Amb aquest motiu, el mateix divendres la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Catalalà de les Dones, amb la col·laboració del Comitè de Dones del Pen Club Català, van organitzar una Jornada i un sopar de "reconeixement i homenatge a aquesta poeta i traductora que ha construït una de les obres més coherents i singulars de la literatura catalana contemporània".

Van inaugurar la Jornada: Francesc Farré, director de la Residència d'Investigadors del CSIC, on se celebrava l'acte, Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, Marta Selva, presidenta de l'Institut Català de les Dones, i Mireia Bofill i Abelló. Durant la Jornada, coordinada per M. Elena Carné, es van tractar alguns dels vessants més significatius de la seva activitat en tres taules rodones: "Abelló, mà de poeta" (moderada per Neus Real i amb la participació d'Antoni Clapés, Vinyet Panyella i Montserrat Rodés), "Abelló, l'activista cultural" (moderada per Carles Torner i amb la participació de Neus Aguado, David Castillo i Lluïsa Julià) i "Abelló, mà de traductora" (moderada per Carme Arenas i amb la participació de M. Elena Carné, Mireia Mur i Francesc Parcerisas). Durant la Jornada, es va poder visitar una petita exposició dels llibres de Montserrat Abelló i la jove poeta Laia Noguera, va presentar en forma de regal digital un número especial de Barcelona Review, molt ric de continguts i de traduccions a altres idiomes de textos de i sobre Montserrat Abelló (hi trobareu per exemple dedicats a la Montserrat Abelló des d'un poema d'Antoni Puigvert al poema Midday Manhattan de Gerald-Patrick Fannon, acompanyat de la recepta del cocktail Manhattan, passant per una Oda de Carles Hac Mor, un acròstic de la Tònia Passola, un text de Maria Barbal, uns poemes de Laia Noguera Variacions sobre Abelló i tants d'altres).

La Jornada es va cloure amb una lectura de poemes, organitzada pel Comitè d'Escriptores del Pen Català i coordinada per M. Teresa Pous, a càrrec de persones de diverses procedències, lectores de la seva obra (de la seva néta Clara a l'escriptor Jaume Subirana).

Durant el sopar, d'un centenar de persones, nombre limitat per l'aforament del local, la seu de l'Institut Català de les Dones, Mariona Segarra va interpretar Suite Abelló, acompanyada per Raül Costafreda (guitarra), i després dels brindis (a càrrec de Miquel Bofill i Abelló, Oriol Izquierdo i Marta Selva), Montserrat Abelló va celebrar estar entre tanta gent amiga i que l'estima i va dir aquests versos:

Tot cau, tot es desfà.
Aferrissadament
lluitem enmig de
tanta fam, de tants desastres.

Tanmateix, encara que sols
en tinguem un respir lleu,
quin goig de viure!

Els actes es van cloure amb una lectura poètica, L'hora després, a càrrec de poetes (Cinta Massip, Mireia Calafell, Amadeu Vidal i Bonafont, Cèlia Sànchez-Mústich, Joan Duran, Esteve Plantada, Laia Noguera i Carles Torner) i la música del Quartet Sax-Sons (Teresa Gómez, saxo soprano; Gemma Torralbo, saxo alt; Pau Sanchis, saxo tenor; i Bru Maymó, saxo baríton).

Trobareu ressons de l'aniversari de Montserrat Abelló en aquests blocs: Flux (el bloc de Jaume Subirana), Aristòcrata i obrer i Anna Simó.

Aquest divendres, 1 de febrer, Montserrat Abelló fa 90 anys. Amb aquest motiu, vilaweb li ha fet una entrevista (text i dos vídeos) que podeu llegir i veure aquí. També aquí al número de gener-febrer de la Barcelona Review hi trobareu una altra entrevista.

I, sobretot, és un bon dia per llegir algun dels seus poemes. Aquesta és la seva obra poètica publicada fins avui, perquè continuarà:

Vida diària. Barcelona: Joaquim Horta, 1963.
Vida diària. Paraules no dites. Barcelona: La Sal, 1981.
El blat del temps. Barcelona: Columna, 1986.
Foc a les mans. Barcelona: Columna, 1990.
L'arrel de l'aigua. València: Edicions de la Guerra, 1995.
Són màscares que m'emprovo... Barcelona: Cafè Central,1995.
Dins l'esfera del temps. Barcelona: Proa, 1998.
Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002. Barcelona: Proa, 2002.
Asseguda escrivint = Seated Writing. Barcelona: MX Edicions, 2004.
Memòria de tu i de mi. València: Denes, 2006.

Més informació i enllaços on trobareu poemes seus aquí, a Lletra.

Dilluns 4 de febrer
a les 20:30 hores
a la Sala d’actes del Centre Cívic de Can Ninetes
(C/ Santa Eugènia, 146 – Girona).

En Francesc Canet, cap de llista d'ERC a Girona en les properes eleccions al Congrés de Diputats, ens convida a una trobada informal de blocaires i empresaris de les noves tecnologies de les comarques gironines per tenir un intercanvi d’opinions sobre el territori i el país en general, i les noves tecnologies i el món dels blocs en particular.

Aquí trobareu el seu bloc.

Portem quatre anys en una activitat constant per aconseguir els màxims espais de normalitat d’ús del català al Senat. Mentre siguem ciutadans d’aquest Estat, hem d’exigir que estigui al nostre servei i accepti l’ús normal de la nostra llengua en tots els àmbits i òrgans generals, particularment en els representatius dels ciutadans i els territoris. Si participem en les institucions espanyoles, no ho farem mai com a subordinats i el conflicte democràtic en relació amb la llengua estarà sempre present, d’una manera o una altra, mentre no respectin la pluralitat lingüística.

Al Senat, hem fet un esforç per aconseguir canvis en el Reglament (un primer pas va ser la normalització del plurilingüisme en la Comissió General de Comunitats Autònomes), i per mantenir permanentment obert el tema; així des de la presa de possessió fins a les últimes intervencions, els senadors d’ERC hem forçat al màxim el Reglament per fer-nos sentir en català. Alguns senadors de l’Entesa també ens han acompanyat, de vegades, no així els de CiU, que diuen voler reformes però en la pràctica no utilitzen ni les possibilitats que ja dóna el Reglament d’usar el català i fan perdre credibilitat a la reivindicació catalanista. Que se sàpiga.

Miquel Bofill
Senador d’ERC per Girona

(Publicat a l'últim número d'Esquerra Nacional, amb algun petit retall)

Ahir vaig assistir a la conferència de Joan Ridao "Objectiu: un país de primera. Per això volem la independència" de llançament de la campanya d'Esquerra per aconseguir la consolidació de la presència independentista a les Corts espanyoles amb el doble objectiu de (1) defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya i els Països Catalans, en la immediatesa de les actuals correlacions de força i en la interpretació més favorable per a Catalunya i els catalans de l'actual marc legal, i (2) de crear les condicions (una majoria social i parlamentària a Catalunya a favor del dret a decidir) perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir el seu futur, es puguin pronunciar amb llibertat sobre la proposta de constituir-se en Estat dins la Unió Europea, cosa que des d'Esquerra considerem la millor garantia per al progrés econòmic, social, cultural, cívic i ètic de la societat catalana. Us recomano de llegir (cliqueu aquí) la conferència de Joan Ridao, una prova més que el vot a ERC és la millor garantia contra la involució centralista i el nacionalisme espanyol totalitari que promou de manera oberta i agressiva el PP, però sovint també de manera més subtil el PSOE, particularment des de la pràctica ministerial i la continuïtat de la visió radial de l'Estat amb seu a Madrid. Una proposta lúcida i sòlida per defensar els interessos dels catalans i avançar cap a la independència i la fi del centralisme que ens ofega.

Dic massa ràpid perquè hi falten dades, perquè el vaig escriure a raig el mes de desembre i, finalment, m'he decidit a penjar-lo a Internet sense pràcticament revisar-lo davant la realitat que la nova campanya electoral d'una nova legislatura se'ns tira a sobre. Malgrat tot, crec que es la meva obligació presentar-vos, als qui em vau votar i, en general, als qui us heu interessat d'una manera o una altra per la meva activitat política aquests anys, un resum encara que sigui amb pinzellades gruixudes de la meva activitat (us estalvio el llistat de 29 pàgines de totes les iniciatives parlamentàries no estrictament legislatives que trobareu en els arxius d'aquest bloc i aquí, a la pàgina web del Senat).

Us agrairé molt que us el llegiu i que, si voleu alguna dada o explicació complementària, o em voleu fer algun suggeriment, no dubteu a enviar-me un correu electrònic a l'adreça miquel.bofill@entesa.cat. I començo:

El meu compromís essencial amb ERC en presentar-me a les eleccions el 2004 era, evidentment, fer la campanya, complir amb les meves funcions de senador per Girona, de l'Entesa i d'Esquerra(és a dir, representar els ciutadans de les comarques gironines davant l’Estat, afavorir la satisfacció de les demandes de la gent de les nostres comarques –vehiculades pels ajuntaments, pels electes locals, per associacions... – i defensar els programes i les polítiques de l’Entesa, i el govern de Catalunya, i d’Esquerra) i enfortir l’organització d’ERC a les comarques gironines, particularment al Baix Empordà.

He rebut aquest missatge:

Patriotes,
La iniciativa popular per commemorar els cent anys de l'estelada comença a tenir ressò:
http://www.vilaweb.tv/?video=5083 (vídeo de Vilaweb.TV)
http://www.estelada.cat/ (web provisional de la campanya)

Aquest vespre, a les 19.00, assistiré a la conferència del lendakari Ibarretxe a Barcelona, a l'auditori Axa, convocada per Sobirania i Progrés, la Plataforma pel dret a decidir i el Cercle d'Estudis Sobiranista. Així com l'experiència de relació amb el PNB al Senat, i al Congrés, i sobretot la seva pràctica de pactes en aquests darrers anys (amb el PSOE o el PP, segons els ha convingut, sense manies, recordeu el cas del seu vot en contra de la reprovació de la Magdalena Alvárez, i en general amb posicions més aviat de dretes en qüestions econòmiques i socials) em fa desconfiar que en el futur immediat canviïn gaire, en la mesura que conservin la situació privilegiada que tenen en finançament, crec, però, que ens interessa molt als catalans saber com plantegen la qüestió de la consulta popular que s'ha compromès a convocar per a aquest any el lendakari Ibarretxe. Ens interessa saber com ho pensen fer i, també, en quins termes (per veure si només es tracta d'una batalla del PNB per aconseguir la preeminència sobre el món abertzale pensant en termes electoralistes i d'oferir alguna pista d'aterratge per a un sector del món de Batasuna, cosa, aquesta última, que ja seria prou important, o si realment es plantegen anar cap a la autodeterminació). En continuarem parlant.

A continuació trobareu el resum d'una enquesta feta als bascos sobre com valoren la iniciativa d'Ibarretxe i un enllaç al conjunt d'aquest estudi d'opinió:

La immensa retallada de l'Estatut del Parlament de Catalunya ja va deixar clar no solament el que valen les promeses de Zapatero sinó també que qui té el dret a decidir són les Corts espanyoles, qui és sobirà és el parlament espanyol.

Avui el president del govern espanyol ha dissolt les Corts Generals i ha convocat noves eleccions per al 9 de març. Comença una nova cursa electoral en un context molt diferent al del 2004. Malgrat tot, l'objectiu continua sent en bona part el mateix: barrar el pas al PP, als pactes del PSOE amb el PP i, també, al pacte del PSOE amb CiU, que si ja va anar molt malament per a Catalunya en el cas de l'Estatut amb en Mas de protagonista ja ens podem imaginar el resultat que podria tenir amb un personatge obertament contrari al "dret a decidir" i força de dretes en les polítiques socials com en Duran al capdavant. Per això cal que ens esforcem perquè el PP continuï sent marginal en la política catalana, perquè el PSOE no tingui majoria absoluta i perquè Esquerra pesi a Madrid.

Esquerra és l'únic partit parlamentari català independentista, i per tant independent de les estructures de poder, polítiques, financeres, culturals i mediàtiques, espanyoles, i ha tingut un paper clau perquè durant aquests anys es consolidés un espai polític propi de l'independentisme, perquè es pugui començar a pensar sèriament, és a dir de manera realista, en la possibilitat que Catalunya exerceixi el dret a decidir sobre si li convé i vol constituir un nou estat dins la Unió Europea. Esquerra és l'únic partit obertament republicà, i que defensa iniciatives republicanes, amb tot el que comporta de reivindicació democràtica i del paper central dels ciutadans en la presa de decisions, a les Corts espanyoles. Esquerra ha estat el partit amb més exigència democràtica, amb més voluntat de neteja del franquisme residual en alguns partits i estructures de l'Estat. Esquerra ha estat també el partit amb una actitud més oberta al progrés social durant aquesta legislatura a les Corts espanyoles. I cal que continuï jugant aquest paper central pel que fa al catalanisme conseqüent, que no té més opció que l'independentisme, pel que fa al republicanisme i a l'exigència democràtica, i pel que fa a les polítiques socials.

Per això, en contra del que no para de repetir com un disc ratllat abans de cada procés electoral un cert "etablishment" apoltronat en el sistema de pensament poruc i d'actuació sempre a la defensiva que va parir la transició, Esquerra consolidarà l'immens salt endavant que va fer el 2004 (quan va passar de tenir 1 diputat a tenir-ne 8, i de 2 senadors a 4). I encara podria millorar-lo. Amb una condició: que els votants d'Esquerra es mobilitzin i, per aconseguir-ho, que els militants d'Esquerra s'adonin que més enllà dels personalismes, els errors i les disputes internes, fruit sovint d'un creixement i uns canvis d'escenari molt ràpids, poden estar molt orgullosos del paper d'Esquerra aquests anys, que llegeixin més críticament els articles dels adversaris polítics i que no es deixin emmirallar excessivament per propostes que només podran reeixir si Esquerra és forta. Els votants i la gent d'Esquerra, i, en general, els catalanistes, a l'hora d'anar a votar s'haurien de preguntar quins titulars volen a la premsa catalana, a l'espanyola, a l'europea i a la nord-americana el dia 10 de març. Jo ho tinc clar: "El PP torna a perdre. El PSOE no aconsegueix una majoria suficient. L'independentisme català surt reforçat i condicionarà la política espanyola dels propers anys."