Qué en sou de desagraïts! Un jugador que us ha donat els millors anys de la història del club (fins on arriba la vostra consciència), que va treure a flot tot sól un equip que portava 4 anys arrastrant-se pels camps d' espanya, que va tornar-vos la il.lusió de quedar amb els col.legues per anar al bar a veure el partit, tot sabent que anàveu a passar-vos-ho de conya veient les seves filigranes.
Pero clar que si! Es molt més fàcil fer llenya de l' arbre caigut.
Tant de bó us facin el mateix allà on trevalleu (o estudieu). A la primera que passeu per un mal moment, tolerància cero. Dona igual el que hagueu estat 4 anys sent el millor del món en la vostra posició. Qué en sou d' agraïts!
Penso que el futbol és com el mercat, un jugador juga bé? doncs el comprem. juga malament? doncs fora, i encara que la realitat sigui crua... així funcionen les coses al futbol i al món.
I podem estar-hi més o menys d'acord, però en el futbol això de... queda't al barça, que ens vas ajudar molt fa 4 anys... em sembla que no funciona.
Mai no agrairé prou l'educadora que em va convidar a participar en una festa literària a la Model, ara fa uns sis anys. La gent, i jo no era cap excepció, sol tenir una (...)
En algunes ciutats alemanyes, als carrers principals, hi ha anuncis espectaculars que no fan publicitat ni de cervesa ni cafè, ni de roba interior ni cotxes, sorprenenentment (...)
Que el temps és indefugible i que això s'evidenciï tan a la tardor com a la primavera, com quan s'acaben les vacances, és una obvietat. Ara, no és fins aquest darrer moment (...)
Ho tinc decidit. Si ara s’estila cremar fotos dels Reis jo no seré menys. O ens posem tots en pla reivindicatiu o no fem res. Sí, sí. Jo també estic disposada a protestar contra aquesta gentola. (...)