COMUNICADO 28 de Janeiro de 2008
Esta terça-feira 29 de Janeiro quatro independentistas terám de depor na Audiência Nacional acusados de queimarem um boneco do rei espanhol ao final de umha manifestaçom autodeterminista convocada pola entidade Causa Galiza.
Mais umha vez comprovamos como a ausência de liberdades democráticas mais fundamentais fam do Estado espanhol um estado reaccionário, por vezes mais perto do protótipo de estado fascista do que de um estado democrático. Como pode ser delito queimar a foto de alguém num regime que se autoproclama democrático? Como pode ser delito exercer a liberdade de expressom mediante umha acçom simbólica que simplesmente pretende exprimir o rechaço à monarquia espanhola? Juan Carlos I nom foi eleito democraticamente polo povo galego. É um Chefe de Estado imposto polo ditador fascista Francisco Franco e carece de total legitimidade para o povo galego.
Segundo umha entrevista feita disponível na página web de NÓS-Unidade Popular os quatro ponteareáns dim sentir-se orgulhados de serem luitadores galegos e afirmam que irám a Madrid com a cabeça bem alta.
BRIGA manifesta a sua solidariedade com os companheiros represaliados e apoia a concentraçom que a organizaçom política da esquerda independentista tem convocado diante da Audiência Nacional em Madrid.
Avante a República socialista galega!
Galiza nom tem rei!
Alex, Cris, Santi e Carlos Liberdade!

Presentació del llibre sobre el Che “con su propia cabeza” amb Concha Amorós, candidata d’EU al Congrés per Castelló i Manolo Monereo, autor del llibre i membre de la Presidència d’IU, a la llibreria Babel.
Organitzat pel Partit Comunista del País Valencià.

La candidata d’EU, Concha Amorós considera impresentable que a l’any 2004 Sevilla digués que si governava el PSOE no es faria la presó d’Albocàsser i ara l’utilitzen per a fer campanya electoral
Concha Amorós, candidata d’EU al Congrés, en referència a la visita de la directora general d’institucions penitenciaries i del subdelegat de govern en Castelló a les instal•lacions ha ironitzat sobre el tema i es pregunta, “per què no els ha acompanyat Sevilla?” i si “serà l’exministre qui la inaugure?”
“El que van donar ahir els membres de l’administració central i el subdelegat, va ser un espectacle lamentable, contant les bondats del centre penitenciari i oblidant-se del que deien a l’any 2004”. La candidata d’EU, Concha Amorós considera impresentable que a l’any 2004 Sevilla digués que si governava el PSOE no es faria la presó d’Albocàsser i ara l’utilitzen per a fer campanya electoral.
Amorós: “Açò demostra la poca consistència de les promeses del POSE i com no els importa canviar de política segons els convinga electoralment. No és possible que una cosa que fa quatre anys era tan dolenta ara la venguen com una gran aportació a les nostres comarques i vagen allí a fer-se fotos i propaganda electoral”. Igualment, acusa al PSOE de “canviar-se de jaqueta segons bufen els vents electorals”, i els avisa que “la ciutadania té memòria i no s’obliden que si el proper estiu s’inaugurarà una presó a l’interior de les nostres comarques és perquè l’actual cap de llista del PSOE no va complir la seua promesa”.
Amorós recorda que ni els del seu partit van recolzar a Sevilla i quan es va aprovar en Madrid que anaven a fer la presó van dimitir tots els regidors d’Albocàsser, perquè ells sí tenien principis. Segons la candidata d’esquerres una prova que la ciutadania no perdona els enganys és que per a les últimes eleccions municipals, fa menys d’un any, el PSOE no va trobar a ningú que vulguera presentar-se sota les seues sigles al municipi.
Castelló, 31 de gener de 2008

La diputada d’EU, Marina Albiol considera que “els diners que la diputació es gasta a Fitur en anar a promocionar mentides, en hotels de luxe, dinarots i saraos , estarien molt millor invertits en pagar indemnitzacions als afectats per l’incendi de l’Alcalatén”
Marina Albiol, diputada d’EU a Les Corts, lamenta que “tots els anys Carlos Fabra i la seua cohort van a Fitur a presentar els mateixos projectes fantasma que ni existeixen ni, la majoria, existiran mai. Entre altres coses perquè només són projectes sobre paper que o bé serveixen per a reclassificar milions de metres quadrats com a Mundo Ilusión, o per a enxufar a aquells que hi ha que mantindre amb la boca callada, com la Ciudad de la Lenguas”.
Segons la diputada d’Esquerra Unida “amb l’aeroport s’està fent davant de tot l’Estat el ridícul més espantós, tots els anys el president de la diputació anuncia la seua imminent inauguració. No sabem si enguany serà la de debò, així que seria millor que s’esperare a que estiga acabat per tal de promocionar-lo, perquè amb la d’irregularitats que s’han comés en tot el procés no és d’estranyar que la justícia torne a paralitzar les obres”.
Albiol critica que “també tots els anys es parla dels 17 camps de golf de la província, que afortunadament per als pobles amb pocs recursos hídrics, tampoc són una realitat”, a més afegeix que “no es de rebut que el màxim representat de la diputació es dedique a fer propaganda dels ‘pelotazos’ urbanístics de les nostres comarques”, en referència als PAIS de Torreblanca, Borriana, Oropesa o Xilxes. Uns projectes urbanístics aprovats amb una legislació que fa que el País Valencià estigue en el punt de mira de la Unió Europea en matèria d’urbanisme.
Albiol considera que “els diners que la diputació es gasta a Fitur en anar a promocionar mentides, en hotels de luxe, dinarots i demés saraos , estarien molt millor invertits en altres assumptes, com per exemple, en pagar indemnitzacions als afectats per l’incendi de l’Alcalatén que encara no han cobrat”.

AQUESTA CANDIDATURA ESTÀ ENCAPÇALADA PER MIGUEL ÁNGEL PAVÓN COM REFERENT DE LA POLÍTICA PROPERA I HONESTA

La formació d’esquerres critica que PSOE i PP menyspreen a la província amb candidats que ni viuen ni coneixen els problemes d’Alacant.

(més…)

De nou la llengua enmig del debat polític. Posada, de nou, pel partit que menys ha fet per l´idoma dels valencians, el partit hereu dels qui més la van perseguir i reprimir. El PP a Catalu­nya torna a fer victimisme cínic amb l´ús de la nostra llengua al Sistema Educatiu Català. Propugnen la llibertat d´elecció d´idioma d´escolarització quan eixa no és la qüestió. La qüestió és altra: Quina presència han de tenir les llengües oficials -castellà i valencià/català- per aconseguir l´objectiu constitucional i estatutari de fer que els ciutadans i ciutadanes dominen en condicions d´igualtat totes dues llengües i assolisquen uns nivells acceptables en una llengua estrangera? Dit d´altra manera, com aconsellen els experts, després de molts i contrastats estudis, que en les condicions sociolingüístiques, culturals i polítiques de les nostres comunitats autònomes s´ha d´organitzar el sistema educatiu per a fer possible un raonable i generalitzat bilingüisme individual complementat amb un domini acceptable d´una tercera i, fins i tot, quarta llengua?
La resposta és ben simple: ensenyament en la llengua socialment menys afavorida, ensenyament de la llengua forta, ensenyament de la llengua estrangera i, eventualment, vehiculització de continguts no-lingüístics -àrees, assignatures, blocs temàtics- en aquestes dues llengües anteriors. (més…)

ENV (més…)

El regidor de Cabanes critica que l’alcalde de Vall d’Alba pretenga impulsar els seus pais i camps de golf amb l’aigua dessalada que demonitzen
El regidor del grup municipal d’EU-Verds-IR:Acord a Cabanes, Carles Mulet, ha criticat avui durament totes les pretensions de l’alcalde de Vall d’Alba i vice-president primer de la Diputació Provincial de Castelló, d’aprofitar l’aigua de la dessaladora que el Govern Central està tramitant per construir a Cabanes.
Segons Mulet “ el projecte Hydras, impulsat per la Diputació, i que preten tindre subvenció europea, per mitjà del qual aquest municipi podrà obtindre recursos hídrics provinents de la dessalació, no per l’abastiment humà, sinó per permetre actuacions urbanístiques qüestionables com ara una PAI residencial amb camp de golf, on no queda molts clars els propis interessos privats de l’alcalde, és un nou pas que es ve gestionant, que es contemplava ja en les previsions incloses en l´estudi previ del nou Pla General d´Ordenació Urbana de Vall d´Alba, o en el recentment ideat consorci d´aigües del Pla de l´Arc”,
Per al regidor ecosocialista “el nou Consorci, s’ha imposat des de la Diputació a tots els pobles del voltant de Vall d’Alba, i en el cas concret de Cabanes, no es tenia cap necessitat d´entrar a formar part d’ell, donat que no exisitia cap problema en el subministrament hídric en tot el seu terme municipal i copsava ja molt que en els propis estatuts del mateix, enviats als municipis per la seua aprovació, qui presidiria el consorci seria el propi , Martinez, i en els punts del mateix queda clar que se li dóna potestat per a reclamar l´aigua que disposen els pobles veïns; i això, òbviament, inclou la dessaladora que en breu estarà en marxa en Cabanes”
Mulet ha afirmat que aquesta realitat demostra el cinisme del PP ” fan del transvasament de l´Ebre l´eix central de la seua campanya, rebutjant les dessaladores com a la pesta, però curiosament, a la de Cabanes en cap moment se li posa la mínima pega o objecció, ben al contrari, els ajuntaments del PP de Cabanes i Orpesa voten entusiastament a favor d´ella, i ara, el vicepresident de la Diputació, crea un consorci per a poder agafar del veí poble tota la que li ve en gana. I el concert previ del PGOU de Vall d´Alba, és la prova de les seues pretensions al qualificar d´opció de sostenibilitat la dessalació d´aigües; està clar que mentre Vall d´Alba no tinga platja, la única aigua que poden dessalar és la d´algun poble veí” . Mulet ha qualificat a Martinez de monumental hipòcrita per continuar en el mateix discurs hídrics, mentre en fet aposta justament pel contrari “ si volen emprar aigua dessalada, primer que lleven els ridículs cartells de la Diputació de Agua para todos, ja que ja ha quedat clar que per a tots res, sols per a ells”
Castelló, a 31 de gener de 2008 Gabinet de premsa Iniciativa del Poble Valencià

Iniciativa reclama avançar en el municipalisme amb un nou sistema de finançament municipal més equitatiu
El candidat al Senat per Castelló, de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds, Carles Mulet , ha reclamat avui, que aquesta nova legislatura, en la qual serà possible una representació a les Corts Generals de l’esquerra alternativa, valencianista i verda, ha de servir per a aconseguir una segona descentralització, de la qual han de ser beneficiaris els ajuntaments.
Segons Mulet “ avui en dia, el finançament municipal continua sent un dels principals problemes als quals s’enfronta l’administració; les corporacions locals han anat guanyat pes, i donant resposta a moltes situacions que són responsabilitat teòrica d’altres administracions, però per contra, no s’ha avançat en el mateix sentit en una millora del finançament, que fan que moltes menus municipis, sobre tot menors de 20.000 habitants, on es troben la immensa majoria dels castellonencs, no puguen fer front a les obligacions que per la pròpia dinàmica actual, s’hagen hagut d’assumir”.
Per al representant d’Iniciativa “ la transferència de l’Estat Central a les autonomies s’ha anat complint en major o menor mesura, però el següent, pas, de transferir moltes competències a la finestreta més propera, com és l’ajuntament, continua encara pendent d’una reformulació administrativa, que no pot dependir de la voluntat de cada comunitat autònoma, sinó que ha de plantejar-se des d’un refrenament administratiu de l’estat.
Segons Mulet “un cio sense la font d’ingressos que era l’IAE, els únics recursos directes són els de l’IBI i les transferències d’altres administracions, massa cops aquestes gestionades de manera sucursalista i arbitrària, epr tant, cal aconseguir un nou marc equitatiu, amb una nova reforma legislativa que vaja cap a un major finançament local, amb les mesures de solidaritat territorial necessàries, però on, transferències i competències siguen transferides amb la mateixa rapidesa que la capacitat financera
Castelló, a 31 de gener de 2008
Gabinet de premsa Iniciativa del Poble Valencià

Video de l´entrevista amb la cap de llista de Bloc-Iniciativa-Verds a les eleccions del 9-M. Després de deixar Esquerra Unida del País Valencià, Isaura Navarro (València, 1973) és la cap de llista de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds, la formació valenciana nacionalista i d’esquerres que es presenta a les eleccions espanyoles del 9-M. En aquesta entrevista en vídeo diu que se sent molt més lliure després de deixar Izquierda Unida, es postula com la veu valenciana al Congrés espanyol i critica el govern de Zapatero. La coalició que presideix Navarro agrupa els nacionalistes del Bloc Nacionalista Valencià, del nou partit Iniciativa pel Poble Valencià i dels Verds-Esquerra Ecologista. Aquest és el segon intent de coalició de forces valencianes després del fracàs de Compromís pel País Valencià a les Corts valencianes. Navarro explica que el propòsit de la coalició és de fer sentir el País Valencià al Congrés dels Diputats espanyol i de lluitar per la unitat de la llengua; lamenta que l’estatut valencià sigui de tercera categoria; i detalla les seves desavinences amb el dirigent d’IU, Gaspar Llamazares, tots els quatre anys que ha estat diputada a Madrid. ‘Encara em fa mal el dit d’haver votat contra el Pla Ibarretxe’, diu.

Seis escenarios de futuro (y Hegel)
Ferran Requejo
¿Cuál es el futuro más conveniente del Estado de las autonomías para solucionar el tema del reconocimiento y acomodación de la pluralidad nacional del Estado? ¿Puede el Estado evolucionar hacia dicho objetivo? Se trata de dos preguntas distintas. Para situar las dos respuestas, pueden describirse hasta seis escenarios posibles del desarrollo del Estado autonómico. La cuestión básica e irresuelta de fondo es la de cómo estructurar las realidades nacionales de Catalunya y del País Vasco desde su propia especificidad en la democracia española. Una cuestión en la que el modelo actual sigue fracasando estrepitosamente.

1) Escenario involutivo. Descartamos la posibilidad de una involución hacia un Estado centralizado. La involución consistiría en una reforma constitucional pactada por PP y PSOE para cerrar el modelo autonómico, reforzando aún más al poder central, sus instituciones y sus procesos de decisión. Previsiblemente, sería un escenario de agudización de los conflictos territoriales que alejaría la perspectiva de estabilidad.
2) Escenario de continuidad autonómica. Las cosas seguirían más o menos como están, tanto en autogobierno como en prácticas institucionales. Se mantendrían los déficits de protección jurídica de las autonomías en el Tribunal Constitucional (TC), basados en las ambigüedades constitucionales y el sistema de nombramiento de magistrados del propio TC. Las comunidades autónomas seguirían sin poder hacer políticas diferenciadas en la práctica totalidad de sus competencias (educación, sanidad, servicios sociales, investigación, función pública, universidades, régimen local, etcétera). El carácter plurinacional del Estado seguiría sin reconocerse constitucionalmente. Podría revisarse el sistema de financiación, siguiendo las pautas uniformistas del actual (manteniéndose el trato diferenciado del País Vasco y Navarra). También podría reformarse el Senado (otro fiasco constitucional) en un sentido simplemente autonómico.
3) Escenario federal clásico (uninacional). Se trataría de desarrollar el Estado autonómico a partir de las premisas del federalismo clásico. Ello supondría algunas reformas constitucionales (federalización del Senado y del poder judicial, funciones de las comunidades autónomas en la UE, federalismo fiscal con reglas claras y publicidad de las balanzas fiscales…). En el ámbito de las competencias: ruptura de las ambigüedades constitucionales que favorecen al poder central. Seguiría ausente el reconocimiento de la plurinacionalidad, con déficits en los ámbitos simbólico, económico e internacional. Pero se ganaría en claridad, probablemente en estabilidad, y se reforzarían la descentralización y las garantías jurídicas de las minorías (precarias en los escenarios anteriores).
4) Escenario federal plurinacional. Se reconocería constitucionalmente el carácter plurinacional del Estado, con autogobiernos diferenciados en Catalunya y País Vasco. Dicha especificidad se aplicaría a cinco ámbitos: simbólico, institucional, competencial, económico-fiscal e internacional. Se trataría de lograr un friendly state,un Estado amable con las minorías nacionales. La participación de estas últimas en las instituciones del Estado (Parlamento central, TC…) incluiría procedimientos liberales de protección de las minorías frente a la versión colectiva de la tiranía de la mayoría (derechos de veto, timbres de alarma, procedimientos de opting in y opting out…).
5) Escenario del partenariado (o soberanía-asociación). A diferencia de los escenarios anteriores, que implican acuerdos de carácter federal, aquí el proceso dependería únicamente de la voluntad de los ciudadanos de las naciones minoritarias, estableciéndose acuerdos de carácter confederal con el Estado sólo en materias concretas (defensa, pasaporte, algunas cuestiones de política exterior y tributación, etcétera). La regulación de estos acuerdos sería parecida a la establecida en algunos estados asociados o federaciones de la política comparada.
6) Escenario de la secesión. Aquí la ruptura con el Estado y el nivel de autogobierno serían máximos, dentro del esquema de soberanías compartidas de la UE. Una acomodación liberal-democrática estable del pluralismo nacional del Estado sólo resulta posible en los tres últimos escenarios. En los escenarios segundo y, sobre todo, tercero, podrían darse algunos avances en autogobierno y un marco institucional más amable con las minorías nacionales. Pero la previsible falta de regulación de la plurinacionalidad en los ámbitos simbólico, económico e internacional impediría un solución con vocación de futuro.

En este tema no ha habido aún ningún presidente de Gobierno español que pueda calificarse de estadista. La falta de cultura federal y plurinacional de los dos partidos mayoritarios, que impide avanzar hacia el cuarto escenario indicado, está haciendo que las posiciones independentistas en Catalunya y el País Vasco sean cada vez más racionales y más razonables. El siglo XXI será un siglo de reforzamiento de las minorías nacionales en las democracias (de lo que Hegel llamaba la “autodeterminación en la interdependencia”), sea a partir de su acomodación en estados plurinacionales, sea a partir de procesos de partenariado o secesionistas cuando lo anterior no es posible.

F. REQUEJO, catedrático de Ciencia Política de la UPF y autor de ´Federalismo plurinacional y pluralismo de valores´

9-M.- Llamazares abrigarà la candidatura de EU-IR amb un míting a València el 24 de febrer

VALÈNCIA, 30 de gener (EUROPA PRESS)

El coordinador general d’IU, Gaspar Llamazares, abrigarà les candidatures d’Esquerra Unida-Izquierda Republicana amb un míting que se celebrarà a València el pròxim 24 de febrer i que tindrà la participació dels caps de llista per les tres circumscripcions i de la coordinadora d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Glòria Marcos.

Així ho ha anunciat la responsable de EUPV en una roda de premsa oferida a la seu de la formació amb el cap de llista per València, Antonio Montalbán, i els números dos, Ana Ródenas, i tres, Pablo Rodríguez, després de formalitzar a la Junta Electoral Provincial les candidatures per esta circumscripció. La coalició EU-IR ha estat la segona a registrar les llistes, per darrere del PP.

El míting central de EU-IU tindrà l’assistència de Llamazares i permetrà posar en relleu el que, segons l’opinió de Marcos, constituïix una “evidència”, que és, ha afegit, “la sintonia magnífica entre Esquerra Unida i Izquierda Unida federal”. La dirigent de EUPV ha assenyalat que el coordinador general d’IU “ha posat de manifest la seua confiança en les possibilitats de tindre un magnífic resultat electoral per part de EU per a revalidar el nostre diputat a Madrid”.

La representant de la coalició ha assenyalat, d’altra banda, que, a més de preparar “com sempre” el “millor míting que puguem” per a Llamazares, EUPV realitzarà el dia 10 del mes que ve una festa míting de presentació pública de candidats a Polinyà del Xúquer, que tindrà la presència d’afiliats de totes les comarques i d’algun coordinador d’IU d’altres comunitats.

Marcos ha manifestat que la presentació de les candidatures suposa un “punt i a part” després del qual només importa “tindre els millors resultats possibles per a IU i per a EUPV”. Per a aconseguir-ho, la coalició realitzarà una campanya “basada en el verd i el roig”, colors que “formen part de les reivindicacions de tindre una veu valenciana al Congrés dels Diputats” i que seran els “fils fonamentals” de la seua proposta programàtica.

Sobre la crisi provocada per l’exclusió d’Isaura Navarro de les llistes, la coordinadora de EUPV ha assenyalat que “en totes les formacions polítiques, a l’hora de formalitzar les candidatures, sempre hi ha una espècie d’interés de moltes persones per formar-ne part”, però “el que tenim ja i és una realitat és que IU i EU concorren de la mà per a tindre els millors resultats possibles” i garantir que Montalbán siga diputat en les pròximes Corts, objectiu per al qual “treballaran conjuntament” les dos formacions.

La forma com s’ha tancat la crisi viscuda durant estos últims mesos en IU i EUPV és molt clarificadora del que, després de 20 anys d’existència, ha acabat convertint-se eixa formació política que, per a començar a caracteritzar-la, en l’actualitat es troba totalment assimilada i integrada -orgànica, ideològica i programàticament- en el sistema de dominació.
Mentres va durar la crisi es van poder llegir i sentir interessants opinions de membres de EUPVi del PCE que van caracteritzar el projecte polític de IU -liderat per Gaspar Llamazares i la nova majoria que es va consolidar després de la celebració de primàries- amb duríssimes afirmacions que situaven definitivament, a la qual cosa ells definien com la nova IU, com un partit alié al camp anticapitalista i definitivament submís a la institucionalitat i a la ideologia dominant. Es van realitzar anàlisi que qüestionaven el gir ecosocialista com una aposta definitiva de convertir IU, a l’estil dels seus socis catalans d’IC, en una crossa del PSOE, es van denunciar determinades posicions de IU durant esta legislatura (enviament de tropes al Líban, Llei de les Forces Armades, suport pressupostari, Llei de la Memòria Histórica…), es va definir a IU com una organització cupular allunyada de la seua cada vegada més reduïda afiliació, es va denunciar la voluntat de vendre els locals perquè per al nou projecte sobrava d’obrir oficines…
No obstant, després d’un sanedrí de cap de setmana, totes estes veus crítiques que anunciaven la fi del projecte de IU callen i s’acontenten amb una votació que per una majoria superior al 90% aprova un programa que no fa més que incidir en la línia de totes i cada una de les denúncies que s’havien vingut realitzant des que la Presidència Federal va qüestionar una Assemblea de EUPV i va promoure unes primàries en el País Valencià al marge de la direcció de EUPV.
Per què les veus crítiques amb la línia política que representa Llamazares ara accepten el seu programa?
Podria entendre que el reconeixement dels candidats de EUPV comportara l’aprovació de les llistes presentades per la direcció de IU (ells i elles sabran si votar a favor de la presència de Joaquín Nieto com a número 2 en la llista de Madrid, amb el recorregut d’este senyor al costat de Fidalgo en CC.OO., és o no coherent), però no sóc capaç d’entendre com és possible opinar el divendres de forma tan categòrica una cosa sobre un programa i l’orientació estratègica del partit i diumenge que ve votar, quasi aclamar diríem, tot el contrari.
Només se m’ocorre una possibilitat: per damunt d’anàlisi i propostes estratègiques que es porta el temps, està l’afecció al poder dels càrrecs i dirigents i la inèrcia, de la cada vegada més exigua militància (les dades de les consultes realitzades parlen per si mateixa), de donar-se per satisfeta si s’aconseguixen els objectius que resolen la conjuntura política, i econòmica també en molts casos, dels seus dirigents més pròxims. IU, s’ha convertit en una còpia exacta de les velles i ràncies maquinaries que són els partits burgesos de tall socialdemòcrata. Una direcció que només formalment, i de congrés en congrés, rendeix comptes a la seua afiliació i que, en definitiva, es retroalimenta i es justifica permanentment aconseguint l’únic objectiu per al que existeix: aconseguir quotes de poder dins del sistema. Ho diu Llamazares de forma molt clara quan afirma que volen un ministeri en el govern de Zapatero, ho demostra de totes totes el Conseller Saura reprimint mobilitzacions obreres i antifeixistes, porta anys realitzant-ho Esker Batua governant en coalició amb el partit de la burgesia basca. El poder és la seua única meta i pràcticament no hi ha fronteres que no es puguen traspassar si després d’elles està l’objectiu pretés. Eixe és el model de partit que de forma tan aclaparadorament majoritària han recolzat tots en la reunió de l’últim Consell Federal de IU. És sobre estes claus sobre les quals s’ha recomposat IU. És sobre estes bases sobre les quals naix una nova majoria Federal en IU que aglutina als que ja són els nous líders d’una IU renovada i reafirmada en el seu gir socialdemòcrata ( Llamazares, Nieto, Sanz, De Santiago…).

Diria que fins ací tot és prou evident; quasi tan clar com que, en el canvi de cromos per a garantir-se el suport de més del 90% dels membres del Consell, Llamazares va entregar als representants de EUPV el cadàver polític d’Isaura Navarro -fins eixe moment la seua favorita política en el País Valencià-, però només és açò?

Com queda el PCE? Fa 20 anys va definir a IU com la seua aposta estratègica; hui els seus dirigents o es pleguen al mandat més reformista i a la línia socialdemòcrata o són porgats. El PCE, incapaç de controlar i dirigir IU, ha fracassat en el seu projecte estratègic i es queda sense espai i sense possibilitat per a reaccionar i construir una nova alternativa política distinta a IU. IU anul·la al PCE, el PCE sense IU no és res.

Novament s’obri un període de reflexió i presa de decisions per als i les comunistes del PCE que, defenent la necessitat d’un partit marxista-leninista a l’estil del que hui són els Partits Comunistes Portugués o Grec, no estiguen disposats a participar en el desenvolupament d’un projecte totalment alié a la proposta que hui, els i les comunistes, necessitem oferir a la classe treballadora, als sectors populars i a la joventut dels pobles i nacions d’Espanya. És hora de decisions, uns van trencar amb l’Eurocomunisme en la dècada dels 70, altres ho van fer en els 80 i els 90; qualsevol moment és el bo si el pas que es dóna és trencar els lligams amb el reformisme.

Julio Díaz
Militant del Partit Comunista dels Pobles d’Espanya

Más de 1.600 músics i actors participaran en els actes de Jaume I
El Consell demana als bisbes que impliquen a les parròquies en el volteig de campanes

Una cavalcada amb més de cinc-cents participants, un concert de campanes i un espectacle amb foc són alguns dels actes que la Generalitat ha organitzat per al dissabte, 2 de febrer, dia que es commemoren 800 anys del naixement de Jaume I. En total està previst que participen més de 1.600 músics i actors.
El Consell ha decidit bolcar-se en la commemoració i ha preparat una atapeïda agenda que s’inicia a les 8 del matí i conclou a mitjanit. La jornada començarà amb un concert de campanes de Llorenç Barber. Voltejaran 103 campanes de 23 edificis religiosos i civils de València. A més de 23 campaneros, participaran 23 músics i 85 estudiants reclutats en diferents conservatoris.
L’acte més protocol·lari de la jornada serà un tedéum en la Catedral presidit pel cardenal García-Gasco. Les principals autoritats de la Comunitat acudiran a aquesta cerimònia, que continuarà amb un tedéum musical compost per César Cano i interpretat per 132 coralistas (del Cor de la Generalitat, el San Yago i el Amalthea) i 85 músics de l’Orquestra de València.
La finalització de la cerimònia religiosa coincidirà amb el volteig de totes les campanes de la Comunitat Valenciana ja anunciat pels consellers Vicente Rambla i Trinitat Miró. El Consell ha demanat als bisbes de les tres diòcesis que traslladen a totes les parròquies la invitació per a sumar-se al toc general de campanes en senyal de goig.
Un altre dels actes ja avançats pel govern autonòmic és l’entrada de 30 bandes de música en la ciutat al migdia. En detall, la idea és que 800 músics entren per la porta de Serrans i interpreten una peça i després es distribuïsquen per tres recorreguts (uns aniran cap al carrer del Conde Trénor, altres per la de Serrans i altres per Roteros) fins a concentrar-se en el plaça de l’Ajuntament, on tocaran l’Himne. Es tracta d’una entrada simbòlica a la ciutat, a manera de les quals es realitzaven en l’Edat Mitjana. L’acte conclourà a les 14 hores amb una mascletà.
Les celebracions es reprendran a les 19 hores amb una desfilada lúdica amb bombos, timbals, dolçaines i tabalets, que té com objectiu convidar a la gent a la festa posterior. Aquesta cavalcada partirà de les torres de Serrans, on regressarà després de recórrer els carrers del centre. La previsió és que col·laboren 200 dolçainers i tabaleters, cent dansadors, 150 membres de la Colla dels Cavallers de la Conquesta de Castelló i 50 bombos i timbals.
Aquest recorregut enfilarà amb la Nit Màgica, un espectacle de correfocs a càrrec de Xarxa Teatre mai vist en la seua versió completa a València. Els dimonis descobriran diferents artefactes. L’enllumenat públic està previst que baixe d’intensitat en aquests carrers. La jornada conclourà amb un castell de focs artificials.