Ditades sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el apassionant futur que ens espera

Prediccions pel 2008

He estat llegint pronòstics que es fan a la xarxa de les coses que passaran aquest 2008 i les que més m’ha agradat llegir i hi puc d’estar-hi d’acord han estat:

1. La mort de l’iPod o els dispositius exclusius per a música en favor de solucions integrades com els smartsphones.
2. La consulta més soviet del correu electrònic des dels nostres mòbils que des del nostre ordinador. La cerca des del mòbil – talment com la fem des de Google – començarà a ser rellevant i haurem de preocupar-nos de quin tipus de web tenim que tenir per a què es vegi des del mòbil o l’iPhone.
3. La fi de la televisió tal com la coneixem avui en dia. Cada cop farem més ús dels serveis sobre comanda i en línia, fins posar contra les cordes el model econòmic de les cadenes de TV que viuran una desesperant fragmentació de les audiències. Moltes cadenes començaren a oferir gratuïtament les seves programacions mitjançant la xarxa. Els jocs olímpics sobretot es seguiran a través d’Internet.
4. L’ampla de banda es col·lapsarà aquest any per la irrupció del vídeo a la xarxa i la connexió de cada cop més dispositius a internet. La inversió en infraestructura no es visualitzarà fins el 2010 o 2011, encara que ens podria salvar Google després de la compra d’espectre per la que està apostant fa relativament poc.
5.  No obstant, Google perdrà aquest any la seva aura de bo en les nostres ments i començarà a convertir-se en un gegant massa perillós i rellevant en les nostres vides.
6. La internet serà cada cop més comercialment intel·ligent. Arriben conceptes com el behavioral targeting o content targeting. Les cerques que realitzem tindran respostes més intel·ligents i seran més semàntiques.
7. Les xarxes socials actuals – com Facebook – es faran més mòbils i integraran més serveis i aplicacions d’altres iniciatives (mash-ups).
8. L’èxit de Radio Head portarà a cada cop més grups a autoeditar-se els seus discos. Les discogràfiques hauran de convertir-se en un altre cosa. El plàstic començarà a veure la seva fi.
9. La industria dels videojocs i internet començaran a viure una història d’amor que maximitzarà el seu negoci i l’ addicció dels seus usuaris i clients.
10. Les innovacions més rellevants a la xarxa no vindran només del Silicon Valley. China, Corea o el Japó apareixeran en escena. Algun projecte català i/o espanyol tindrà popularitat mundial.

Em deixo alguna predicció rellevant?

Nou Comentari 11/1/2008

Futur optimista i clarament tecnològic

Tot just estic en els primers capítols d’un apassionant llibre que intenta entreveure com serà el futur en els propers 15 i 20 anys i no puc esperar a acabar-lo per compartir algunes de les coses que viurem d’aquí en ben poc. El llibre és ‘The Extreme Future’ d’una de les persones més reconegudes en visualitzar el futur: James Canton, futurista de professió i CEO de l’Institute for Global Futures.

Aquí les 10 previsions que per ara més m’ agradat llegir:
 

1. Tindrem internet sense fils arreu del planeta l’any 2020. I gratuïta.
2. La televisió i telèfon estaran plenament integrats a la xarxa l’any 2020.
3. La cibernètica i la connexió entre la robòtica i les neurones celebrals serà una realitat.
4. El 90% de les llars tindran robots l’any 2025.
5. El 60% dels individus en l’àmbit laboral seran robots l’any 2025.
6. 10 seran les hores que diàriament veurem TV mitjançant Internet l’any 2025.
7. La teletransportació d’objectes arreu del món serà una realitat l’any 2025 (que es prepari Fedex : )
8. Dubtarem entre anar a la Lluna o a Mart de vacances l’any 2025.
9. 4.000 milions de persones compraren habitualment a través de la xarxa l’any 2025.
10. El 90% de les nacions seran democràtiques i gaudiran d’absoluta llibertat comercial l’any 2040. La pobresa i la gana desapareixerà del planeta.

Amb frases com ‘What’s on your desktop today, you will wear tomorrow, James desperta l’ interès de viure ja aquest futur tan apassionant. Estimar la tecnologia en totes les seves formes i estar convençut que el futur serà molt millor (més democràcia, sense pobresa, sense contaminació ambiental, amb menys malalties o més tolerància cultural) són dos intuïcions que sempre he tingut i que The Extreme Future em porta ha creure-hi més que mai.

Nou Comentari 21/12/2007

L’efecte Digg

La xarxa està més mogudeta que mai. Especialment la xarxa dels usuaris que interactuen en mode 2.0 en milers de webs on els continguts són creats i prioritzats per ells mateixos.

Webs com Digg o Menéame van popularitzar un concepte de diari on les noticies més rellevants de la xarxa són proposades pels usuaris i són també aquests qui voten les més interessants. Les més votades guanyen protagonisme i visibilitat.

Aquest concepte tan senzill però poderós s’està estenent per la xarxa especialment des de que crear una web sota aquesta lògica no té cap tipus de dificultat tècnica gràcies a plataformes en codi obert com Pligg o Drupaligg. Així, estan apareixent a tort i a dret iniciatives de tot tipus.

En anglès troben iniciatives per seguir noticies dels sectors i temàtiques més diversos (el negoci dels mòbils, sector immobiliari, esports o marketing interactiu,....), però també iniciatives que utilitzen el mateix sistema per recollir propostes o idees sobre algun tema concret (medi ambient,...)

En aquest sentit, neix las1001ideas.com per recollir propostes i idees per fer una millor Administració Pública entre tots. Felicitats al Dani Lorente i el Carlos Guadián que des de Propolis i T·Systems ha sapigut recollir l’efecte Digg en un tema tan rellevant com aquest.

El més interessant és que moltes d’aquestes iniciatives s’estan convertint en vertaderes comunitats digitals. Som moltes les persones que hauríem de pensar com articulem aquest concepte en els nostres móns i negocis. Crec fervorosament amb la conveniència d’aquest sistema i en moltes organitzacions podrien complementar perfectament les seves intranets permetent compartir noticies, idees o reflexions. En prec bona nota.

Nou Comentari 2/12/2007

A call a day

Fa unes setmanes assistia a una conferència on es parlava d’un tema repetit fins a la sacietat: la importància de l’orientació als clients. En mig d’una intervenció gris on el meu pensament estava més fora de la sala que a dintre, la meva vista va fixar l’atenció amb una encara més trista presentació en powerpoint on posava: A CALL A DAY.

Eureka, vaig dir ! I en vaig prendre nota.

Què senzill. Una trucada al dia. I poder tenir una conversa agradable cada dia amb un dels nostres clients per parlar uns minuts de tot i de res.

I és que en un món tan competitiu qui no corre no vola. Però, cap a on córrer? Doncs, cap a la direcció que els nostres clients poden estar més receptius. I aquesta crec que és una de les claus més poderoses per triomfar avui en dia en els negocis.

Ja tinguis una empresa de serveis com Multiplica o una puntcom com Mybestplay (en breu us en parlaré d’aquest projecte), la única manera d’entendre com evolucionar la teva proposta de valor passa per tocar el client. El problema és que o bé ens tanquem a la oficina tot el dia o bé quan sortim no hi ha manera que parlem amb el client sobre cap a on creu que hem de tirar.

Per això, crec que és tan poderós posar-se com a objectiu fer una trucada cada dia. Però, no una trucada per veure quan et pagaran aquella factura o per saber si ha sortit aquell projecte o per apagar aquell foc urgent, una trucada amb un objectiu ben clar: entendre com ens percep el client, quines coses podem millorar, quins actors i moviments creu que hauríem de tenir present o cap a on creu que hauríem d’orientar la nostra energia.

Perdoneu que ho digui jo mateix però simplement brillant. Feu-ne la prova.

Nou Comentari 23/11/2007

TV3, la teva i també la meva

Aquest diumenge a Santiago de Xile, la Sara i jo vivíem una experiència excepcional. Ens hem posat a dinar com de costum però – màgia – veient el telenotícies migdia gràcies al servei 3alacarta.



Personalment, m’ha transportat a aquells any que ara recordo amb tanta intensitat quan vivia a Tarragona i el meu pare em feia callar per escoltar el telenotícies. La màgia està en poder viure la mateixa experiència (aquest cop sóc jo qui faig callar als meus fillets) a milers de quilòmetres de casa.

I això m’ha fet recordar que brillant és l’equip que capitaneja TVC Multimèdia i que amb la seva bona feina des del seu origen no han deixat de sorprendre’ns i d’estar a l’alçada a nivell d’innovació i imaginació de les principals televisions mundials.

Sense anar més lluny, SAM - el periodista multimèdia automatitzat – ens va sorprendre a tots ja fa alguns anys i és un referent indiscutible en la indústria dels continguts meteorològics.

3alacarta t’ofereix la programació de Tv3 y Canal33 de manera gratuïta durant la darrera setmana, amb una experiència i qualitat sensacional.

L’experiència d’ús de totes les seves webs és exquisida. Doneu-li una ullada a la web de TV3 per exemple i compareu-la amb Tele5, Antena3 o Televisión Española.

El seu rol de lideratge en la indústria multimèdia és digne d’envejar i agrair com a rol dinamitzador del sector a Catalunya i els posa en una posició de partida increïble quan la televisió interactiva es popularitzi.

TV3, la teva i també la meva.

Nou Comentari 13/11/2007

Bloguejo, ergo existeixo

Cada cop tinc més clar que viurem clavats a un ordinador o dispositiu que ens permeti interactuar amb el món exterior en forma de zeros i uns. I en aquesta addicció com a homo digitalis i ser social que som no podrem deixar d’interactuar amb els demés a través d’espais sigui blog personal, myspace o twitter.

El present encara no és ben bé així. Però, la ficció un cop més superarà la realitat. Un ja comença a pensar que el valor d’un – al menys des de l’òptica professional en l’economia del coneixement – és directament proporcional al que escriu i blogueja. I el fet d’escriure – del que sigui – converteix els teus pensaments en continguts que generen l’atenció dels demés. I en un món on l’atenció és el recurs escàs, tenir la capacitat d’estar present en els demés és la manera de connectar amb el teu entorn.

L’home – ser social per excel·lència – es relaciona i es relacionarà cada cop més escrivint i compartint continguts a través de la xarxa. Per això, deixeu-me ser una mica radical dient que: si no bloguejes, no existeixes.

Nou Comentari 8/11/2007

Lax’n’busto i converses en primera persona.

Fa anys vam poder llegir el famós The Cluetrain Manifesto on ens recorden que amb l’arribada d’Internet els mercats eren més que mai converses. A data d’avui, ho visc a diari.

Especialment amb experiències com la d’aquest cap de setmana amb l’excepcional arribada de Lax’n’busto a Santiago de Xile. Absolutament sorprès per poder anar a un concert en català a Xile, no vaig poder més que anar-hi encantat. La meva sorpresa va ser quan propers es van mostrar tots els components del grup amb els catalans que assistíem a la Batuta (una espècie de KGB a la xilena). Vam poder conversar amb ells fins a altes hores de la nit amb ells (al seu hotel inclòs). Aquí en teniu la prova:

 

Però, el que més em va sorprendre van ser les converses que es produeixen en la seva web. Lax’n’busto – com molts d’altres grup – tenen un blog a mode de diari de viatge on comparteixen amb els seus fans les peripècies del grup en primera persona, establint un diàleg excepcional amb els seus seguidors a través del seus comentaris.

Aquí en teniu un dels molts comentaris:

Hola Monica
Quines paraules més boniques. No saps la sort que vau tenir de veure als lax, i si, si que son propers, els que més. I sempre ens tenen al corrent de tot, si t’hi fixes porten alhora un myspace, un blog , un fotolog i a més escriuen al forum uuuuuuuuuuffffffff això reflecteix la seva proximitat. Com ens hagues agradat venir a Xile, no ho saps prou. Però no ens podem queixar nosaltres, el dia 16 estaran tocant a Lloret de Mar jeje Vas fer fotos del concert?

Comentari per carles — 30 Octubre 2007 @ 8:23

I és que avui en dia les empreses i entitats de tot tipus s’han de plantejar tirar a les escombraries les seves seccions de premsa o notícies de les seves webs i iniciar un diàleg amb la seva audiència en primera persona. A Multiplica fa temps que mantenim el nostre propi diari de viatge i n’és sens dubte un vehicle excepcional per la seva frescor per explicar amb un to ben proper què fem i quines són les coses més excepcionals que ens succeeixen o simplement ens sorprenen. L’ús que en fem del blog està aconseguint dues coses més summament rellevants: per una banda, el nostre equip s’assabenta de coses que difícilment podria assabentar-se amb tanta immediatesa i els seus continguts profunditzen la seva relació emocional amb l’empresa; per altre, connectem amb les persones que ens segueixen de manera excepcional. Sens dubte, tan Multiplica com Lax’n’busto – dues coses difícilment comparables - són més ‘sexys’ des de que tenen converses en primera persona.

(Fora de tema, deixeu-me agrair a Lax’n’busto com van fer bullir per les meves venes tones de catalanitat. No sempre un té la oportunitat d’escoltar un grup que canta i es presenta en català davant una audiència xilena expectant i acomiadar-los amb crits com ‘Visca la terra’ ‘Lliure’).

Nou Comentari (2 comentaris) 30/10/2007

Google, una empresa de persones

He tingut el luxe d’estar un parell de dies a Google a Mountain View i Google és d’un altre galàxia. Dubto que hi hagi empresa arreu del món més excitant on treballar-hi. Els motius són múltiples:

• L’empresa i els seus integrants respiren grans inquietuds per fer grans coses.
• El nivell intel·lectual dels seus professionals és sorprenent. Encara no conec persona a Google que no m’hagi sorprès per la seva empenta e intel·ligència.
• El Googleplex és un somni on treballar-hi (bon ambient, gent jove, multiculturalitat, menjar gratuït a tort i a dret, espais per la discussió i el diàleg, gimnasos, llum,...). Vegeu-ne la foto de les potes de crancs que servien en un dels menjadors:
  
  
• L’empresa s’orienta a les persones (i no al revés). Totes les persones poden – amb el vist-i-plau d’un mentor – dedicar el 20% del seu temps a investigar temes que els hi semblin rellevants.
• La proposta de valor de la companyia és inqüestionable: fer-nos la vida més fàcil en la cerca de qualsevol tipus d’informació a la xarxa ajudant al mateix temps a fer més rendible la companyia.

I aquesta és la seva gran força: les persones. Persones inquietes, valors absoluts, projectes que representen un clar repte, innovació per tot arreu i una clara contribució per construir un món millor.

L’èxit continuat de Google no és pura casualitat. I és deu clarament a la seva actitud en front les persones. Les empreses – petites o grans – hem de fer el possible per orientar-nos a les persones que hi treballen. Un equip cohesionat, engrescat i valent és la fórmula idònia per combatre nivells de competitivitat tan alts com els que ens ha tocat viure.

Nou Comentari (1 comentari) 16/10/2007

Filantropia 2.0

La Web 2.0 posa de relleu que les persones no sempre actuem egoistament. I són moltes les persones que publiquen continguts a la xarxa de tots tipus entrant en un diàleg global sempre precedents.

Així és com són ja milers els webs que conviden als seus usuaris a compartir tot tipus d’idees, suggeriments o interessos comuns. I el món de la filantropia no podia quedar enrere i de manera ben intel·ligent apareixent projectes virals que fan que l’important col·lectiu de persones que volen viure en un món millor i que a més volen posar-hi el seu granet de sorra troben un espai on trobar-se i participar en projectes comuns.

Els que més em criden l’atenció són:

• Mycommitment.org, la nova iniciativa que Bill Clinton va llançar la setmana passada que permet fer propostes sobre com comprometre’s per construir un món millor i sobretot explicitar tal compromís.
• Tupatrocinio.com, un espai on ONGs o entitats similars principalment poden fer propostes i cercar patrocinadors. Actualment amb més de 15.000 projectes i 10.000 patrocinadors.
• Hacesfalta.org, la web més històrica i de major èxit per afavorir el voluntariat que ha provocat ja més d’1 milió i mig de contactes entre actors del món social.
• Kiva.org, un espai per posar en contacte microempresaris que necessiten un préstec per un projecte concret i potencials finançadors, amb la característica que el microempresari té un diari on va explicant el desenvolupament del treball que va realitzant gràcies al préstec que ha rebut.
• I Favorville.com, una web 100% 2.0 per fer qualsevol tipus de favor els uns amb els altres (aquest no us el perdeu).

Per què un nou món és possible, celebrem l’existència d’Internet per aconseguir que persones d’arreu del món contactin i s’inspirin per ajudar a crear una vida millor pels nostres fills i nets.

Aprofito per compartir la deliciosa iniciativa que està capitanejant la meva estimada parella i companya de viatje en aquesta vida - la Sara - que s'ha proposat que cap nen a la terra deixi de ser-ho sense haver provat abans un caramel. Més informació per si li voleu donar un cop de mà a Caramelossolidarios.org.

Nou Comentari 5/10/2007

Noves experiències d'ús i d'interactivitat

Si teniu uns minuts lliures, us convido a que veieu una selecció de vídeos que he estat veient a Youtube i que confirmen que actualment encara vivim a la prehistòria de com els humans interactuarem amb tot tipus de dispositius digitals en el futur.

Són molts els centres d’investigació i les empreses arreu del món que estan experimentant amb tot tipus de tecnologies – com el touchscreen, visualització d’hologrames en 3D, sensors que converteixen el moviment en accions, reconeixement de veu o els sistemes multitouch - que canviaran les regles de joc de la interactivitat. Ratolins i teclats seran els enginys més divertits que els nostres nets veuran als museus.

No em creieu? Aquí unes primeres píndoles dels millors vídeos que he vist:

1. Eon Touchlight, a mig camí entre el món digital i la realitat.  

 
2. Panasonic ens mostra com serà la TV del futur:

3. Taules multitouch per gaudir d'una experiència de navegació completament diferent

4. Terres interactius

  

5. Minority reality fet realitat

Nou Comentari 19/9/2007

L’hora dels patriotes

A poques hores de la Diada, deixeu-me trencar la temàtica del Ditades per un dia i expressar-vos els meus sentiments sobre el moment que vivim a Catalunya.

Com a sobiranista que sóc des de que tinc ús de raó, la figura del ‘català emprenyat’ es converteix en la meva persona en ‘català superemprenyat’: l’estadi al que hem d’arribar tots per dir que ja n’hi ha prou. I tot i que estic convençut que els problemes de Catalunya no en són només culpa de la relació que tenim a Espanya, la situació actual només ens farà entrar en K.O. tècnic com a país en un món cada cop més exigent i salvatge. Sense ambició de país i sense els recursos adients, no tindrem el futur que un poble com el català (treballador, honest, formigueta, empàtic,...) es mereix.

Per això, des d’aquest humil columna us convido a creure que després de 300 anys d’humiliacions i injustícies com a poble s’acosta l’hora de dir: Fins aquí hem arribat !

I mentre esperem que aparegui el líder que ens faci donar el gran pas, crec que són moltes les coses que podem fer els catalans a títol individual per crear les condicions que ens portin a la independència. Són molts els amics que em diuen i ‘què vols que fem nosaltres?’. Aquí les meves 10 petites recomanacions:

1. Pren-te el catalanisme i la identitat nacional com un tema profundament important. Viatjant pel món t’adonaràs del problema d’identitat que tenim els que venim d’un país sense Estat.
2. Sigues optimisme i no dubtis que veurem en vida la independència de Catalunya.
3. Viu el català amb la seva màxima expressió: quan demanis un cafè amb llet en un bar, quan escullis un diari al quiosc, perfeccionant cada dia el nostre català (mal après per tenir professors nascuts en el franquisme),...
4. Oblida la dicotomia dreta-esquerres. No existeix a aquestes alçades de la pel·lícula. La dicotomia real és independència- autonomia simètrica.
5. Treu pit i explica allà on vagis arreu del món els nostres trets diferencials.
6. Engresca a la nova immigració a aprendre el català i a conèixer la cultura catalana.
7. Estudia la Història de Catalunya. Vés a una llibreria, compra alguns llibres i coneix què va passar realment l’any 1640, el 1707 o el 1931.
8. Vincula’t al catalanisme. Pren partit i descobreix quina associació, moviment o partit polític t’engresca el suficient com per posar-hi el teu granet de sorra.
9. Parla amb els amics i familiars de política i Catalunya. Canvia les seves pors i incerteses i ajuda’ls a entendre que com a poble serem el que realment voldrem ser.
10. Radicalitza’t. No podem viure entre colors grisos tota la vida. O blanc o negre. O espanyol (opció que respecto completament) o català.

Catalunya m’importa i molt. Per això, us vull comunicar que he decidit anteposar-la als meus interessos personals. Als meus 33 anys no sé que vol dir això exactament. La vida com sempre em sorprendrà i li donarà una resposta a aquest interrogant. Mentrestant, m’ofereixo per ajudar en aquelles iniciatives catalanistes que vulguin comptar amb la meva humil ajuda.

Nou Comentari (16 comentaris) 10/9/2007

Catalans internautes de primera

10 són els catalans que he pogut conèixer en primera persona dels que he après coses i són un referent per mi en molts aspectes. Ells, per mi, són catalans internautes de primera.

Juraria que cap d’ells mereixen massa presentacions. Només us comentaré el tret que més valoro i més m’agradaria incorporar amb la meva persona

En cap cas, segueixen un ordre.

1. La generositat i integritat de l’Alfons Cornella

De l’Alfons Cornella – fundador d’Infonomia – he entès que quan més donés en aquesta vida, més la vida et dóna. Són més de 12 anys compartint tot el que sap i aprèn en els centenars de llibres que ha llegit sobre Internet, societat de la informació i innovació. Ser bon professional, però alhora íntegre i sobretot persona és el tret que més destaco de l’Alfons.

2. La visió de l’Antònio Gonzàlez-Barros

De l’Antònio Gonzàlez-Barros – ànima del Grup Intercom i incubadora de referència – he après quan important és sortir del dia a dia dels negocis i paper en blanc i bolígraf visualitzar el futur i les implicacions que això per un tenen. La seva capacitat d’anàlisi i reflexió és inigualable. Ell també m’ha demostrat que fer negocis en majúscula i tenir uns valors com a persona totals és compatible.

3. La catalanitat del Vicent Partal.

Del Vicent Partal – fundador de Vilaweb – he après quan important és creure en un internet català i com de rellevant és treballar apassionadament amb el que un fa, pensant no només en clau personal si no també de país.

4. L’empenta de l’Eudald Domènech.

De l’Eudald – fundador de Servicom, Telepolis o Techfoundries – admiro la seva confiança i empenta en iniciar projectes i negocis abans del seu temps i la seva capacitat d’estar a la última en aquells avanços tecnològics que la xarxa està visquent.

5. La intel·ligència del Xavier Creus

Del Xavier – un dels responsables de la meva carrera professional al convidar-me amb l’Alfons – a crear Ideasforchange – admiro la seva profunda intel·ligència. D’ell he après moltes coses. Una d’elles és que com més saps d’altres coses (de cultura, de la vida,...) més ets capaç d’entendre quin rol i paper pot tenir internet en les nostres vides.

6. El nervi i l’obsessió del Nacho Gonzàlez-Barros

Del Nacho – autèntic responsable de l’esclat d’Infojobs i ara al darrera de Salir.com – admiro la seva velocitat d’acció i com encomana en el seu equip nivells d’obsessió per fer grans coses. El seu nervi i la seva velocitat clarament em superen.

7. L'emprenedoria del Dídac Lee

Tot i que el conec ben poc, és grata l'energia del Didac Lee - amb iniciatives com Intercom GI, Atraczion, Respaldum, Eureka Kids,... - amb una visió clarament internacional. El seu origen xinès l'ajuda, sens dubte. Però, ells ens sorpren a tots volent empendre des de Figueres. La idea que té de cada any implicar-se en un nou projecte em sedueix profundament.

8. L’omnipresència del Carlos Blanco

Del Carlos Blanco, fundador del Grup ITNet entre d’altres – admiro profundament la seva capacitat d’estar a tot arreu i conèixer millor que ningú quina és la realitat a la xarxa catalana i espanyola, quins són els projectes clau i els emprenedors més brillants.

A través del seu blog, ens demostra dia a dia quan atén es pot estar al que succeeix al nostre voltant.

9. El treball amb equip dels ‘4 fantàstics’ d’Atrapalo

Atrapalo no és fruit de l’atzar. Doncs és un projecte que neix tard, sense quasi diners i amb un model de partida bastant complicat. No obstant, l’entesa dels seus fundadors: el Nacho Sala, el Nacho Giralt, el Manuel Roca i Marek Fodor i el seu profund treball en equip els ha portat a convertir Atrapalo no només en un projecte d’èxit, si no en un projecte de clara projecció.

10. L’ús d’internet de l’Oriol Ibars

L'Oriol Ibars - actualment superconsultor a Multiplica - m'ha ensenyat no només a treballar amb internet. Ell també hi viu. Per ser consultor, s'ha de ser internauta. I ell és probablement l'internauta més friki i real de la xarxa catalana.

A tots ells, gràcies per ensenyar-me GRANS COSES.

Nou Comentari (7 comentaris) 31/8/2007

Generació post-click

La web 2.0 ha fet - entre d’altres coses – adonar-nos que hi ha un salt generacional important entre aquells que han nascut després d’internet i aquells que hem hagut d’aprendre a navegar sobre la marxa.

Els primers – als que anomeno generació post-click per motius evidents (em jugaria la vida que fer click és l’acció que més realitzen al llarg del dia) – tenen uns hàbits socials ben diferents que la resta de mortals. I el que hem d’imaginar és tots els que encara han de venir en el futur més immediat portaran a l’extrem un comportament social que a molts ja està deixant de pedra.

L’accés infinit a la informació però sobretot entendre internet com a vehicle central per aprofundir en les relacions presencials i en tenir nous amics (encara que virtuals) s’està convertint en un fenomen social que algun sociòleg ens hauria d’explicar quines futures conseqüències tindrà.

El fet de passar-se 3 o 4 hores davant myspace, facebook o el messenger ens descriu com els joves fan un ús de la xarxa com a laboratori social on poden expressar de manera ben diferent esquemes de comunicació i relació que en el món real no es podrien donar. La generació post-click sap que tot l’interessant està passant a la xarxa i cap d’ells no vol ser un pària marginat de l’entorn que els envolta i contribueix a així a accelerar la rellevància del món digital (molt més important ja que el món real). Hem de reconèixer que internet és la droga dels joves talment com ho va ser la televisió pels nostres pares i la cosa més interessant de sortir de l’escola és l’oportunitat d’anar a casa a connectar-se i dir-se amb els amics el que no t’has dit durant el dia.

L’home és un ser social i internet ens permet comunicar-nos amb tanta gent com fins ara a la Història mai havia estat possible. No obstant, les conseqüències més lògiques d’aquesta generació ens porten a una societat més individualista, més esquizofrènica, més impacient i menys reflexiva. Això hi ha que hi aturi? O és que no es tan dolent com a priori un es pot imaginar?

Nou Comentari (1 comentari) 20/8/2007

L’efecte Youtube i el youtubeig

Avui de casualitat he buscat a Youtube per la paraula ‘Boronat’ i m’ha sorprès tant començar a veure vídeos de tot tipus de Boronats que òbviament no conec. I això m’ha fet pensar sobre quin és l’efecte que Youtube està tenint en les nostres vides.

En primer lloc, ja no només Déu es omnipresent. Milions i milions de persones publicant vídeos arreu del món (soldats a l’Iraq, alpinistes filmant la matança de tibetans per soldats xinos a 6.000 metres d’alçada, ciutadans esperant als aeroports quan hi ha caos i problemes...) permeten compartir imatges amb tots els matisos i punts de vista possible de tot tipus de fets. Cap canal de televisió – ni la CNN ni la BBC juntes – mai podran tenir la capilaritat de Youtube. La inclusió d’una càmara al mòvils només multiplica el potencial present i futur de Youtube.

En segon lloc, el planeta es fa encara més petit del que era, permetent-nos veure imatges de qualsevol fet en qualsevol lloc en qualsevol moment. Podem quasi teletransportar-nos a través de les imatges en moviment a qualsevol lloc del planeta. Ben poc li costaria a Youtube  crear una aplicació per la que - utilizant Google Earth - poguéssim veure els vídeos més recents del que està passant a qualsevol indret del món.

En tercer lloc, les possibilitats de ‘connectar’ amb gent i conèixer gent amb interessos semblants als teus s’incrementa sensiblement a través del vídeos. Digues-me quins vídeos veus, publiques i comentes i et diré qui ets. Sens dubte, Youtube evolucionarà cap el concepte de xarxa social talment facebook o myspace.

En conclusió, fascinant el moment que ens està tocant viure.

Per començar si es que encara no us ha fet, youtubeja’t. T’emportaràs una sorpresa.

 

Nou Comentari (1 comentari) 12/8/2007

Mass media descafeïnats.

Fa ja força anys que es parla de quan intervinguts estan els mitjans de comunicació i com alguns poder fàctics en fan ús i desús en funció dels seus interessos estratègics i econòmics. Manipulacions - com les que mitjans com la CNN ben sovint han fet com convidar als periodistes que estan a Iraq en l’inici de la guerra a trobar les imatges més poguessin mostrar la cara més amarga i opressora d’un Sadam Hussein o les absurdes imatges d’afganesos afaitant-se amb l’alliberament nord-americà com a mostra de llibertat - tindran en el temps menor impacte.

I és que Internet ens està proposant un consum ben diferent dels mass media i veiem com espais amb continguts creats pels mateixos usuaris (com YouTube) comencen a guanyar la guerra de l’audiència a Internet (a mitjans del renom com la BBC). Estan naixent a tort i dret blogs (cada segon s’escriuen 17 articles als mes de 70 milions de blogs) o espais de denúncia com Loprometidoesdeuda.com o Denunciachile.cl.

Sempre he cregut que 1+1 no són 2, així que els mitjans de tota la vida tindran en el temps menys influència que sistemes intel·ligents que fan que els continguts guanyin rellevància en funció del parer de milers i milers d’usuaris. Manipular a la massa des de la massa és prou més complicat que fer-ho des d’un mitjans de comunicació fàcilment controlables.

Les noves generacions viuen a Myspace o Facebook i els telediaris o els diaris en papers deixen de tenir cap interès. Amb aquest escenari futur, sóc clarament optimista sobre la democratització de la informació i les llibertats d’expressió a la xarxa.

Nou Comentari 7/8/2007

The CNN You Tube Debates

La profecía - per dir-ho d’alguna manera – que Joe Trippi, el responsable de campanya que va portar a en Howard Dean a quasi ser el gran rival d’en Bush l’any 2004, sobre que el President nord-americà escollit l’any 2008 ho serà gràcies a Internet s’està fent realitat.


I es que aquest 23 de juliol probablement serà recordat com l’entrada per la porta gran d’internet en la política després de que poguéssim presenciar The CNN+You Tube Debates pel qual tot internauta pot enviar les seves preguntes en el debat demòcrata que es produïa entre els diferents candidats que es presenten com a líder demòcrata per les presidencials nord-americanes de l’any vinent.

Es van seleccionar 39 de les 3.000 preguntes que es van fer en vídeo en les hores prèvies a Youtube. Probablement hagués estat més interessant, democràtic i revolucionari que s’haguessin escollit les preguntes més votades o més vistes.

De totes formes, l’experiència de participació que es produeix entre els usuaris de You Tube que poden postejar preguntes i respostes en vídeo em sembla espectacular. I la iniciativa apunta com serà la vida i la comunicació en un futur. Més val que ens compren tots ja una webcam.

Us imagineu que els comentaris de posem a blogs i notícies els comencessim a fer en vídeo? 

 

Technorati Profile

Nou Comentari 25/7/2007

Email Free Fridays

Llegeixo estupefacte però amb admiració la iniciativa que alguna empresa als Estats Units - com Veritas Software - estan iniciant com convidar a l’organització els divendres a no enviar ni rebre emails.

La prohibició recorda als empleats l’absurd ús que molts cops fem del correu electrònic (posant per exemple amb còpia un nombre exagerat de persones o enviant un email per demanar-li una cosa a la persona que tenim davant). I també porta a exercitar sistemes de comunicació en perill d’extinció (com agafar el telèfon o acostar-nos a l’escriptori d’un company o una companya). Sense parlar, dels grams de deixem de perdre per tenir una vida sedentària al treball.

Els que treballem amb un ordinador al davant tot el dia, vivim amb una interrupció continua d’emails i emails que ens distreuen de las tasca important que hem de fer per enredar-nos en les mil i una tasques urgents – la majoria ben poc importants - del dia a dia. Tots acabem sent esclaus del correu electrònic.

Els que vivim amb una blackberry a la mà, a més hem d’incórrer amb una absurda addicció que ens porta a mirar la nostra safata d’entrada cada 2 minuts. I el món dels blogs i els RSS o l’ús de messenger o skype només ha fet que empitjorar el nostre panorama laboral. Les preguntes que em venen al cap són: Som més productius? Aquest nivell de productivitat i estrès ens porta a algun lloc? Quin és el proper estadi neuròtic en el que entrarem?

Nou Comentari 18/7/2007

Això només ha fet que començar

Aquests dies he vist dos vídeos que m’han fet entendre i recordar que això de les tecnologies de la informació i internet no han fet més començar.

No podeu deixar de saber què té Microsoft entre mans amb el seu Surface. Pur present.

I una mica d’imaginació i futur que ens ajuda a entendre cap a on poden anar les coses i en què es pot convertir Google l’any 2051.

Sigui Prometeus, Place o Spirit allà l’any 2051, jo m’he promès ser-hi principalment per explicar als meus nets que jo utilitzava un ordinador per connectar-me a internet, feia ús d’un teclat per escriure i havia de buscar connexió Wifi oberta per connectar-me a la xarxa.

No s’ho creuran que visquéssim de manera tan rupestre i arcaica.

 

Nou Comentari (3 comentaris) 2/7/2007

Especulació digital

Fa pocs dies vaig llegir un interessant article que feia referència a la escassetat a la que estem arribant amb el número d’IPs (que amb només 4.000 milions de combinacions de números possibles no dóna pels milions i milions que cada mes nous ordinadors, màquines i telèfons que es connecten a la xarxa). . Fet que està portant a algunes empreses que tenen importants rangs d’IPs – com Apple, HP o General Electric - a contemplar la seva venta especulativa. Sens dubte, és temptador però des del meu punt de vista absolutament poc ètic i que va en contra de tot el que representa internet.

Però, una de l’especulacions ‘digitals’ més sorprenent i de les que mai he sentit a ningú denunciar és la compra-venta de dominis. Mai he cregut en els negocis que no aporten valor afegit en el procés. Mai hi he invertit en ells i mai ho faré. Tot els calers que més d’un n’ha guanyat només aprofitant el moment. En el negoci del 'totxo' desgraciadament n’hi ha molts que han guanyat masses diners només comprant i venent. I ara el problema el té una 'generació perduda de joves' que difícilment podrà comprar-se un pis i que si ho fa seran els seus fills (no nascuts) qui probablement hauran de pagar les darreres quotes de les seves respectives hipoteques.

Doncs, amb la compra de dominis, s’ha comès absolutes animalades. Probablement, rendibles des del comprador per tràfic que generen, però igualment absurdes: com els 14 milions de dòlars que es van pagar per Sex.com, els 10.7 milions per Games.com o els 7.5 milions per Business.com: els més cars de la història.

Però, això no treu que siguis diners bruts d’aprofitats que no tenen cap projecte al darrera dels dominis que compren. I això és del que m’exclamo. Reservar i comprar un domini és legítim si tens un projecte present o futur que et porta a comprar aquell domini. Com també és legítim vendre’l al màxim preu si pel camí algú te n’ofereix uns diners per ell i prefereixes vendre’l a tirar endavant el futurible projecte. Però, comprar per vendre dominis em sembla deporable. Veiem sites com Sedo.com o Snapnames.com que faciliten fins i tot la subhasta de dominis. T’ofereixen parkings de dominis (pel qual posen publicitat textual a aquells dominis que has comprat i no estàs utilitzant. Podeu veure l’exemple d' Auto.es)  Fins i tot, tenim espais com Forumdominios.com, per discutir a quin preu has de vendre un determinat domini.

L’ètica en els negocis és clau i personalment l’especulació digital amb compra-venda de dominis o IPs la considero inacceptable. Per mi, al menys Internet és – o hauria de ser – una altra cosa.

Nou Comentari (1 comentari) 21/6/2007

Euforia.com 2.0

En el món d’internet es torna a respirar un renovat aire d’eufòria puntcom. I Google en té molt la culpa. Principalment, per haver reanimat una publicitat a la xarxa en estat de coma. Però, especialment pels diners que ha posat a la taula per comprar empreses i projectes a la xarxa (entre ells, l’espanyol Panoramio) i pels diners que ha reactivat al Silicon Valley. Allà és on tot comença. Aquí només anem a remolc. I fa mesos que en qualsevol esdeveniment es veu l’eufòria 2.0 del finals dels 90.

Twitter lidera una eufòria inusual per crear aplicacions i projectes online que connecten persones i fan ús de les propostes d’ús més senzilles i interneteres. Moltes d’elles – com Loomia o Technorati- és concentren amb el que s’anomena South Park, una zona ben curiosa de la ciutat de San Francisco.

Aquesta eufòria s’està estenent al nostre país. I són molts els emprenedors que s’estan abocant a llançar projectes i més projectes amb la gorra de 2.0. Només cal veure els projectes presentats al StartUp 2.0.

De tota aquesta fornada de projectes i idees, naixerà un nou internet que ens farà encara més addictes a la xarxa però molts d’ells difícilment es convertiran en vertaders negocis. Tots ells, necessiten massa crítica i són diferents els que competeixen pel mateix espai. No obstant, les baixes barreres d’entrada i uns costos de manteniment molt bàsics – són els usuaris el que generen els continguts en molts casos – farà que durant molt de temps veiem noves i noves iniciatives i les existents probablement tindran llarga vida.

A tot això, hem d’afegir que ja són moltes les empreses que mouen molts diners a la xarxa. Ja siguin puntcom com Atrapalo.com com actors offline com Iberia. El resultat: una sensació absoluta que estem entrant en els pitjors moments de la bombolla d’internet que vam viure fa uns anys. Per complicar-ho encara més, els First Tuesday tornen a ser un èxit i són molts els joves que volen crear el proper Myspace.

Veurem què passa però - tot i que no podem comparar el 2000 amb l’any 1999 o 2000 – hi ha importants incerteses sobre quant de temps podrà durar tant Euforia.com 2.0.

Nou Comentari 11/6/2007

Seny en la Societat de la Informació

Fa un parell de mesos vaig reunir amb el Jordi Bosch, secretaria de la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la veritat és que les meves inquietuds patriòtiques i digitals es van calmar després d’escoltar el sentit comú i seny que està posant per avançar en la digitalització del país.

Tot i l’important obstacle pressupostari, les prioritats són clares:

-          Major cohesió digital

o        Connectivitat

o        Oferta més atractiva i competitiva

o        Formació intel·ligent amb segments clars.

o        Incentivació de la demanda

o        Tecnificació de gestors administratius.

o        Sang jove (becaris) sensibilitats digitalment a les pimes.

o        Digitalització de continguts.

-          Enfortiment del sector TIC

o        Unificació d’organs decisors

o        Major valor afegit del sector

o        Especialització en àrees on internacionalment podem sobreeixir i en els sectors claus de l’economia catalana: salut, educació, infraestructures de telecomunicacions i media.

o        Acreditació de proveïdors i coneixements TICs

-          eGovern com a motor digital

o        Coordinació eGovern.

o        Digitalització de processos.

 

El plantejament és més que raonable. 5 coses que li demanaria:

1. Definir i compartir fites concretes i quantitatives.
2. Capacitat d’execució.
3. Contundència amb els polítics de dalt per a què millorin el seu pressupost.
4. Transparència i comunicació amb el sector.
5. Imaginació i creativitat en les accions a materialitzar.

Nou Comentari 31/5/2007

Alcaldables i internet: 7 exemples a conèixer

Aquestes eleccions descafeïnades - que conclouen demà sense masses canvis i amb un nivell de desinterès absolut - ens han mostrat – per sorpresa meva – que internet comença per fi a entrar en l’agenda dels polítics (al menys quan estan en campanya).

Hi ha 7 coses que m’han agradat significativament:

1. La blogosfera política amb més de 650 blocs per parts dels principals alcaldables amb nivells d’actualització i interacció excel·lents. Significatiu és que la pàgina d’inici d’ Esquerra sigui la dels blocs dels seus alcaldables.
2. Els espais propis a Youtube de la majoria de partits polítics (Quina simpatia i ritme els de Fuengirola del PP) i l’entrada en escena del vídeo per comunicar i presentar els seus programes electorals. Veieu com inicia el seu discurs l’Alberto Ruiz-Gallardón.
3. Els mapes del Psc que utilitzan Google Maps ens han permès fer propostes en el territori més enllà d’explicar-nos què està fent el PSC per Catalunya i els seus municipis i quines són les propostes més rellevant que ens estan proposant.
   
   
   
   Vertaderament Internet. Excel·lent.
4. La pàgina d’entrada a les webs o blocs dels alcaldables municipals del PSC.
5. L’estil meneame de la web de l’alcalde de Saragossa Juan Alberto Belloch.
6. Gaspar Llamazares a Second Life. Llamazares segueix les passes de molts altres polítics als Estats Units, França o el Regne Unit i crea el seu avatar a Second Life. Tot i el valor més aviat simbòlic d’estar a Second Life, denota la preocupació dels polítics de fer coses diferents fent ús d’internet.
   
    
7. La frescura i l’estil de la web de l’alcaldable socialista Miguel de Sebastián, especialment de l’espai Tu quieres. Mireu el A pie de calle o l’espai de Participa o la proximitat que genera el Fes-te sentir de la web del Jordi Hereu.

Entenent les limitacions pressupostàries d’uns alcaldables i unes municipals, em sembla excel·lent algunes de les coses que hem pogut veure en aquestes eleccions.

 

Nou Comentari 26/5/2007

Grau vs. Prat

Avui 21 de maig es celebra a Xile el Dia de les Glòries Navals, efemèride xilena que commemora el Combat naval d’Iquique, ocorregut al 21 de maig del 1879 a on va morir el xilè Artur Prat Chacón (de besavi català) a l’enfonsar-se l’Esmeralda, vaixell de guerra xilè a mans de la flota naval peruana el capità del qual era Miguel Grau Seminario (d’avi català d’origen de Sitges).

Ambdós són considerats vertaders herois a Xile i Perú. Miguel Grau va ser triat a finals del segle XX el peruà del mil·lenni. Artur Prat – per lliurar sense dubtar – la seva vida per Xile és l’heroi nacional per excel·lència.

Com a patriota que sóc, aquests passatges de la Història a milers i milers de quilòmetres de Catalunya, em fan sentir-me encara més català i més cosmopolita. Perquè més enllà de si Catalunya algun dia serà independent o no, el que ningú ens podrà treure és l’orgull i la satisfacció de sentir-te de la teva terra. I jo em sento català per sobre de tot i posaré el meu petit gra de sorra per mantenir l’excel·lent imatge que es té dels catalans arreu del món.

En un món cada cop més globalitzat, els catalans hem de prendre nota d’avis i besavis de Graus i Prats i gaudir de les oportunitats que arreu del món estan sorgint pels agosarats i aventurers.

Nou Comentari (1 comentari) 21/5/2007

Alfons Cornella 2.0

Aquests dies els xilens han tingut l’oportunitat de gaudir de la saviesa de l’Alfons Cornella d'Infonomia sobre innovació i tendències. Vaig poder assistir a la intervenció que donava a la Universitat Diego Portales i en una reunió de treball amb el CORFO, la unitat preocupada de fomentar la innovació a Xile i puc afirmar que ‘l’Alfons s’ha fet gran’. I en el sentit més positiu doncs la proposta de valor d’Infonomia és absolutament trencador.

Abans d’entrar en més detalls sobre Infonomia, algunes de les coses que va dir i val la pena recordar.  Les 5 claus de l’èxit quan parlem d’innovar en l’empresa:

1. La motivació del teu equip: Per què la gent ha de voler aportar idees? Com motives a la gent a donar a idees? Què en treuen a canvi? La resposta a aquestes preguntes és vital per provocar la innovació en les empreses.
2. L’observació com a actitud: Com sortim del laberint del dia a dia? Sent endogàmics és impossible innovar. Hem de mirar en altres sector. Hem d’aprendre a observar el món. Precisem d’una sistemàtica per mirar el món amb curiositat i perspicàcia. Hem d’aprendre a observar. Descobrir oportunitats, requereix tenir els ulls ben oberts.
3. Sense límits: La gran pregunta que ens hem de fer alhora de plantejar eixos d’innovació es preguntar-nos quan proposem una idea o innovació: Per què no? Els vertaders innovadors és qüestionen coses que ningú no s’havia qüestionat mai abans. Les regles inviolables són les que s’han de trencar.
4. En la cadena de valor: Hem d’analitzar que sabem fer bé. Ja no importa què fem bé. El rellevant és preguntar-nos què sabem fer bé i explotar-ho en àrees i mercats que no havíem pensat entrar mai abans. Hem de pensar on volem excel·lir dintre de la nostra cadena de valor (disseny + operacions + clients) i veure on hem de potenciar més la innovació.
5. Amb el clients. No hem de parlar ja d’i+d. Hem de parlar d’i+d+c on la c és de clients. Hem de practicar la innovació centrada en el client on ell és clarament partícip de les millores i innovacions que plantegem.

Sobre Infonomia, només puc dir que si tingués diners els invertiria en fer d’Infonomia una empresa clarament global en presència en tots els mercats del món. Les seves idees, projectes, metodologies i punts de vista no només són necessaris per cada país del món, sinó són clarament replicables i perfectament rendibles. La seva marca, el seu prestigi i el seu model és clarament exportable arreu del món. Per l’històric d’experiències però especialment la cartera de projectes que tenen entre mans, em fan pensar que per fi - tot i el caràcter quasi filantròpic de l’Alfons -  ara ha arribat la seva hora. L’Alfons – si és que ho vol - es troba ben a prop de passar de ser un intel·lectual de prestigi a ser també un home de negocis. Els límits d’Infonomia estan en l’ambició empresarial que hi vulgui posar-hi. Estem davant d’un Alfons diferent. Un Alfons 2.0.

Nou Comentari (1 comentari) 14/5/2007

Catalonia vs. Silicon Valley

M’he permès el luxe d’estar una setmaneta al Silicon Valley. Amb l’Ariel Guerzensvaig– soci i company a Multiplica- hem pogut presentar un estudi que hem fet sobre com persuadeixen a la xarxa les principals botigues online a la mateixa Universitat d’Stanford dintre del Persuasive Technology 2007

He tinc també la possibilitat de passar-me per l’Ad-Tech (uns dels principals esdeveniments de publicitat interactiva) i el HCI (probablement el més rellevant esdeveniment en experiència d’usuari i usabilitat). També he tingut reunions a diferents tipus d’organitzacions i professionals.

M’ha sobtat dues coses:

1. Amb l’excepció de la gent d’Xperiencie consulting (excel·lents competidors de Multiplica), no m’he trobat cap més català o espanyol amb 3 esdeveniments rellevants que hi ha sobre el món d’Internet al món. He conegut suïssos, finlandesos, holandesos, austriacs, francesos o anglesos. I una conclusió a la que un arriba és que els catalans ens passegem ben poc i perdem la oportunitat d’adonar-nos quan senzill és internacionalitzar-se i fer negocis amb una perspectiva global.
   
   
2. No hi ha color entre la manera de fer negocis dels nord-americans i els catalans. Al Silicon Valley es va al gra i les reunions serveixen per encarar directament l’objecte de la reunió. El temps és or i la puntualitat és un requisit indispensable per fer negocis. L’actitud no és ‘de veure que m’explica aquest tio’. No estan a la defensiva i l’actitud és clarament engrescadora. No dubten en felicitar-te pel que estàs fent o per dir-te les ganes que tenen de fer negocis amb tu. Els negocis són negocis i van directes a aconseguir el que es proposen. Això de ja m’ho pensaré o ‘dona’m temps’ no existeix. M’interessa o no m’interessa. Si m’interessa, la pregunta és: quan pots començar?. Els projectes són clarament global i han de ser ambiciosos. No interessen, en cas contrari.

Això em recorda quan important són els aspectes culturals per competir en un món electritzant. Els catalans no ens quedem enrere. Uns mesos a Xile m’han fet conèixer una cultura que es troba a les Antípodes de la cultura de fer negocis al Silicon Valley. Això, tindrà les seves conseqüències en el futur. O competeixes per costos. O competeixes per imaginació, globalitat i VELOCITAT.

Nou Comentari 8/5/2007

Els nostres polítics mai arribaran tan lluny

El marketing polític s’està transformant amb l’arribada d’Internet. Però, no a casa nostre. I tot pinta que el gap entre el que s’està fent als Estats Units i a Catalunya serà cada cop més gran.

El motiu és bastant flagrant: els calers. I és que Internet és una font d’ingressos increïble que està democratitzant els donatius que reben els partits polítics i fent que hi hagi empreses de serveis a Internet com Multiplica que s’especialitzin només en marketing polític a la xarxa i apostin supeditant part dels seus honoraris als donatius online que aconsegueixen les seves campanyes online. Com es cita en l’article publicat avui per Cinco Días 'A un paso de la campaña electoral sin carteles' (i on surto esmentat), Obama ja ha replegat 6,9 milions de dòlars de 50.000 donacions online.

Aquí, fins que el model de finançament dels partits polítics no canviï i es permetin els donatius en línia, Internet seguirà veient-se com una obligació, una despesa i no una inversió. I seguirem a anys llum del recorregut que Internet pot tenir en la política.

 

Nou Comentari (1 comentari) 17/4/2007

Experiències que et marquen

He viscut diferents experiències que m’han fet anar donant salts significatius en la manera d’entendre com Internet i la tecnologia ens canvia la vida. Recordo, per exemple, el primer cop que vaig parlar amb una aplicació MIRC per xatejar, el primer cop que vaig utilitzar l’assistent virtual de DKV Seguros, el primer cop que vaig trucar a un portal de veu o el primer cop que vaig xatejar amb una showgirl amb webcam a Private.com.

En cadascun d’aquests moments experimentava una sensació estranya que quelcom estava succeint i que Internet no seria el mateix.

Fa pocs dies – gràcies al companys de Multiplica – vaig viure una experiència encara més substancial. M’agraden els videojocs, especialment perquè em recorden quan lluny estem els que ens dediquem a internet en front a un món on tecnològicament estan a l’avantguarda del que la tecnologia ens pot proporcionar. Però, aquesta industria m’ha sorprès un cop més el mateix moment en què l’Ivan, l’Oriol, el David o la Gaby de Multiplica em deixaven experimentar amb la Wii de Nintendo.

Veure en el mercat una màquina de videojocs que per poc més de 240 € et permet jugar a tennis, a golf o beisbol talment jugaries en el món real però en lloc de raqueta, pal de golf o bat de beisbol fent ús d’un comandament detectat per un sensor que entén la trajectòria del teu moviment i l’integra en un videojoc és una experiència única que em recorda quan encara la tecnologia ens ha de sorprendre en els propers anys. Minority Report no està tan lluny com ens pensem.

Val la pena que entengueu què és la Wii amb aquest vídeo.

 

<>

 

Només us puc dir: Compreu-la !

Nou Comentari 11/4/2007

30 consells per emprendre en l'era digital

La setmana passada vaig tenir la oportunitat de parlar – gràcies a l’ATI – sobre l’art de microemprendre en el món digital, i vaig donar alguns consells alhora de com emprendre:

1. No ho facis sol.
2. No t’obsessionis per la participació.
3. Vigila amb el capital risc i els inversors econòmics
4. Entén les claus de l’èxit en el teu negoci i les vertaderes amenaces i debilitats.
5. Estigues boig pel que fas (si no, a les dolentes, tiraràs la tovallola).
6. Sigues honest amb el projecte: Si no enamores, pensa-t’ho bé.
7. Sigues ambició (Somia !) i agafa l’avió.
8. Posa límits al teu risc personal.
9. No facis tants estudis de mercat, surt a vendre.
10. Fes un pilot i no tants business plans.
11. Parla amb gent i aprèn a escoltar.
12. Coneix bé el negoci en el que vols entrar.
13. Utilitza més l’excel i menys el powerpoint.
14. Planteja’t objectius i hipòtesi creïbles.
15. Gestiona bé les teves necessitats de finançament i de tresoreria.

I alguns de com fer-ho a internet (amb el risc de generalitzar). 

1. Obsessiona’t en la dinamització o promoció (no en la tecnologia).
2. Construeix models de negoci on i offline.
3. Basa’t en l’economia de guerra.
4. Tingues personalitat pròpia: diferencia’t.
5. Fes propostes globals.
6. Viralitza el teu projecte.
7. Menys és més.
8. Ves a favor d’internet.
9. Ataca segment compactes i concrets.
10. Planteja experiències d’ús de darrera generació.
11. Ves a buscar l’usuari en lloc d’esperar-lo i fes push les teves propostes.
12. No intentis canviar les regles del mercat en el que t’endinses.
13. Construeix coses fàcils d’entendres.
14. Aposta per l’àrees de major potencial (projectes amb economies de xarxa, hubs sectorials o adreçat a un col·lectiu ben concret, funcionalitats que generin audiència o agregadors-comparadors qüasi automàtics,...)
15. Pensa que tot això només ha fet que començar: hi ha milers d’oportunitats encara per explorar.

Nou Comentari 3/4/2007

I love Barcelona Activa

He tingut la oportunitat aquests dies d’assistir al Dia de l’Emprenedor organitzat per Barcelona Activa. Només puc reproduir les famoses dues paraules d’un torero espanyol: ‘Im-Presionante’: Pel seu format, els seus continguts, els seus ponents, la seva audiència, la seva frescor, la seva gratuïtat , la manera en que ens ajuden a fer network, la seva simpatia i la seva gent.

Catalunya seria una altre si totes les entitats s’assemblessin una mica a Barcelona Activa. Conec l’entitat com a client, proveïdor, docent o company de viatge des de fa anys i només en puc parlar coses bones. Barcelona Activa és un cas d’èxit que s’hauria d’explicar a les escoles d’administració pública per què aporta un valor estratègic, clar, contundent, amb gent amb ganes i il·lusió. Barcelona i Catalunya necessiten entitats que provoquin la ciutadania i estimulin les nostres ganes de ser millors com a individus i com a societat i Barcelona Activa n’és el seu màxim exponent,

 

 Per això, I love Barcelona Activa. Mil gràcies.

Nou Comentari (1 comentari) 15/3/2007

Tindrem segones vides?

Tots sabíem que Internet - per més d’un - representava posar en escena el seu segon Jo i convertir-se per exemple en el seu Jo més idealitzat idealitzat. L’arribada de Second Life només feia que confirmar aquest fet. Però els 4 milions de residents que ha aconseguit en poc més de 3 anys desborda tot expectativa.

Què és realment Second Life? D’entrada, molt més que un joc multiusuari ja que ens permet crear un món paral·lel amb vida pròpia on construir una casa o bé guanyar-se la vida . Second Life presenta algunes avantatges: es pot volar i fins i tot teletransportar-se i adoptar un físic més agradable del que Déu t’ha donat en la primera vida (la real)

Més enllà de si l’experiència d’ús és l’òptima, el ressò de Second Life en els mitjans és inqüestionable. I reprodueix el que molts autors com futuristes com William Knoke auguren com el món on la variable espai es converteix en irrellevant (“un mundo sin lugar”). I és que encara que sembli ciència ficció més d’un científic ja està treballant en la teletransportació al més estil Star Trek.

Veurem com en un futur proper aquestes noves personalitats que adoptem en espais virtuals – aquestes segones vides - com a Second Life s’incorporen en el nostre dia a dia o no van més enllà de ser un passa temps. Però, realment no podem quedar-nos més que bocabadats quan llegim com entitats com el govern suec es prenen tan seriosament aquest tipus d’iniciatives com per crear una ambaixada a Second Life per poder informar sobre com aconseguir vises o passaports en el món real.

Nou Comentari 5/3/2007

Club Bilderberg i el futur que ens espera

Aquests darrers dies he estat absolutament amb dos llibres que qualsevol persona inquieta pel món en que vivim hauria de llegir:

-          La vertadera història del Club Bilderberg (Daniel Estulin, 2005)

-          Els secrets del Club Bilderberg (Daniel Estulin, 2006).

Tot i que aquest llibres no parlen centralment de tecnologia, no puc evitar escriure sobre el club de poderosos banquers, empresaris i polítics que any darrera any es reuneixen des de meïtat del segle XX per decidir – per sobre d’estats i nacions – el devenir i futur del món. Les 10 coses que el sr. Estulin (www.danielestulin.com) treu a la llum amb una argumentació més que convincent que més m’han sorprés:

1. Son ells qui van assessinar J.F. Kennedy, John Lennon o el primer ministre italià Aldo Moro.
2. Són ells qui van fer caure Nixon, Margaret Thatcher,
3. Són ells qui han fet president del Estats Units gent com Bill Clinton,
4. Són ells qui van ensorrar l’economia argentina amb el ‘corralito’ o van provocar el crack del 73.
5. Són ells qui van provocat la guerra de Kosovo pel control del mar Egeo.
6. Són ells qui van crear la contracultura que van caracteritzar Woodstock i l’LSD per desviar l’atenció de l’opinió pública.
7. Són ells qui ha provocat un autoatac – capitanejat per Dick Cheney – l’11 de setembre per justificar l’atac a l’Afganistan (per construir un oleoducte) i l’Iraq (pel seu petroli).
8. Són ells qui van crear l’MTV per controlar les ments de joves i adolescents.
9. Són ells qui faran que acabem volent instal·lar-nos microxips a la pell.
10. Són ells que faran una realitat MATRIX, una gran base de dades mundial on ens puguin controlar al més estil orwelià de 1984.

El Club Bilderberg pretén crear un govern planetari amb un mercat únic, una moneda única, un banc únic i un únic exèrcit on puguin fer i desfer sense més obstacles. Sembla ciència ficció. Quan llegeixes els llibres, crua realitat.

Nou Comentari 26/2/2007

Hillary Clinton, propera President d'Estats Units?

A l’espera de saber si l’ex-alcalde de Nova York Rudolph Giulani confirma la seva més que probable candidatura a les properes eleccions nord-americanes, Barack Obama, John Edwards i Hillary Clinton són els noms que més sonen per convertir-se en el proper presidenciable demócrata que molt malament ho hauria de fer per no convertir-se en el proper president dels Estats Units.

Si fem cas a les prediccions de Joe Trippi - responsable de la campanya electoral del ex-candidat Howard Dean l’any 2004 i uns dels protagonistes de fer entendre entre polítics la importància d’internet per mobilitzar i persuadir la ciutadania – el proper President nord-americà escollit l’any 2008 ho serà gràcies a Internet, talment com quan en Kennedy ho va ser gràcies a la televisió.

D’aquí la importància de fer un bon seguiment de les sorpreses que els candidats republicans ens plantejaran a través d’internet en els propers mesos.

La sortida l’ha donat Hillary Clinton captan l’atenció dels nord-americans més que ningú com es pot veure a nivell de visites rebudes en els primers dies.

 

Sens dubte, és la que més seriosament s’ha pres per ara Internet, destacant:

• El seu Action Center que engresca a participar i contribuir els seus simpatitzants en la campanya. M’ha sorprès gratament el servei Hillraisers pel qual et donen un codi de tal manera que pots trackejar amb un comptador el teu esforç viral quants dòlars ha representant en contribució per la campanya.
  
  

  

  
  
• L’ús de webcast en viu amb xat. Els internautes podien enviar preguntes que la mateixa Hillary responia en directe. En només 3 nits, aconseguia més de 25.000 preguntes i 51.000 registres.
• L’ús que ha fet de serveis a la xarxa com Yahoo Answers. Fa només 5 dies preguntava al món “Based on your own family's experience, what do you think we should do to improve health care in America?” i ja superava les 37.000 respostes.

M’ha agradat la presència del candidat John Edwards que - sense el mateix glamour – es presenta molt més participatiu amb el servei de video, audio i foto blog on tothom pot penjar la seva, amb campanyes de mobilització online a favor de temes concrets (per exemple, el delicat tema de la salut universal), el seu centre d’organització i punt d’encontre virtual de voluntaris, així com entendre la importància d’obtenir un correu electrònic del visitant. Mireu la seva home:

Per ara, Barack Obama – segons Joe Trippi – no guanyaria les primàries, tot i que la simplicitat de la seva web et desconcerta i aposta pel vídeo com a millor element comunicador. No us podeu perdre el seu vídeo de presentació. El talent comunicatiu d’Obama és del tot inqüestionable.

Nou Comentari 9/2/2007

10 reflexions per a l'administració electrònica

En els últims anys he pogut treballar en tots els nivells de l'administració pública: des d'ajuntaments (Sabadell, Barcelona, Girona, Vilanova,…), consells comarcals, diputacions (Barcelona, Tarragona…), organismes autonòmics (Generalitat de Catalunya...) i fins i tot amb el govern central espanyol (Tresor de l'estat…) i en totes i cadascuna de les experiències realitzades des de Multiplica s'ha repetit una vegada i una altra la necessitat de convèncer als nostres interlocutors sobre 10 punts que considero clau en la definició estratègica de presències online en el sector públic:

1. De l'administració pública al ciutadà: el camí equivocat.
   En general, les administracions públiques es miren el melic quan plantegen les seves presències online, creant una estructuració de continguts i serveis que respon més a l'estructura organitzativa de l'entitat que no a les necessitats d'informació del ciutadà. Les entitats públiques han d'estructurar els seus continguts a la xarxa entenent que l'estructura departamental ha de ser traslladada a Internet des de la transversalitat i des de la lògica del ciutadà.
   
2. Més enllà de donar informació: donar servei i transaccionar.
   Les webs de les entitats públiques han de donar el gran salt i convertir-se en finestretes virtuals en les quals donar servei al ciutadà. Les administracions han d'agafar el toro per les banyes i dedicar les seves màximes energies en la digitalització del catàleg de tràmits i serveis. Una digitalització que es parli amb els sistemes i que obligui a l'entitat a una simplificació i a una moltes vegades enginyeria de processos.
   
3. Espai únic d'informació i veu única.
   Actualment els sistemes d'informació que es relacionen amb les seves presències online viuen en illes i amb solucions tecnològiques diferents en la majoria de casos. Existeix, per tant, la necessitat de crear un espai únic d'informació independentment que les fonts es distribueixin en múltiples regidories, departaments o àrees. La web ha d'entendre's com una porta d'entrada a la resta d'iniciatives digitals de l'ajuntament i no com una illa d'informació més. Relacionat amb aquest punt les administracions han d'apostar per tenir una ‘veu única’ i aconseguir que tot el que es publica en paper estigui en la web. 
   
4. Transparència i honestedat sent capaços d'explicar l'acció de govern amb dades tangibles.
   Cada servei públic, cada projecte, cada pressupost aprovat, ...ha de tenir els seus objectius mesurables associats que han de ser publicats en la web. Internet els dóna a les administracions una oportunitat única d'informar de manera clara, profunda i actualitzada sobre l'acció de govern que estan realitzant. 
   
5. Amb valor i amb plantejaments ‘push’.
   A priori, el ciutadà no té una necessitat real de visitar la presència d'una administració tret que orientem la nostra energia a digitalitzar la nostra relació amb el ciutadà permetent la realització de tràmits en línia que estalviïn temps i desplaçaments. Desenvolupar webs informatives aporten escàs valor al ciutadà i precisem crear continguts i serveis d'alt interès (encara que no siguin necessàriament transaccionables). Un cop donat aquest pas, s'ha de fer esforços significatius de comunicació de tals serveis i plantejaments que permetin que novetats i avisos arribin al correu electrònic o el mòbil del ciutadà. Hem de construir un discurs més comercial dels serveis que oferim a la xarxa. És necessari que comuniquem i donem a conèixer la nostra presència digital.
   
6. Pedagogia en el llenguatge.
   El llenguatge ha de ser clar amb un to pròxim i clarament pedagògic. Hem d'acostar-nos al ciutadà a través del llenguatge amb un ús de textos (copys) comprensible i allunyat del propi de l'administració. 
   
7. Cap a una usabilitat exquisida on menys és més.
   Les administracions públiques pateixen ‘portalitis’ en la majoria de casos al entendre les seves pàgines d'inici com portades de diari on publicar notícies que normalment no li interessen al ciutadà i desenes d'enllaços i banners de webs que giren al voltant de l'entitat en qüestió. En l'administració, no s'entén que en usabilitat menys és més i ens tenen massa acostumats a webs amb molta informació, poc prioritzada i poc segmentada. S'ha de fer neteja de tant en tant i eliminar informació no rellevant. Hem de prioritzar la informació des del que pot interessar-li al ciutadà (mai des del que li interessen als diferents responsables de l'entitat). Per tant, la simplicitat és un element clau que hem de tenir present. 
   
8. Els serveis de la ciutat i la seva localització geogràfica.
   Les administracions haurien d’aprofitar la xarxa els seus sistemes d'informació geogràfica (GIS) per a poder oferir informació en temps real dels recursos dels territoris que representen de manera georeferenciada. La informació amb la seva adequada ubicació geogràfica pot aportar un important valor per al ciutadà. 
   
9. L'e·govern en el lloc adequat en l'organització.
   Els projectes digitals en l'administració electrònica haurien de tenir un responsable que reporti directament a l'alcalde o al seu responsable màxim i evitar dependre d'una regidoria o àrea funcional (Comunicació, IT,…) que no aconsegueixi ser suficientment transversal i decisor en les seves respectives organitzacions. Internet requereix disciplina i recursos i difícilment un àrea d'Internet pot imposar la perspectiva del ciutadà si no té una posició rellevant en la corresponent administració.
   
10. Persuabilitat en l'administració pública.
    Les administracions han d'utilitzar internet de manera més intensa per a sensibilitzar, comunicar, implicar-nos emocionalment, mostrar uns valors de territori i una gestió òptima amb total transparència. Les administracions han de vendre i vendre's fent ús de la xarxa i aprofitant el tràfic que generen les seves presències online. No obstant això, això no implica que no hagin d’ haver límits en el màrqueting públic en la xarxa. Probablement, els límits estan en l'ús polític i partidista de la comunicació que fem. El límit ho marca la ‘politització’ de la web. L'administració ha de perdre la por a vendre's sempre que ho faci d'una manera honesta i clara. I en aquest sentit, el camí a recórrer encara és llarg i hauríem d'interioritzar una major actitud ‘marketiniana’ en el futur en l'administració pública per a donar un veritable salt en la manera en la qual utilitzem la web.

Nou Comentari 4/2/2007

Què li demano a una botiga de música online?

Internet ha deixat a més d’un – en la industria discogràfica – una mica descol·locat. I és que més enllà dels Napster, Kazaa&companyia que les xifres comença a fer ‘pupa’. Segons l’IFPI, el negoci de la música digital ja representa el 10% de les vendes i no més enllà del 2010 superarà el 25%.

Algunes coses òbvies però que no podem oblidar:

• La industria discogràfica – especialment la distribució - encara es resisteix a vendre Cds quan el mercat demanda cançons.
• En poc temps, el mòbil es pot convertir en el central dispositiu alhora d’escoltar música (El llançament d’Apple d’iPhone no és casual. És una estratègia de defensa de l’iPod. O és que algú es comprarà un iPod quan Nokia o  Samsung posin la funcionalitat de mp3 a tots els seus mòbils?)
• Tot i que a data d’avui només el 0,5% de les cançons que posem amb els nostres iPods es comprada, ens començarem a acostumar a pagar per la nostra música.
• El consumidor de música és impulsiu: vol la cançó que li agrada al vol.
• Els nous dispositius amb Wifi com el Zune de Microsoft ens proposa una manera diferent de conèixer i compartir música.

Què li demano a la meva botiga online de música?

1. Una botiga que em permet conèixer i descobrir música que encaixi amb mi.
2. Una botiga que em permeti escoltar les cançons (al menys una vegada).
3. Una botiga que sigui intel·ligent i en funció del meu comportament em faci promocions i ofertes que no pugui renunciar.
4. Una botiga on el nucli central de cerca siguin les cançons (i no els Cds).
5. Una botiga que em doni totes les alternatives:
   • Comprar el CD
   • Comprar la cançó
   • Baixar ringtones, backstones,...
   • Crear el meu propi CD personalitzat
   • Enviar-lo al meu mòvil
   • Etc
6. Una botiga que des de la cançó i el grup, pugui conèixer fàcilment tota la seva discografia, les seves lletres,...
7. Una botiga que on pugui crear les meves alertes a nous àlbums, preus més baixos o la venta online d’entrades al concert del grup.
8. Una botiga que em permeti conèixer gent amb gustos semblants a través de les valoracions i recomanacions que fan altres usuaris.
9. Una botiga amb un catàleg completíssim (amb música que està descatalogada disponible digitalment).
10. Una botiga on l’experiència de compra presencial sigui més digital i em permeti poder escoltar qualsevol cançó passant el codi de barres del CD pel dispositiu musical i em permeti comprar les cançons també en format digital (Mireu la maquineta que ens proposa Inspired Broadcast Network.

Nou Comentari 26/1/2007

Què li demano a un diari online?

No sóc expert en premsa online, però els meus anyets com a usuari i consultor em porten a tenir ben clar que m’agradaria que el meu diari m’oferís a la xarxa.

1. Un diari que em destaca les notícies més rellevants en funció:
   • Dels tags de les noticies que finalment clickejo.
   • De les meves pròpies valoracions (en el cas de que voti una determinada notícia en el passat.
   • De les valoracions de la resta d’usuaris.
2. Un diari on puc llegir les opinions i comentaris de la resta d’usuaris.
3. Un diari amb menys columnes i un major scroll vertical.
4. Un diari que excel·leix amb les notícies de darrera hora i es converteix amb els meus ulls a internet (apuntant-me enllaços a webs que em poden permetre a estar vertaderament a la última).
5. Un diari que em permet publicar notícies i fins i tot em compensa econòmicament per fer-ho (quan realment es mereix) a l’estil de Scoopt.
6. Un diari que des de la noticia en text em permet veure mini-vídeos sobre el tema.
7. Un diari que em permet definir alertes sobre temes ben concrets.
8. Un diari sense excessiu soroll visual (l’estrictament necessari) i amb una mida de lletra raonable i digerible.
9. Un diari on relacionen notícies amb posts de blogs (no necessàriament del lectors del mateix diari).
10. Un diari que em diu de manera clara, ràpida i intuïtiva – en esquema folksonomic - quins són els temes més rellevants del moment.

 Moltes d’aquestes coses les té NewsVine.com. Algú sap quin altre diari online s’hi acosta més?

Nou Comentari 15/1/2007

Les meves 10 aplicacions i webs 'estrella' del 2006

Aquest any ha servit per confirmar un cop més que no podrem viure mai més sense Internet i hem començant a utilitzar múltiples aplicacions (en destaco 10) que podríem classificar en:

1. Projectes que ens fan més fàcil la vida
   • Protopage o Pageflakes [1], eines genials a mode d’escriptori online amb RSS, tasques, favorits,...
   • Joe’s Goals [2], una eina per fer un bon seguiment dels teus objectius personals
   • Linkedin [3], el millor sistema de contactes professionals per a identificar oportunitats.
2. Webs on la participació de l’usuari (encara que escassa) genera valor.
   • Digg [4], un sistema de valoració de noticies per estar a la última amb més de 200.000 aportacions diàries.
   • Myspace [5], la comunidad virtual por excel·lència ocupant ja la sisena posició mundial a Alexa.
   • Last.FM [6], una excel·lent radio online que combina el concepte de comunitat per ajudar-te a descobrir la nova música segons els teus gustos i conèixer gent propera a tu.
3. Aplicacions que ens portaran a necessitar només un navegador per fer-ho tot.
   • Google Docs&Spreadssheets [7], un revolucionari sistema per editar textos i excel (amb la possibilitat de treballar amb altres usuaris en temps real contra el mateix document).
   • Zoho Show [8] per crear presentacions (visuals i interactives) i poder presentar-les remotament
   • Meebo [9], per accedir via web al messenger, google talk,...

I el rei de reis aquest any ha estat sens dubte YouTube [10].
Veurem si PornoTube el supera l’any vinent :)

Quines són les teves?

Nou Comentari 11/1/2007

Una Societat de la Informació descafeïnada

Mai hem dubtat que la connectivitat i la banda ampla és ben necessària per fer-nos avançar en la societat del coneixement. Però, també tenim ben clar que no és ni de bon tros suficient. Catalunya necessita pensar en polítiques d’evangelització que facilitin i ‘forcin’ a la ciutadania a fer un major ús de les noves tecnologies. Catalunya necessita continguts en català i serveis en línia. Catalunya necessita empreses petites i mitjanes de base tecnològica que empenyin al país. Catalunya necessita atraure les principals puntcom i empreses tecnològiques d’arreu del món. Catalunya necessita imaginació en plantejar polítiques que facin que la innovació i les tecnologies siguin realment presents en l’agenda política,  la societat i l’economia.

I això no s’aconsegueix col·locant la Secretària de la Societat de la Informació en el departament de Governació (desvinculat d’Innovació, Universitats i Empresa) i triant una persona amb un bagatge principalment tecnològic com el sr. Jordi Bosch (amb tots els respectes per la seva persona i per la seva bona tasca en el govern anterior) com a secretari. Necessitem gestors que fugin expressament dels cables i les telecomunicacions per centrar-se en les persones i les polítiques que fan que es comportin d’una o d’una altra manera, lluny del hippisme digital al que ens han acostumat fins ara i fent que d’aquí a 4 anys no pensem que tenim una Societat de la Informació absolutament descafeïnada.

Nou Comentari 27/12/2006

Barcelonawantsmyspace.org

En lloc d’entonar el ‘Green-Go’ (gringo) que els mexicans escridassaven als nord-americans fa ja alguns anys, des de Barcelona ens hem posat a proclamar el ‘Green-Come’ i és que encara no entenem perquè no són més les empreses nord-americanes i internacionals les que consideren Barcelona per ubicar els seus centre d’investigació i recerca (com és el cas de Yahoo). Barcelona és la ciutat europea amb major talent, creativitat i imaginació per metre quadrat. Ho demostrem cada dia en l’arquitectura, l’urbanisme, l’art, la gastronomia, la moda, el cinema o la cultura.

En el món de les noves tecnologies, tenim discursos que res han d’envejar a mercats més consolidats, l’aposta de l’Ajuntament amb Barcelona Activa o el 22@ és clara en aquest sentit i la ciutat ja fa anys que hi conviuen estrangers que a Barcelona troben el clima, la nit, la gent i l’oci que en cap ciutat europea es pot arribar a trobar

Per això, és de felicitar l’iniciativa de l’ex-Multiplica Doris Obermair, austríaca inquieta que no només ha triat Barcelona per viure-hi si no que a més ens ha donat una lliçó sobre com utilitzar internet creant Barcelonawantsmyspace.org, iniciativa online per convèncer a l’equip directiu de la puntcom més de moda - Myspace - que posi la seva oficina a Barcelona abans que a Madrid. Suficient per a què tots visiteu la pàgina i recolzeu aquesta original i tan necessària crida.

Nou Comentari 14/12/2006

Masses anys sense fer balanç

Quelcom de la política a Catalunya no m’agrada (especialment en la societat de la informació que segueixo en detall en els darrers anys). Al començament, molt paper escrit i moltes il·lusions posades però cap balanç formal pocs dies abans de deixar el càrrec. Primer, va ser el Catalunya en xarxa de CiU, després l’entrada en escena d’ERC amb l’Oriol Ferran amb el pla de continguts, el software lliure ..... (i simbòlicament de la Marta Continente del PSC) i ningú s’ha sentit obligat a explicar públicament quina ha estat la feina feta i els resultats obtinguts després d’anys de propostes i actuacions.

Els polítics haurien d’explicar els seus programes en detall abans dels primers 100 dies de gràcia, però sobre tot què han aconseguit i què no en els darrers 10 dies abans de deixar les seves responsabilitats (independentment del motiu que l’hagi fet sortir del govern). Aquí estem massa acostumats a no haver de donar explicacions un cop acaba la seva tasca de govern.

La secretària de la societat de la informació – en mans un cop més d’ERC - hauria de fer el balanç que no ha fet en la darrera legislatura i proposar-nos quines seran les  directrius i els objectius que es proposen en la propera per tal de que puguem passar comptes al final de la legislatura. En cas contrari, molts perdrem l’ interès i la paciència.

Nou Comentari (1 comentari) 2/12/2006

Microsoft, per una bona estona

Aquesta setmana vaig poder assistir a una de les pre-estrenes mundials que Microsoft està organitzant davant el proper llançament del nou Microsoft Vista. Ha estat el primer cop a la meva vida que he desitjat realment un producte Microsoft. Abans simplement me’ls trobava instal·lats a la meva màquina.

I és que Vista és la solució a molts dels mals de cap que m’és d’un tenim. És més intuïtiu, visualment exquisit, per fi soluciona de manera immediata la cerca de documents, mails i programes, gaudeix d’eines senzilles per connectar-se amb dispositius i xarxes, és més ràpid, permet còpies de seguretat, un millor treball en equip i gestió compartida de documents, una millor administració de perfils i protecció de continguts i una experiència d’ús molt més gratificant. I incorpora un navegador millorat amb una integració des de l’escriptori del seu cercador Search (que pretén competir amb Google).

Potser perquè entre el 10 i 15% del temps que treballem el perdem buscant informació, però el 85% dels 3,8 milions d’usuaris betatesters que ja l’han utilitzant diuen que millora clarament la seva productivitat i a mi se m’ha posat entre cella i cella que vull seguir sent usuari Microsoft per força més temps.

Nou Comentari 16/11/2006

El telèfon mòbil en campanya

A través del Giuseppe Perri, expert en telefonia móbil a Multiplica, he pogut conèixer el brillant ús que feia la candidata independent per Maine Pat LeMarcha en aquestes darreres eleccions nord-americanes.

Tot i que no ha estat escollida la governadora de Maine, ha demostrat tot i els recursos limitats amb que comptava que sap com utilitzar la tecnologia en la seva campanya. I en tot moment ha entès com el mòbil pot ser un vehicle rellevant de relació en dues direccions.

Enviant la paraula pat al número 30644, passaves a formar part del Pat's Immediate Response Team, el qual al llarg de tota la campanya rebia las darreres consignes, crides a la mobilització o consells de com ajudar-la a guanyar. Però, també el mòbil l’ha utilitzat per saber de quins temes la gent vol que parli en conferències, en la ràdio o la televisió enviant la paraula Pat i el tema al mateix número.

I es que als Estats Units comencen a aparèixer empreses – com Rights-Group, Mobile Voter o Mobile Accord – que es dediquen a gestionar les campanyes a través del móbil dels partits polítics amb els que treballen.

Alguns partits polítics catalans erren quan fan spam fent ús del telèfon mòbil. El telèfon és un vehicle de marketing ben perillós ja que si no comptem amb el vist-i-plau del ciutadà la jugada ens sortirà ben malament. La mateixa acceptació dels ciutadans de l’ús del mòbil requerirà del seu temps. Però, el simpatitzant o militant té la predisposició necessària per entendre que el mòbil pot ser el detonador del boca-orella electoral.

Nou Comentari 9/11/2006

Has aconseguit persuadir el partits polítics els internautes en aquest 1-N?

Segons l’estudi realitzat des de Multiplica per l’Ester Pallarès i un servidor sobre les presències a la xarxa dels partits polítics catalans, aquests segueixen sense aprofitar les possibilitats de la xarxa. 5 fets demostren aquest ús superficial que han fet d’Internet:

-          Tots els partits polítics aposten per webs de campanya, sense una estratègia a llarg termini que mobilitzi realment a la seva militància a la xarxa.

-          Cap partit polític sap crear un discurs clarament persuasiu pensat centralment en els electors més indecisos.

-          Cap partit polític té una presència a la xarxa més enllà de les seves pàgines webs i alguns banners de marca que no generen tràfic.

-          Tots documenten la campanya a través de la web però en cap cas aquestes són primícia de cap notícia destacada. La web no és protagonista en cap moment de la campanya.

-          No esperen que els seus simpatitzant i electors hi participin d'una manera clara i activa. 

Hem analitzat les webs dels partits amb representació parlamentària segons 97 variables que descriuen la potencialitat d’una web d’un partit per persuader els electors i només CIU passa la prova, i pels pèls. La puntuació resultant ha estat la següent (puntuacions sobre 10): CIU (5,89), PSC (4,91), ERC (4,16), ICV (3,58) i PPC (2,78)

Són 3 les línies de treball que recomanem que els partits polítics abordin des del mateix 2-N si volen convertir-se realment en forces polítiques del segle XXI modernes i innovadores:

-          Crear eines que permetin una major connexió i proximitat entre la militància, aprofitant el potencial d’Internet per connectar persones que no coincideixen en les variables espai i temps per crear el punt d’encontre virtual entre militants. Ens referim a un directori d’accés restringit – estil Linkedin.com - de la militància amb informació personal, professional i política dels seus integrants, on el militant convida a donar-se d’alta als seus contactes de primer nivell, els quals expliciten la informació que volen aportar al sistema i el caràcter privat o públic d’aquesta informació. El sistema pot permetre recerques avançades entre la xarxa de contactes i la xarxa de la xarxa per criteris com l’empresa o entitat, interessos, grups de treball al que pertanyen,... i possibilitant que el partit pugui també publicar informació d’interès pels militants i que es notifiquin canvis en les dades dels contactes de primer nivell.

-          Crear eines que permetin als militants tenir els seus propis espais a la xarxa como si d’un Myspace polític es tractès dins del paraigües d’un partit. La idea es dinamitzar bases des de les bases, i fer que la gent construeixi partit podent crear microcampanyes, recollir diners per la campanya i gestiona plenament la seva microcomunitat. El partit demòcrata nord-americà ens ha ensenyat el camí amb el seu Party Builder.

-          Crear eines que facilitin la deliberació entre la militància d’una manera orquestada i entre la cupula directiva, permetent una millor gestió del coneixement en el sí dels partits polítics i sistemes de discusió del segle XXI on les opinions circulen per la xarxa sense la necessitat de reunions i més reunions per aclarir línies programàtiques o ideològiques.

El futur passa per un plantejament a llarg termini que s’inicia quan comencen les legislatures i no a pocs dies de passar per les urnes. Confiem que les eleccions nord-americanes del 2008 obrin els ulls als partits polítics catalans i no tornem a tenir unes eleccions catalanes tan descafeïnades com les que tancarem el proper dia 1 de novembre.

 

Nou Comentari (3 comentaris) 30/10/2006

1 de 500 en TICS a Europa

S’acaba de publicar la llista de les 500 empreses amb clars creixements en facturació i equip realitzat per Europe's 500 Listing i les dades són prou descriptives de la realitat de les TIC a Catalunya. Tot i la que la metodologia és poc científica, fa un igual tall a tots els sectors i països d’ Europa.

De les 500 empreses, 125 són relacionades amb TIC, Internet i la societat del coneixement. D’aquestes 125 només 8 són espanyoles (Panda Sofware, Poas, Grupo GMV o Cadtech Iberica).

I només 1 catalana: NexTReT, una empresa iniciada per l’Albert Domingo i l’Oriol Bes - que amb molta suor i esforç ha aconseguit fer-se un espai entre grans integradors de renom internacional. Felicitats !!!

Es prou significatiu que només 1 empresa catalana de 125 tingui el seu origen a Catalunya i descriu la mentalitat poc ambiciosa i de l‘anar fent que tenim els catalans i que en un món global ens passarà una factura molt gran. I si no, temps al temps.

Només cal veure com des del Bàltic fins als Balcans, els països de l’est estan creixent a ritmes en creació d’empreses de la societat del coneixement que ja ens agradaria tenir-les en el futur a nosaltres.

Quan canviarem el xip?

 

Nou Comentari 25/10/2006

El microemprenedor digital

Darrerament estic coneixement moltes persones que – segons em diuen - porten ‘masses’ anys treballant a les seves respectives empreses i tenen ganes de crear per elles mateixes projectes propis. L’objectiu no és tan crear una gran empresa, sinó un modus vivendi que els permeti ser més lliures però sobre tot que els permeti crear quelcom que els faci sentir-se professionalment satisfets. Aquest fet s’està repetint en qualsevol indret del món occidental i es comença ja a conformar un nou tipus d’emprenedor gràcies principalment a l’aparició d’Internet (i no m’estic referint al pluriempleat que es guanya la vida comprant i venent a eBay, aposta en cases esportives o inverteix en borsa en línea).

M’estic referint a un nou emprenedor del segle XXI que serà ben diferent del que coneixem fins a la data. Serà microemprenedor. No serà excepcional com en el segle XX, ni vist com un bitxo estrany. Serà una espècie d’emprenedor menys arriscat, ja que iniciarà la seva activitat manteniment el seu lloc de treball i amb una inversió reduïda i ben controlada i esperarà que el projecte comenci a agafar forma i funcionar per donar el salt. Serà clarament digital ja que serà internet el pretext per iniciar una activitat, una presència online o una aplicació per donar resposta a un nínxol de mercat amb una necessitat desatesa.

Et consideres un microemprenedor digital en potència?

Nou Comentari (2 comentaris) 12/10/2006

Societat del coneixement i l'educació dels nostres fills

Un oportú Javier Martínez - basc instal·lat a Xile des de fa temps i bon coneixedor del món de l’elearning – em consultava fa unes setmanes quins eren els 5 aspectes claus que tot sistema educatiu havia de considerar per preparar els nostres fills en l’era de la societat del coneixement que ens ha tocat viure. La consulta la feia a prop de 100 persones de les més diferents ocupacions i països.

Els 15 elements més citats van ser (el nombre significa el percentatge de gent que el va citar): 

 

 

1. Intel·ligència emocional	49,3
2. Adaptació al canvi/flexibilitat	38,7
3. Treball en equip i col·laboració	38,7
4. Ús de la tecnologia	34,7
5. Networking/creació de xarxes	29,3
6. Aprenentatge continuo (aprendre a aprendre, autoaprenentatge)	25,3
7. Idiomes	25,3
8. Capacitat d’analitzar informació	22,7
9. Motivació/Iniciativa/Proactivitat	21,3
10. Emprenedoria/Curiositat/Risc	20,0
11. Capacitat de comunicació	18,7
12. Respecte/Tolerància/Comprensió de la diversitat	17,3
13. Fer família/Desenvolupament dels afectes	13,3
14. Constància/Perseveració	10,7
15. Creativitat	9,3

 

 

Sens dubte, els resultats no poden ser més depriments pel sistema educatiu català. El model educatiu que vaig poder viure d’estudiant a universitari i en altres ocasions com a professor i pare no està actualment massa orientat a la intel·ligència emocional, la capacitat d’adaptació, el treball en equip o l’ aprendre a aprendre. El model ‘El professor ensenya, l’alumna escolta’ està clarament esgotat i hem de tenir a un model molt més pragmàtic on els alumnes viuen i comparteixen experiències on aprendre de memòria els noms dels rius o els planetes no porta en lloc i on la clau està en mostrar el món en el que vivim i on els nostres fills hauran de competir.

I si el sistema educatiu no dóna de més, nosaltres com a pares haurem de crear en els nostres fills l’entorn apropiat perquè entenguin que vivim en un món molt petit, on ja res és per sempre, el futur no ve sinó un se’l crea, on la incorporació de noves tecnologies és quelcom natural i agraït, on parlar 3 idiomes perfectament des de petits és una obligació, on la clau no està en aprendre, sinó en despertar en els nostres fills la curiositat, la proactivitat i la imaginació. Felicitats, Javier, per l’exercici !.

Nou Comentari (1 comentari) 25/9/2006

La internet en moviment ha arribat !

L’internet que vam conèixer fa uns anys poc té a veure amb l’Internet que ens imaginem que viurem en els propers mesos. L’aparició de la integració natural del vídeo en pàgines web n’ és un dels culpables. I és que les imatges en moviment representen un codi de comunicació inigualable. D’aquí no és d’estranyar l’aparició d’actors com Youtube.com que superen diàriament els 100 milions de vídeos visualitzats i els 65.000 nous vídeos penjats  (tot i ser un projecte que data del febrer de l’any passat). Fa només 3 mesos eren 35.000 els vídeos nous diaris.

Això, ha fet que actors como Google (amb Google Video) o Microsoft (amb Soapboax) vulguin ocupar un espai prou atractiu que promet ingressos publicitaris important ja que la inclusió de publicitat en vídeos a mode de capa sembla ser tecnològicament 100% assumible.

La industria cinematogràfica ha d’entendre l’impacte d’Internet i d’actors com Youtube en la distribució de materials audiovisuals com sembla haver entès la industria discogràfica. I és que aquesta setmana es produïa un acord sense precedents entre YouTube i la quarta companyia de música més gran del món: Warner Music, pel qual els usuaris de Youtube podran visualitzar gratuïtament els seus vídeos musicals amb un model d’ingressos publicitaris compartit. Aquest moviment haurà de ser seguit per noves discogràfiques si vol aprofitar YouTube com a plataforma de promoció i font de nous ingressos a la xarxa.

El negoci de l’entreteniment amb Internet i sense Internet no pot ser el mateix. La creació de materials per part de l’usuari, la creació de comunitats entorn determinats materials audiovisuals i el diàleg entre productor i consumidor que amb internet es produeix no pot deixar indiferent una industria com la cinematogràfica que haurà de prendre partida ben aviat si no vol seguir els passos que la industria musical ha viscut després de l’aparició d’actors com Napster o AudioGalaxy fa ben pocs anys.

Nou Comentari 21/9/2006

El meu inseparable telèfon mòbil

Mai he cregut massa amb els ordinadors de butxaca. Quan ja tens un ordinador portàtil suficientment prim, les PDAs i els notebooks se’t fan gegant especialment si els compares amb els telèfons mòbils d’última generació.

L’aparició dels pendrive USB intel·ligents m’han donat llum de cap a on va el futur. I és que els USB amb tecnologia U3. Aquesta tecnologia dóna un pas més enllà del concepte de pendrive per emmagatzemar arxius i ens dóna la possibilitat de dur-hi aplicacions. D’aquesta manera, el software et pertany a tu i no a l’ordinador. I en pocs centímetres pots tenir el teu sudoku, els teus contactes d’skype o el teu programa per escoltar música preferit. Cada cop seran més els programes que seran portables.

L’ evident pas és que la tecnologia U3 convisqui en el mòbil. Amb el meu mòbil no només podré fer fotos, escoltar la ràdio o accionar el meu televisor. Serà el meu ordinador portàtil doncs em permetrà connectar-lo directament via USB a qualsevol ordinador i convertir-lo amb el meu ordinador de sempre. Ja no haurem d’anar amb el nostre ordinador de la feina a la casa i de casa a la feina. El portarem incrustat amb el nostre cervell central: el nostre inseparable telèfon mòbil.

Nou Comentari 6/9/2006

La terra és plana i l'aventura xilena

Nou Comentari (1 comentari) 25/7/2006

ROI, TIC i gestors públics

Nou Comentari (1 comentari) 20/7/2006

El renéixer de les persones

Nou Comentari 10/7/2006

El cercador de les administracions públiques

Nou Comentari 22/6/2006

Suècia, Finlàndia i els motius que els han portar a estar on estan.

1. Una insistència d’un govern que des del primer dia a posat l’accelerador en la creació d’infraestructures de caire tecnològic (Suècia està en 85% de la població connectada en ampla banda d’alta qualitat en un país amb una població ben dispersa geogràfica i grans extensions de boscos i llacs).
   
2. Una actitud absolutament global dels nòrdics. Suècia i Finlàndia són països  petits amb grans mires internacionals i clares connexions familiars amb països on hagut d’emigrar en el passat (s. XIX) per gaudir d’unes terres no tot lo prou fèrtils que haguessin desitjats. Els finesos i els suecs viatgen i molt. Parlen un anglès perfecte.
   
3. Haver consolidat des de fa ja molt anys grans empreses 100% internacionalitzades (només Suècia té 40 grans multinacionals com Volvo, Saab o Ericsson) que entenen perfectament que l’única manera de competir és innovar més que ningú. Aquests grans empreses poden invertir prop del 20% de la seva facturació en I+D. L’I+D és una inversió (no una despesa que no precisa de deduccions fiscals per potenciar-la). Són dels pocs països que incrementen productivitat amb sous cada cop més alts per tenir una economia intensiva en capital (i no en mà d’obra).
   
4. Un actitud per especialitzar-se en àrees molt clares de treball (seguretat en la indústria de l’automòbil o mobilitat en el sector de les comunicacions i les TIC).
   
5. Una cultura de l’ètica, l’eficàcia i l’obertura de ment inigualable.
   
6. Un model educatiu eminentment pragmàtic i participatiu on l’alumne aprèn a pensar abans que a saber o conèixer.
   
7. Una estructuració del finançament (business angels, capital risc,...) que possibilita la continua aparició de noves start-ups amb un rol proactiu del govern (El 70% dels diners que ajuden a finançar start-ups venen directa o indirectament del govern! ). Les grans empreses mentoritzen start-ups. Els alumnes o professors que investiguen tenen els drets intel·lectuals dels invents o innovacions que generen.
   
8. Unes condicions climàtiques que han fet les media i internet un recurs on invertir-hi moltes i moltes hores en els gèlids hiverns.
   
9. Una connexió absoluta entre universitats, empreses i institucions governamentals.
   
10. Una confiança extrema amb les seves possibilitats com a poble en un món cada cop més global i competitiu.
    
    N’aprendrem alguna lliçó i actuarem amb conseqüència en la nostra estimada Catalunya?

Nou Comentari (2 comentaris) 10/6/2006

IGC’06, una oportunitat perduda

Nou Comentari 2/6/2006

Escac als mitjans de comunicació

Nou Comentari (1 comentari) 19/5/2006

Una nova pedra en el camí

Nou Comentari 12/5/2006

9 factors per l’èxit a Internet

Nou Comentari 2/5/2006

Viatjar amb internet sota el braç

• despertar-me escolant el meu programa preferit de ràdio: Minoria Absoluta gràcies al servei a la carta de Rac1.
• parlar amb l’skype out amb els meus familiars i amics a un cost absolutament ridícul.
• prescindir de qualsevol guia de viatge i utilitzar la xarxa per buscar i reservar hotel, llogar cotxe o veure els llocs claus que hauria de visitar en un moment donat.
• veure com l’Oriol – el meu company de viatge – anés reportant en el seu deliciós blog sobre gastronomia Buenoparacomer tot allò que ens hem anat menjant aquests dies.
• utilitzar el mail com a central vehicle de comunicació amb les empreses i persones amb les que estem interactuant aquí. Poder rebre mails a mode de sms a la Blackberry és increïblement útil quan ningú sap on localitzar-te. Especialment és xocant rebre mails quan estàs dinant en un ‘xiringuito’ qüasi sense electricitat- estar lògicament al dia i seguir els resultats esportius en temps real.
• i poder postejar a amics i familiars vídeos des de Valparaiso o l’Estadi Nacional veient l’eufòria de les ‘hinchadas chilenas’.

Nou Comentari (1 comentari) 13/4/2006

Google i la medició online

Nou Comentari 6/4/2006

eGovern i marketing sense complexos.

Nou Comentari 24/3/2006

A Barcelona, estem d’ordenances

1. Brillant. Brillant que l’Ajuntament de Barcelona s’engresqui a fer una ordenança tan treballada com aquesta, fent especial èmfasi com la neutralitat tecnològica que ha de garantir l’Ajuntament. L’Oriol Ferran i el Dursi n’haurien de prendre nota i entendre que la ciutadania no espera que l’administració faci apologia a favor d’un entorn tecnològic concret (per molt lloable i avantatjós aquest sigui).
   
2. Ambiciós, especialment quan declara que el ciutadà té ‘el dret a participar en els processos de pressa de decisions i en la millora de la gestió municipal a través de mitjans electrònics’ (4.f), el ‘dret d’accedir i utilitzar l’administració electrònica, amb independència de les disminucions físiques i psíquiques’ (4.g) i ‘amb independència de les eines tecnològiques emprades’ (4.i). 
   
3. Amb algunes línies potser a incorporar com les drets i deures dels funcionaris com actor que pot fer possible la relació digital entre administració i ciutadans, la definició d’objectius i indicadors del grau d’avanç de l’administració electrònica, el rol pedagògic dels continguts que l’Ajuntament ofereix a través d’internet o la necessitat multicultural o multilingüe de la seva presència online.

 

Nou Comentari 8/3/2006

Més que Next

Nou Comentari (2 comentaris) 20/2/2006

Neix Esmolem!

Probablement MoveOn.org – iniciativa nord-americana online de caràcter clarament activista per denunciar fets i decisions polítiques ‘(diguem) poc clares’ – m’ha ensenyat una cara d’internet fascinant: darrera de la pantalla hi ha més persones. Persones que a cop de click volen dir la seva.

I és que Catalunya viu uns moments d’intensitat política que ens porta a molts catalans a no quedar-nos indiferents davant declaracions tan encertades com les d’ahir del sr.Rajoy. No obstant, el caràcter covard i apàtic del catalans (ho penso sincerament) ens porta a no aixecar massa la veu i fugim d’involucrar-nos activament en manifestacions o organitzacions de caire polític i ens conformem amb alegrar-nos que el Madrid quedi fora de la Copa del Rei.

Però, aquest col·lectiu vol estar i està a cop de click que a l’estil del moveon.org no es queda indiferent i vol dir la seva. En aquest context, neix Esmolem: una iniciativa que pretén recollir el sentiment generalitzat de la societat catalana: inquieta i preocupada sobre el nostre futur com a país, respectuosa, positiva i amb amplitud de mires i allunyada de qualsevol partidisme polític que vol fer sentir la seva veu fent ús fent ús d’Internet amb un clar propòsit: “fer país”.

En aquest sentit, Esmolem pensa llançar diferents iniciatives. La primera d’elles ja està en marxa: Somiseremsempreunanacio.com: una web per dir-li al Rei d’Espanya que la no acceptació de Catalunya com a nació per part d’Espanya - amb o sense Estatut, ho digui o no la Constitució -representarà en el futur un repte insalvable per la unitat i integritat de l’Estat que regenta. Quasi 1500 ja ha dit la seva. A què esperes tu?

Nou Comentari (1 comentari) 15/2/2006

Primer estudi de persuabilidad i companyies aèries

L 'enlairament online del sector turístic és cosa del passat i ara més que mai el que preval és l'art de persuadir. I per a constatar el llarg camí per recórrer que a Espanya tenim encara per fer, des de Multiplica hem realitzat una comparativa de 46 factors que condicionen les persuabilitat de les 20 companyies aèries més representatives del país i sota el títol ‘Persuabilitat 2005 en les companyies aèries’ (consultable una versió resumida clickant aquí i es pot sol·licitar en http://www.multiplica.com) es constata – en primer lloc - l'aprovat generalitzat que obtenen les presències online de les companyies aèries en termes de persuasió online, encara que amb puntuacions per sota del 3,5 sobre 5 (amb les excepcions de Easyjet (4,07) i Vueling (3,52), grans guanyadors de l'estudi) i – en segon lloc – una valoració sensiblement molt més positiva entre companyies low-cost enfront de les tradicionals companyies aèries. Les primeres han vist en Internet el seu principal canal de comercialització (si no l'únic) i les seves apostes per crear experiències de compra més suggeridores han estat clarament més decidides.

Les companyies aèries en el 2006 tenen un gran repte: incrementar sensiblement els seus ratis de conversió. Per a això, hauran de tirar del manual de la persuabilitat i començar a treballar en

- L' experiència dels seus cercadors de vols, permetent emprar recerques més flexibles per dates per exemple circumdants (calendari o format +/- 3 dies per a donar més opcions a l'usuari), donant major control de recerca a l'usuari, prevenint errors i permetent refer accions i possibilitant alternatives quan una recerca no té èxit

- La visualització de vols formatant el text segons l'escaneig de l'usuari, destacant millor la informació rellevant com preus o horaris, posant preus (a poder ser amb taxes incloses) des de l'inici, evitant així frustrar les expectatives dels usuaris amb preus que van augmentant en cada pas del procés.

- L' experiència de compra anticipant frens de l'usuari mitjançant el procés de compra amb continguts contextuals d'ajuda, sense amagar informació crítica com devolucions, garanties o canvis de vol i amb un major equilibri entre un menor nombre de passos i una absoluta consistència del procés

- El look&feel molt més treballat i compacte per a generar la màxima seguretat, confiança i empatia possible.

- Creant major sensació d'urgència amb ofertes més contextualitzades segons la tipologia de l'usuari i el seu comportament de compra i amb una visualització més atractiva de les promocions i els descomptes.

Nou Comentari 2/2/2006

B online, triple satisfacció

1. En primer lloc pels resultats que estan obtenint any darrera any  amb 24 milions de visitants l’any passat, una mitjana de 70.000 usuaris únics (125.000 el mateix dia de la Mercè), un 40% de creixement respecte l’any anterior, número 1 en el ranking Alexa de les administracions públiques de tot Espanya (és a dir, la web de l’administració pública més visitada).
2. En segon lloc per la quantitat de projectes realitzats i projectes en cartera. Vol virtual, Barcelona a la PDA, carpeta del ciutadà, registre telemàtic, intranet, quadre de comandament, interoperabilitat amb l’AOC,...
3. En tercer lloc, per tenir la sensibilitat d’organitzar una jornada per explicar el pla i realitzar una web – B online - que ens permet a curiosos i interessats veure l’acció de govern en temps real i com les fites plantejades es van assolir en el temps.
   
   Felicitats barcelonins per partida quatriple. Em deixava la satisfacció de llegir que Yahoo ha escollit Barcelona com a seu europea en innovació de producte. Google hauria de seguir el seu exemple. Barcelona, the imaginative city.
   

Nou Comentari 24/1/2006

Escriure per persuadir

Nou Comentari 19/1/2006

10 tendències pel sector Internet

1. Tot serà IP.
2. Apareixeran milers d’aplicacions que amb molts pocs euros (si és que no són gratuïts) ens permetran amb un simple copy-paste integrar-los a les nostres webs.
3. Per no parlar de l’impacte de la moda del Web 2.0 que està fent aparèixer propostes i serveis per convertir tot internauta en un vertader publicador de contingut a la xarxa. En aquest sentit, cada cop costarà justificar més pagar per llicències, doncs en qualsevol racó del món podrem trobar la llibreria/aplicació que necessitem.
4. La clau estarà en crear experiències cada cop més senzilles amb la màgia d’entorns basats amb AJAX i amb grans dosis de persuabilitat.
5. Les bases de dades estaran el cor de les webs (algú, s’atrevit a dir que l’SQL serà el proper HTML).
6. Tot estarà integrat (així, els ERPs s’internetitzaran).
7. Les aplicacions hauran de ser multicanals i treballar amb qualsevol tipus de dispositiu PC i mòvil.
8. Tothom es posarà les piles: les empreses més tecnològiques acabaran saben d’internet o les empreses comptaran amb professionals amb coneixements solvents en el mitjà.
9. Les empreses del sector Internet hauran de pensar clarament en termes d’avantatge competitiva i buscar els nostres eixos de diferenciació. L’especialització serà un camí natural a seguir.
10. No tindrà sentit seguir sent tots tan petit i hi haurà una clara tendència a la consolidació.

Nou Comentari 30/12/2005

Carta al Reis Mags d'Orient

1. on Internet transpiri en cada cantonada;
2. on Google posa vertaderament a prova a Déu Microsoft (comprovarem si el seu nou sistema operatiu Vista torna a posar a cadascú al seu lloc);
3. un Internet amb menys textos i més multimèdia on la descarrega online de pel·lícules posi contra les cordes els sistemes actual de distribució;
4. un Internet més mòbil amb dispositius a tort i a dret per connectar-nos a Internet i revisar el nostre correu electrònic;
5. una blogosfera més intensa amb un vertader Technorati local;
6. Catalunya amb les bases d’un operador neutre;
7. amb punt CATs per tot arreu;
8. amb una administració electrònica realment accessible abocada a crear propostes de valor més atractives amb més tràmits en línia;
9. amb noves maneres alhora de desenvolupar (Web 2.0, Ajax,…);
10. amb la persuabilitat com art de seduir per convertir en boca de tots;
11. un Mundial’06 més seguit que mail per internet amb una gran popularització de les apostes online;
12. amb un capital risc més disposat a invertir en empreses tecnològiques i punt coms;
13. on el comerç electrònic comença a no ser marginal;
14. on les empreses creuen en internet i inverteixen ‘calers’ d’una manera substancial
15.  i amb un Next i un Tertulia 12x12 amb vertader contingut sobre el que passarà en el 2007.

Per demanar que no quedi :)

Nou Comentari 22/12/2005

L’administració, el sector TIC i 7 idees

La inquietud central del sector TIC davant un polític passa per recordar-li el mal ús que fan dels seus pressuposts públics contractant grans corporacions com T-Systems, IBM o Accenture abans que donar la oportunitat a les pimes TIC catalanes per guanyar en dimensió i projecció nacional i internacional. La frase que resumeix aquest sentiment seria: ‘L’administració no confia en nosaltres i així no creixerem mai’.

1. Ubicar-nos en el món, posicionant Barcelona amb un eix de diferenciació clar (la meva proposta, ‘Barcelona, the imaginative city’);
2. Crear ponts de relació (entre el sector, entre l’empresa i la universitat, amb projectes i oportunitats amb la Unió Europea, amb llocs del món on passen coses (per exemple, el Silicon Valley),
3. Treballant per millorar l’autoestima i confiança de les empreses d’aquí (molts ens creiem petits i poca cosa al món quan això no és veritat),
4. Plantejant formules creatives i incentius per aconseguir que les entitats financeres siguin més comprensibles amb negocis d’intangibles com les TIC,
5. Amb més polítiques d’oferta que de demanda (el problema no és que la gent no estigui connectada; el problema està en l’oferta de continguts i serveis d’interès),
6. Buscant majors línies de col·laboració entre els diferents agents públics (Cidem, Barcelona Activa, Cambra de Comerç,...)
7. I utilitzar Internet com a vehicle per acostar-nos més uns als altres, facilitar el contacte o donar-nos a conèixer.

Nou Comentari 12/12/2005

5 anys i alguns aprenentatges

Fa unes setmanes escrivia un article que us engresco a llegir on resumeixo en 15 punts els aprenentatges més rellevants després de 5 anys de tirar – conjuntament amb el Jacobo i el Santi – del carro de Multiplica.

5 aprenentatges sobre Internet, 5 sobre Multiplica i 5 com a persona

Vull llegir-lo

Nou Comentari 5/12/2005

Per quan vingui un altre juny...

Nou Comentari 28/11/2005

10 anys d’aprenentatges de l’Alfons Cornella

Aquest dimarts assistia als sempre interessants esmorzars del 22@ network on l’Alfons Cornella mai ens deixa indiferents. Aquest cop per resumir-nos les coses més rellevants que segons ell ha passat en els darrers 10 anys. Us en faig cinc cèntims:

• Internet és una realitat com ho demostren els 600 milions d’internautes (16,5 M a l’estat espanyol) i les dones ja suposen el 52% de la població connectada.
• El comerç electrònic és encara baix, situant-se per sobre del 2,4% del comerç minorista americà, lluny encara del 10% que es va preveure fa 10 anys.
• La tecnologia ja no és un problema. El problema es centra en el seu ús.
• Vivim en un excés d’informació amb més de 600.000 milions de pàgines web, 100 per habitant, 1000 per cada internauta !
• Internet és eminentment informacional amb un ús que es centra – al menys als Estats Units – en l’ús del correu electrònic, cerques a la xarxa, ús de mapes, cerca d’informació de producte abans de la seva compra, seguiment de la informació del temps, cerca d’informació de hobbys, cerca d’informació turística, lectura de notícies i, en darrer terme, la compra de productes.
• L’internet està convertir-se en la nostra memòria, permetent-nos que en lloc de memoritzar dades, cites o reflexions només haguem de recordar coordenades que podem cercar a Google ràpidament.
• Els grans guanyadors d’internet són les grans connectors de persones (p2p) com és el cas d’eBay, sectors sobreservits que utilitzen internet com a central canal de comercialització com són les companyies aèries de baix cost, espais d’informació turística, informació difícil de trobar a la xarxa i empreses de clients com Amazon.
• Els reptes de futur s’ubiquen en múltiples sectors (especialment els mitjans de comunicació després de l’irrupció del món dels blogs amb una nova incorporació a la blogosfera cada 2 segons), en la desagregació de l’empresa, amb la mort de la mitjana i el riquesa de les cues i en la cerca de la rendibilitat d’aquells models de negoci que actualment no són sostenibles.
• Passem d’un consumidor passiu a un buscador actiu, de la convergència de mitjans a les múltiples pantalles, de proveïdors a partners, on l’empresa viu i decideix en temps real, de la informació a la intel·ligència,...

Reflexions que requereixen de pàgines senceres de tinta però que ens evoquen que en 10 anys no hem perdut el temps i n’han passat un grapat de coses.

Nou Comentari 23/11/2005

Google reinventa internet de nou

Si Google havia reinventat la manera com buscàvem informació a la xarxa, aquest setmana - amb Google Base - ens ha demostrat que no només pot tornar a reinventar Internet, sinó que més val que ens acostumem a nous internets cada x temps. I és que Google Base representa un canvi radical del que fins ara enteníem per publicar continguts a la xarxa. Fins a la data, o bé ens fèiem la nostra pàgina web, blog o semblant o bé havíem d’anar a una web determinada a publicar el contingut pertinent. Si volíem vendre el nostre cotxe anàvem a una web d’anuncis de cotxes; si volíem llogar el nostre pis anàvem a un portal immobiliari, si volíem compartir una recepta de cuina anàvem a una web de cuina. Això, s’ha acabat. Ho farem el Google Base. Per què? Perquè Google ens dóna la major massa crítica a la xarxa per a què el nostre anunci de cotxe, pis en lloguer o recepta de cuina sigui vista. I és que el negoci de les economies de xarxa com Monster, eBay o Graigslist només precisen de massa crítica. I Google la té tota i encaixa perfectament aquest nou servei amb el cercador que ha fet famós a Google i el servei d’Adwords que l’ha fet ric. Així que actors amb situació monopolística com els abans citats, ja tremolen al veure que el seu negoci daurat es pot veure perillar per la simplicitat i creativitat de les propostes googlianas.

Nou Comentari 16/11/2005

2 anys fent ditades !

Avui fa tot just dos anys que vaig iniciar Ditades. Ditades sobre administració electrònica, societat de la informació i Catalunya. I no només m’he cansat de fer-ho sinó que m’he proposat renovar el meu compromís amb la meva reduïda – però qualitativament important - audiència per dos anys més. Us puc assegurar que més d’una setmana m’ha fet més que mandra.

Però, el meu propòsit inicia’l ben pagava la pena. La veritat és que – i encara que sembli presumptuós – fa quelcom més de dos anys em vaig proposar un objectiu ben a llarg termini: fer quelcom GRAN per Catalunya. I la millor manera de començar a donar passes era posant-me les piles. I la millor manera, haver d’escriure periòdicament per saber-ne més.

En aquests dos anys he après moltes coses. En els propers 2 n’aprendré moltes més. Però, vull fer un petit gir de 15% i fer un major esforç per entendre el futur que ens espera. I per això a partir d’avui m’he proposat fer més ditades, però aquest cop sobre Internet, la societat de la informació, Catalunya i el BRILLANT futur que ens espera. En breu veureu nou format de blog (gràcies, Santi). Seguiré posant el meu petit gra de sorra per fer del meu país un millor lloc on viure. Encara que sigui, amb moltes ditades.

Nou Comentari (1 comentari) 15/11/2005

Catalunya, el país de la imaginació

Assistia aquest dimecres passat a la inauguració de la Setmana de la Internacionalització organitzada pel Copca en què s’exposaven diferents idees sobre cap a on va el futur després d’internet i, es confirmaven les meves sospites sobre la necessitat de Catalunya (amb l’imaginative city - Barcelona - com a bandera) de posicionar-se en el món com el país de la imaginació i la creativitat.

D’un món intensiu en coneixement estem passant a on món intensiu en imaginació. La imaginació en la creació de productes, negocis o formes de relació s’està convertint en un actiu de primer ordre. I els catalans no podem desaprofitar pujar a aquest tren. Per tres motius: primer, perquè la imaginació és un territori que se’ns dóna bé -ho hem demostrat en la manera com cuinem, com fem edificis o com dissenyem roba-. Segon, perquè a Barcelona es donen les circumstàncies per poder atraure talent creatiu arreu del món de primera fila - Barcelona és ‘cool’ i ningú no dubte que la qualitat de vida és immillorable -. Tercer, en un món cada cop més global, ocupar un espai diferencial deixa de ser un desideràtum i passa a ser una obligació. Catalans, què la imaginació (i no la força) us acompanyi!’

Nou Comentari 11/11/2005

Nou Gencat.net

L’expectativa era gran. Després de la feina ben feta amb bcn.es - tant de l’equip de la Marta Continente com de l’empresa Bilbo – esperava que la nova presència del Gencat representés un salt importantíssim. Per recursos en persones i diners no seria.

I després d’una navegació atenta – i per portar-li la contraria al Roc Fages - crec que incorpora millores substancials però no respon a la presència que la Generalitat hauria de tenir. Amb un to clarament constructiu – conscient de l’esforç que representa refer una web d’aquestes característiques i les excessives persones que segur han posat cullerada en el projecte, el tempus accelerat amb que han llançat el nou projecte per no parlar del repte de donar coherència a més de 200 webs que en tot aquest temps la Generalitat ha creat – són diferents els comentaris que em porten a ser crític en la nova web:

- L’experiència d’ús hauria de ser més intuïtiva. Tot i que s’ha millorat considerablement, el nou Gencat no és intuïtiu per molt cercador Google que incorpori. La web sofreix d’excés d’informació. La mateixa home n’és un bon exemple amb unes notícies del tot innecessàries. Les transicions entre Gencat i altres web de la Generalitat no està degudament senyalitzada. L’estructura de navegació no és intuïtiva. I l’assimilació del Cat365 és per a l’usuari desconcertant.

- Hauria de vendre l’entitat a la ciutadania. La web hauria de ser una plataforma per explicar quina és la important tasca que la Generalitat està fent en favor del país i en especial de la tasca que està fent el govern actual. En l’actualitat, és impossible conèixer las prioritats del Govern i les seves principals línies de treball.

- Hauria de transmetre una imatge de país. El nou Gencat no transmet una manera de ser del catalans ni una imatge de país. La web és absolutament neutre. Li podríem posar el logotip de la Comunitat de Madrid i podríem pensar perfectament que ens trobem en la web d’aquesta entitat.

- El to hauria de ser molt més proper al ciutadà. La web no té un to que faci més propera l’entitat a la ciutadania. És una web freda i impersonal que evita dirigir-se a l’usuari d’una manera més cordial i directa. Les aproximacions a perfils més concrets (dones, joves o immigrants) ens permetria empatitzar molt més amb la ciutadania.

- S’hauria de percebre una major vocació de servei. La nova web no genera la percepció desitjable de presentar la Generalitat com una entitat pròxima amb una clara vocació de servei. La web hauria de ser més humana. Al cap i a la fi, la Generalitat la conformen persones, persones que en primera persona podrien explicar millor que ningú la clara vocació de servei de l’entitat.

Nou Comentari (1 comentari) 6/11/2005

Don’t be evil !

Com bé els musulmans han d’anar un cop a la vida a la Meca, tots els ‘internautes de pro’ haurien de visitar les oficines centrals de Google. Encara que sigui per entendre que una altra tipus d’empresa és possible. I Google no només és possible sinó és d’allò més rendible com ho demostren els 317 milions d’euros que va guanyar en aquest tercer trimestre (7 cops més que l’any passat) amb una facturació per sobre del 1.312 milions d’euros.

Només al arribar les primeres imatges et transporten als teus millors dies d’universitaris: moltes cares ben adolescents, uns xerrant a la gespa, altres jugant a vòlei a la sorra, uns més passejant els diferents gossos corporatius...

Google Talk, Google Maps, Google Desktop, Google Base,... no són casualitat. I és que Google no només s’està equipant amb els millors enginyers del Silicon Valley i en breu del món (està planejant crear un centre per exemple de 800 enginyers a Europa), sinó està creant la cultura empresarial més idònia per provocar - entre els seus prop de 5.000 empleats - la màxima imaginació i creativitat possible:

• donant la màxima llibertat a l’empleat (el 20% del temps un el dedica a projectes propis que puguin ajudar d’alguna manera a la companyia),

• donant les màximes comoditats (els busos des de San Francisco tenen connexió a Internet Wi-Fi),

• creant l’entorn més idoni per treballar a gust al llarg de tot el Googleplex (cadascú es decora el seu espai a la seva manera, espais oberts, sales per tot arreu, cafeteries on tot es gratuÏt...)

• i creant tota una cultura corporativa que treballa pel benestar comú de la humanitat per sobre del benestar individual de la companyia,

• sense parlar de la motivació que representa poder arribar a tenir stock-options de la companyia (quelcom que ha fet que més de 1000 treballadors siguin a data d’avui milionaris).

Com bé diu el lema de Google, “dont’t be evil!”

Nou Comentari 28/10/2005

I wanna study at Stanford University

Abans d’ahir vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una sessió de treball del Stanford Persuasive Technology Lab – encarregat de reflexionar com les noves tecnologies canvien la manera que pensen i actuem les persones - al mateix cor del Silicon Valley i em vaig poder adonar en persona perquè l’internet que coneixem i la que veurem en els propers anys només pot venir d’aquest frenètic i intens lloc del món.

En la sessió, es definien possibles línies d’investigació i el grup el conformaven estudiants que no arribarien a la vintena d’edat i en poc més de 30 minuts i a mode de brainstorming els assistents van plantejar la necessitat d’investigar i reflexionar sobre temes tan apassionants i innovadors com

• la importància de les neveres per fer-nos menjar millor en el futur (increïble però cert).
• com els mòbils ens poden ajudar a lligar mentre estem a la discoteca
• com la veu ens hauria d’ajudar a demanar-li al nostra mòbil que ens busques determinada informació a la xarxa
• com el telèfon mòbil ens podria ajudar a gastar millors els calers al llarg del mes.
• o què hauríem d’inventar per tal que un usuari que visita la nostra web ens doni feedback quasi bé sense enterar-se.

La sessió em va transportar als meus anys universitaris i a algunes de les classes que donc al llarg de l’any i com de lluny és l’ensenyament universitari català on l’alumne assisteix tot el dia a classe, pren notes, estudia abans de l’examen i aprova i el model d’Stanford on l’alumne té clars incentius per preocupar-se ben poc dels professors i les classes i centrar-se en quin nou coneixement pot crear que li permeti ser reclamat per un teixit d’empreses molt vinculades al món universitari que estan buscant el proper Larry Page o Sergey Brin (creadors de Google mentre encara estaven a la universitat d’Stanford.

Nou Comentari 21/10/2005

‘Hagan juego, señores’

El negoci de les apostes i el joc en línia està aquí i cap escàndol esportiu (àrbitres brasilers acceptant suborns en partits de primera divisió) o prohibició legal aconseguirà aturar-lo. Algunes xifres que ho corroboren: 23 milions de clients al món o 8.200 milions de dòlars en apostes l’any 2004 (Christiansen Capital Advisors), 1,5 milions d’espanyolets visitant sites de joc i apostes un mes com el d’agost (Nielsen Netratings) i més de 2000 iniciatives a la xarxa que intenten competir per atraure la cobdícia de qualsevol internauta amb uns euros a la seva targeta de plàstic.

Apostes (42%), jocs de casino (26), loteries (16%) i el pòquer(13%) es reparteixen un pastís que promet arribar als 23.500 milions de dòlars l’any 2009. I Aixa no es d’estranyar que els betandwin.com, miapuesta.com o unibet.com a Espanya o els bettingmarket.com, 888.com o partygaming.com a Europa i Estats Units han salvat en els darrers temps el negoci de la publicitat online i han posat en ‘jaque’ Loterías y Apuestas del Estado (LAE), doncs s’han proposat canviar la manera com decidim jugar-nos els calerons.

L’experiència que ens donen aquestes cases d’apostes al permetre’ns fer apostes de llarga durada (qui diria que guanyarà el proper Tour o Mundial a data d’avui?) o apostes durant el mateix partit supera amb escreix tota Quiniela per molt que si posi. Però, la irrupció del mòbil amb tot això promet portar-nos a fer les nostres apostes mentre ens mengem l’entrepà al Camp Nou a la mitja part

Què no? Temps al temps. L’oci cada cop és més interactiu i digital i la simpatia d’omplir una Quiniela amb paper i llapis d’aquí a uns anys només farà que riure als nostres fillets.

Nou Comentari 13/10/2005

Ciberactivisme català

En diferents ocasions, he fet referència al poder de la xarxa com a mobilitzador social. Tots recordem l’èxit de campanyes com les d’Amnistiaporsafiya.org, Bushin30seconds.org o Feedmebetter.org i ja les principals organitzacions no governamentals estan articulant d’una manera sistemàtica el ciberactivisme de milers de voluntaris com element de pressió i mobilització. Només cal passejar-se per la web de Greenpeace i se’ns proposarà moure’ns per salvar el port de Ciutadella, animals com les foques o l’Amazones.

L’aprovació de l’estatut en el Parlament precisa d’un recolzament i d’un nivells de mobilització sense precedents per part de la ciutadania. I Internet hauria de ser un vehicle natural per aconseguir-ho. A Espanya comencen a aparèixer primeres campanyes de boicot con Catalunya com Stopnacionalismo.com que precisen d’algun tipus de respostes.

I el principal problema amb que ens trobem és que no hi ha mecanisme per articular d’una manera àgil, seria i professional aquest ciberactivisme. No tenim un Moveon català i el necessitem si volem aprofitar la força de la xarxa. Ho vam fer amb el PuntCat però no tinc la sensació de que el debat de l’Estatut a Madrid tingui vehicles de mobilització digital. Ni el Govern ni les entitats socials més rellevants tenen la sensibilitat digital per aconseguir-ho.

Fins i tot, els valencians amb valencianisme.org comencem a articular-se. Propostes per aconseguir adhesions online a l’actual text o per a què un català pugui explicar d’una manera senzilla i amena a un espanyol els principals punts de l’estatut podrien tenir molt de sentit. Però, no tenim ningú que ho faci realitat i aconsegueixi l’atracció necessària per a que aquestes accions tinguin impacte.

Nou Comentari (1 comentari) 10/10/2005

Arriben els blogs corporatius

‘El mercat són converses. Els mercats es produeixen entre ser humans. Les converses entre ser humans sonen humanes... Internet fa possible tenir converses entre sers humans que simplement eren impossibles en l’era dels mitjans massius de comunicació’ ens recorda el Cluetrain Manifest (llibre imprescindible per entendre cap a on van les organitzacions).

Arriben els blogs corporatius. O així ho entenen ja 2,5 milions d’empreses nord-americanes (el 10% de les empreses d’allà) que segons un estudi de Hewlett Packard estan apostant aquest any pels blogs per tal de millorar la seva imatge de marca, promoure els seus serveis, vendre directament productes o oferir un nou canal d’atenció al client.

Empreses de renom com Google, Microsoft, Nokia, Siemens o General Motors fa temps que estan donant veu als seus empleats per a què estableixin un diàleg directe amb els seus consumidors. No amb l’ensurt de comentaris i crítiques dels seus clients, però amb la màgia de tenir un contacte tan directe i real amb el consumidor i mostrar la cara més humana de les seves organitzacions.

A Catalunya, algunes ja hem entès el valor dels blogs per posicionar-nos en àrees de coneixement diferencials. Aquest és el cas d’Innovationforgrowth.com de Node, empresa puntera en innovació de productes o el mateix Multiplica amb Persuabilidad.com, territori nou que parla sobre com maximitzar la convertibilitat d’una presència online. L’exercici, més enllà de les audiències que un pugui tenir, és més que vàlid per un mateix per estructurar discurs i profunditzar amb temes claus de la companyia o l’àrea de l’expertise. Doni veu a la seva companyia !

Nou Comentari 29/9/2005

Per fi, ditades.cat

Si Infopista (actualment Vilaweb) fa més de 10 anys – per molts - representava l’inici de la primera era digital catalana daurada, l’aprovació fa poques hores per part de l’ICANN del domini .CAT representa, sens dubte, el reconeixement definitiu– si es que calia – d’una presència catalana a la xarxa indiscutible que ens situa en la llengua número 23 més utilitzada a la xarxa.

El valor del .CAT és incalculable perquè ens ubica en el món digital com a col·lectiu amb un comú denominador: la llengua i la cultura catalana, amb una proposta que podria fer renàixer el mateix Jaume I anant més enllà de Catalunya i recuperant el concepte de Països Catalans molt oblidat ja per molt.

El .CAT – per la seva força com a marca – enterra el .CT per poc identificatiu i ja-no-necessari i traspassa el món digital creant un element de distinció únic. Per això, com a patriota i boig i apassionat de la Xarxa, només puc agrair l’esforç de tots aquells que ho han fet possible. Els 65.469 individus i les 2.613 entitats que es manifestar clarament al seu favor a http://www.puntcat.org/ però especialment als seus impulsors: el Jordi, el Vicent, el Francesc, l’Amadeu, el Salvador i el Manel. Mil gràcies. No només per l’empenta sinó per la intel·ligència que heu tingut al fer el menor soroll possible (recordeu el tema de les seleccions catalanes? I us sona quelcom que es diu nou estatut?) i fer el .CAT una realitat. Només us demanaré que em deixeu seguir fent moltes més ditades en el futur. Però només: ditades.cat.

Nou Comentari 16/9/2005

Catalunya i la velocitat desitjada

Fa pocs dies podíem llegir que Catalunya està cada cop més connectada. Així es desprèn de les dades de la Fundació Observatori de la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) que constaten que les llars catalanes arriben al 49,2% en penetració d’internet (amb un 64% amb connexions de banda ampla). La progressió anual és sen dubte positiva: més d’un 9% en només un any.

Tot i així, analitzant la progressió dels nostres veïns veiem que no creixem - per ara - el suficient per aconseguir convergir amb països com Suècia, Dinamarca, Holanda, Bèlgica i Finlàndia. Països que el govern actual s’ha posat com a objectiu pel 2008.En aquest escenari, quin increment hauríem de tenir-hi? Només un 9%? Sent una mica maliciós, quin paper ha tingut el govern actual en aquest 9%? Quin paper n’hauria de tenir?.

En un món on internet ja no aporta cap avantatge competitiva ni a pobles, ni a individus ni a empresas, però on sense Internet estàs en desavantatge competitiva, no hauríem d’exigir-nos fites més altes i dedicar-hi el màxim d’energies? Els 500 milions que es destinaran seran suficients? S’invertiran adequadament? El software lliure, l’alfabetització digital o el català a les TIC com a prioritats ens faran ser líders en societat de la informació?

Li desitjo sort al govern actual però tinc sincerament no les tinc totes de com estarem d’aquí a 3 o 4 anys.

Nou Comentari 9/9/2005

Per què Google Earth?

Qui vulgui experiències religioses no ha de dubtar en utilitzar una de les darreres entremaliades del tot poderós Google: Google Earth, un sistema que ens permet visitar a vista d’ocell (o millor dit falcó ja que per ara arriba als 300 metres d’altitud) virtualment qualsevol indret del món.

Amb una bona connexió i una bona targeta gràfica, la sensació de caure del cel és ben real i ens porta a entendre un món cada cop més accessible i global. Però, el més sorprenent és l’aplicabilitat futura de tan bon servei. I dic futura perquè aquest servei encara ha d’evolucionar molt. Sense anar més lluny, l’actualització de les fotografies via satèl·lit potser de fa més d’un any. Però la sana rivalitat amb el Virtual Earth de Microsoft i l’interessant negoci de vincular cerques geogràfiques amb publicitat local d’hotels, botigues o restaurants farà en pocs anys aquests 300 metres es redueixin més del que pensem i l’actualització de fotografies sigui en temps prop al real. Per què no imaginar vídeo en lloc de fotografies estàtiques?

Estudiar geografia amb Google Earth, mirar el recorregut de les nostres vacances o l’emplaçament del nostre hotel o mirar el terreny que ens agradaria comprar ja és una realitat. Però, el futur ens portarà a acabar mirant el trànsit abans de sortir de casa, per no parlar de fer el seguiment d’espectables com les carreres de Fòrmula 1 o el mateix Tour a través d’Internet o jugar el Gran Hermano amb més d’un conegut o familiar.

Què no? Temps al temps.

Nou Comentari 31/8/2005

Per què Google Talk?

Google no deixa de sorprendre’ns. Abans d’ahir, Google Earth. Ahir, Google Desktop 2.0. Avui. Google Talk: el nou servei de missatgeria instantània i en breu de veu per IP de Google: senzill, gratuït i obert

Un servei que denota que Google vol ocupar més espai dels nostres escriptoris del que ens pensàvem. I és que ningú dubte del futur de la veu per IP. O si no que li diguin als més de 60 milions d’usuaris que només en dos anys ha aconseguit Skype. Però, per què Google - l’ADN del qual es facilitar-nos les cerca de qualsevol informació que hi pugui haver en el planeta – entra a competir de front amb AOL, Yahoo o Microsoft?

No ho tinc gens clar. Potser creu que hem de voler fer cerques en les converses de text o telefòniques que tenim? Ens pensa posar enllaços patrocinats en funció del contingut de les converses que tinguem? Vol facilitar que compartim o cerquem documents o fotografies amb companys i amics?

O és que entén que la vertadera batalla passa per dominar la interfície de l’usuari i oferir serveis captius que perpetuï Google més enllà del 2011 (any fins el que té la patent del seu sistema d’ordenació que l’ha portat a revolucionar el negoci de les cerques)?

Si és així, Google Talk és només un pas més per derrocar Windows i ens esperen un mesos mogudets amb més d’una sorpresa. Seguirem atents !

Nou Comentari 24/8/2005

Catalans innovadors a l'administració pública?

La innovació en l’administració pública no només depèn de les persones. Però, sense persones amb noms i cognoms és ben complicat involucrar una organització sense incentius a innovar cada dia una miqueta.

Per això, des de Propolis, projecte liderat per Multiplica i Tao Gedas on pretenem reflexionar sobre egovern, hem llençat una iniciativa que està despertant l’ interès de més d’un. Es tracta del Wanted50 pel qual ens hem proposat en només 50 dies identificar els 50 professionals de l’administració pública espanyola més innovadors.

Tot i llençar la idea en ple inici de vacances ja són 62 les propostes que hem rebut de persones que mereixen aquest reconeixement i en només 20 dies estem a punt de superar les 500 votacions encapçalant la llista per ara:

Jorge Pérez Andersen
Responsable de Gestió del Coneixement i NTIC. Fundació Red Andalucía Emprende [38 vots]

Joseba Koldo Bilbao Gaubeka
Director de l’Oficina para la Modernització de l’Administració (OMA). Govern Basc [33 vots]

Domingo Laborda
Director General de Modernització Administrativa . Ministeri d’Administracions Públiques. [27 vots]

Senén Casal Iglesias
Director General de Serveis. Ajuntament de Gijón [26 vots]

Virginia Moreno
Responsable de Sistemes d’informació i Cartografia. Ajuntament de Leganés [25 vots]

A aquells que encara no heu dit la vostra, us engresco a visitar Wanted50 i dir-hi la vostra. No estaria malament que poséssim un català en el Top5.

Nou Comentari 9/8/2005

Barcelona, the imaginative city

Després d’un missatge amb un cert to de pessimisme, intento escriure’n un amb una certa nota d’optimisme. La publicitat mai ha acceptat missatges negatius. L’opinió tampoc en excés.

En aquest sentit, podíem llegir aquest mes un article de la Business Week que ens omplia d’esperança com a col·lectiu: ‘Get Creative! How to build innovative companies’. I és que l’economia del coneixement està sent superada per quelcom nou on la creativitat i l’ imaginació passen a estar al centre de totes les nostres preocupacions. I amb imaginació als catalans no ens guanya ningú. Imagini’ns si som imaginatius doncs portem prop de 300 anys imaginant que algun dia serem un país lliure! :)

En el disseny, la moda, en la cuina o en la publicitat hem demostrat al món que no deixem indiferent. I aquest – la imaginació – ha de ser el vector pel que ens hem de seguir venent arreu del planeta.

Tan és així que des de Multiplica volem obsequiar la ciutat de Barcelona amb el millor claim que mai una ciutat com Barcelona podria tenir: ‘Barcelona, the imaginative city’. Claim que hem utilitzat per signar 100daysofthanks.com, una iniciativa de Multiplica i WiWiW en la que es proclama a la comunitat internauta la necessitat d’agraïr a aquelles persones que - amb l’esforç que realitzen en el seu dia-a-dia - han fet possible l’internet del qual alguns ens sentim tan orgullosos.

Nou Comentari 2/8/2005

Per què mai serem un Silicon Valley?

Aquests darrers dies he tingut l’oportunitat d’anar amb la missió comercial - ben organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona – al cor mundial de les tecnologies de la informació: el Silicon Valley a Califòrnia. I me’n vaig amb una sensació de clara excitació per com està evolucionant el món, al mateix temps que m’emporto una tristor pel difícil futur de Catalunya que no s’acosta al present californià ni per casualitat

Perdoni el lector el meu pessimisme però són molts els obstacles que ens separen d’ells. Aquí hi teniu alguns dels més representatius:

• inexistència de capital risc ‘de veritat’ (1),
• nul·la assumpció de risc per part d’inversors privats catalans en projectes de caire tecnològic (2), dimensió de les empreses tecnològiques – pensem en petit i serem petits (3),
• paper reactiu de les universitats catalanes com a màquines per a generar idees/projectes susceptibles de rebre inversions del món privat (4),
• limitacions en la capacitat d’atracció de talent (5),
• plantejaments locals amb un món cada cop més global (6), por al fracàs (7),
• velocitat en la manera de fer negocis (el temps a Catalunya no és or; al Silicon Valley, sí) (8),
• paper de les institucions d’escàs valor afegit i on el món privat hi confia ben poc (9),
• inexistència de plantejaments per part de la banca que permetin a l’emprenedor de base tecnològica aconseguir finançament tou (10),
• comprensió de la situació crítica que vivim - necessitem entendre que el nivell de competència global no se’n compadirà de ningú (11),
• nul·la actitud del país per crear una actitud d’emprenedoria entre la gent jove (12),
• la innovació per la innovació en els centres d’investigació enfront la innovació entesa en clau de negoci (13),
• existència de plataformes que permetin el networking i la col·laboració entre empreses (14),
• manca d’una marca que cridi mundialment l’atenció de ningú (15),
• inexistència de ponts permanents que et permetin connectar amb empreses en els principals focus tecnològics del món i internacionalitzar-te de manera el més senzilla possible (16),
• ajudes fiscals orientades a la innovació escasses, amb temps de resposta incomprensiblement lents i poc intel·ligents (17),
• institucions públiques excessivament polititzades, sense ganes de col·laborar entre elles i amb una incomprensible obsessió per sortir només a la foto (18),
• un país global on el biligüisme s’ha de convertir en trilingüisme i on el català no pot ser vist com un fre o un obstacle (19)
• i una confiança individual i col·lectiva dubtosa (20)

Mai serem el Silicon Valley si no ens posem les piles.

Nou Comentari 29/7/2005

Combatre la fractura digital amb fractura digital

Al no treballar en l’administració pública, em puc permetre el luxe de dir coses que probablement no diria si hi treballes. En aquest sentit, cada cop tinc més clar que una de les millors maneres de lluitar contra la combatre digital és creant fractura digital. M’explicaré fent ús de l’ús que se’n fa de les intranets en empreses i institucions on les audiències solen ser ben baixes fins que s’integren serveis que només poder fer-se a través d’elles.

I en aquestes dates un bon exemple n’és la sol·licitud de vacances. En aquelles empreses on es decideix que la petició de vacances s’ha de realitzar a través de la intranet fins i tot el treballador més aliè a les noves tecnologies ja se’n preocupa de conèixer com funciona el sistema per tal de sol·licitar-les. La convivència del sistema tradicional amb el digital representa un clar obstacle en la digitalització d’una empresa i la clau passa per eliminar el procés tradicional.

Per tant, si volem una societat digital haurem de començar per incentivar la relació digital amb l’administració creant vertaders motius per mobilitzar la ciutadania. I això passa per crear avantatges reals (com els aplaçaments fiscals que permet l’agència tributària a Xile només en cas que la declaració de la renda es presenti en línia) o per imposició (com el País Basc ja està fent en empreses d’una certa mida alhora de presentar l’impost de societats).

Amb serveis positius (ajuts, subvencions,...), amb col·lectius concrets (empreses, joves,...) i donant les facilitats necessàries (amb ordinadors i hostesses explicant com fer-ho...) no hi ha excusa possible. Jo vull fractura digital.

Nou Comentari 11/7/2005

Catalans del món, uniu-vos !

Probablement, un dels fenòmens a Internet que més ens ha deixat sorpresos a tots és el de les xarxes socials, enteses com a mapes que descriuen les relacions socials entre individus, considerant contactes entre simples coneguts fins a íntims enllaços familiars. Exemples com Friendster amb més de 17 milions d’usuaris que cerquen amics o els ja més de 3 milions d’usuaris que busquen networking a nivell professional a Linkedin parlen per ells mateixos. Com també el fenomen que s’està vivint al Brasil amb Orkut, un de les grates sorpreses que Google va llançar fa poc més d’un any i que porta de cap a milers i milers de brasilers.

Poc a poc ens anem convencent de la determinació d’internet per canviar la manera com coneixem altres persones i ens relacionem. I l’aparició en només dos anys de prop de 300 iniciatives de xarxes socials online és un fet absolutament imparable.

En aquest sentit, deliciosa és la iniciativa KEA – Kiwi Expat Associationque pretén facilitar el contacte entre els nova zelandesos que fan negocis o volen fer-los arreu del món. A mode de locate, identify i engage, permet conèixer compatriotes en les principals ciutats de món. Emulant, per no dir copiant, necessitem una iniciativa similar que permeti als catalanets del món fer pinya i fer negocis plegats. Catalans del món, uniu-vos. M’ofereixo per construir-ho.

Nou Comentari 28/6/2005

Jo vull sang d’immigrant !

Probablement la immigració és el repte més gran que tenim a Catalunya en els propers anys. El procés és absolutament imparable i s’ha promès canviar algunes de les coses més ‘paisatgístiques’ del nostre territori. No obstant, tot i la seva importància no dóna la sensació que tinguem un pla que reculli les receptes pujolianes de deslocalització proactiva i ordenada en l’origen i actuacions que facilitin la integració en el destí.

La immigració actual irromp en un mal moment doncs es barreja amb un col·lectiu (el català) excessivament – segons la meva opinió – acomodat i contemplatiu. Amb molts estudis i post-graus, però amb molt poques ganes de treballar i deixar-se la pell. Massa ‘senyorito’ en un món cada cop més ferotge i agressiu on anem de cap a la mediocritat absoluta en termes de competitivitat.

I aquí és on crec que la immigració a Catalunya juga un paper clau doncs les seves ganes de prosperar i lluitar poden ajudar a canviar l’acomodament generalitzat. Però, per això hem de crear mecanismes que contribueixin a integrar-los en la dinàmica econòmica del país.

I en el capítol d’internet poc estem fent per integrar. Ni des de bcn.es o d’iniciatives de recolzament empresarial tant interesants com Barcelon Activa o Cibernarium no hi ha ni una coma per orientar a un col·lectiu tant determinant com els immigrants en com emprendre al nostre país. No hauríem d’utilitzar internet en el seu propi llenguatge per facilitar la seva socialització i integració?

Mentrestant, jo voldré sang d’immigrant corrent per les meves venes.

Nou Comentari 21/6/2005

Tu no vols tenir usuaris !

La Internet on l’usuari és el centre de les postres preocupacions ha arribat a la seva fi. O hauria. I és que portem massa temps desaprofitant excessives energies i esforços per satisfer a un desagraït i infidel usuari. El focus no pot seguir sent l’usuari i ha de desviar-se des d’ell fins a la seva convertibilitat. Convertibilitat en client.

Reneix el marketing pur a la xarxa com art per a convertir els nostres usuaris en clients on la usabilitat se’ns presenta com a disciplina necessària però superada a on el nucli de la nostra energia no està en altre cosa que no sigui seduir. És el moment de convèncer, persuadir i vendre. De ser més agressiu en els postres plantejaments e impulsar al nostre usuari en la seva visita a la nostra presència online d’una pàgina a una altra fins a convertir-lo en client. Neix la persuabilitat.

La persuabilitat entesa com ‘la capacitat (persuasiva) d’una presència online de portar a l’acció a l’usuari i convertir-lo en subscriptor, lead o client. Una disciplina interioritza els desitjos, necessitats racionals i emocionals, el momentum de l’internauta, la nostra proposta de valor i la millor de les postres estratègies de marketing online en un tot, utilitzant la medició en temps real per monitoritzar els ratis de conversió i permetre’ns jugar al ‘tunning’ en un procés de millora continua de la nostra persuabilitat.

Nou Comentari 7/6/2005

Encara en l’era de pedra en l'ús d'internet en promoció econòmica !

En una economia cada cop més dinàmica, el paper de l’administració local és clau per ajudar a crear les condicions que ens permetin competir en un entorn cada cop més agressiu i global. Analitzant les estratègies digitals en promoció econòmica de ciutats com Kansas City, Londres o Nova York, veiem com Internet s’està convertint en un indiscutible vector en el que recolzar-se per crear noves propostes de valor que aconsegueixin espais informativament més perfectes. I la informació i la velocitat a la que es transmet és vital en aquest nou context.

Doncs, tot i estar ja al 2005 i veure les deslocalitzacions amb quelcom més que preocupació, veiem com les 20 principals ciutats espanyoles per PIB fan un ús mediocre de la xarxa per donar joc a les seves àrees de desenvolupament local i promoció econòmica. Al menys, aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat des de Multiplica que amb les excepcions de Barcelona (amb 3,4 punts sobre 5), A Corunya (2,5) i Madrid (2,5), suspèn a la resta de municipis amb actuacions sorprenents com Sevilla (amb només 1,5 sobre 5) o València (amb només 1 punt). La mitjana parla per ella mateixa: 1,7 sobre 5.

Les presències online de promoció econòmica són - en general - excessivament institucionals, principalment informatives, sense vocació d’atracció i captació d’empreses i talent, amb un discurs poc comercial, pensades sota un plantejament excessivament endogàmic, sense plantejar cap tipus d’acció de promoció exterior de productes i empreses del municipis, amb escassa visibilitat a la xarxa, amb continguts poc atractius, amb poca voluntat de servei i atenció online i, sobre tot, amb escassa imaginació en com fer ús d’internet per crear noves línies de servei i valor per empreses, emprenedors i ciutadans

Entre les principals línies de treball d’interès està l’ús d’internet per promocionar les empreses i productes del territori, l’atracció d’empreses, talent i inversors, l’ orientació online a emprenedors, les borses de treball en línia, la capacitació i autodiàgnosi online, la localització d’oficines i espais industrials, espais de trobada d’oferta i demanda, els observatoris econòmics o iniciatives de col·laboració sectorials o territorials fent ús de les noves tecnologies.

Només una comprensió autèntica del mitjà, una certa dosis d’imaginació i l’assumpció de determinats riscos per part de l’administració són alguns dels ingredients indispensables per treure-li profit a la xarxa per desenvolupar i promocionar econòmicament les nostres ciutats.

Nou Comentari 30/5/2005

El futur d'internet serà mòbil o no serà

Ahir vaig tenir la oportunitat d’assistir a Barcelona a les xerrades de la Mobile Location Services – un dels esdeveniments internacionals sobre telefonia més importants que reuneix cada any a la flor i nata de les comunicacions mòbils mundials.

I vaig quedar sorprès sobre el grau de maduració de les funcionalitats que ens esperen a casa nostra en un futur ben proper amb l’arribada de les possibilitats de localització geogràfica que ofereix els sistemes GPS i A-GPS. I és encara que a Catalunya i Espanya hi ha hagi més telèfons mòbils que persones, l’ús que encara en fem és ben limitat. Només cal veure algunes de les aplicacions que l’operadora Vivo de Telefònica Movistar i Portugal Telecom està desenvolupant al Brasil.

Un dels serveis més fascinants són les possibilitats del GPS en serveis de seguretat personal. I és que en països com Colombia, Mèxic o Brasil la psicosis de ser en qualsevol moment segrestat (encara que sigui a mode de fer una ronda per caixers automàtics a cop de pistola) és ben present. Fins i tot, més enllà de les classes adinerades. El negoci del segrest porta a l’ esgarrifosa xifra de 1470 segrests a Colombia l’any passat. Doncs, Vivo ja ofereix la possibilitat als seus clients de contractar Vivolocaliza un servei que et pot costar dels 100 als 240 dòlars l’any per tal de poder saber en tot moment on està amb total exactitud la teva filla petita de 10 anys o el teu Chevrolet nou de trinca.

El servei no acaba aquí i va més enllà del mòbil començant a interioritzar nous dispositius que puguin posar-se a la sola de la sabata, al rellotge o incrustant-ho a la mateixa pell. Al Brasil ja són 200 les persones que tenen un sistema de localització geogràfica en el seu cos. En Espanya, Racc – de la mà de Tempos21 – ja ha fet les seves primeres passes amb tecnologia GSM amb més de 12.000 usuaris del servei.

La telefonia mòbil i les aplicacions que susciten ens canviaran la vida. I tots hem de començar a posar-nos les piles per treure’n el màxim profit.

Nou Comentari 19/5/2005

Made in Catalunya

Aconseguir quelcom a la vida – tant a nivell individual com col·lectiu - és ben senzill. Només n’has d’estar convençut que realment ho aconseguiràs. Però, per estar-ne convençut has d’haver treballat l’autoestima, la confiança i la convicció. Així, si volem un país d’emprenedors que apostin pel coneixement i la innovació i amb ambició mundial hem de treballar en la sensibilització dels col·lectius més adolescents per ajudar-los a entendre que això no només ja ho estan fent molts altres catalans en les matèries més diverses, ells també ho podran fer i pot acabar sent l’aventura més divertida i deliciosa de les seves vides.

Doncs, això és exactament el que pretén i crec que aconsegueix la darrera genialitat de l’Alfons Cornella: ‘Made in Catalunya’, 39 minireportatges de 3 minuts que s’emeten al 33 entre setmana a les 20.20h on se’ns parla d’emprenedors i empresaris catalans d’una manera fresca, amena i engrescadora.

La intenció de la sèrie és familiaritzar, de manera divertida i dinàmica, l' espectador més jove amb el món de l' empresa i la creació, i donar a conèixer la quantitat de gent creativa i activa que des de Catalunya ha fet arribar les seves idees i iniciatives a tot el món.

Des d’en Jordi Vaquer qui amb nomes 29 anys s'ha convertit en l'introductor i el primer productor de biodièsel de l'Estat o el Josep Maria Pujol va demanar al seu pare que li obrís un taller mecànic per no haver-se de complicar gaire la vida i actualment presideix una de les empreses més potents del sector de l' automòbil proporcionant components a gairebé tots els cotxes del món. O el Josep Maria Llado qui va començar a rebre encàrrecs per construir globus de tot el món, després d’haver-se construït un per fer un viatge a l’Àfrica.

Veure’ls m’ha fet creure que és possible una altre Catalunya. Especialment, si seguim explicant als més joves que és possible. Només hi han de creure. Altres ja ho han fet abans.

Nou Comentari 12/5/2005

El sector TIC com a target de l'administració

Aquest passat dimarts vaig assistir a la sessió que organitzava Tertulia Digital amb el suggerent títol “El peix gran es menja al petit” i amb l’impressionant poder de convocatòria al que ens té acostumat el peculiar Tomàs Cascante. El tema central era la complexitat de l’empresa petita front les grans que tots tenim al cap per treballar amb l’administració pública en temes de TIC. En l’ambient es respirava un cert mal rotllo pel concurs d’homologació que va fer el CTTI fa uns mesos i on molts dels petits (jo inclòs) ni ens vam poder presentar a la homologació per no complir els mínims necessaris.

Quan vaig llegir el plec de la homologació em vaig indignar moltíssim. No era l’únic. Molts esperàvem amb il·lusió la promesa del nou govern de donar-nos a d’altres empreses la oportunitat de treballar per la Generalitat de Catalunya sense passar per T-Systems. La promesa no s’havia complert. Al menys en aquell moment. I el temps ens va fer oblidar l’enrabiada.

Ahir, la meva percepció de la jugada canviava radicalment després d’escolar un seré Jordi Bosch, responsable del CTTI de la Generalitat de Catalunya, que ens va argumentar les limitacions amb temps, la complexitat del procés, els obstacles legals i el període de transició que obrien amb aquesta primera homologació de tenir només un proveïdor a tenir més de 170 homologacions (que no empreses) pels propers dos anys.

I això em va fer pensar la importància que té per qualsevol responsable de l’administració de mimar el sector al que s’adrecen i informar-lo sobre les decisions que es prenen en el moment que es prenen. No es tracta d’assistir com a ponents responent a invitacions d’altres. Es tracta d’interioritzar una mecànica que ens permeti conèixer millor la funció pública a aquells que n’estem interessats. S’estalviarien moltes crítiques del sector. I el concurs d’homologació n’és un bon exemple. Per això, jo dic: el sector TIC com a target de la nostra comunicació.

Nou Comentari 5/5/2005

Mr. Ballmer, go back home!

Ballmer, go back home!

Aquest dimecres gràcies a la bona feina de la Fundació Barcelona Digital he tingut l’oportunitat d’assistir a la conferència que el president executiu de Microsoft Steve Ballmer donada al Liceu. La sessió prometia. No tenim la oportunitat cada dia que ens visiti a Barcelona algú de la importància i trajectòria del sr. Ballmer (i la butxaca: és l’home número 12 més ric del món amb una quarta part del patrimoni del sr. Gates).

L’expectació era alta. El títol de la sessió no donava per menys ‘Competitiveness and Innovation’. Moltes cares conegudes i moltes de renom en l’administració catalana i les més importants empreses de TIC a Catalunya. Era fins i tot morbós veure l’expectació de tanta gent que li ha promès obertament la guerra a Microsoft a favor del software lliure però que quedava encongida pel magnetisme i la força d’una de les persones més influents en el negoci del software a escala mundial.

Doncs, després de poc més d’una hora d’intervenció, el missatge que sobresortia a la seva exposició va ser: la innovació és clau en els negocis. No sabeu quan tercermundista em va fer sentir. El sr. Ballmer feia perdre el temps (3 hores) de més de 400 executius i polítics del país (no vull ni imaginar ni el cost que representa!) per dir-nos que la innovació és clau en els negocis. Com si no haguéssim escoltat mai en la vida la paraula innovació. Per molt meritòria que sigui la trajectòria de Microsoft, és inadmissible que aquest magnat dels negocis es passegi per la perifèrica i endarrerida Europa per recordar-nos que innovem o morim. Per això i sense rancor (i emulant el crit de 'green go' dels mexicansdavant l'arriba desoldats americans vestidets de verd) li dic sr. Ballmer, go back home!

Nou Comentari 28/4/2005

Després de més de 10 anys treballant en projectes digitals i treballar per les empreses i institucions de primer nivell en tot el país, Em pensava alguna cosa. Em pensava que en sabia. Que tenia experiència en projectes d’una certa complexitat.

Ahir en la I Trobada de eGovernment d’Infonomia i Propolis la meva ‘fictícia’ realitat va caure per terra al comprovar com l’Hospital Son Llàtzer en poc més de 4 anys ha donat un salt de gegant digitalitzant integrament el seu sistema d’informació (proves mèdiques, radiografies, analítiques, gestió hospitalària...).

Si l’ historial clínic de pacients electrònic per ell mateix és fascinant en quant a les seves possibilitats i el seu retorn, la incorporació de dispositius mòbils amb connexions inalàmbriques amb PDA i Tablets PC et transporten al món televisiu de CSI i veus el futur fet realitat. I és que a Son LLátzer metges i infermers consulten i entren dades al sistema des de la font: el pacient evitant duplicacions, errades i podent treballar amb temps real i amb un nivell d’eficiència i control extraordinaris.

I és que el futur del nostre sector passa per la sanitat on la inversió en noves tecnologies de la informació augmentarà fins el 2008 un 52% cada any segons IDC. Haurem de posar-nos les piles !

Nou Comentari 22/4/2005

La interadministració, (encara que obvi) clau de l’egovern

L’administració per ser eficaç i ser electrònic (dos conceptes ben diferents) té un vertader coll d’ampolla: la interoperabilitat o la seva capacitat per intercanviar dades amb altres administracions de manera fiable i segura. Sense ella, prop del 25% de ciutadans seguiran sol·licitant físicament un volant del padró al seu ajuntament cada any per poder realitzar gestions principalment amb altres administracions. I un 10% viuran cada any una odissea en el moment que canviïn de domicili i comencin a comunicar a totes les administracions (seguretat social, agència tributària, dni,...) la seva nova adreça.

El ‘certificat zero’ (o l’administració sense certificats de paper) passa a un primer terme en el procés de digitalització de l’administració pública. Només cal ensumar els aires que pren el programa europeu Europe2010 per adonar-se de la importància d’un tema que - en molts llocs - se n’omplen la boca però on les experiències són quasi bé inexistents. Catalunya n’és una excepció.

El quid de la interoperabilitat passa per trobar algú que se’n faci responsable. I en territoris no-centralitzats i amb poca cultura de col·laborar entre administracions les coses poden complicar-se d’allò més. Per sort, a Catalunya - i tot i els entrebancs inicials- tenim el consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (representada per la Generalitat i Localret (que a la seva vegada representa diputacions i ajuntaments), peça clau per fer realitat a curt termini l’administració sense certificats.

Per debatre de la realitat de la qüestió us convido a la jornada que el proper dijous organitzem des de Propolis i Infonomia a Barcelona.

Nou Comentari 15/4/2005

Croada en l’administració pública pel software lliure

L’administració pública ja ha mogut fitxa. Quasi totes, per no dir totes, ha decidit implementar software lliure a les seves corporacions. O, al menys, això és el que s’extreu del II Informe Ándago on el 98% de les entitats enquestades afirma posar-s’hi en breu les piles.

I és que són moltes les raons per donar-li canya al sr. Gates. Avantatges com la independència tecnològica, la capacitat de personalització, la qualitat o el cost estan desencadenant els fets i estan arrastrant tota la indústria a entendre que el negoci passa de vendre software propietari a oferir serveis al voltant del codi obert.

Internet ens fa pensar de manera repetida que les regles de joc poden canviar. Ho hem vist amb el peer-to-peer i la música. Amb els drets d’autor i els creative commons. I ara també amb el software lliure. El desinterès de l’individu en favor del col·lectiu està replantejant la indústria del software, molt més que el mal que pot haver fet la pirateria informàtica situant el 44% del software il·legal a Espanya.

Però, el tempus del codi obert en l’administració serà lent. Tothom se n’omple la boca però pocs tenen clar les passes a seguir i el codi obert sobre el que treballar en cada moment. Manca una estructura que permeti un millor aprofitament i col·laboració entre administracions que desenvolupen aplicacions lliures. Identificar productes i solucions no és trivial. I passa a ser una de les principals claus d’èxit. El Programa IDA (Intercanvi de Dades entre Administracions) és un primer bon punt de partida. Però, haurà d’evolucionar i mostrar-se més digerible i facilitar el contrast i l’intercanvi d’experiències.

Desenvolupar des de zero o comprar llicències sense més s’ha acabat. Amb o sense software lliure, comença a haver software de tot sobre el que és pot treballar amb uns costos sensiblement inferiors. I el valor de les empreses de serveis passa per saber identificar, parametritzar i millorar per respondre les necessitats úniques dels nostres clients.

Nou Comentari 1/4/2005

Aquesta Setmana Santa prometo córrer menys

Un de les avantatges d’envoltar-se de freakys de la xarxa (i us asseguro que a Multiplica n’hi ha més d’un) és que arribes a conèixer presències sorprenent que et recorden una i altre vegada la manca d’imaginació de l’administració pública a Catalunya.

Aquí us proposo només 3 exemples de salut i internet que m’han sorprès significativament:

• Talktofrank.com, una iniciativa del Department of Health del Reino Unido que pretén parlar sense complexes sobre drogues amb una aproximació molt teenager i on el jove pot fer consultes de les drogues que pren o deixa de prendre sense que ningú li faci cap sermó.
• Smallstep.gov, una iniciativa del Department of Health and Human Services nord-americà que enlloc d’atabalar-nos amb massa informació sobre com portar una vida més saludable es limita a donar-nos 118 petits passos que podem fer per estar millor.
• Feedmebetter.com, una deliciosa iniciativa que pretén conscienciar la societat anglesa i, especialment el govern britànic, per tal de revisar els dinars que es proporcionen a les escoles. Quasi 200.000 internautes ja s’han involucrat amb la campanya.

En la mateixa línia i recordant l’operació de sortida d’aquesta Setmana Santa, em semblaria una bona proposta la creació d’una web per part del Servei Català de Trànsit que servís per prometre de manera voluntària i pública la reducció futura de la nostra velocitat al volant (prometocorrermenys.com) i per demanar a un familiar o amic proper que ens prometi públicament córrer menys (prometemcorrermenys.com). Una acció que podria aprofitar la viralitat de la xarxa de manera senzilla i compacta per conscienciar d’un problema que ens costa més d’una vida i on la principal solució passa per incrementar la voluntat dels ciutadans per córrer menys.

Nou Comentari 22/3/2005

La campanya electoral nord-americana i internet (ii): una de reflexió

La campanya electoral nord-americana i internet: una de reflexió

Segons les xifres del comentari anterior, internet és digne de ser considerat en el futur amb notable intensitat. Però, quins són els usos més impactants que ha començat a tenir i tindrà encara més en el futur internet en el marketing polític? N’apunto 5:

1. La blogosfera política. L’aparició del blog com a fenomen social (més de 10 milions al món!) o el fet que en la campanya electoral americana ja hi hagués més acreditacions de bloggers que de periodistes marca un camí inqüestionable. Els partits han de donar veu a internet als seus portaveus i a la seva militància per tal de seduir i convèncer nous adeptes.

2. El boca-orella fet digital. Els partits hauran d’utilitzar intel·ligentment el grau d’estusiasme i involucració dels seus simpatitzants per poder fer arribar missatges que posicionin millor els seus partits polítics.

3. Contribucions online. Els partits polítics hauran de llançar-se a la piscina i no només tenir un model de finançament més transparent, sinó que hauran de veure internet com una font central d’ingressos a mode de petites contribucions.

4. Movilitzacions i activisme digital. Campanyes com les plantejades per Moveon.org ens obren els ulls i ens ensenyen quin ús pot tenir internet per movilitzar la nostra massa adormida de simpatitzant en favor de campanyes digitals alineades amb la nostra visió del país i la seva evolució.

5. Marketing relacional. El partits hauran de passar d’una comunicació de masses a una comunicació més estreta, personal i propera amb el seu electorat on els conceptes més bàsics del marketing relacional formaran part de qualsevol estratègia electoral.

Internet hi pot jugar un paper sempre i quan es treballi a mig-llarg termini. I per aconseguir que hi tingui un paper important en els eleccions que tindrem el 2007 i el 2008, més val que comencem a moure fitxa des d’ara.

Nou Comentari 17/3/2005

La campanya electoral nord-americana i internet (i): una de dades

Fascinant la lectura de l’estudi publicat aquesta mateixa setmana per Pew/Internet sobre l’impacte d’internet en la campanya electoral nord-americana a finals de l’any passat. Fascinant perquè ens dóna per primer cop dades sobre el salt quantitatiu d’aquest impacte. N’apunto les més interessants:

• 75 milions d’americans – el 37% de la seva població adulta i el 61% dels internautes – van utilitzar internet per informar-se de la campanya.
• Internet (amb un 18%) supera per primer cop la radio (amb un 17%) com a mitjà d’informació política central, encara que molt lluny de la televisió (78%)
• 32 milions d’americans van enviar mails amb bromes o acudits de caràcter polític abans de les eleccions.
• 18 milions van participar en enquestes polítiques a la xarxa.
• 13 milions van utilitzar internet per donar suport directament a un dels candidats.
• 4 milions van fer donacions online a candidats com en Howard Dean (20 milions de dòlars amb un 40% de tota la seva recaptació), en Kerry (82 milions de dòlars amb un 33% de la seva recaptació total: 249 milions) o en Bush (14 milions amb només un 5% dels 273 milions obtinguts).

Aquestes xifres fan més creïble l’afirmació d’en Joe Trippi, el responsable de campanya que va portar a en Howard Dean a quasi ser el gran rival d’en Bush, que assegura que el President nord-americà escollit l’any 2008 ho serà gràcies a Internet, talment com quan en Kennedy ho va ser gràcies a la televisió.

Nou Comentari 10/3/2005

L’era d’internet tanca el gran capítol de Terra

La fusió total de Terra a Telefónica s’ha consumat, tancant així de manera més que lamentable el llarg capítol de la història financera d’Espanya que s’inicia amb l’espectacular sortida a borsa de l’empresa el mes de novembre del 1999 introduint-nos de ple en l’era de l’economia digital.

No només ens vam tornar bojos per adquirir algunes de les seves accions, sino que ens vam arribar a creure el potencial de Terra, especialment després de la compra de l’americana Lycos mesos després.

No puc evitar posar-me nostàlgic i recordar l’estat d’eufòria col·lectiva que vam viure quan creiem que estàvem destinats a canviar l’economia, quan fèiem cua als First Tuesday, quan llegíem atentament la revista webbusiness i seguíem atentament cadascun dels extranet de l’Alfons Cornella.

A Terra li debem molt. Fa fer – per exemple - que per mi la meva mare deixés d’incordiar-me i preguntar-me en quin sector m’havia posat. En canvi, als petits inversors - que van arribar a comprar accions a 139 quan ara superen de ben poc els 3,50 euros.- i que només pensaven en especular pena no ens en fan. A excepció, de la pobra senyora que li van aconsellar que compres ‘terres’ sense tenir massa idea d’on s’estava posant.

Però, l’episodi de la fusió ens recorda el joc brut que el goliat telefónica ha fet als accionistes minoritaris: amb conseller independents poc independents, el no acompliment del dret legal de Terra d’explotar tot el negoci d’internet, continguts i accés del grup Telefónica i el frau de la llei de societats anònimes al plantejar una fusió total via intercanvi d’accions, quan encara s’està pendent d’una sentència judicial a l’audiència nacional.

Nou Comentari 24/2/2005

La innovació més enllà de les centres de recerca

Després de llegir el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 , no fer una valoració positiva sobre el treball realitzat, el seu plantejament seriós i ben estructurat o l’esforç inversor promès en aquest capítol per part de la Generalitat seria injust. Però, pensar que ens situarà ‘en una posició avançada en el conjunt d’Europa pel que fa al sistema de recerca i innovació’ i prop del 3% del PIB en inversió en recerca i desenvolupament pel 2010 és demanar massa.

La realitat és que hi ha propostes prou interessants com buscar una major col·laboració entre els agents implicats, una major connexió entre centres d’investigació buscant major dimensió i especialització, un acostament de la realitat catalana a Europa en ambdues direccions o la concessió d’ajudes econòmiques en base a resultats concrets.

Però, la crítica més clara que se li pot fer al pla de manera integral és el seu excessiu caràcter científic o de laboratori, centrant la gran majoria d’energies en les universitats i els centres de recerca o investigació. Es parla d’innovació quan principalment es parla d’innovació altament tecnològica, necessària però molt allunyada de la realitat social i econòmica de Catalunya.

La societat del coneixement no és només la societat del centres d’investigació i les universitats. És quelcom més. I crec que el pla no atén polítiques que ens facin avançar en aquest capítol. En aquest sentit, sorprèn com la paraula Internet – un indiscutible motor per avançar en la societat del coneixement i la innovació empresarial – no apareix ni una sola vegada en les 80 pàgines de l’informe. Confio que aquesta humil aportació contribueixi a ampliar el debat de les polítiques que Catalunya precisa per no quedar-se endarerrida en l’Europa del coneixement.

Nou Comentari 17/2/2005

Modernitat i vot electrònic

Avui s’inicia a Espanya el primera prova de vot electrònic d’àmbit nacional. Durarà fins el dia 18 i servirà per experimentar electoralment amb els nous mitjans d’electrònic aprofitant el referèndum de la Constitució Europea. 52 municipis, un per província, estan cridades a votar electrònicament. Balaguer, Reus, Sant Coloma de Gramanet i Figueres són les representants catalanes. Els resultats esperats ja els avanço jo (contradient el que després en digui el Ministeri d’Interior): un fracàs.

Totes i les experiències anterior de Jun, Zamora, Catalunya o Madrid Participa, el vot electrònic té molt d’experimental. No tant en quan a la tecnologia. Gràcies a empreses com la catalana Scytl el problema no és tecnològic. És, segons el meu paper, conceptual i pedagògic.

Conceptual perquè el vot electrònic trigarà molt de temps en poder substituir el vot amb papereta. Haurà de ser complementari. I fins que no tinguem DNI digital, el vot electrònic haurà de tenir un component presencial. Fet que li resta important atractiu per tots aquells que per motius de discapacitat o ubicació en l’estranger se’n podrien veure més beneficiat. El vot és universal i la fractura digital ens portarà a duplicar durant molt anys esforços.

Pedagògic perquè el ciutadà de peu no sap què és el vot electrònic i adopta un actitud a priori d’escepticisme i desconfiança. La manipulació és la primera paraula que li ve al cap. Si un hacker pot copiar-se el meu número de tarja de crèdit, què no farà un polític maliciós? :)

Sóc del paper que no cal que experimentem en tot i que hauríem de deixar que el vot electrònic madurès en un altre indret. Al ser un negoci global on només triomfaran poques empreses per les economies d’escala que presenta, des del poder públic només invertiria en un escenari: si volgués potenciar empreses del territori com Scytl. En cas contrari no intentaria ser més modern que ningú.

Nou Comentari 1/2/2005

Internet 2020

Llegint autors com John L. Petersen, Pär Strömen o el recent estudi realitzat perPew Internet & American Life Project y Elon University, titulat “The Future of the Internet”, un comença a veure com es poden fet realitat algunes de les prediccions més futuristes de la ciència ficció que abans de l’arribada de la xarxa eres absolutament inversemblants.

Algunes obvietats: internet anirà ràpid, molt ràpid. El ‘always on’ serà una realitat. I tot dispositiu electrònic – com electrodomèstics, rellotges o cotxes - es repensarà per treure’n profit d’estar connectat a la xarxa. Alguns ben poc electrònics es faran electrònics per la mateixa raó. Hi hauran més dispositius connectats entre ells que internautes online. I tot amb menys espai i menys cables per mig.

Però, què podem arribar a imaginar darrera de tanta lògica aplastant? Per exemple, quines implicacions tindrà la substitució del codi de barres per microxips permetent entre d’altres coses la lectura de la caducitat i la vida útil dels productes? Quines implicacions tindrà la videoconferència en la manera com treballem o ens relacionem? I en el canvi de les dimensions de les empreses i les seves estructures organitzatives?. Quines implicacions tindran les xarxes socials estructurades fent ús d’internet per no perdre mai més el contacte amb ningú que haguem conegut en el passat o fent que la principal font per trobar amics o parella sigui una gegantina base de dades d’usuaris amb interessos i afinitats?

Quines implicacions tindrà la banda ampla amb la necessitat de desplaçar-nos per veure o experimentar determinades coses? Quin paper tindran els nostres governants si les decisions les podran prendre els ciutadans directament? Quanta informació i control podran exercir els nostres governs sobre el que fem o deixarem de fer? Quins agents ens ajudaran en el nostre dia a dia i com canviarà això la nostra jornada laboral? Com serà l’educació a la universitat quan tothom pugui accedir al millor pensament de qualsevol matèria? Com serà la vida en família quan marxar uns dies de feina ja no sigui excusa per no passar una estona a la tarda amb els nens? I com seran les reunions familiars del dia de Nadal?

Digueu-me futurista, però el futur està aquí i no ens estem donant compte.

Nou Comentari 20/1/2005

Tsunamis i alguns canvis de paradigma

Davant esdeveniments tan excepcionals com el tsunami viscut fa ben pocs dies, un se n’adona dels canvis de paradigma que provoca Internet.

1. Canvi de paradigma d’una comunicació de masses a una comunicació personal (i si no només cal veure alguns dels vídeos dels molts turistes sorpresos en ple bany: http://bstn.free.fr/).
2. D’un món que triga a despertar-se (només cal veure la Unió Europea i les seves comissions per decidir què fer) a un món que viu en temps real i que es mobilitza a gran escala. Empreses con Yahoo, Apple, eBay, Microsoft o el mateix Google comencen a redreçar internautes a webs on participar en la campanya internacional de captació de donatius sense precedents a la Història. Amazon aconsegueix la mateixa tarda de canviar la seva homepage per permetre fer donatius a la Creu Roja més de 50.000 donatius que superen els 3 milions de dòlars. O AuctionDrop.com amb UPS comença a acceptar donatius en forma d’objectes de segona de mà que després subhastarà a eBay.
3. D’un món cada cop més global però igual de llunyà a un món global alhora que proper (que porta a poder localitzar familiars i coneguts amb el servei familylinks.icrc.org de la Creu Roja o on milers de veus descriuen - a mode de blogs - els fets en temps real i en primera persona (un bon exemple és tsunamihelp.blogspot.com, iniciat per 30 estudiants de Bombai que rep missatges cada 5-10 minuts ).

Nou Comentari 4/1/2005

El comerç electrònic ha mort

Internet com a sector ha deixat de tenir sentit per ell mateix i ha passat a integrar-se d’una forma natural com a mitjà al servei de les persones i les organitzacions. El concepte de ‘comerç electrònic’ ja no serveix. Resulta caduc i obsolet. Que més ens dóna que hagi representat a Espanya 1.530 milions d’euros l’any passat si el 70% dels internautes americans recerca ja per Internet abans de comprar un producte (Forrester Research)? Què més ens dóna si es gasten ja 5 dòlars fora de la xarxa per cada dòlar que es gasten online (Jupiter Research)?.

Quina és la rellevància d’internet en productes informacionals com les hipoteques o l’assegurances, d’elevades possibilitats i alternatives com els viatges o els productes d’electrònica o d’un valor econòmic important com els cotxes? Què més dóna que és venin per internet si les decisions es veuen clarament condicionades per internet?

El comerç electrònic ha passat a descriure només una part de la realitat. Per tant, entendre i dimensionar l’impacte de la xarxa en la presa de decisions dels nostres consumidors i, per tant, en el comerç en general és el quid de la qüestió. És a dir, on, com i perquè es produeixen les decisions de compra i el retorn de les inversions que fem en aquest mitjà.

El comerç electrònic ha mort. Visca el comerç !

Nou Comentari 21/12/2004

Visca l’Exèrcit espanyol !!! Visca !!!

Las Forçes Armades Espanyoles em tenen ben sorprès i m’han demostrat que tot i ser administració pública es pot fer marketing de primer nivell. No només per crear un stand en la fira del tunning que va haver a Barcelona fa pocs dies o participar en el Dakar 2005 (fort, però ben real) sinó per crear una presencia online sense precedents en quant a la seva excel·lència gràfica, la seva experiència d’ús, el seu llenguatge entenedor i una clara aproximació des de l’usuari que recull des de testimonials a materials multimèdia sobre l’exèrcit. Ja se sap: una imatge diu més que mil paraules. I amb un domini ben clarificador: http://www.soldados.com/.

Un bon exemple a seguir per molts dels ministeris que amb dominis tan clars com fàcils de recordar com mfom.es, mma.es, mineco.es o msc.es ens sedueixen amb presencials exageradament institucionals, recargolades, amb un llenguatge desagraït i poc clar i nul·la vocació de comunicació.

Per això, jo dic: Visca l’Exèrcit espanyol !!!Visca !!!

Nou Comentari 16/12/2004

Ready4growth: iniciativa de bandera

El dimarts passat es tancava un dels programes que més m’ha impactat en el darrers anys sobre com facilitar el camí a nous emprenedors en l’entorn digital. Es tracta del Ready4growth organitzat per Barcelona Activa, un conjunt de seminari molt pràctics per promoure el creixement i consolidació d’empreses del sector digital facilitant l’accés d’aquestes empreses a finançament. Probablement un dels principals obstacles al que ens trobem els emprenedors quan volem donar peu a les nostres inquietuds empresarials.

Una de les principals conclusions que es van comentar és que els inversors consideren que manquen projectes, mentre els emprenedors creuen que manca finançament. Si em permeteu la meva opinió, crec que tots i cap té raó. Els problemes que identifico són:

• Manca de mecanismes senzills per identificar i contactar amb business angels i empreses de capital risc.
• Excessiu conservadorisme (per altra banda lògic) de l’inversor català.
• Plantejaments excessivament embrionaris i poc ambiciosos per part dels emprenedors catalans.
• Limitacions empresarials i de negoci d’un col·lectiu d’emprenedors eminentment tecnològic (sense una excessiva capacitat de venta dels seus respectius projectes).
• Manca de polítiques que faciliten l’aparició d’inversors privats en projectes d’alta tecnologia. Si hi ha incentius als plans de pensions o la compra d’habitatge, com no poden haver incentius fiscals als que s’arrisquen per invertir en empreses de base tecnològica?

Programes com el Ready4growth són una plataforma perfecte per superar en major o menor mesura els 5 problemes que plantejo. Felicitats un cop més als de Barcelona Activa

Nou Comentari 2/12/2004

Economies de xarxa i nous monopolis

Una de les coses més fascinants que té Internet és la potencial aparició d’una nova forma de monopoli, provocat per les economies de xarxa que gaudeixen totes aquelles propostes el valor de les quals incrementa a mesura que en són més els usuaris que les utilitzen. Exemples mundials en tenim molts: eBay, Monster, Linkedin, Realtor.com,... En tots ells es produeix el que es coneix com a llei de Metcalfe: el seu valor és proporcional al quadrat del nombre d’usuaris que té.

Fins aquí, tot perfecte. El problema sorgeix quan aquestes iniciatives són suficient madures per ser absolutament imbatibles pels seus adversaris presents i futurs i es converteixen en un monopoli ‘de facto’ que utilitza la seva posició de força en el seu (lògicament a priori) interès particular. Als Estats Units ja són molts els que alerten de la força desmesurada que té Monster en la recerca de llocs de treball o Realtor.com en la recerca d’immobles i s’adverteix al Govern Federal de les dificultats futures de reconduir aquestes situacions de monopoli.

A l’Estat espanyol ben segur que arribarem a una situació similar amb projectes com Infojobs.net que s’acosten ja a un 80% de quota d’audiència (i pujant) o iniciatives com Vivendum o Idealista que lluiten per convertir-se en el principal referent en la recerca de pisos, un mercat fins ara poc madur però que comença a tenir suficient massa crítica com per madurar en poc temps.

Nou Comentari 1/12/2004

Spam nostre de cada dia

L’spam s’ha convertit en els darrers mesos en una veritable preocupació per la comunitat internauta creixent la recepció de emails no sol.licitats d’un 7% l’any 2001, fins el 49% l’any passat i situant-se segons l’estudi fins a un 70% del mail que reben aquest any 2004, amb un total de 2,3 bilions (amb b) de missatges d’spam cada dia i un cost total que es situarà per sobre del 20.000 milions de dòlars.

Però, per què creix tant l’spam? Perquè funciona. Amb poc més de 100 dòlars pots fer un enviament a 1 milió d’adreces. En un producte que tingui un marge de 4 dòlars només que 1 de cada 40.000 impactes ens compri començarem a guanyar diners. Fascinant, no? Però, que hauria de passar per a què es reduís sensiblement l’spam a la xarxa? En primer lloc, buscar un cert consens entre la Unió Europea i els Estats Units en què entenem per spam i com hem de combatre’l conjuntament. Mentre els europeus parlem de correu comercial no sol·licitat, els americans parlen de correus fraudulents. Difícilment, els europeus deixarem de rebre spam si no acostem posicions amb els nord-americans. Més del 50% d’spam que rebem ve d’aquell país.

Una legislació més complerta i amb majors penes ha de venir acompanyada de majors controls de seguretat en els proveïdors d’internet i les empreses, una major conscienciació de la societat i les empreses i importants avenços tecnològics en els sistemes d’antispam com , Mdaemon, Sophos, Symantec o Sybari. Però, probablement la radicació de l’spam necessitarà d’un canvi de paradigma – per altre banda poc probable - de l’ús del correu electrònic ja que ‘feta la llei, feta la trampa’. I haurem de veure com avança la idea xocant però interessant de fer desaparèixer l’spam l’any 2006 per part del totpoderós Bill Gates que proposa que enviar un correu electrònic tingui un cost per l’emissor, ja sigui en forma de resolució d’una simple equació matemàtica, temps de CPU o un reduït cost econòmic. Estarem atents a veure com aquest plantejaments tan radical evolucionen.

Nou Comentari 11/11/2004

Con la Iglesia nos hemos topado

Que l’Esglèsia està més lluny de la societat que el meu entranyable Espinete de les matemàtiques no és cap descobriment. Només cal seguir la dada que podíem veure al CIS com la confiança que societat espanyola li dóna a aquesta institució és en el 61,5% dels casos escassa o nul·la.

Doncs, ara resulta que l’Esglèsia italiana ha decidit crear una pàgina web per cadascuna de les 26.000 parròquies del país veí. "El sitio web de una parroquia, su página internet, si es utilizada de forma dinámica y se actualiza de manera constante puede ser un gran instrumento para la evangelización de las personas", afirmen els bisbes en un document titulat Comunicació i Ensenyança.

Com si això servís d’alguna cosa. La Internet agnòstica no necessita d’una màquina per fer webs com a xurros que poc valor aporten. Precisa d’un plantejament més neuronal nascut des de la sensibilitat i actitud dels públics més propers per a què facin arribar el missatge de Déu als que no hi creiem. L’Esglèsia hauria d’analitzar com – i salvant les distàncies – grups islamistes com Al Qaeda facilita el contacte entre els seus per a la propagació de les idees. L’existència de 26.000 noves webs de escassa utilitat en un mar de 4.000 milions de webs té poc retorn, si no es fa des de les persones amb un plantejament que segueix ritmes diferents i doni eines als avançats per evangelitzar online i sensibilitzi als que presentin símptomes de fractura digital.

En Peter Drucker, pare del management modern, posa ‘en jaque’ l’Esglèsia a l’afirmar que l’èxit de tota empresa és basa en la innovació i el marketing. I l’Esglèsia va de mal en pitjor en ambdues funcions, per molt internet que hi posi.

Nou Comentari 3/11/2004

Neix Propolis, l’espai on pensar sobre egovernment

Confio que em permeteu el luxe de fer un xic de publicitat d’un projecte que amb ja pocs dies apunta a convertir-se en un espai de referència en la reflexió de l’e·governança, e·administració i e·participació.

És una iniciativa conjunta entre Tao Gedas i Multiplica i es dirigeix a tots aquells professionals de l’administració pública sensibilitzats per informar-se’n i compartir experiències sobre e-administració. Neix com a iniciativa privada però amb una vocació d’anar incorporant agents i entitats de l’àmbit públic que sumin esforços en desvetllar quin és el vertader impacte de la xarxa en la relació entre les administracions i els ciutadans, així com la seva dinàmica de treball intern.

El projecte pretén desenvolupar una presència online que es complementi amb diferents sessions presencials que permetin aprofundir sobre temes molt concrets de l’administració electrònica. La vocació del projecte és clarament pràctica, mostrant els actors i els projectes de referència i amb un decàleg de principis on la independència i l’obertura tant de Tao Gedas com de Multiplica estiguin garantides.

Ens veiem a http://www.propolisclub.net/

Nou Comentari 26/10/2004

L’arruga d’en Bush i internet

Aquesta propera matinada tindrem una darrera oportunitat no només per veure si el sr.Bush només tenia una arruga en la seva americana sinó per comprovar com els responsables de campanya electoral americans entenen el paper clau d’internet en aquestes eleccions presidencials del proper 2 de novembre. En aquest sentit, un recent estudi de PQ Media ja apunta com la inversió online d’aquestes eleccions es situarà al voltant dels 25.3 milions de dòlars, un 853,8% més que en les eleccions del 2000.

I és que mentre a Espanya després de l’atemptat més gran viscut a la història amb el 11 M, els partits espanyols només podien desactivar les seves webs o afegir-hi un crespó negre, les webs d’en Bush i en Kerry comentaran en temps real segon a segon tot el que estigui passant en el debat televisiu per aflorar mentires, contradiccions o pífies dels seus respectius contrincants i condicionar l’opinió pública. Sens dubte, una nova manera d’entendre l’encaix de la xarxa en plena campanya.

Nou Comentari 13/10/2004

Al.leluia: Internet ha tornat a nàixer !

Després d’iniciar a mitjans de l’any 2000 un període d’autèntica crisis tecnològica en que ningú volia ni sentir a parlar d’invertir en noves tecnologies i molt menys d’un cosa tan poc exòtica com Internet, podem afirmar que aquest mes de setembre i octubre s’ha iniciat un període on les empreses i institucions públiques no només no discuteixen la rellevància que pot tenir la xarxa en els seus negocis, sinó que entenen que és moment de moure fitxa i començar a entendre quin joc hi juga un mitjà com Internet en les seves lògiques de negoci.

No menys ‘mogudet’ està el sector de l’administració electrònica, especialment a Catalunya amb l’enrenou que està ocasionant la convocatòria de subvencions de Governació per a la introducció de les noves tecnologies en el món local. I és que molta feina tindran els que participin en la decisió de com s’han de repartir les subvencions, doncs es respira un ambient absolutament esbojarrat per presentar projectes de tot tipus a la convocatòria que s’acaba el proper divendres 15 d’octubre per part d’ajuntaments grans i petits, consells comarcals i diputacions. Sens dubte, positiva segur que ha estat la convocatòria – que durant tants de mesos hem estat esperant – per provocar la inventiva i la imaginació de l’administració pública catalana per avançar en la introducció de l’administració electrònica.

Al·leluia: Internet ha tornat a nàixer !!!

Nou Comentari 7/10/2004

Si us plau, prejubilis !

Si vostè és polític, empresari, directiu o exerceix algun tipus d’influència en col·lectiu, empresa o entitat. Si vostè té el cabell ple de canes o de calvície d’anys ben ancorada i gaudeix de menys sensibilitat digital que el meu pobret fill de dos anys. Si a vostè li preocupa només la seva imatge i la seva cadira. Si us plau, prejubilis ! La societat catalana del segle XXI ja no precisa que faci de motor. Ara moment de gaudir de nets, casa a la Cerdanya o dies de golf o muntanya. Ens conformarem amb els seus savis consells.

Som molts els joves que sense tenir l’experiència que vostè té, tenim l’energia, la preparació, l’actitud, la sensibilitat i la convicció per crear una Catalunya prospera, innovadora, competitiva, digital, amb principis, responsable socialment i amb el nostre entorn, amb un concepció nova del món i dels negocis, però alhora també ingenus, temeraris, idealistes, arriscats, inconscients, políticament incorrectes,...

Catalunya només donarà un salt qualitatiu si arrisca, imagina, somia, s’equivoca, ambiciona,... i vostè (sense ànims d’ofendre) ja ens ha demostrat que ja ha fet tot el que podia.. Ara només li demanen una cosa més: aparti’s del nostre camí i deixi’ns tenir la influència que té i que necessitem per construir la Catalunya del futur. El nostre model econòmic i social està en joc.

Nou Comentari 29/9/2004

De la fractura digital a la promoció econòmica

Feia temps que ho tenia bastant clar. Però, necessitava un copet a l’esquena per estar-ne convençut. I és que mai he cregut amb la lluita contra la fractura digital per part de les administracions públiques. I no perquè no sigui important. Sinó perquè el que vertaderament em preocupa no és la fractura digital a Catalunya. Em preocupa més la fractura digital entre Catalunya i el món (només cal veure – com exemple - com el Center for Public Policy de la Universidad de Brown (EE UU) situa Espanya en la posició 77 de 198 països en eGovernement) I aquesta no es pot afrontar amb ‘polítiques d’esquerres’ centrades en les poblacions més marginades per l’arribada de la societat de la informació. Això no canviarà el país econòmicament. No ens farà més competitius. No ens donarà de menjar.

En canvi, sí crec que hem d’implementar ‘polítiques de dretes’, centrades en la dinamització de les empreses fent ús de les noves tecnologies i en els innovadors. I aquí la promoció econòmica ‘innovadora’ des de les administracions pot ser un vector de treball molt interessant. On posem la màquina del tren? Empenyent els vagons des del darrera (la fractura digital) o des del davant (promoció econòmica)? Jo ho tinc molt clar.

Nou Comentari 23/9/2004

La fi d’Enredando.com

Amb aquest títol el mateix Luis Ángel Fernández Hermana anunciava el passat 11 de setembre l’adéu definitiu d’un projecte pioner i innovador que ens ha inspirat a tots per poder entendre com la xarxa està canviant les nostres vides. Amb un cert ressentiment (lògic, per un altre banda) per haver anat - durant tant de temps - contracorrent, ens descriu alguns dels ingredients que han contribuït a la desaparició d’aquest espai de referència. Sense deixar d’assumir responsabilitats pròpies, ens recorda com l’administració no ha vetllat per aquest tipus d’espais digitals tan necessaris per la sensibilització i la reflexió que en generen, sense oblidar la projecció al món de Barcelona com a ciutat referent en societat del coneixement.

Tot i no ser amant del paper de l’Estat com interventor i gran salvador de la iniciativa privada que no se’n pot sortir sola (per exemple, mai he entès moltes manifestacions de col·lectius privats que esperen que l’Estat els hi solucioni el que ells no han previst que passi), sí que crec que l’administració catalana hauria de protegir aquelles iniciatives que creen informació i reflexió de qualitat sobre la societat del coneixement, que han de nàixer – per a què funcionin – des de la iniciativa privada i amb un lideratge intel·lectual clar i on el model de negoci – com per activa i passiva s’ha demostrat – és complicat. Espais com Enredando o el mateix Infonomia són serveis públics que haurien de gaudir de la comprensió i el recolzament incondicional de l’administració pública. En forma que sigui (subvenció, anunciant, mecenes o accionista).

Nou Comentari 16/9/2004

Destinats a ser petits

El canvi de govern m’engrescava a pensar que moltes coses canviarien. I una d’elles era la omnipresència que T-systems tenia en el desenvolupament d’aplicacions de la Generalitat de Catalunya. Creia que en un govern progressista i d’esquerres s’obria la oportunitat de la pime tecnològica catalana a accedir a projectes d’administració electrònica. I per sorpresa meva i de molts altres, he quedat perplex amb el procediment d’homologació que la Generalitat de Catalunya ha iniciat fa poques setmanes.

Perplex perquè s’ha fet amb la mà fosca de la empresa gran que planteja un concurs a mida només d’empreses grans on les petites no hi pintem absolutament res. Un servidor interessat en homologar-se en alguns dels lots veu amb resignació com no hi pot optar perquè es precisa estar en disposició d’adscriure un mínim de 50 tècnics. I d’on volen que els tregui?

Amb aquest plantejament seguirem veient com principalment empreses multinacionals com DMR, Accenture, PricewaterhouseCoopers i el propi T-systems seguiran no donant-nos la oportunitat a les petites a fer-los una mica d’ombra.

Nou Comentari 10/9/2004

Nou temps per Cat365.net (i 2)

Com dèiem al comentari anterior, tot ha portat al projecte a ser qüestionat sense encara haver pogut demostrar amb dades massa cosa. I en un escenari de canvi polític on allò no consolidat utilitzat políticament per un govern anterior es preferit ser qüestionat i clarament replantejat.

Confio que en el canvi s’aprengui de les primeres lliçons que aquest complicat viatge ofereix i es tingui en compte les opinions de les persones que han viscut amb primera persona aquest primer trajecte.

Entenent també que el focus de l’AOC haurà d’estar en el back-office (i no en el front-office com havia estat principalment fins ara). I en un doble sentit: la interadministració i la recerca d’economies d’escala en la creació de serveis electrònics per les administracions locals. No té sentit que amb les noves tecnologies de la informació, seguim necessitant certificats contínuament. Com tampoc té sentit que cada ajuntament o consell comarcal desenvolupi eines pròpies amb el sobrecost pel país que d’això se’n pot derivar.

I el cat365.net ha de jugar un paper ben diferent de l’actual i s’ha de convertir en la barreta de Google que acompanyi tota administració publica catalana. No té tampoc sentit que un ajuntament faci l’esforç d’informar-me sobre el que puc fer o no puc fer en altres administracions publiques. En canvi, si te sentit que les presencies online dels ajuntaments siguin la porta d’entrada a tota aquesta informació si aquesta es generada de manera centralitzada per l’AOC i oferta de manera descentralitzada amb el nom de Cat365 o el que sigui. Cat365 s’hauria incrustar en les presencies local i no pretendre competir en protagonisme mai amb elles. I aquest es el gran repte de l’AOC: oferir valor al ciutadà sense ferir –encara mes- les sensibilitats de les administracions que poden seguir veient com el Cat365 o l’AOC els hi pugui resta visibilitat.

Seguirem atents als nous temps de l’AOC !!!

Nou Comentari 6/9/2004

Nous temps per Cat365.net

Després d’unes merescudes vacances torno a la càrrega personal que representa entendre que està passant en l’administració digital al nostre país i un dels temes dels que haurem d’estar més atents és el nou cicle de Cat365.net.

Només cal entrar a les oficines de l’Administració Oberta de Catalunya (l’AOC), el consorci de la Generalitat de Catalunya i Localret per promoure l’administració digital a Catalunya, per adonar-se’n que s’ensumen nous temps. Nous temps que pretenen superar la primera etapa d’un projecte tan fascinant com ambiciós i complicat com es relacionar entre sí les administracions publiques catalanes fent ús de les noves tecnologies per facilitar-li al ciutadà la seva relació amb l’administració pública.

Tot i trobar-nos ja encarrilant el segle XXI, l’administració pública encara no ha aconseguit ser tot lo entenedora i comprensible pel ciutadà com hagués estat d’esperar. No masses han estat els esforços fets per l’administració en aquest sentit, que ja n’ha tingut prou en modernitzar-se i apropar-se al ciutadà, encara que no amb un llenguatge senzill I entenedor. El resultat: un ciutadà molts cops despitat que no sap on dirigir-se i es troba passant de la cua d’una administració a un altre sense entendre massa be el perquè.

D’aquí la necessitat d’iniciar un projecte amb el suport de tot l’arc parlamentari per tal de treballar - des de la Generalitat com des del mon local - amb un doble propòsit: facilitar la interconnexió entre administracions per arribar en un futur proper al certificat zero (1) i facilitar la relació entre el ciutadà i l’administració publica a través de la creació del portal Cat365.net (2).

Però, com diuen els nostres amics castellans del ‘dicho al hecho hay un trecho’ i l’AOC - tot i ser un referent internacional indiscutible per la valentia per posar d’acord administracions de diferent entitat i color - ha estat menystinguda a casa nostra per molts durant els seus primers anys de gestació.

Segons la meva opinió, quatre en podrien ser els motius:

1. Un pes massa excessiu que ha hagut de suportar – tant econòmic com tecnològic - dels senyors de T-Systems.
2. Un ús excessivament polític i partidista de l’ anterior govern.
3. Un enfocament poc sensible amb les administracions locals que han vist com una amenaça l’aparició de Cat365.net, capitalitzada principalment per la Generalitat de Catalunya.
4. I un temps d’execució per la seva complexitat conceptual i tecnològica dels serveis interadministracions (per exemple, el canvi de padró) o la creació de serveis administratius en línia pel mon local (per exemple, el TRAM) que encara no han vist la llum del tot.

Tot ha portat al projecte a ser qüestionat sense encara haver pogut demostrar... (continuarà)

Nou Comentari 2/9/2004

L'hora dels emprenedors digitals

Que Catalunya no és un mar d’optimisme en quant a l’ús i introducció de les noves tecnologies ja no ho dubta ningú. Però, una combinació del aquí-no-passa-res des de l’administració, amb un punt de deslocalitzacions industrials i unes gotetes de desídia empresarial (adversa al risc i la innovació) ens poden portar de ple a viure en un pessimisme crònic sobre el nostre futur digital com a país.

Podem evitar caure en aquest pessimisme digital? Sí, si confiem en la capacitat per emprendre noves aventures amb altes dosis de tecnologia i coneixement de les generacions més joves. Però, moltes són les coses que han de canviar perquè aquesta capacitat tan necessària pugui desenvolupar-se.

Entre elles, podem citar :

• el canvi d’aproximació de formar professionals de grans organitzacions a joves emprenedors per part de les principals escoles de negoci del país,
• la comprensió de les entitats financeres (tan adverses a assumir més riscos dels necessaris) a donar préstecs tous,
• el tractament diferenciat per part de les administracions recaudatòries amb els emprenedors intensius en tecnologies de la informació (per exemple, no es podria endarrerir un trimestre el pagament de l’IVA? O no s’hauria de plantejar un subsidi per l’emprenedor digital que fracassa?),
• o un major recolzament anímic per part de la societat sobre el mèrit de ser emprenedor. Especialment, emprenedor digital. Tan necessari per renovar el país.

Molts ja ens hem adonat que no podem confiar en l’empresariat que supera de manera avançada els quaranta anys. Només, hi ha esperança a partir de la generació que va passar-se hores i hores davant d’un Spectrum, un Siclair o un Amstrad. Són només ells els que tindran la clau de digitalització del país.

Com a emprenedor digital només demano als senyors de canes amb escassa sensibilitat sobre la importància de la innovació tecnològica i porucs d’arriscar el més mínim en incorporar-se a l’era digital: Deixin la pista d’enlairament lliure. Que venim !!!

Nou Comentari 23/7/2004

Ciutat del Coneixement, balanç d’un any

Assistia ahir amb perplexitat a la presentació que feia l’Ajuntament de Barcelona ‘Ciutat del Coneixement, balanç d’un any’ on en clau clarament de partit (lògicament el d’Esquerra Republicana) l’apreciat Portabella inaugurava el treball de tot un any realitzat en favor de la societat del coneixement a la ciutat de Barcelona. Com si convertir Barcelona en la Ciutat del Coneixement fos un tasca de partit (o d’un partit) i no de tota una ciutat.

L’exposició de les línies de treball recollia els temes més hippys que un es pugui imaginar (temes que es repeteixen allà on el binomi Societat de la Informació i ERC coincideixen). Entre ells (com no?) el món del WIFI, el software lliure, la recuperació de la memòria històrica fent ús de les noves tecnologies o la normalització lingüística. I d’altres molt més – des del meu punt de vista – crítics com la lluita contra la fractura digital, la promoció del sector aeroespacial o el suport a les universitats, però amb plantejaments molt superficials o encara molt poc madurs. I em pregunto: és que fa més d’un any ningú no treballava a l’Ajuntament per convertir Barcelona en una Ciutat del Coneixement?

Les polítiques de promoció de la societat de la informació a la ciutat de Barcelona es caracteritzen per ser molt poc imaginatives, que no enfronten els vertaders problemes que tenim, amb propostes molt allunyades de la ciutadania, amb polítiques sempre de demanda (l’accés) o molt tecnològiques i normalment preocupats per aspectes d’infraestructura i no d’infoestructures.

En la societat del coneixement, què es primer l’oferta o la demanda? Jo sóc dels convençuts que - amb l’excepció del perill de la fractura digital - de demanda ja n’hi massa. Sí, massa !. El problema de fons està en la manca de continguts i serveis de valor. La escassa oferta de qualitat és el vertader límit de l’avanç de la societat del coneixement a Barcelona. O és que algú dubte que si hi haguessin més Infojobs, Atrapalos o Vilawebs el grau d’introducció de la ciutadania a la xarxa seria més rellevant? Les polítiques de la ciutat han d’anar orientades al foment de la oferta de continguts i serveis i la seva projecció. I això s’ha de fer des d’una perspectiva empresarial: amb objectius, amb indicadors d’èxit, amb clars referents, amb estratègies concretes i compactes, amb terminis,... i no amb un poti-poti de hippisme digital. I ho dic sense ànim d’ofendre a ningú i amb vocació de construcció. En properscomentaris em proposo concretar polítiques d’infoestructures que crec que la ciutat hauria d’iniciar.

Nou Comentari 16/7/2004

Escasa promoció econòmica local des de la xarxa

Els 20 ajuntaments amb major producte interior brut de la província de Barcelona no estan fent un intel·ligent i efectiu de la xarxa per complementar i millorar les polítiques municipals d’impuls i promoció econòmica local. Al menys, aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat des de Multiplica (estudi disponible clickant aquí) que amb les excepcions de Barcelona (amb 69,6 punts sobre 100) o Sabadell (56), suspèn a la resta de municipis amb actuacions sorprenents com Mataró (26,9), El Prat del Llobregat (17,8), Granollers (16,1) o Terrassa (1,7 sobre 100).

Les presències online de promoció econòmica són - en general - excessivament institucionals, principalment informatives, sense vocació d’atracció i captació d’empreses i talent, amb un discurs poc comercial, pensades sota un plantejament excessivament endogàmic, sense plantejar cap tipus d’acció de promoció exterior de productes i empreses del municipis, amb escassa visibilitat a la xarxa, amb continguts poc atractius, amb poca voluntat de servei i atenció online i, sobre tot, amb escassa imaginació en com fer ús d’internet per crear noves línies de servei i valor per empreses, emprenedors i ciutadans. I aquesta és la verdadera oportunitat que tenen els municipis: fer ús d’internet per connectar empreses que compren i empreses que volen vendre, treballadors que busquen feina i empreses que necessiten reclutar personal, persones o empreses amb inquietuds afins,...

Podeu trobar una mica d'insperació infonòmica llegint un benchmark interessant de ciutats innovadores fet per l'Alfons Cornella perl'Ajuntament de Manresa.

Nou Comentari 9/7/2004

Cap a on ha d’anar l’administració electrònica?

L’experiència d’aquests primers anys conceptualitzant i desenvolupant projectes d’administració electrònica ens han de permetre aprendre d’alguns errors que hauríem de començar a superar en aquesta nova etapa de la administració pública a la xarxa.

Us presento 12 principis que hauríem d’interioritzar tots plegats en com passar de l’administració digital a la administració digital ‘de veritat’:

1. De l’administració pública al ciutadà: el camí equivocat.
   En general, les administracions públiques es miren el melic quan plantegen les seves presències online, creant una estructuració de continguts i serveis que respon més a l’estructura organitzativa de l’entitat que no pas a les necessitats d’informació del ciutadà.
2. Més enllà de donar informació: donar servei i transaccionar.
   Les webs de les entitats públiques han de donar el gran salt i convertir-se en finestretes virtuals en les que donar servei al ciutadà.
3. Perfils diferents amb necessitats diferents: propostes diferents.
   S’han de fer propostes que responguin necessitats de perfils diferents. Per exemple, en determinats casos una empresa no pot tenir el mateix tractament que un ciutadà.
4. La transversalitat com a principi.
   Les entitats públiques ha de d’estructurar els seus continguts a la xarxa entenent que l’estructuració departamental física ha de ser trasllada a internet des de la transversalitat (pensant sempre en l’usuari).
5. Multicanalitat com a comunicació natural de l’entitat
   Internet ha de conviure amb la resta de canals de manera natural
6. Menys és més.
   A Internet molts cops no es tracte de tenir de tot. En menys pots fer més.
7. Usabilitat com a prioritat.
   La simplicitat és un element clau en la navegació.
8. Simplificació dels processos, simplificació dels missatges.
   Els processos i tràmits s’han de simplificar a l’extrem.
9. Pedagogia en el llenguatge.
   El llenguatge ha de ser clar amb un to proper i clarament pedagògic.
10. Re-enginyeria de processos.
    S’ha d’aprofitar tota oportunitat de creació de nous continguts i serveis per a la web per replantejar la manera de fer les coses.
11. El correu electrònic (sms,...), com a mitjà de relació.
    Hem de donar la possibilitat de comunicar determinats aspectes per correu electrònic o d’altres mitjans.
12. Mesurar per aprendre.
    A Internet és clau mesurar com es comporten els usuaris en la web per veure com hem d’evolucionar i millorar en el temps.

Nou Comentari 2/7/2004

eParticipació ciutadana: mite o realitat?

Els governs actuals s’han proposat fer ús de les noves tecnologies de la informació per aconseguir una major participació ciutadana. O al menys se n’omplen la boca proclamant-ho. A vegades crec que és com una nova “moda-virus” llastrada per una manca de reflexió profunda.

I és que en aquest bon propòsit de participació electrònica les administracions estan deixant de banda els importants obstacles que està tenint la e·participació. Com a mínim això és el que reflecteixen les diferents experiències que coneixem i els resultats que estan obtenint. Només cal passejar-se i veure l’escassa activitat d’espais com Consensus (http://www.e-consensus.org/), Consulta Justícia Global (http://www.justiciaglobal.org/) o la Plataforma Ciutadania.cat de Sant Feliu del Llobregat (http://racocatala.com/ciutadania.cat/).

Els polítics han d’entendre que per a què la participació electrònica funcioni ha d’haver cultura de participació. No pot existir e·participació sense participació. I els agents públics no es que s’hagin caracteritzat mai per provocar la participació (més enllà de demanar per activa i per passiva que anem a votar cada 4 anys).

Veurem com se’n surten la recent estrenada campanya de la Generalitat de Catalunya ‘L’Estatut és de tothom’ (http://www.gencat.net/nouestatut) que pretén promoure la participació ciutadana en la reforma de l'estatut català o la important aposta de l’Ajuntament de Madrid que amb la campanya ‘Madrid participa’ (http://www.madridparticipa.org/) pretén fer una consulta popular en el districte Centre sobre possibles actuacions, prioritats i millores d’equipaments.

Els hi desitgem les millors de les sorts però els hi recordem que la

e·participació ha de tenir una finalitat. El ciutadà participarà quan cregui que la seva participació tindrà un impacte molt real en la presa de decisions. I d’això n’estem encara molt lluny. Res fa indicar que els nostres representants cedeixin poder en favor d’una hipotètica democràcia directa.

Nou Comentari 23/6/2004

Com pot ser que no hi hagi ningú !!!

Fa uns dies lamalla.net publicava un article que amb el títol ‘Què hi ha algú?’ recollia la conclusió més sorprenent de l’estudi ‘Els Ajuntaments de Catalunya i Internet (2000-2003)’, realitzat per la UPF on es mostrava com el 69,1% dels 902 municipis consultats via correu electrònic demanant informació sobre, per exemple, allotjaments de la vila decidien simplement no respondre la consulta realitzada. Ara això sí, el 90% del municipis ja disposa a data d’avui d’email. Pocs dies després El Pais feia una consulta similar entre els 221 diputats del Congrés que han fet públic el seu email (del total de 350 diputats). Un 84% tampoc havia contestat la qüestió que se’ls hi plantejava. I jo em pregunto: per què volen ajuntaments i diputats tenir correu electrònic si no es prenen la molèstia de contestar les consultes que els hi puguin fer els ciutadans? Sense ganes de fer sang, podem avançar en la societat de la informació si el nostre món local i els nostres representants no tenen la sensibilitat digital necessària?

Nou Comentari 18/6/2004

Poca llum entre massa foscor

Diumenge anirem a votar. Probablement – amb el sol que prometen les nostres platges – menys dels que esperen els més pessimistes. Especialment si fem cas al poc ressò que han tingut entre la ciutadania les campanyes electorals dels diferents partits polítics i la caiguda en picat que han tingut les audiències de les webs dels principals partits polítics si les comparem amb dades de les eleccions autonòmiques i – especialment - les generals. Pel que hem vist en les campanyes online d’aquestes generals reduït ha estat el pressupost que s’ha pogut permetre la majoria de les formacions.

Poques coses a destacar a excepció de la original campanya d’Ignasi Guardans de CiU que - no només ens ha presentat una presència online (http://www.guardansxeuropa.org/) moderna, dinàmica i amb un contingut clar i entenedor – ha llançat 3 campanyes (dins de la seva campanya) per tres temes que preocupen al líder de Galeusca: la defensa del català a Europa, l’Europa sense fums i la promoció del cinema europeu. I en aquest sentit ha creat: http://www.europaencatala.org/, http://www.europasensefums.org/ i http://www.pelcinemaeuropeu.org/ amb un objectiu de connectar millor amb la ciutadania interessada per la lluita i defensa de cadascun d’aquests temes i plantejant l’adhesió a un manifest que dóna suport a cadascun dels temes.

Alguna d’aquestes campanyes ha anat acompanyada d’alguna acció fora de la xarxa com la creació de la ‘Nit del Cinema Europeu’ on es podien veure pel·lícules de producció europea per només 1 euro a les diferents sales dels cinemes Renoir-Les Corts. Al menys, hem pogut veure una mica de llum entre massa foscor. Ben segur, que el 2007 serà un any ben diferent en com els partits polítics catalans utilitzin internet per acostar els seus discursos a la ciutadania.

Nou Comentari 11/6/2004

… Jaime Mayor Oreja. No ho passis

Que els polítics poc han entès de que van les noves tecnologies ja ho anem repetint des de fa temps. Però el cas del PP és de riure. Si no en va tenir prou aquell màgic dissabte 13 de març - en que la ciutadania va incrementar els ingressos dels operadors de telefonia mòbil per sobre del 20% d’un dissabte normal amb l’enviament viral de SMS promovent una genuïna forma de mobilització ciutadana – ara s’ha proposat bombardejar la telefonia mòbil espanyola amb missatges com “Estamos en campaña. Ponte en marcha. Contigo vamos a ganar. Un abrazo Jaime Mayor Oreja. PASALO.”

Com si el Jaime Mayor Oreja hagués enviat un missatge curt a la seva vida. Té pinta de no haver obert mai un correu electrònic i ara va de modern i innovador amb una campanya que li pot portar més d’un disgust a un PP cada cop més arraconat. Disgust perquè aquest tipus de campanya – més enllà dels problemes legals i de seguretat de les pròpies dades (recordem que el PP ha decidit externalitzar a una empresa la campanya) li pot representar un antimarketing entre tots aquells usuaris que encara veuen en el mòbil un dels pocs espais d’intimitat i privacitat que li queden. La ciutadania està cansada de tanta campanya electoral i les europees no generen ja cap tipus de passió. I la mobilització ciutadana del 13 de març va ser possible no perquè hi hagués la tecnologia, o perquè hi hagués un emissor, ... sinó perquè – a més d’això - hi havia un motiu absolutament passional en un moment excepcional: es volia la veritat dels atemptats de Madrid. Si ara algú es tan ingenu que es poden fer campanyes de marketing viral com qui compra espais publicitaris està ben equivocat. I tot sembla que el PP es menjarà els 500.000 missatges amb patates perquè demostrara la seva nul·la efectivitat i potser a més d’un ens recordarà què vam votar aquell dia que el PP va perdre unes eleccions que tenia clarament guanyades.

Ben aviat veurem campanyes del PP que t’animaran a enviar un SMS al 3456 amb el text ‘Rajoy, Presidente’ si vols que participar en el sorteig d’un pis de protecció oficial a Torrelavieja.

Nou Comentari 8/6/2004

Cansats d'esperar

Digueu-me observador però no ens haurem adonat i haurà passat un any des de que no passa absolutament res. Sí, senyors. No passa ABSOLUTAMENT RES des de l’administració pública catalana en el seu obligat-i-necessari impuls de la societat de la informació i de l’administració electrònica. Primer perquè era estiu (l’estiu del 2003), després perquè havíem d’esperar a què passessin les eleccions. Més tard, les negociacions post-electorals. Després, la recerca de les persones que haurien de tirar endavant carteres com la Secretaria de la Societat de la Informació o el mateix Cidem. Després, vingueren les auditories per conèixer quina mida tenien exactament les banyes del ‘toro’. I darrerament els acords i les negociacions pertinents perquè tothom estigui més o menys content. I en poques setmanes l’estiu se’ns tirà a sobre (l’estiu del 2004).

Senyors del Govern: Entenem que la seva feina no és fàcil. Però, per això estan vostès (i no altres). Els hi demanem en benefici del país que moguin fitxa. La que vulguin. L'equivocada, si volen. No ens importa. Però, moguin fitxa !

Nou Comentari (2 comentaris) 4/6/2004

« 1984 » 2.0: els teus veïns et vigilen

Tot i que les pitjors profecies del sr. George Orwell no s’han fet realitat (tot i l’intent televisiu de ‘Gran Hermano’ d’Endemol), sembla que podríem reviure en el futur part d’aquella angoixant novel·la futurista amb la irrupció del programa Eupolis liderat sorprenentment per l'Ajuntament de Jun, municipi de poc més de 2.500 habitants que s’ha proposat des de fa ja alguns anys donar lliçons al món sobre com fer ús de les noves tecnologies per construir una societat on tots siguem més iguals en oportunitats, on la transparència pública sigui absoluta, on l’administració sigui propera i on els ciutadans puguin opinar en temps real sobre tot tipus d’esdeveniments que succeeixen en el municipi.

Jun ha estat el primer municipi a Europa en declarar ja a l’any 1999 la xarxa de xarxes com a Dret Universal dels Ciutadans en majúscules i tenir una penetració d’internet en la seva població superior al 80% i del 98% en telèfons mòbils.

Amb aquesta base s’ha permès el luxe d’inventar la teledemocràcia, permetent el primer plenari municipal online de la història o experimentar amb èxit amb el vot electrònic. I tot des de terres granadines on més d’un podria pensar que no corre ni un sol bit.

Però la reinterpretació dels pensaments d’Orwell per part de José Antonio Rodríguez Salas, el tinent-alcalde de Jun ha vingut per la posada en escena del programa PoliciaNet, on els habitants del municipi es converteixen en policies virtuals, podent advertir de totes aquelles incidències que percebin en el seu entorn més proper, ja siguin relatives al trànsit, seguretat vial com aspectes urbanístics, de medi ambient, ...

Els avisos es poden fer per correu electrònic, mitjançant missatges multimèdia i/o GPRS a un número de telèfon de noves 4 xifres completament gratuït o fent ús de la seva pàgina.

Així, que aneu amb compte perquè en un futur proper el veí més simpàtic i amable pot ser el delator més menyspreable :). Al menys, a Jun ja és tota una realitat.

Nou Comentari 28/5/2004

Qui no pagui que surti a la foto

Mai podrem dir que els nord-americans no ens han ensenyat coses. Algunes bones. Altres bastant dolentes. Però, avui serem positius i felicitarem les iniciatives que estan realitzant ja un bon nombre d’estats nord-americans fent-ne ús d’Internet com a mitjà per avergonyir aquelles persones i empreses que no paguen degudament els seus impostos.

La idea no és nova. Alguns estats abans de la irrupció d’internet ja publicaven llistes en diaris i butlletins. Però, la màgia d’internet fa que això sigui poc costos i molt pràctic. I es converteix en una bona mesura (d’última instància) de coerció per tal de que tothom es porti una mica millor amb l’erari públic. Tan senzill com comunicar al ciutadà que si no realitza el pagament apareixerà el seu nom en una llista com les que podem veure a Louisiana amb el nom de Cybershame, a Minnesota amb el nom de DelingNet o a Sur de Carolina amb el nom de Debtor’s Corner.

Sabent com de morosos que som al tenir tant a prop el Mediterrani i com ens importa la imatge social ben segur que la mesura seria positiva. I parlo amb carn pròpia que per fi tindria un motiu clar per liquidar alguna multa que tenim pendent (dic alguna perquè quedaria bastant malament si confesses les 10 o 12 que dec tenir pendent) i algun que altra impost que l’Agència Tributària em reclama.

Qui no pagui que surti a la foto !!!

Nou Comentari 24/5/2004

The revolution will not be televised

Amb aquest frase - que empaperava les parets de les oficines electorals de Joe Trippi, responsable de la campanya electoral del ex-candidat Howard Dean – tancava la meva intervenció a la Internet Global Congress per transmetre la serietat amb els que els polítics s’han de prendre la irrupció de les noves tecnologies i, en especial, internet.

Algunes dades que aportava parlen per elles mateixes:

• 70 milions de missatges curts en només un dia mobilitzen la gent a Filipines l’any 2001 per posar pressió al Senat en contra del President Estrada, convertir-lo en el primer president de la Història enderrocat per un SMS.
• Amb més de 180.000 simpatitzants, Roh Moo-hyun és el primer president del món catapultat pel poder mobilitzador de la xarxa a Corea del Sud l’any 2002.
• L’any 2003 DraftWesleyClark.com convenç al general a presentar-se a les primàries americanes després de rebre més de 50.000 cartes de suport.
• Meetup.com – plataforma online per facilitar trobades entre persones amb interessos afins – amb més d’1.260.000 usuaris canvia la manera en que els polítics nord-americans realitzen la convocatòria dels seus esdeveniments presencials.
• Howard Dean acosta la política als americans amb una campanya que serà recordada com el detonant de la irrupció d’internet a la política. El 70% de les persones que contribueixen econòmicament a la seva candidatura a través d’internet mai abans havien posar un dòlar abans a un candidat polític.
• John Kerry bat tots els records possibles aconseguint 2,4 milions de dòlars en contribucions online en només un dia: el 4 de març.
• Neix un nou contrapoder polític als Estats Units: Moveon.org – plataforma de ciberactivisme - amb 1 de cada 146 nord-americans.

Seguirem atents per veure qui serà el proper Howard Dean català. Jo ja m’ofereixo per ser el seu Joe Trippi.

Nou Comentari 14/5/2004

Pedagogia en l’egovern

En un recent i interessant article que publicava l’Alfons Cornella a Infonomia es tractaven els punts crítics que en el marc del projecte Prelude es van discutir per futurs desenvolupaments de projectes d’administració electrònica. Es parla de crear iniciatives des de l’usuari. De la re- enginyeria de processos. De la col·laboració interadministrativa. De la necessitat d’intercanvis d’experiències entre administracions públiques. De la importància del mesurament del retorn de les inversions. O del rol de les empreses privades en el desenvolupament de l’administració electrònica.

Però, en lloc es parlava d’una de les coses que considero que seran més rellevant en els propers anys: la PEDAGOGIA. La pedagogia com a mitjà per aconseguir que el ciutadà entengui d’una vegada per totes l’administració pública.El ciutadà no entens res quan es relaciona presencialment. I sort del funcionari. Però, què passa quan s’ho ha de fer tot online? Que l’enrenou i la no-comprensió tant de terminologia com de processos és absoluta. I aquest és un dels grans obstacles de l’administració electrònica avui en dia.

L’administració suposa que els ciutadans entenem com funciona. I ni ho entenem, ni ho volem entendre. D’aquí, que confiem que farà un esforç en aquesta evolució digital per fer-se entenedor. I el copy (com els continguts estan escrits a la web) serà una peça fonamental per aconseguir-ho. I feina n’hi ha molta encara per fer.

Més enllà del copy, haurem de veure quines iniciatives hem de plantejar de país per aconseguir que la gent utilitzi més l’administració electrònica. En aquest sentit, és interessant destacar la brillant aposta del govern de Singapur http://www.ecitizen.gov.sg/ que dóna un pas arriscat però summament atractiu com es proposar a entitats públiques i privades per tal de que siguin punts d’accés i assessorament en com utilitzar la administració electrònica amb incentius econòmics de 30 cèntims de dòlar per usuari que s’informi d’algun servei públic electrònic fins arribar als dos dòlars per una transacció degudament complimentada. Podeu veure el programa eCitizen Helper People – Private – Public (or 3P) Partnership a http://www.ecitizen.gov.sg/eCitHelp/eCitHelp_register.htm

Estaré encantat de que compartiu amb mi projectes i iniciatives que considereu clarament pedagògics.

Nou Comentari 7/5/2004

Amazon i el nom del proper president dels Estats Units

D’Amazon ens ho podíem esperar tot. O quasi bé tot. Després de començar a vendre llibres, el sr. Bezos ens va sorprendre oferint joguines, software, vídeos, dvds o productes electrònics. Però, no es va aturar aquí. Va decidir convertir Amazon.com en la botiga digital més gran del món i va iniciar-se en la comercialització de roba, productes de bricolatge, articles de luxe i, fins i tot, automòbils.

Però, Amazon ens ha deixat poca badats a tots quan des de fa poques setmanes estan permetent fer donacions online als principals candidats que es presenten a les eleccions nord-americanes del mes de novembre amb aportacions que van des de 5 dòlars als 200.

En aquestes eleccions, després de les primeres passes ben donades pel ex-candidat demòcrata Howard Dean que va aconseguir més de 15 milions de dòlars en contribucions online, ningú pot dubtar del potencial de captació de fons a través d’internet. En aquest sentit, fa pocs dies llegíem com John Kerry batia tots els records possibles aconseguint 2,4 milions de dòlars en només un dia (el 4 de març).

Però, el que no podíem esperar és que Amazon és sumes – sense ànim de lucre – a facilitar donacions a través de la seva plataforma donant-nos pistes sense voler de qui guanyarà les eleccions americanes.

Nou Comentari 26/4/2004

Mort a ‘CAT-Sistemas’

Sí, Mort amb majúscules. I m’explicaré. Són poques les coses que vaig aprendre en els meus estudis universitaris en l’assignatura de macroeconomia, però una d’elles va ser que amb els pressupostos del govern és pot fer política de país. Sorprenent, no? Suposo que no. Però, personalment no li vaig donar importància fins que he vist en carn viva el greu problema que suposa que la Generalitat de Catalunya hagi centrat tant el seu pressupost en desenvolupaments tecnològics en una empresa com ‘CAT-Sistemas’. Suposo que l’antic govern els seus motius haurà tingut per prendre aquesta decisió. Tots sabem que la Generalitat es va vendre el Centre Informàtic a una empresa que va acabar passant a la seva vegada a mans de ‘CAT-Sistemas’. Però, aquest fet ha de limitar el creixement d’una oferta d’empreses catalanes dinàmiques i innovadores? Empreses - moltes d’elles - d’una mida mitjana que necessiten de l’empenta que podria representar la Generalitat per poder donar un salt qualitatiu i quantitatiu molt important i posicionar-se com a empreses de referència en tot l’estat espanyol o, fins i tot, fora d’ell.

A una pregunta formulada pel grup PSC-CpC el passat 25 de febrer de 2002, el llavors conseller Mas-Colell va afirmar: “Els imports contractats l'any 2000 va ser de 9.551.689.275 ptes i l'any 2001 va ser de 16.903.406.099 ptes”. En una nota publicada a Maragall.org s’afirmava “Aquestes quantitats van representar el 75% del volum de negoci de l'empresa l'any 2000 i el 100% del volum de negoci l'any 2001. L'any 2000, any en que l'empresa va comprar el consorci informàtic de la Generalitat, va multiplicar per 10 el volum de negoci”. Dades que posen la pell de gallina a qualsevol.

I ara li pregunto al govern actual: Quina serà la política que tindrà amb ‘CAT-Sistemas’? Entendrà per fi que amb aquests pressupostos es pot finançar el creixement d’empreses com GeC, NexTReT, Isoco, Lavinia, Ste Consulting i un llarg etcètera?

O és que no s’entén que Catalunya – ara més que mai – necessita d’aquestes empreses per tirar del país, perquè són elles les que en el seu dia a dia sedueixen a les empreses catalanes de que el camí és innovar des de les noves tecnologies o morir sense elles. I abans de morir sense elles, prefereixo cridar: Mort a ‘CAT-Sistemas’ o com es digui !!!

Nou Comentari 22/4/2004

L’hora de la política feta de zeros i unsL’hora de la política feta de zeros i uns

Pocs dies després que el sr. Zapatero es convertís en el nou president del govern espanyol i després de l’empatx de tanta campanya electoral (des de les municipals, passant per les autonòmiques fins les generals - tot i que encara ens queden les eleccions europees del 13 de juny), és hora en el sí dels partits polítics d’entendre de que cony van les noves tecnologies de la informació i entenguin quin és el vertader impacte d’un mitjà com internet en la reinterpretació organitzativa dels seus partits en un món plenament connectat on la informació i el coneixement flueixen a cops de zeros i uns.

La vertadera cursa electoral d’aquí a 4 anys passa per utilitzar internet en diferents fronts (interns molts d’ells). A destacar, la millora de la seva cohesió i la seva comunicació interna [1], la millora de l’eficiència organitzativa [2], la vertadera gestió del coneixement del partit [3], la relació i l’acostament de l’estructura del partit amb la militància (i entre la militància) [4], la recollida d’opinions i la participació de la militància [5], la captació de militants, voluntaris i recursos [6] i – en darrer terme – l’apropament dels seus discursos programàtics amb la ciutadania i la gestió de programes efectius de màrqueting polític digital [7].

Més enllà dels SMS amb les consignes del dia entre els seus dirigents, pàgines web de campanya, intranets ben poc explotades i un ús raonable del correu electrònic, són poques les experiències que podríem destacar arrel de l’estudi sobre partits polítics fet pocs dies abans de les eleccions generals.

És, per això, que creiem que ha arribat el moment de l’ebusiness en el sí dels partits polítics per deixar de ser partits del segle XX i començar a entendre en quin segle estem.

Nou Comentari 20/4/2004

Un país de persones

Darrerament m’estic adonant que el progrés d’un país és qüestió de persones. Especialment, amb temes com la societat de la informació, on la capacitat per avançar-se als nous temps i on el paper de l’administració pública en la dinamització de determinats àmbits geogràfics és absolutament determinant.

I és que de l’empenta de persones amb noms i cognoms - que cobren exactament el mateix que els que no s’ho mereixerien – ens trobem exemples tan fascinants com la presència online i el grau d’ús de l’Ajuntament de la Roca del Vallès que amb a prop de 9.000 habitants ocupa una digna posició 300.000 al ranking d’Alexa (ranking mundial de webs). Posició que molts ajuntaments amb 5 i 10 vegades la seva ciutadania ja voldrien tenir. O comarques com el Pla de l’Estany que no només entén el rol que juguen les noves tecnologies de la informació en el progrés econòmic de la comarca, sinó que és capaç d’agafar un avió per anar a Madrid i aconseguir finançament per crear projectes com una incubadora virtual per empreses de base tecnològica, promocionar el turisme fent un ús intensiu d’internet o plantejar-se crear un observatori de la societat de la informació en entorns no-urbans. Finançament que moltes diputacions ja voldrien tenir. Exemples com la Tinet tarragonina, iniciativa absolutament pionera de xarxa ciutadania a tot l’estat espanyols que molts madrilenys, barcelonins, valencians o sevillans ja voldrien tenir. O com des d’un municipi de menys de 1.000 habitants com Callús s’estan inventant la societat de la informació i portant-la a cada casa, amb conceptes com el ‘confessionari digital’, obrint les aules de l’escola i convertint-la en el café-internet per tot el poble o atraient petits projectes empresarials intensius en coneixement que estan transformant la població.

D’aquí que arribi a la clara conclusió que la dinamització - fins a la data - de Catalunya i les seves diferents unitats geogràfiques en quant a l’avenç cap a l’era de la informació es sustenta en petits herois ‘públics’ de la societat del coneixement que - amb el seu dia a dia - poden fer que Catalunya creï les bases per ser realment una societat moderna que trobi un model econòmic i social clar en el món. Felicitats a totes les persones que fan gran aquest país. Un país de PERSONES amb majúscules.

Nou Comentari 13/4/2004

Digitalització, sentiment d’urgència i mass media

Aquest passat dijous vaig assistir a una xerrada on – després dels 100 dies de gràcia - se li preguntava al Secretari per la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya Oriol Ferran quines accions es plantejaven realitzar des de l’administració pública catalana. Es va parlar de moltes temes: cable, wi-fi, fractura digital, ajudes públiques, AOC, administració electrònica, continguts, formació,...

Però, vaig trobar a faltar un eix de treball – gens trivial – però que crec que és vital per aconseguir que Catalunya entri de ple en l’era de la informació i el coneixement. El principal motiu pel que encara no hi estem – segons el meu parer - no és d’infrastructures, ni d’ajudes ni de continguts o formació: el vertader problema és de sensibilitat. La societat, les entitats i les empreses no són conscients sobre la rellevància de les tecnologies de la informació en un món cada cop més globalitzat i més deslocalitzat on no podem seguir competint amb models industrials basats en preu. Les empreses segueixen pensant: ‘puc viure sense internet’. I és veritat (ara) amb un potencial cost de país en futur proper.

Sense sensibilitat, no hi ha actitud. Sense actitud no hi ha acció. És com quan creus que el teu fill estudiarà més perquè li compris més llibres, li prometis una pilota si aprova matemàtiques, l’enviïs a una escola sense patí o l’autocar que el porta té direcció assistida. La clau està en despertar en ell l’interès. L’interès a aprendre.

I, en aquest sentit, crec que s’haurien de plantejar polítiques enginyoses des del DURSI per despertar la sensibilitat digital del país. I no amb més conferències o lliçons morals sobre la importància de la societat de la informació. Polítiques que facin que es creï un sentiment d’urgència en la societat sobre la rellevància de posar-se les piles. Sentiment d’urgència que ens porti a cadascú a invertir temps i recursos per avançar en el procés de digitalització al que estem obligats a submergir-nos.

Fàcil de dir i difícil d’aconseguir. Algun suggeriment? Jo en faig un: fer un descarat ús dels mitjans de comunicació propers a la Generalitat de Catalunya (TV3, C33, Catalunya Ràdio,...) o aquells que vulguin gaudir de pressupostos publicitaris de la Generalitat per a què donin un ressò mediàtic a aquelles notícies o experiències que parlem de l’èxit de les empreses (amb noms i cognoms) que es digitalitzen i de la mort i el fracàs d’aquelles que no han entès en quin segle ens trobem. Ser digital ha d’estar de moda. I els mass media poden jugar un paper clau (condicionat des de la Secretària). El país ho necessita.

Nou Comentari 5/4/2004

Les compres de les administracions com a motor d'innovació

Des de fa un temps ens trobem immersos en el debat sobre el futur competitiu de Catalunya. Ara ja tenim clar que el creixement de la nostra economia està canviant cap a un model més intensiu en coneixement i orientat a la innovació. El tancament de certes companyies subsidiàries de multinacionals que prenen les decisions lluny de casa nostra ens mostren un país que ha canviat el seu posicionament competitu: sabem que al nord d’Àfrica i a l’est d’Europa hi ha zones en una situació més avantatjosa que la nostra a l’hora d’atraure inversions per a activitats manufactureres tradicionals.

Així mateix, el pes del les administracions públiques sobre el conjunt de l’economia és d’aproximadament la meitat d’aquesta.

Doncs bé, si la nostra economia ha d’avançar en aquest període de transició cap a posicions que ara mateix encara no tenim definides del tot però que de ben segur que respondran a activitats diferents de les que ara mateix desenvolupem, el paper dels governs per a impulsar i accelerar aquest moment de canvi, i ajudar a que la nostra economia pugui ser més sòlida en un context cada vegada més globalitzat i competitiu és clau. En aquest sentit, l’anunci que el Govern pretén adaptar les compres de serveis tecnològics de manera que més empreses, i empreses de menor tamany (com les que són de capital català) puguin optar a poder prestar serveis a l’administració en condicions més fàcils que fins ara, doncs és una bona notícia. Ens en felicitem.

Nou Comentari 1/4/2004

Internet existeix !!!

Darrerament he tingut la oportunitat de participar en diferents iniciatives que m’han recordat que Internet existeix. Sí, INTERNET EXISTEIX. I no perquè mai hagués deixat d’existir. Però, en els darrers dies està posant-se de moda l’aparició de projectes de manifestació virtual col·lectiva, caracteritzats per la velocitat de la seva propagació per la xarxa.

I, sens dubte, puntcat.org s’està convertint en una de les experiències més delicioses per demostrar les ganes que la comunitat internauta catalana té d’expressar la seva opinió sobre la necessitat d’aconseguir gaudir d’un domini .CAT (en defensa de la realitat cultural i lingüística del català, demostrada per l’estudi realitzat per Jordi Mas de Softcatalà que situa el català com a llengua en la posició número 23 a la xarxa).

Doncs, puntcat.org ha aconseguit més de 25.000 adhesions en només 7 dies i encarrila superar en pocs dies la xifra dels 50.000 internautes que donen suport a la iniciativa. Són els mateixos internautes catalans de tot el món (de Vancouver, Mèxic D.F, de Eivissa o de Banyoles) els que es reenvien un i un altre cop missatges per engrescar nous manifestants. Les claus de l’èxit de la web (ja citades en un anterior article) són tres: vinculació emocional de la mateixa reivindicació (defensem el català !), participació i visibilitat en l’adhesió online al manifest i simplicitat de l’acció (en pocs segons t’has manisfestat).

Una mostra més que els internautes - més que mai - volen tenir veu sobre aquells temes que els importa. Felicitats als integrants de l’Associació PuntCAT per un projecte ben plantejat.

Nou Comentari 30/3/2004

L'egovern com a oportunitat competitiva

La construcció de l’egovern suposa que sobre la base de la inversió intensiva en TIC, es desenvolupen noves formes de gestió i interacció entre les administracions i aquestes amb els ciutadans, empreses i entitats. El resultat final és que les administracions es reinventen de tal manera que aconsegueixen aportar un major valor a la societat. En matèria de qualitat de servei, rapidesa i eficiència en l’ús dels recursos de tots.

L’esforç que en els darrers anys s’està fent a casa nostra en el sentit d’adaptar les administracions a la societat de la informació és enorme. Des de l’impuls del projecte de l’Administració Oberta de Catalunya per part del Govern de la Generalitat i Localret, amb la singularitat del portal CAT 365 i l’Agència de certificació electrònica CAT CERT. O el mateix projecte PECAT que sobre la base de compres amb ús intensiu de tecnologia i coneixement està impulsant per als ajuntaments el mateix Localret. O l’esforç important que les Diputacions estan realitzant: el que en matèria de gestició tributària estan fent les diputacions de Barcelona i Tarragona, o la de Lleida amb la novedosa incorporació de la signatura electrònica que en el seu moment va significar el projecte FREDO, per exemple. En definitiva en molt poc temps s’està fent un esforç rellevant que comporta, sense cap mena de dubte, un aprenentatge molt qualificat.

Si entre tots plegats som capaços de desenvolupar els adequats vectors d’acumulació de coneixement podem estar establint les bases d’una futura especialització del nostre país en el desenvolpament d’estratègies d’e-govern. La proposta que fem és la de creació d’un Institut de l’egovern que sàpiga aglutinar diferents agents públic/privat per tal que des de la formació, la reflexió i la prestació de serveis a tercers esdevingui un repositori potent de coneixement per a poder esdevenir en el mig termini una font d’activitat de l’economia del coneixement de Catalunya.

Nou Comentari 26/3/2004

'Passa-ho'

Era dissabte. Un dissabte estrany. Estrany pel que estava passant després del xoc que havíem viscut només 48 hores abans amb el nefast atemptat de Madrid. Estava dolgut però, sobre tot, emprenyat. No em creia el que estava passant. Tot apuntava a un atemptat d’un grup islàmic i un cop rera l’altre apareixia per televisió el sr. Acebes convençut que la línia principal d’investigació seguia sent ETA. Quina casualitat !!! I quins collons !!!

Em sentia indefens davant la manipulació informativa en la que estavem immersos. I vaig estar una bona estona barrinant que podia fer jo davant aquella situació tan descoratjadora. Era dissabte i l’ús d’internet tenia poc joc ja que la gran majoria de gent probablement no mirarien el correu electrònic fins el següent dilluns. Ja seria massa tard. Estava en blanc. No tenia cap idea. Però, de sobte: “pipipi pipipi”. El meu mòbil sonava. Acabava de rebre un missatge que deia: ”Denuncia la intoxicació informativa. Al Qaida ha reivindicat l’atemptat quatre vegades. El govern ho nega. Passa-ho.” No m’ho podia creure. Havia trobat la manera de desfogar tota la meva ira. No sé quants missatges vaig arribar a enviar i poques hores després em trobava davant la seu del PP. Era increïble. No es podia quasi caminar. L’èxit de la convocatòria havia estat sorprenent. La resta ja és història.

Una història insòlita en el nostre país. Al menys, amb la espontaneïtat i velocitat que es va donar, tot i que el ‘No a la guerra’ va començar a despertar l’interès dels SMS com a mitjà de convocatòria i mobilització.

Precedents de mobilitzacions instantànies (en anglès ‘flash mobs’) es repeteixen amb molta freqüència a ciutats com San Francisco, Detroit o Nova York. La seva convocatòria normalment és via email i el seu propòsit és bastant innocent, al convocar a un grup de gent a anar a una hora determinada a una botiga de música i preguntar per un disc que ja no s’edita o quedar en un carrer i durant 10 minuts anar dient amb el mòbil ‘sí, sí, digui’.

En determinats casos, s’ha fet un ús polititzat dels flash mobs com va ser en la caiguda del règim Estrada a les Filipines o en les eleccions hungareses de fa dos anys, però aquest cop a Espanya la velocitat de propagació ha superat clarament les expectatives més innocents de l’artífex madrileny que entrada la tarda del dissabte va enviar a només 10 amics el missatge “¿Aznar de rositas? ¿Le llaman jornada de reflexión y Urdaci trabaja? Hoy 13-M a las 18 horas sede PP c/ Génova 13. Sin partidos. Silencio. Por la verdad. Pásalo.” I que poc després veia com a l’arribar a la zona Alonso Martínez no es podia ni circular.

La viralitat va venir donada per l’estat emocional de la gent (amb barreja de sentiments de perplexitat i ràbia continguda), la excepcionalitat i urgència del moment, la ubiqüitat i omnipresència dels telèfons mòbils, la simplicitat de l’acció de reenviar un missatge i la velocitat del boca-orella. No serà fàcil que es repeteixen totes elles en el futur, però molts seran els que en faran ús per condicionar a la ciutadania i mobilitzar en un o altre sentit.

La temptació és alta. Ja no són només els mitjans de comunicació de masses – com la televisió – els capaços de mobilitzar a la gent. Tot i que el dissabte es donaven les circumstàncies necessàries per a que els SMS fossin la punta de llança del que passaria el dia següent, els partits polítics i la societat civil han pres bona nota del poder de convocatòria dels missatges curts. Està apareixent un nou fenomen social on la ciutadania deixa de ser passiva i es converteix en el centre de la comunicació. Està apareixent un contrapoder on el ciutadà és qui dóna joc decidint si allò que rep va amb ell i creu que ha de fer-ho arribar a algú més. La telefonia mòbil per la seva clara hegemonia supera Internet com a mitjà de comunicació, però heretant els valors més genuïns d’Internet: viralitat, acció i interactivitat.

Però tot apunta que això només ha fet que començar. Què passarà quan tots estiguem permanentment connectats a través dels nostres telèfons mòbils i aquests ens ofereixin majors prestacions per a comunicar-nos uns amb els altres? Probablement, llavors ens haurem convençut que la comunicació de masses ha de deixar pas a una comunicació més espontània caracteritzada per la seva transversalitat on l’individu és el vertader protagonista. Mentre, seguirem dient – per si les mosques – ‘Passa-ho’.

Nou Comentari 22/3/2004

L’estupidesa de la política

Trist – encara que humà – és el comportament dels polítics que pensen més en cicles electorals que no pas en clau de ciutat, país o estat. L’administració electrònica i la societat de la informació – per important que siga - no ha pogut fugir d’aquesta temptació tan poc racional com comuna i així, hem pogut veure com iniciatives - que han hagut de trobar col·laboracions entre entitats públiques de color polític ben diferent - no han anat a la velocitat esperada. Només cal veure la relació poc propera que han tingut en els darrers anys entitats (que tant haurien d’haver treballat plegats) com el Cidem o Barcelona Activa o la relació no sempre còmode que hi ha hagut entre la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments (representats per Localret) en el projecte de l’Administració Oberta de Catalunya.

El passat mes de novembre el color vermell (no de sang, sinó dels socialistes) per primera vegada impregnava la Generalitat facilitant un camí de major sintonia i relació entre entitats tant importants com l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona o la mateixa Generalitat de Catalunya.

La gran noticia del diumenge no va ser només la caiguda estrepitosa del PP. La pujada del sr. Zapatero ens omple a tots d’esperança sobre el nou període de relació que s’obre entre Barcelona, Catalunya i Espanya. I aquest fetserà vital per l’acceleració de l’administració electrònica del país, tant necessitada de relacions interadministratives entre entitats públiques per tal de donar vertader valor als ciutadans.

Al menys, aquest cop els polítics no tindran la oportunitat de ser tant estúpids d’anar contracorrent pel fet de defensar colors polítics de caire advers.

Nou Comentari 16/3/2004

Converses i emocions a flor de pell

Cada cop tinc més clar que no estem aprofitant el potencial d’internet com a mitjà per comunicar-nos. En general, quan plantegem una presència la fem amb un model ‘jo parlo i tú escoltes’. Això s’ha demostrat per activa i passiva en l’estudi sobre les eleccions que us vaig comentar en el darrer article i que ara teniu la oportunitat de sol.licitar (si és del vostre interès). En alguns casos, arribem al ‘parlem’ i afegim algun element d'interacció. Però, són comptats els casos en els que entenem que la gent el que vol és comunicar-se. Comunicar-se entre elles mateixes. I el que hem de fer és crear espais que donin peu a aquest tipus de conversacions: ‘jo els hi proposo que ells parlin entre ells’. I crec que aquest és el camí que han de seguir els partits polítics, utilitzant la base de militants i simpatitzant per iniciar un diàleg que acabi arribant a l’electorat.

La clau del èxit d’aquesta nova manera d’entendre internet podria representar-se en una fórmula com la que segueix: [Vinculació emocional x (interactivitat + simplicitat)]. La interactivitat com element de comunicació entre persones plantejat de manera senzilla però apalancant-se en un component emocional. I la política té molt d'emocions. En aquest sentit, un projecte en carn pròpia que em dóna la raó de la fórmula propusada és http://www.100diesdegracies.com/, una iniciativa de Multiplica en la que es proclama a la comunitat internauta la necessitat d’agraïr a aquelles persones que - amb l’esforç que realitzen en el seu dia-a-dia - han fet possible l’internet del qual alguns ens sentim tan orgullosos.

En només 3 dies s’han aconseguit 271 agraïments isegueix pujant sense parar...

Nou Comentari 10/3/2004

Suspens electoral a Internet (segona part)

En els darrers dies he tingut la oportunitat de participar en una observació malaltissa (conjuntament amb la Neus Arqués) – a petició d’un estudi encarregat per l’Internet Global Congress i que es publicarà aquest diumenge 7 al suplement de tecnologies de El Mundo - sobre les propostes electorals a la xarxa dels diferents partits polítics que es presenten a les eleccions generals de la propera setmana.

La conclusió és ben clara: ‘La campanya electoral a Internet: una oportunitat perduda’. Per deu clars motius:

1. Entendre internet com un monòleg (i no com un diàleg).
2. Basar l’estratègia a Internet en tenir pàgina web (i poc més).
3. No utilitzar la presència online com una extensió natural del discurs offline.
4. No trobar un equilibri entre la simplicitat i la profunditat de contingut.
5. No aprofitar el potencial de la militància com eix per fer ciberactivisme.
6. No desenvolupar una relació en continu (més pensada en termes de correu electrònic que de pàgina web).
7. Tenir una presència online poc flexible a integrar moments calents (p.e. el cas Carod).
8. Explotar de manera limitada les possibilitats multimedia (amb excepcions)
9. No acostar-se a col.lectius molt concrets (p.e. gent jove).
10. No tenir cap tipus de sensibilitat idiomàtica.

Una de les correccions sobre el comentari de la darrera setmana és l’aprovat justet que l’estudi dóna a les presències de CiU i del PP, amb un suspens clamorós del PSOE, Izquierda Unida, PNV i Coalició Canaria.

Nou Comentari 4/3/2004

Suspens electoral a Internet

Tot i que oficialment fa només unes hores que ha començat la campanya electoral, tinc poques esperances que algun partit polític em sorprengui en aquestes eleccions generals.

Per ara, sembla que els polítics segueixin sense aprendre la lliçó que destil·lava la campanya electoral als Estats Units. No han entès que una pàgina web per un partit polític en campanya té moltes similituds a la figura del míting. Massa. En ambdós casos, només hi assisteixen militants i mitjans de comunicació. No s’ha entès la força que pot tenir aquest nou concepte de míting virtual continu que és Internet per aconseguir que la pròpia militància influeixi en l’electoral, així com per fer soroll perquè els mitjans de comunicació parlin millor de nosaltres.

Basar l'estratègia electoral en una web de campanya té un retorn electoral en vots molt baix. El ciutadà no-militant o simpatitzant no té el grau d’involucració suficient per esperar que visiti la web d’un partit polític determinat. Les webs del PP o PSOE –per meravelloses que fossin (i que no ho són)– no arribarien a aconseguir gaires més vots a favor d’un o d’un altre.

Els partits polítics han de treballar en una altra direcció: agitació, mobilització, punts de reunió, militància, màrqueting viral, correu electrònic, ciberactivisme... són paraules que s’haurien de barrejar a mode de còctel molotov per revolucionar la xarxa i condicionar realment el vot de l’internauta polític indecís.

Nou Comentari 29/2/2004

El no-sexappeal de la Societat de la Informació

Aquesta tarda he assistit a la segona trobada anual sobre la Societat de la Informació organitzada pel Col.legi de Periodistes de Catalunya. El tema ho valia. La presentació la feia l’Oriol Ferran, nou secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la cloenda anava a càrrec d’en Carles Solà, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Pel mig intervenien persones tan reconegudes com en Vicent Partal (Vilaweb), en Vicenç Gasulla (Fundació Barcelona Digital), en Joan Coscubiela (Comissions Obreres) o l’Artur Serra (UPC).

Lògicament, la meva expectació inicial era gran. ‘La Societat de la Informació ha de jugar un rol rellevant a Catalunya per tal de construir un model econòmic de futur’ em vaig dir a mi mateix. Haurem d’escoltar que tenen a dir.

Però, les coses no començaven prou bé. Tot just quan hi arribava em vaig endur la meva primera sorpresa: Només 20 persones ocupaven la sala. 20 persones. Increïble però cert. És que només hi ha 20 persones a Catalunya que consideren important debatre sobre com s’ha d’articular la Societat de la Informació?

No tot acabaria aquí. A mesura que els ponents anaven succeint-se s’anava – amb excepcions – consolidant en l’ambient un discurs teòric, global, macroeconòmic i absolutament avorrit sobre la rellevància de la societat del coneixement en el moment econòmic actual. Amb perdó, a aquestes alçades una total obvietat. No es poden aprofitar aquests espais per llançar i debatre propostes concretes i pragmàtiques sobre com hem d’articular el país per a que entri de ple en l’era digital? On raó el problema? En l’impuls de l’administració? En l’apatia de l’empresariat? En la manca de formació? En la manca d’espais de sensibilització i comunicació sobre el paper de les noves tecnologies en la societat? És un problema d’infrastructures? Quin rol ha de tenir el Dursi? I el Cidem? I les universitats? I...?

Masses preguntes per tan poques respostes.

I mentre barrinava sobre tot això em preguntava: és que la societat de la informació no té prou sex-appeal per interessar al gran col·lectiu d’infonomistes que volem ajudar a donar un salt qualitatiu al país?

Si la societat de la informació és un ‘rotllo’, podem revisar el seu paper en la societat i l’economia? Si la societat de la informació com a tema no engresca, podem aconseguir que el sector s’involucri en el nou pla de la Societat de la Informació?

I aquí llanço un primer gran repte per l’Oriol Ferran i el seu equip. Crec que és clau fer un marketing fosc – però amb clar retorn - per engrescar als principals implicats del sector de la Societat de la Informació a tornar a interessar-se per com es pot fer política de país per avançar en l’era digital. Sense aquest pas, serà difícil que s’identifiquin propostes concretes, realistes i pragmàtiques nascudes des del propi sector.

Nou Comentari 25/2/2004

Crònica d’una mort anunciada

Sense ser cap expert en firma electrònica intueixo que l’anunci del sr. Acebes de portar a terme la introducció del DNI digital en tres anys ens porta a la fi de tanta empresa o entitat certificadora de firmes digitals.

I com en els negocis, qui té el canal de distribució gaudeix d’un poder substancial alhora d’imposar les seves regles del joc. I qui millor per donar firma electrònica que el Ministeri de l’Interior que gestiona els DNI. Al cap i a la fi, què és una firma digital? Quelcom que t’identifica com el DNI en el món digital. Doncs, des del moment en que el DNI digital és converteix en la clau privada que tot sistema d’encriptació precisa, la necessitat d’altres firmes electròniques es dilueix.

I arribem a aquesta situació i no és que sigui un problema greu, perquè les diferents entitats certificadores – tot i gaudir d’una de les primeres lleis de firma electrònica d’Europa – s’han volgut complicar la vida. Principalment, per confondre el mercat amb tanta tecnologia i tecnicismes. L’internauta no vol saber res de 1024 bits, claus públiques i privades o sistemes d’encriptació. Només vol un sistema plug&play que sigui fàcil d’aconseguir i fàcil d’utilitzar. I què més fàcil que quan et renovis el DNI, et donguin ja tot el que necessites per gaudir de firma electrònica? Les entitats certificadores han desaprofitat la finestra d’oportunitat que el Ministeri de l’Interior els havia donat fins que s’ha posat les piles i ha entès que se li podia escapar un parcel·la de poder que clarament no podia renunciar. I el problema de les agències de certificació ha estat sobre tot de comunicació. No ens han convençut. I parlo com a ‘internauta empedernit’ que en més de 10 anys no m’ha compensat mai l’esforç-retorn de tenir firma digital. Ara, en canvi, la proposta és ben diferent. Estem en un moment dolç de l’administració electrònica (cada cop la oferta de serveis amb firma serà més generalitzada) i obtindré la firma digital coincidint amb la renovació del meu DNI.

Entitats com Agencia de Certificación Electrónica o CAT Cert hauran d’adaptar la seva proposta de valor al nou contexte que la presentació del DNI digital ens plantejar o seran els protagonistes de la crònica d’una mort anunciada.

Nou Comentari 23/2/2004

Els darrers 30 segons de glòria del sr. Aznar

Sens dubte, Internet està canviant la manera de fer marketing polític. No tant per les propostes que els partits polítics catalans i espanyols hagin fet fins a la data. Sinó per tot el que podem anar seguir sobre els plantejaments online dels presidenciables americans. Però amb Internet sobre tot el que està canviant és la manera de fer marketing contrapolític. I una experiència fascinant un cop més ens ha vingut de la gent de Moveon.org que amb una iniciativa sense precedents ha aconseguit desacreditar – si és que calia una mica més – la desastrosa legislatura del sr. Bush. I ho ha fet per la porta gran amb bushin30seconds.org: una pàgina web que engrescava als internautes a enviar anuncis de 30 segons que parlessin del paper de Bush aquests darrers quatre anys. La iniciativa ha estat un èxit i en poc més de dos mesos s’han rebut més de 1.500 anuncis, alguns d’una qualitat extraordinària. En una votació frenètica el guanyador ha vist com la seva obra mestra apareixia en antena a la CNN. Tot lògicament amb el suport financer d’una gran simpatitzant del sr. Bush: l’empresari George Soros. Això és activisme i del bo.

I com que els catalans no podem ser menys, uns periodistes barcelonesos s’han llançat a reproduir l’experiència amb l’irrepetible sr. Aznar: Aznaren30segundos.org. Crec que el pacifista i crea-bon-rotllo Aznar es mereix que utilitzem tot el potencial creatiu català per fer que aquesta iniciativa sigui també tot un èxit. Per això em permeto fer una doble crida: 1. Catalunya: Utilitza el teu talent per recordar-nos algunes de les innombrables coses que ha aconseguit el sr. Aznar. (entre elles, que sortíssim al balcó a picar amb les caçoles, que ens possessim els guants per treure ‘hilitos de petróleo’ i que ens sentíssim (alguns) més anti-espanyols que mai. 2. Necessitem el George Soros català que tingui els diners per treure en antena abans de les eleccions els darrers 30 segons de glòria del sr. Aznar.

Nou Comentari 18/2/2004

Es busca sabadellenc per lloc de treball interessant

Hem de felicitar als sabadellencs perquè un cop més el seu ajuntament ens ha sorprès en una iniciativa digital que la situa en l'avantguarda del país en l'ús de les noves tecnologies en favor de la seva ciutadania. Ens referim al projecte que s'ha presentat recentment amb el nom de Sabadelltreball.net i que pretén convertir-se en un referència en la recerca de treball a través de la xarxa. La iniciativa té sentit en clau a les possibilitats demostrades d'internet com a mitjà per casar oferta i demanda de treball (què li diguin a actors com Monster.com o Infojobs.net).

Però el dubte està en saber si Sabadelltreball.net tindrà la suficient massa crítica per a què l’eina sigui efectiva. Recordem que la oferta necessita demanda i la demanda necessita oferta. Sabadelltreball.net parteix d’un bon punt de partida: el seu model és gratuït i pot fer que empreses sabadellences no s’ho pensis dos cops alhora de posar-hi una oferta de treball. Però, cau en un error important: voler anar més enllà de Sabadell. La massa crítica l’aconseguirà abans quan més i millor tanqui la seva proposta. I Sabadelltreball.net s’ha de centrar principalment en la ciutat de Sabadell i voltants.

Sabadelltreball.net ha donat un primer gran pas: existir. Ara, ha de donar a conèixer el projecte de manera intensa entre les empreses que estan a Sabadell i veure com ha d’evolucionar la seva proposta de valor. D’entrada juga amb desavantatge a tenir altres actors que ja hi porten més temps. A data d’avui, Infojobs.net guanya 64 ofertes de treball a la ciutat de Sabadell enfront les només 5 de Sabadelltreball.net. Seguirem atents a veure què passa en els propers mesos.

Endavant Sabadell !!! Endavant Catalunya !!!

Nou Comentari 11/2/2004

L’efecte Bifidus o agafar el bou per les banyes

Dec a un col·lega – l’Ignasi Guitart – un d’aquells mots que des d’un punt de vista d’story-telling tenen un impacte exquisit: l’efecte bifidus o el renovar-se per dins per a què es noti per fora). I crec que en l’administració pública – en el seu camí cap a l’administració electrònica - hem d’adoctrinar sobre la importància de l’efecte bifidus o sobre l’agafar vertaderament el bou per les banyes.

M’explicaré: La gran majoria d’entitats, en lloc de plantejar-se com afrontar el repte digital en les seves respectives organitzacions de manera integrada, prefereixen aïllar el problema creant una presència a la xarxa poc (per no dir res) vinculada amb la seva dinàmica interna. La conseqüència més clara és el grau d’utilitat limitat de les seves propostes a Internet. El valor està en el servei. I el servei ha de conviure de manera integrada a l’organització per a ser efectiu.

El model ja ha estat seguit abans per moltes altres empreses del món privat com La Vanguardia o El Periódico que en lloc d’integrar van decidir aïllar, creant empreses com La Vanguardia Digital o Zeta Zeta Digital, amb els conseqüents problemes de desvinculació entre el món real i el món digital.

D’aquí, que afirmen: Visca l’efecte bifidus: atacar el problema des de dintre per aconseguir resultats de cara en fora.

Nou Comentari 3/2/2004

La gestió del coneixement i els governs

Les administracions públiques són complexes, amb múltiples capes, tipus d'organitzacions, escales territorials, especialitzacions sectorials, i........plenes de funcionaris. Avui tots compartim que les administracions públiques, en la societat de la informació generen valor a partir del coneixement.

Existeixen dos tipus de coneixement que són molt útils per a poder tirar endavant projectes des de les administracions públiques: l'accés a la informació rellevant i el coneixement de les xarxes d'experts.

Els governs es mouen a partir d'agendes establertes de manera més o menys explícita i en una dinàmica a doble escala, global i local. Conèixer-la i mirar d'implementar-la és la feina d'un funcionari des de qualsevol àmbit públic. D'altra banda sabem també que entre els milers de funcionaris que existeixen a les administracions públiques hi ha molts experts en diverses matèries, múltiples interlocutors per a tirar endavant iniciatives o també moltes persones que es poden trobar en una situació semblant a la que es troba un a l'hora de definir i impulsar un projecte.

Aquests tipus de coneixement són fàcilment gestionables, amb l'ús de tecnologies no massa cares i molt flexibles es poden desenvolupar plataformes que facilitin molt la feina dels funcionaris per mitjà de posar en valor coneixements que que estan dispersos en el magma de l'administració.

Imaginem un cas. Algú que assumeix responsabilitats com a tècnic de mediambient en un ajuntament. Perquè aquest nou tècnic pugui desenvolupar correctament la seva missió haurà de conèixer quines són les polítiques de sanejament que s'estan aplicant, les de gestió de residus,quines possibilitats té per a sensibilitzar la població del seu municipi a partir de la promoció ambiental. També haurà de conèixer l'estat dels debatsinternacionals en matèria de limitació d'emissió de gasos, o bé les reflexions per a promoure la riquesa que suposa la biodiversitat i la necessitat de la seva presevació.Això entre d'altres tipus d'informació. I tot aquest coneixement de fet està dipositat de maneres diferents en molts àmbits de l'administració.

Així mateix aquest nou tècnic podrà trobar-se molts interlocutors que poden ser palanques per a impulsar la seva feina. En algun cas interlocutors necessaris. I en trobarà a la Generalitat (Agència Catalana de l'Aigua, Junta de Residus, Direcció General de Qualitat Ambiental...), a les Diputacions, en Organismes consorciats, al Consell Comarcal i en molts ajuntaments on hi haurà altres tècnics amb qui podria compartir experiències a l'hora de plantejar projectes (i fins i tot compartir recursos).

Pensar en solucions d'aquest tipus és clarament apostar una administració que fixa el coneixement i el posa a la disposició de qui el necessita quan el necessita. És apostar per les administracions pròpies de la societat de la informació.

Nou Comentari 29/1/2004

Poder-se comparar és possible

Uns dels vertaders problemes d’Internet quan parlem d’èxits o fracassos es gaudir d’indicadors que ens permetin comparar-nos amb aquelles iniciatives amb les que competim o que poden servir de marc de referència. En aquest sentit, podem donar-li les gràcies un cop més a Google i a Amazon per l’existència d’una servei online gratuït que ens pot ajudar a comparar-nos amb altres empreses o entitats: Alexa.

Alexa classifica totes les webs del món en base als milions d’usuaris que navegan per la web amb l’eina ‘Alexa Toolbar’, una barreta que es pot agregar als navegadors i recull totes les connexions que els diferents usuaris fa a les pàgines web mentres es connecten. D’aquesta manera, Alexa registra els usuaris únics que accedeixen a una pàgina i el nombre total de pàgines vistes. En base a aquestes dades, es van configurant el ranking.

Multiplica – consultora de negocis especialitzada en noves tecnologies i a la que hi dedico gran part de la meva energia – analitza cada mes el ranking alexa de les administracions públiques.

En el mes de gener, el ranking està encapçalat pel BOE, al que li segueixen la Generalitat (en el 3.337) i l’ Ajuntament de Barcelona (en el 4.191), ambos situades entre els 5.000 més visitades. Aquestes dades són significatives quan es comparen amb els resultats que obtenen les grans capitals europees. La web de la ciutat de Londres es situa en la posició 78.419, mentre que París està a la 29.402 i Roma a la 22.620.

Seguirem atents a veure com evolucionen els projectes d’administració electrònica per tal de veure millors pràctiques. Us seguirem informant.

Nou Comentari 28/1/2004

L’hora de la política feta no-política

Estic absolutament cagat. Ahir, Philips. Avui, Samsung. Demà, probablement Sony i tants d’altres. La deslocalització és absolutament imparable. I el que més em preocupa és que tot això ens està agafant a contrapeu quan ben segur que fa més de 10 anys aquest hagués estat un escenari més que plausible. I què hem fet? Posicionar-nos al mig.

Quan estudiava marketing, els professors sempre em recordaven que el pitjor que una marca podia fer era posicionar-se al mig, és a dir, ni ser una cosa ni ser-ne una altre. I aquest concepte és altament exportable a un país com Catalunya on amb el tema de noves tecnologies i innovació tecnològica de ben tros no entrarem a la primera divisió d'honor.

Si la fuga d’empreses és inevitable. Quin plan B tenim per competir globalment? Quedar-nos amb els processos industrials amb major valor afegit? Atraure empreses internacionals de caire tecnològic? Això no s’ho creu ningú. Ningú perquè ni tenim els costos laborals més baixos (veure el cas de la Índia), ni som millors que ningú ni tenim les capacitats o sensibilitats tecnològiques que es requereixen per a aquest propòsit. Ens estem posicionant ben bé al mig (si és que no fem res per canviar-ho).

I mentres seguint fent política. Política de partit. I hem d’esperar més de dos mesos a tenir un nou secretari de la Societat de la Informació a Catalunya (amb alarmants disputes polítiques), més de dos mesos per tenir clar d'on penjarà l'AOC, i molts mésmesos per començar a conèixer quines seràn les línies estratègiques del país en un dels temes que tots ens fem un fart d'omplir-nos la boca com és la digitalització del país.

Però, què no entenem que hi ha temes com aquest que poden jugar un paper clau en l’economia catalana dels propers vint anys i que no poden tenir color polític?.

Els partits polítics haurien d’entendre que hi ha coses amb les que no es juga i el futur dels nostres fills n’és una. Aquest missatge va tant pelgovern que ja ha començat a fer política de partit (i no de país) com per la oposició (especialmente CiU) que ha d'entendre que amb aquest tema no hauria de fer altra cosa que sumar i fer pinya.

Ara és l'hora de la política (de partit) feta no-política. Millor dit feta polítiques (amb plural i clarament de país).

Nou Comentari 22/1/2004

Not content, not context. Just trust.

En els darrers dies he iniciat la lectura d’una llibre absolutament sensacional: La Confiança de Francis Fukuyama on explica entre d'altres coses com el model que ens prometen les noves tecnologies del treball organitzatiu en xarxa que molts auguren tindrà vertaders obstacles en instaurar-se en aquells païssoso societats amb baix capital social.

No havia pensant mai que la clau en el treball en xarxa no es troba en la tecnologia (capital tecnològic) ni en les persones (capital humà), si no amb el grau de confiança que tenen aquestes persones o empreses entre elles (capital social).

Dedueixo d’això quan d’important és per Catalunya que la seva gent i les seves empreses incrementin els seus nivells de confiança els uns amb els altres per a què aprofitem els nous paradigmes als que la societat de la informació ens porta. Al menys, si perdem el tren que no sigui per desconfiança.

Nou Comentari 13/1/2004

La creativitat al poder, o millor dit: la creativitat contra el poder

MoveOn.org – iniciativa online de caràcter clarament activista per denunciar fets i decisions polítiques (diguem) poc clares - m’ha tornat a sorprendre. Aquest cop amb Bushin30seconds.org: concurs que demanaven als internautes que expliquessis a mode d’anunci en 30 segons la vertadera veritat d’en George W. Bush i que en poc més de 3 mesos ha recollit més de 1.000 anuncis, alguns d’una altíssima qualitat, molt crítics amb la gestió del president nord-americà.

I m’ha sorprès per la capacitat que té, un cop més, internet per movilitzar la inconformitat latent en la societat. Aquesta vegada per realitzar una impactant crítica – qué millor que un anunci, no? – a un president que se’ns dubte no es recordarà per haver posat massa pau a la terra.

Però, el millor és el rebombori que MoveOn.org té preparat per donar visibilitat als anuncis finalistes. Entre ells, la seva aparició per TV durant la setmana de l'any 2004 en què Bush faci el discurs sobre l'estat de la nació.

Ben agraïts estaran els seus opositors. Potser, seria una bona idea imitar la iniciativa i demostrar la superioritat creativa dels catalans. Aquest cop per denunciar algunes de les polítiques – podríem dir aquí també poc clares – del senyor Aznar.

Nou Comentari 7/1/2004

De l'administració pública al ciutadà: el camí equivocat.

Aquests dos últims anys estem experimentant un avanç imparable en el número d'apostes que l'administració pública espanyola fa en món electrònic - encara que sols sigui en alguns casos por pur mimetisme - retallant terreny a països més avançats com Canadà, Singapur o Estats Units.

El camí no està sent gens fàcil: sensibilitat dubtosa del funcionariat pels nous mitjans electrònics, inversions en desenvolupaments afegides, infrastructures tecnològiques desfasades, personal poc preparat, inexistència d'un ABC de l'administració electrònica.

Però, no per això hem de deixar de felicitar l'esforç que s'està realitzant. Amb una important excepció: s'està recorrent el camí en un sentit equivocat al plantejar projectes a la xarxa que van des de l'administració al ciutadà
quan el camí hauria de ser invers: del ciutadà a l'administració.

Cada administració - ja sigui ajuntament o ministeri - s'ha concebut organitzativament d'una manera ben diferent a com s'hauria d'haver tingut que estructurar en un principi si Internet sempre hagués existit.

L'administració mai es va pensar per que el ciutadà pogués tenir accés directe a ella, sense la necessitat mitjancera del funcionariat. I el repte que Internet planteja a l'administració pública no és un altre que la seva complicada reinvenció des del prisma del ciutadà. Això implica: simplificació dels processos, transversalitat entre departaments, llenguatge més senzill i amb un clar component pedagògic, intercanvi d'informació entre
administracions ben diferents.

Nou Comentari 31/12/2003

Per una vegada, cal aprendre de Bush

Sembla que no tot el que ha fet l'administració Bush ha estat dolent. Almenys, es poden rescatar iniciatives online tan interessants com GovBenefits.gov, concebuda per ajudar als nord-americans a conèixer els diferents ajuts que els ofereix la seva administració pública, tant federal com estatal. Aquesta proposta, en funcionament des d'abril del 2002, ha fet un pas més enllà i dirigeix a l' internauta cap els ajuts que més l' interessen en funció de les seves característiques i necessitats per mitjà de diferents preguntes (potser massa extenses).

A casa nostra, no hi ha dubte de què iniciatives com administracion.es o cat365.net tenen sentit donada laconfusió que generen les múltiples administracions amb les que un ciutadà es veu obligat a entendre's cada dia. Però l'atracció que exerceixen aquestes iniciatives transversals és sense dubte menys intensa que la de GovBenefits.

Qui vol relacionar-se amb l'administració pública? No conec cap persona seduïda amb la idea d'haver de demanar un certificat online o realitzar el pagament d'una multa per Internet. Tot i així, ningú es vol perdre un ajut del govern per pur desconeixement. Aquí a Catalunya ja triguem en tenir el nostre Ajuts365.net, per cert, amb domini lliure i susceptible de ser comprat per qualsevol. Qui s'anima?

Nou Comentari 2/12/2003

La gestió del capital intel•lectual dels territoris

Des de fa uns anys molts governs estan fent apostes decidides per a gestionar el nou entorn que suposa la societat del coneixement. Amb la voluntat d’aprofitar els avantatges socials i econòmics que ha de comportar el nou paradigma social, així com fer front als reptes que es plantegen als territoris, s’han desenvolupat diferents vectors d’actuació.

La planificació estratègica ha estat, com no, una metodologia abastament usada i amb resultats prou positius. Han estat diversos els projectes aixecats pel sector públic amb la voluntat de trobar noves formes de promoció econòmica, desenvolupar accions d’inclusió social o convertir les administracions públiques en les pròpies de la societat de la informació a partir d’estratègies d’egovern.

Recentment la ciutat de Mataró ha fet una aportació nova a l’acció pública enfocada a la societat del coneixement: ha desenvolupat una metodologia per a la gestió del capital intel·lectual (gci) de Mataró.

Sobre la base d’assumir els intangibles com a principal font de creació de valor en la societat d’avui, la gestió del capital intel·lectual es centra en la mesura dels intangibles que generen valor per a una organització, empresa o territori, per tal de poder monitoritzar-los i enfocar el seu comportament de tal manera que es maximitzi el valor que se n’obté.

És una disciplina que té moltes coses a dir amb la gestió del coneixement (gc). Des d’una mateixa perspectiva estratègica, la gc pretén adoptar mètodes i tecnologies que han de permetre compartir i posar en valor el coneixement que és útil per una organització. Mentre que la gci s’enfoca a mesurar els intangibles i mirar d’augmentar-ne el seu stock. Segons com es miri, dues cares d’una mateixa moneda.

Nou Comentari 1/12/2003

Hi ha una trajectòria de marketing polític online?

Difícil resposta podem obtenir, al menys de l'experiència pròpia (gairebé inexistent). I això que comencen a aparèixer els primers estudis que constaten la importància que té la xarxa per seguir als nostres candidats preferits. Així, The Online Publishers Association (OPA) i el Center for Survey Research & Analysis de
la Universitat de Connecticut presenten un estudion s'indica que el 68% dels enquestats buscava informació dels seus candidats a la xarxa i que el 25% oferia el seu correu electrònic a la web dels seus candidats. Qui diria que els nord-americans tenen tanta sensibilitat per la política?

Tot i així, aquestes iniciatives online no acaben de resoldre al gran repte dels partits polítics: aconseguir vots. Els professors de la Universitat de Santa Bàrbara i la Brigham Young University Richard Davis of Brigham Young
University and Bruce Bimber ens intenten demostrar a Campaigning Online que el seu efecte en la captació de nous votants es mínim.

L'explicació d'aquest fet és d'una lògica és aclaparadora. Qui vol visitar la web de Maragall o Artur Mas? Els seus propis militants i alguns votants. Val a dir, però, que val la pena que estem més que atents a l'impacte de la xarxa en la política. No deixa de ser estimulant veure com gent com Moveon.org acaben llençar http://www.misleader.org/ per seguir dia a dia les cagades del senyor Bush.

Nou Comentari 26/11/2003

Satisfacció del ciutadà, mesurament i administració pública

Del segon estudi que realitzem des de Multiplica sobre l'estat del mesurament online a Espanya vam obtenir una conclusió important. L'àrea de mesurament més cobejada per les empreses i en especial per l'administració pública és sense dubte el grau de satisfacció dels ciutadans sobre les seves propostes online.

Malgrat això, la implantació de sistemes d'observació que avaluïn el grau de satisfacció es situa a la cua respecte a la d'altres àrees menys rellevants però en canvi més mesurades, com ara l'operativa interna, la usabilitat o la monitorització tècnica.

Clarament i més enllà de la importància o interès d'altres aspectes, es mesura el que es sap mesurar. L'administració pública ha experimentat poc amb eines d'enquestes online, com InsightExpress, SurveyMonkey.com, WebSurveyor, Zoomerang, Confirmit, QuestBack, ResponseTek o SatMetrix. Eines que, ben utilitzades, poden donar-li una visió molt clara del que opina el ciutadà a un cost molt baix.

Hem d'esperar molt per veure com es trenca el gap entre el desig i la realitat? Encara que no ho sabem, tampoc veiem mostres clares de què el panorama canviï molt el proper any d'acord a la realitat existent entre els principals projectes de l'administració pública a Espanya.

Nou Comentari 15/11/2003