Avui he presidit el darrer Ple municipal. Endarrere queden moltes sessions plenàries, des del banc de l´oposició i des d´aquesta presidència. 24 anys de servei a la meva ciutat, 12 com a regidor de l´oposició i 12 com a alcalde.

Vaig entrar de la mà de l´Emili Pallach -que fou company en el si de l’Ajuntament al llarg del període 83-87. D´ell vaig aprendre els valors nobles de la política: integritat, honestedat, fidelitat als ideals i esperit de servei.

 

El compromís net i la saviesa dels grans és potser la millor mostra d’una manera de fer política, sense concessions, ferma, dialogant, constructiva i fonamentada en principis i valors sòlids. D´aquesta saviesa i del mestratge de persones com Emili Pallach, Joan Quer i Constantino Díaz, entre d’altres, n´he après molt.

El 17 de juny de 1995 vaig ser elegit alcalde per primera vegada. Una sessió emotiva, que simbolitzava el retorn dels socialistes al govern de la ciutat. Recordo la primera felicitació que vaig rebre, una abraçada de Josep M. Ametlla, el primer alcalde de la represa democràtica, i el ram de roses vermelles de la mà de l´Alba, la filla de la Montse Costa, una infatigable i entusiasta militant socialista, una vida segada massa jove, en plena maduresa.

 

 

No faré un balanç d´aquests anys. Ha estat una etapa apassionant, molt intensa, que representa una part molt important de la meva vida i que mai no podré oblidar. Vaig entrar a l´Ajuntament amb 30 anys i en surto amb 54; he dedicat els millors anys de la meva vida al servei de Figueres, al servei de la meva ciutat. Però avui no puc i no he de fer un balanç. Tot és i ha de ser més directe, més elemental, més càlid, més pròxim. Confessar públicament els sentiments i les emocions, el meu amor a la ciutat. M’hi he dedicat de ple, amb la màxima intensitat i plenitud. He escatimat hores a tot i a tothom, a mi mateix i a tota la meva família per tal de donar ple compliment a la responsabilitat atorgada en les diferents conteses electorals.

Vull deixar constància del suport de la meva família, de la meva dona, dels meus fills, dels meus pares. I, per damunt de tot, el suport de la meva dona, de la M. Àngels. Sense la seva comprensió, la seva estima i el seu sacrifici la meva dedicació no hauria estat possible. Ara em disposo a tornar-los el crèdit que m’han atorgat. Espero poder-ho fer, i confio saber-ho fer.

Avui he d’expressar els meus sentiments d’agraïment a tots els figuerencs i a totes les figuerenques que m’han atorgat la seva confiança, l’honor i el privilegi de representar-los durant tants anys, tant a l´oposició com des de l´Alcaldia.

No oblidaré mai la ciutat; no oblidaré mai els seus ciutadans; no oblidaré mai totes i tots aquells que m’heu ajudat, els treballadors i treballadores de l’Ajuntament que, per damunt de tot, creieu en la funció pública, en el servei al ciutadà; i d´una forma molt especial, el personal del Gabinet de l´Alcaldia: l´Alfons, la Lourdes, la Rosalina, la Remei, en Jordi, l´Enric..., persones amb noms i cognoms que heu representat el millor suport a un alcalde obsessionat per la seva feina. Hem compartit moltes hores des d´una lleialtat excepcional, amb eficàcia provada i una relació professional acompanyada del valor de l´amistat.

Voldria ara evocar els companys de consistori. Amb ells, tots, hem generat un projecte i un model de ciutat, hem començat a construir una ciutat nova i a rehabilitar la ciutat vella. Hem impulsat un canvi que no hem pogut veure completat.

Us vull agrair a tots i a totes, als d’ara i als de tots els mandats, la vostra col•laboració, el vostre compromís, el vostre treball, el vostre respecte, la vostra paciència, la vostra amistat, la vostra estima per la ciutat. A tots us dec un agraïment immens pel qual no tinc paraules, sabent sempre que en un Ajuntament treballar al costat de l’alcalde és dur i difícil, i no sempre agraït. Els meus mèrits són mèrits compartits que vull fer extensius a tots i totes. Ara més que mai, vull agrair-vos estimats companys i companyes de l’equip de govern la lleialtat que m´heu donat a mi com a alcalde i al projecte col•lectiu que hem dut a terme; vull fer un reconeixement públic a totes i a tots els que m´heu acompanyat al llarg d´aquests anys i que vàreu acceptar el repte i la responsabilitat de governar al meu costat la ciutat, en nom del projecte i dels programes del PSC.

I dins aquest reconeixement global a tots els companys i companys que m´heu fet costat, voldria fer un reconeixement explícit a dues vides segades de forma prematura i que simbolitzen la riquesa del projecte socialista a Figueres: Josep Casero i Maria Rosa Ymbert. Dues trajectòries, dos símbols d´unes vides dedicades al servei públic.

 

_{Armangué ha rebut l'aplaudiment i el reconeixement de tots els regidors}

Dues vides que han format part d´una bona barca que ha tingut bons remers. D´una barca que en aquest darrer mandat municipal ha tingut mala mar; hem governat en minoria amb el desgast que això ha comportat, i hem perdut remers: la mort de la Maria Rosa i la renúncia de la Montse. Tot i així, i malgrat situacions personals i de salut, l´equip de remers no ha defallit; hem remat més que mai i deixem la barca en una bona navegació. Gràcies a tots: Joan, Isabel, Pere, Jesús, Pere, Queta, Enric i Paco. I a la Montse, que des de fora ha continuat essent una lleial col•laboradora.
 
Ernest Lluch va escriure el pròleg del llibre Reactivar Figueres: economia i ciutat, que vaig publicar l´any 1993, on, entre altres, feia aquesta reflexió:

«No sé si mai serà alcalde de Figueres tal com un voldria. Ho preferiria, però crec també en la força de les idees i aquest recull en conté. Armangué, ho faci o no directament, acabarà governant per la seva influència sobre què ha de ser Figueres.»

He estat alcalde de la meva ciutat durant 12 anys i me’n vaig, renunciant a l´acta de regidor electe, després d´una desfeta electoral i d´un important vot de càstig. Me’n vaig per dignitat, per ètica política i per coherència personal. Me’n vaig amb la consciència tranquil•la i amb l´orgull i satisfacció d’una feina feta amb il•lusió i passió per la millora de Figueres i de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.
 
Me’n vaig amb el cap ben alt per una gestió presidida sempre per l’honestedat i la transparència. Me’n vaig convençut que hem establert les bases de la Figueres del segle XXI i, governi qui governi, en aquests propers anys la influència de l’acció de govern de l’etapa socialista serà clau per fer realitat molts projectes i plans que situaran Figueres com una de les ciutats mitjanes catalanes més importants del país.
 
Me’n vaig insatisfet perquè crec que hem situat la noble lluita política en un terreny cada vegada més distanciat del ciutadà; crec sincerament que a vegades s’ha traspassat la frontera de l’ètica política per caure a les clavegueres de la política.

Dels molts missatges i comentaris que he rebut aquests dies, voldria esmentar-ne un: «Has foragitat els estornells, però no has pogut eradicar les plagues del provincianisme, l'estultícia i la mala llet». Aquesta és, sens dubte, l’assignatura pendent que tenim a la vida política i social figuerenca.

Amb l’oposició hem coincidit i hem discrepat, ens hem equivocat uns i altres. M’he fet fort defensant les meves conviccions i els meus ideals i, entre tots, hem fet d’aquest plenari un espai de debat tranquil, serè i civilitzat, un noble espai de diàleg i debat democràtic, molt diferent del viscut en determinades campanyes, àgores i canals. A tots ens pertoca fer autocrítica per retrobar una altra manera de fer política, més noble i més propera al ciutadà.  

Me’n vaig amb la convicció que la força de les idees s’acabarà imposant a les idees de la força.

Me’n vaig amb l’honor d’haver conegut la ciutat en totes les seves dimensions i des de la proximitat. He obert el despatx de l’Alcaldia a tothom: a pares i mares preocupats per l’escolarització dels seus fills; a homes i dones sense feina que buscaven un treball; a famílies amb problemes de subsistència; a veïns que exposaven problemes del seu entorn; a promotors i inversors, locals i forans, que posaven la seva confiança a la ciutat; he socialitzat l’Alcaldia rebent-hi persones de totes les professions i estaments, de diferents orígens i procedències. He recorregut la ciutat, carrer a carrer, barri a barri; des del Culubret fins a la Marca de l’Ham i Vilatenim, des de l’Olivar Gran fins a l’Horta Capallera; des del centre fins a tots i cadascun dels barris més perifèrics.

Sempre he entès l'acció de govern com un model que defensa un sistema de valors, que persegueix la creació de riquesa i la generació d’ocupació en la via per aconseguir una millor distribució dels recursos.

Un model basat en la potenciació de la igualtat d’oportunitats per construir una ciutat de tots i per a tots, que prengui la solidaritat com a fonament per reduir les desigualtats territorials i socials, que impregni el conjunt de la ciutadania del sentit de la responsabilitat, és a dir, de la relació entre drets i deures, i que permeti avançar en la construcció d’una ciutat on el civisme, el respecte i la tolerància siguin valors assumits per a tothom.

La construcció de la ciutat dels valors, on la fraternitat s'inscriu en un marc de convivència basada en els drets i els deures de cadascú i en els valors irrenunciables de tota la ciutadania, vinguin d’on vinguin els nous ciutadans. En les nostres ciutats conviuen diferents cultures i diferents creences religioses, totes legítimes, que han de comptar amb el respecte mutu per a una bona convivència.

La integració familiar, base de la solidaritat, és el resultat d'un esforç social. Els drets fonamentals que la nostra societat garanteix comporten una contrapartida d’obligacions perquè la societat no es fragmenti. El fenomen migratori configura un nou escenari de relacions a la ciutat. La manera com s'assimili és fonamental a l’hora de mantenir una cohesió social. El respecte envers l'espai comú, el civisme envers la utilització de tot el que compartim, marca el grau de qualitat de la convivència ciutadana.

 

 

Les nostres ciutats –i, en conseqüència, les nostres escoles- són cada vegada més multiculturals, més plurals. Per acceptar aquesta diversitat, també a nosaltres, als autòctons, ens cal un procés d'aprenentatge, de coneixement de l'altre, que només podem aconseguir amb un apropament i un diàleg obert i sincer, on siguem capaços de parlar de qualsevol tema respectant les diferències mútues, cadascú des del seu punt de vista, de diferent religió, diferent cultura i diferent manera d'entendre el món, on siguem capaços d'entendre'ns, per damunt de tot, com a persones.  

Finalment, només em resta dir-vos que la meva guia al llarg d´aquests anys -tal com apuntava Ernest Lluch- ha estat que Figueres no navegués solament com una fusta al mig d’un gran riu, sinó que fos una bona barca amb bons remers que aprofitessin la direcció de l’aigua, però que també la portessin cap a on volguessin. Hem tingut èxits i fracasos, encerts i errors, peró crec sincerament  que hem governat bé la barca .

Als nous remers, us desitjo molta sort i que la barca navegui decidida i amb fermesa cap a bon port.