L’edifici de les tres histories
Un edifici esparreguerí entre dos segles de historia:
d’Ajuntament franquista a Escola de Musica.
Una fotografía que vaig fer exprofès per aquest artícle..Un edifici singular de la nostra petita ciutat que ha acollit dins d’ell -per diverses circumstancies- el pas de varies generacions d’esparreguerins.
Certament amb l’actual construcció del nou edifici destinat a Escola de Musica al “Castell”, aquest equipament te els seus dies de vida contats...
Però l’anècdota no seran les genialitats dels nostres músics locals o les seves desafinades, ni els ideals espirituals que pot tenir l’antic art de la dansa. Aquest tema el deixarem per altre moment, si us sembla.
L’anècdota que vull recordar es lligada a aquest edifici i al dia d’avui, dissabte 24 d’abril de 2010. Te, això si, el seu origen al segle passat...
Corrien pels carrers de la nostra la vila els aires de canvis culturals i polítics. Principalment entre determinats grups de joves de caràcter inquiet, desitjosos de fer canvis dins d’aquella vella estructura heretada d’anteriors generacions.
Això seria al carrer. Al nostre encarcarat Ajuntament es seguia la dinàmica de sempre. Malgrat la rutina, teníem un batlle jove i això es notaria puix s’anaven fent coses i millores a la vila.
Tot però, dins de la única estructura política existent dins del regim franquista.
Va ser un dia 16 de maig de l’any 1972 -davant l’estat ruïnós de l’edifici que feia d’Ajuntament- el senyor batlle d’Esparreguera exposaria al Ple Municipal la necessitat d’enderrocar l’edifici i bastir-ne un de nou, pel perill que ja suposava per les cases del voltants i les persones, en el cas d’enfonsar-se l’e difici.
Es passava a donar llur verda al projecte de la construcció d’un nou Ajuntament, encarregant-lo als Serveis Tècnics municipals.
Enderroc de l'Ajuntament d'Esparreguera.
Uns mesos mes tard, en un acte informatiu celebrat el dia 28 de gener de 1973, es detallava les despeses de l’exercici anterior de l’any 1972, s’esmentaria que les depeses de enderrocament
del nostre vell Ajuntament -i apuntalament de les cases dels voltants- havien costat un total de 200.311 pessetes del pressupost. I que les obres per bastir el nou edifici es preveia que comencessin durant aquell 1973...
Un fet polític important tindria lloc durant aquest trasllat i nova edificació de la nostra Casa de La Vila: El 20 de novembre de 1975 moria el dictador Francisco Franco.
El dia 22 tenia lloc una solemne Missa Funeral celebrada a l’església parroquial de S
anta Eulàlia per la mort del que havia estat el Cap d’Estat. L’Ajuntament en ple i el Consell Local del “Movimiento”, voltats de les demés autoritats locals ocupen les primeres files. Darrera, fent un ple de gom a gom, la gent ja de peu en els laterals per manca de seients buits, s’apinya en viure aquells moments històrics que marcaria un abans i un després.
La premsa del moment treu edicions especials. La radio i la televisió aboquen constantment informació sobra la figura del finit. La exaltació del moment ens portaria a veure per televisió avies madrilenyes recordant com el “Caudillo” va establir el sistema de pensions per a la vellesa, i altres entrevistats, que ens recorden els anys de pau i com en el seu moment, el país es lliurarien d’entrar dins de la segona Guerra Mundial...
Les obres continuarien.
A l’any 1976 es tenia ja bastida l’estructura bàsica que comprenia el soterrani, la planta baixa i els dos pisos superiors. I es continuava aixecant l’edifici.
Pot semblar “pitorreo” però, va estar aquest mateix any de 1976 que estant com estaven les obres del nou Ajuntament, que es va fer un acte polític de la col·locació de “la primera” pedra del nou Ajuntament.
L’acte va estar presidit per el nostre batlle Ignasi Oleart Comellas, i d’acord amb el protocol del moment s’efectuaria la lectura solemne de l’acte per part del Cronista Oficial de la Vila
en Francesc Subirana i Ollé. El grupet present no va estar massa nombrós, autoritats polítiques, autoritats civils, membres de la policia local, alguns funcionaris de l’ajuntament, i poqueta cosa mes.
El lloc de la col·locació de la primera pedra va ser el soterrani de l’edifici, a la sala destinada primerament a sala de conferencies i exposicions, i molts anys mes tard feta servir a partir de diverses divisions. La data de la singular primera pedra -i única que Jo sàpiga- portaria per data la de 1 de mars de 1976.
La inauguració del nou Ajuntament tindria lloc durant la Festa Major d’hivern de la nostra ciutat, un 12 de febrer de 1977. Per be que va tenir mes d’un protagonista, puig el mateix dia que s’inauguraria el nou Ajuntament, també s’inauguraria la Plaça del Rei. Tot en una Diada en que vàrem tenir diverses personalitats voltant per Esparreguera. Una d’elles Joan Antoni Samaranch -mort fa pocs dies- el popular membre del COI, que llavors era el President de la Diputació de Barcelona. També tindríem per aquí la tota
litat de batlles dels voltants, i un seguit d’actes culturals que no ve al cas recordar en aquest article
Durant tot aquest esdevenir de l’enderrocament i aixecament de l’actual Ajuntament d’Esparreguera, els Serveis Municipals no s’aturarien. L’Ajuntament va llogar una casa pairal al actual carrer dels Cavallers, on instal·laria de manera mes o menys provisional les dependències i oficines municipals durant aquells anys de les obres.
Com que els treballs en si durarien els darrers anys de la dictadura, i també uns anys dins d’allò que anomenem la transició democràtica, podem dir d’aquest edifici llogat, -que actualment es l’Escola de Música-, que va estar el darrer Ajuntament franquista i el primer Ajuntament democràtic d’Esparreguera.
La curiositat dona encara mes suc per ficar-lo dins el mon de les anècdotes locals. Puig com sabeu tots la plataforma ciutadana “Esparreguera decideix” la convertiria avui en un dels sis col·legis electorals, on democràticament, la veu del nostre poble participa en la Consulta Popular en la que se’ns pregunta: “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”
Potser tots els edificis de la nostra petita ciutat tenen la seva petita o gran historia. Però sens dubtes, alguns edificis en tenen mes que altres.
Com el que avui parlo. Que ha estat centre polític local franquista, centre polític durant la transició, i lloc de consultes sobiranistes. A cavall de dos segles de política i cultura serà ja part de la nostra memòria col·lectiva...
Etiquetas: Ajuntament d'Esparreguera, consulta popular, Escola de Musica, Esparreguera, Esparreguera decideix, Francesc Subirana, Oleart Comellas, Samaranch
posted by Lluis Artigas Jorba at 9:02 a. m.
1 comments
