació de polítiques de cooperació amb els llocs d’origen, ciutat amb ciutat o poble amb poble. Totes les persones immigrants posseeixen unes vivències i sensibilitats que defineixen els seus itineraris migratoris, a més d’un bagatge cultural i professional que es troba a disposició de la seva nova ciutat o poble de residència. Per tant, és la nostra responsabilitat brindar les vies de participació necessàries perquè se sentin part integrant de la societat on han escollit viure.

Per aconseguir que les ciutats i els pobles de Catalunya siguin equilibrats i harmònics, amb unes relacions humanes dinàmiques i socialment enriquidores, cal afrontar el procés d’immigració que està caracteritzant aquest principi de segle en el nostre país, sent conscients que la responsabilitat és col·lectiva i passa també per cada persona en particular. Hem de contribuir a que la gestió del procés d’immigració sigui la correcta, promovent polítiques inclusives i comptant amb l’aportació dels nous ciutadans i ciutadanes en els àmbits tant socials, com polítics, econòmics i culturals, des de l’actitud positiva que parteix del convenciment que el procés serà positiu per a tothom, sense distinció d’origen o nacionalitat.

Per aquest motiu ICV-EPM seguirà insistint fins a la sacietat sobre la necessitat de que totes les persones migrades residents puguin exercir el dret al sufragi universal. No podem acceptar que un 16% de ciutadans restin exclosos sistemàticament dels processos electorals i que la seva veu quedi marginada, i que els seus problemes, que no són diferents a la de la resta de ciutadans, però si de vegades incrementats, no siguin atesos per interessos polítics de determinats partits excloents (PP). Si de veritat volem la igualtat de tots els ciutadans i les ciutadanes cal que defensem també el dret a ser escollits i a escollir els seus representants polítics. No valen excuses culturalistes de manca d’integració que fan determinats nacionalistes (CIU i ERC), ni tampoc la manca de coratge polític per implementar immediatament el sufragi electoral (PSC-PSOE). Com fa més d’una dècada, ICV-EPM seguim i seguirem exigint el dret de vot actiu i passiu per a totes les persones, també per a les persones migrades i residents.