• 
• 
• 
• 
• votar
• enviar
• imprimir

15/2/2008  LECTORS

Cartes dels Lectors (I)

EL PERIÓDICO publica opinions, rèpliques i suggeriments d'interès general, respectuosos amb les persones i institucions. No es consideraran les cartes de més de 15 línies, que podran ser extractades. Tot i així, resulta impossible publicar-les totes. Tampoc es mantindrà correspondència o contacte telefònic sobre aquestes. Hi ha de constar: nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon.

Falten idees per millorar la seguretat viària
Josep M. Isern Ribó
Banyoles

Cada dia veiem com moren els nostres fills en accidents de trànsit. Els mitjans informatius ens ho repeteixen constament com si la solució estigués a les nostres mans, ja que responsabilitzen la societat de les desgràcies i morts que pateixen els joves a la carretera. Les prohibicions, normes i regles són, la majoria, absurdes, ja que acostumen l'individu a limitar la seva capacitat intel.lectual a la submissió. El do de la responsabilitat, de l'anàlisi, de la reflexió i el dret a decidir ens està vetat. Hi ha una pèssima senyalització, i, a més a més, acaben les obres i ningú retira els senyals. ¿Els responsables han fet algun curs sobre aquest tema? ¿No hi ha personal que tingui prou experiència? A Espanya, a part de plagiar de l'estranger tot el que comporta una sanció econòmica, com ara el carnet per punts i les penes de presó --com passa a França--, hi ha poca iniciativa.
La butaca d'un despatx no aporta cap coneixement, ni indueix a la pru- dència, i les autoescoles donen un ensenyament caduc, ja que no fa falta tanta teòrica i sí més pràctiques. Un xaval de 23 anys a sobre d'un motor de 100 cavalls que pot arribar fàcilment als 200 km/h és apologia de l'homicidi. ¿Algú ha pensat que el noi sobrepassarà la velocitat? És més fàcil imposar multes que limitar la velocitat per evitar accidents. He estat conductor professional i he circulat amb tota mena d'adversitats, i l'experiència que em donen els milers de quilòmetres recorreguts per mig món valen més que estar en una oficina on prima més la sanció que la prevenció. ¿Per què no obliguen els novells a utilitzar limitador i tacògraf? Aquesta mesura reduiria la sinistralitat en més d'un 50%.

LA REFORMA EDUCATIVA
Absència de pluralisme
David Parrón García
Viladecans

Sóc mestre d'una escola de primària de Sant Boi de Llobregat, i no estic afiliat a cap sindicat. Escric aquesta carta per manifestar el meu enuig i la meva gran desil.lusió en veure dimarts el programa 59 segons, de TVE. Des del meu punt de vista, va ser un programa amb una absència de pluralisme alarmant. No sé si els convidats estaven predisposats en contra dels mestres o és que estaven desinformats, cosa igualment greu. Se'ns va tractar amb una falta de respecte indignant. No m'explico per què no es va tenir en compte l'opinió dels mestres, ni per què no es van abordar tots els punts del manifest de la vaga. Es va dir que els mestres no volíem treballar, que no teníem dret a aquesta vaga, que el nostre nivell de comprensió de lectura era molt baix, que ens faltava formació i que ens deixàvem manipular pels sindicats. No ens van donar oportunitat de defensar-nos ni d'explicar-nos. Desitjo que el programa no hagi estat un parany contra els mestres i un massatge al conseller.

El paper de la vaga
Anna A. Oliva
Barcelona

Tinc dos fills en edat escolar i van portar a casa un paper perquè els pares diguéssim si els nens anirien a classe el dia de la vaga o no; hi havia professors que feien la vaga i uns altres que no. La meva filla --que va a l'institut-- no va anar a classe. El petit sí que hi va assistir, ja que està a quart curs i del seu col.legi només va treballar la seva tutora. Vaig parlar amb la directora i em va dir que també hi hauria servei de menjador per als nens de quart, però l'associació de pares d'alumnes va decidir no prestar servei d'acollida a la tarda. El meu fill és assidu cada tarda durant una hora, que pago religiosament cada mes a raó de 33 euros. Els de l'associació no tenen res a veure amb els mestres, i de la mateixa manera com hi va haver servei de menjador hi hauria d'haver hagut servei d'acollida a la tarda.

Serveis mínims
Anna Bel Ponce
Barcelona

Haurem de demanar responsabilitats al Govern per obrir els col.legis en unes condicions que no garantien la seguretat dels nens. Els nens no són cotxes que es puguin aparcar vuit hores. L'actuació de la consellera de Treball, Mar Serna, que ha anteposat altres interessos a la seguretat dels alumnes, no ha estat a l'alçada del que esperem d'un responsable polític. I la del conseller d'Educació, Ernest Maragall, que va animar les famílies a dur els nens al col.legi, tampoc és una actitud responsable.

PROBLEMES SANITARIS
Sí, l'infern existeix
Esther Solà Roigé
Vic

I
tant que sí. L'infern existeix a casa dels que tenen un fill amb una malaltia incurable, i en la dels avis que han deixat de ser qui eren per culpa de l'Alzheimer. Existeix l'infern a la pell de les dones que són estomacades habitualment i callen per por fins a morir, i a la de les que han estat violades. L'infern existeix a les mans dels homes sense feina que han de delinquir per menjar, i a les llàgrimes dels que han perdut un fill en un accident o per les drogues. Existeix també als cossos dels nens explotats sexualment a Tailàndia. L'infern existeix a bord d'una pastera carregada d'ulls i boques a l'espera d'un miracle. I l'infern es diu així mateix sida, maltractament, addicció, explotació, guerra i mil noms més. Sí, senyor papa de Roma, té raó: l'infern existeix, però dubto que vostè se'l miri de prop.

MESURES CONTRA LA SEQUERA
Aigua desaprofitada
Sílvia Alaman Portabella
Barcelona

Sempre he procurat no malbaratar l'aigua, però el Govern català sembla que no fa els deures. El 30% de l'aigua de Barcelona es perd per la xarxa de subministrament i als canals de reg sense que ningú hi posi remei. ¿Tenim ja suficients dessalinitzadores o estem, com sempre, mirant el cel i resant perquè plogui? És incoherent que se'ns demani no vessar l'aigua i que hi hagi restriccions si al mateix temps no es fa res per evitar aquestes situacions.

RÈPLICA POLICIAL
Renúncia aclarida
Carlos González
Director de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Barcelona

En resposta a la carta de Dolores Moya Bueno Aspirant a Rambo (publicada el 12 de febrer), és fals que la filla de la senyora Moya renunciés al curs de formació bàsica per estar en des- acord amb el model policial que, segons la seva mare, se li pretenia inculcar. Ella mateixa, en l'escrit en què va formalitzar la seva renúncia, reconeixia tenir certes mancances que podrien afectar negativament la seva tasca com a policia. És inadmissible afirmar que a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya es transmeten valors de prepotència, intolerància i agressivitat. Ans al contrari, aquest centre transmet als alumnes no només coneixements i habilitats propis per desenvolupar correctament la seva professió, sinó que hi ha una dedicació especial a inculcar-los valors de respecte, tolerància, proximitat i empatia, necessaris per defensar els drets i les llibertats de la ciutadania. És especialment injust que s'atribueixi als instructors i psicòlegs una actitud amenaçadora o intolerant que coarti la llibertat d'opinió dels alumnes. Al final del curs passat, en una enquesta anònima, els alumnes van puntuar amb un 8,3 l'assignatura que forma els aspirants en valors democràtics, i van expressar que el tracte rebut havia estat "respectuós".