Barcelona viu, com moltes altres ciutats europees, processos de canvi que cal identificar per preveure tendències de futur i maneres d’afrontar-los. La realitat canvia, i la cultura urbana en temps de globalització evoluciona, es transforma i planteja noves necessitats davant les quals és essencial reflexionar-hi i incidir-hi des de les administracions públiques. I no d’una manera reactiva sinó ben al contrari, anticipant-se a la predicció de futures realitats i procurant intervenir per generar un entorn de convivència urbana i de riquesa cultural que afavoreixi el benestar del conjunt dels ciutadans i ciutadanes.

En aquest sentit, són importants els instruments d’anàlisi i de planejament urbà, ja que permeten dotar-se d’una visió de conjunt i d’una coherència en el global de mesures, accions i polítiques que es duen a terme —sobretot des de l’Administració pública, però també des dels sectors privat i associatiu—, d’acord amb un model de ciutat compartit.

Amb aquesta vocació va néixer i es va dissenyar el Pla estratègic del sector cultural de Barcelona, promogut per l’Institut de Cultura i aprovat el maig del 1999. Un pla que ha servit de marc de referència i d’orientació per a les polítiques culturals dels darrers anys, i que ha contribuït sens dubte a situar la cultura en un punt central de les polítiques públiques a Barcelona. Les grans línies estratègiques que marcava aquest pla encara són en bona part vigents, i cal continuar treballant en la mateixa direcció. Tanmateix, l’acompliment satisfactori de molts projectes i també la detecció de noves realitats obliguen a pensar en una nova etapa, una nova mirada i uns nous accents de cultura.

És per això que l’Institut de Cultura de Barcelona ha impulsat un procés de revisió i actualització del Pla del 1999. Un procés de coresponsabilitat que ha comptat amb la participació i la complicitat dels sectors implicats directament o indirectament en el desenvolupament cultural de la ciutat. Per contrastar i debatre la diagnosi sobre el moment actual que viu la ciutat i per identificar els processos culturals de renovació urbana més significatius. Per detectar i prioritzar les necessitats de cada sector i, finalment, per acabar definint els nous reptes estratègics per al futur de la ciutat.

L’Institut de Cultura, a l’hora d’impulsar el procés d’actualització del Pla Estratègic de Cultura, ha actuat des del convenciment que cal comprendre l’entorn canviant i les dimensions cada cop més àmplies del fet cultural com a premisses bàsiques per definir i desenvolupar polítiques culturals per al segle XXI. Un context canviant, condicionat per transformacions molt importants al món sencer. Les tecnologies de la informació i la comunicació, més enllà de la seva capacitat instrumental, configuren un nou paradigma de societat en què tot allò que fins fa poc era estable ha començat a sacsejar-se. Les noves migracions, les transformacions econòmiques, els fenòmens associats a la globalització i els problemes ambientals generen noves necessitats i nous reptes, alhora que situen les ciutats com els territoris on, d’una manera més cruenta, es manifesten les oportunitats i els perills de la nova era.

La cultura no és aliena a aquests canvis: una tendència a la banalització, a la substitució dels continguts artístics pel concepte d’entreteniment, a l’aparició d’una poderosa indústria multinacional mediàtica i de continguts que copa els canals de difusió cultural i, sobretot, imposa codis i formes de presentació. Tot un conjunt d’elements sobre els quals les polítiques culturals exerceixen, o haurien d’exercir, un paper de contrapès no sempre fàcil i que cal desenvolupar des de la visió de les polítiques culturals com a projecte de ciutat, ineludiblement compartit amb el conjunt de persones, institucions i sectors que actuen diàriament en la cultura de Barcelona.


Carles Martí i Jufresa
Regidor de Cultura de l’ Ajuntament de Barcelona