• 
• 
• 
• 
• votar
• enviar
• imprimir

15/2/2008  L'HORA DE LA JUSTÍCIA PER A ANNA|RECTA FINAL D'UN CAS QUE VA COMMOCIONAR BARCELONA

Un tribunal popular jutjarà a partir de dilluns els tres acusats de l'assassinat de la psicòloga Permanyer

1. •  El marit considera "ridícul" que es demanin 18 anys de presó
   

Gairebé sense ni adonar-se'n, José Manuel García Canta ha llegit i après molt aquests últims tres anys i mig sobre assassins, psicòpates, delinqüents, delictes, lleis, càstigs, víctimes, i sobre el més dolorós dels dolors: que et prenguin amb violència l'ésser més estimat. El 7 d'octubre del 2004 va aparèixer en un abocador del Garraf el cadàver de la dona de la seva vida, Anna Permanyer, la rossa i atractiva psicòloga de Sarrià desapareguda alguns dies abans quan va anar a visitar la dona a qui havia llogat un pis de l'edifici Atalaya de la Diagonal. Dilluns un jurat popular començarà a jutjar els tres acusats del crim: Carmen Badia, Joan Sesplugues i Anabel Toyas.
Li hauria agradat resistir la temptació d'anar al judici i només ser-hi present quan el citin a declarar com a testimoni. "Preferiria no participar-hi perquè és una vergonya i una mofa que a aquesta assassina només li demanin 18 anys per haver matat Anna i que acabi complint només una petita part d'aquesta ridícula pena". Li han recomanat que no assisteixi a totes les sessions.

Ni venjança ni perdó
Ni la venjança ni el perdó tenen lloc en els principis i la formació humanista d'aquest pare de quatre fills. Pot ser capaç de no odiar, però adverteix, amb serenitat, que utilitzarà tots els mitjans legals que tingui a l'abast per aconseguir que Carmen Badia passi la resta de la seva vida a la presó. I ho diu amb el convenciment que es tracta d'una psicòpata que tornarà a fer mal quan trepitgi el carrer. "No té sentiments, per això ni vol ni pot penedir-se'n i va ser capaç d'assassinar a sang freda una dona de l'extraordinària bondat d'Anna, a qui no només coneixia, sinó que la va investigar abans de matar-la".
I per això, afegeix, va ser capaç, com van sostenir al seu dia els investigadors del Cos Nacional de Policia, d'escriure amb la seva lletra els anònims que van rebre diferents membres de la família, després de la troballa del cadàver. I per això, insisteix, "va ser capaç i va tenir la sang freda d'acostar-se a mi davant L'Illa Diagonal i fer- me dos petons a la galta per preguntar-me com estava i que estigués tranquil, que ella renunciava al pis de l'Atalaya".
Assegut a la cadira del despatx professional de psicologia clínica que compartia amb Anna, José Manuel anuncia que farà tot el que estigui a les seves mans perquè la justícia reobri la investigació per l'assassinat del segon marit de Carmen Badia. Per aquest crim del 1997, sense resoldre, la dona va passar nou mesos en presó preventiva, però els guàrdies civils que van investigar el crim no van poder reunir proves suficients per mantenir l'acusació contra Badia, de la qual estaven convençuts. Des d'aleshores, la dona és coneguda a la Seu d'Urgell com la viuda negra.

Viure amb por
A través del seu advocat, el marit d'Anna s'ha posat en contacte amb la família de Josep Campí Jordana, el marit assassinat de Badia, per oferir- los tota la seva ajuda per reobrir el cas. "El problema és que viuen atemorits. Li tenen por".
¿I vostè, tem Carmen Badia? "Li he perdut la por a la mort, però a aquesta casa hi ha vingut gent estranya que sospito que els va enviar ella per fer-me mal. Perquè sap que faré tot el possible per impedir que torni a trepitjar el carrer".
José Manuel no ha denunciat les seves sospites als Mossos. Tampoc vol mostrar-se temorós i la ràbia l'ofega quan assegura que el crim d'Anna "es podria haver evitat" si hi hagués més control de persones, segons ell, tan perilloses com Badia. En aquests tres anys i mig amb el dolor de l'absència de la seva dona atacant-li les entranyes, l'home ha après a embastar un discurs amb què reivindica condemnes més dures per als assassins i més protecció per a les víctimes. "Les actuals penes per assassinat són ridícules. Jo no vull la pena de mort, però sí que entenc la necessitat de la cadena perpètua per a determinats crims".

Les sospites de la dona
A la seva dona li van posar una trampa. En les seves conclusions, la fiscal dóna per bones les tesis dels investigadors de la policia. Carmen Badia volia quedar-se amb el pis, el pàrquing i el traster que la família de Permanyer tenia a l'edifici Atalaya. Anna va anar sola a la cita. "Mai em perdonaré no haver-la acompanyat aquella tarda. Anna em va comentar que hi havia alguna cosa en Carmen que la incomodava. Que preferia que hi anéssim tots dos".
El porter de la finca la va saludar abans d'entrar a l'ascensor. Va ser l'última persona que la va veure amb vida. Els seus assassins la van obligar a firmar un contracte d'arres --que un forense va determinar que havia estat rubricat sota pressió-- pel qual Anna venia a Badia el pis, el pàrquing i el traster per la quantitat de 600.000 euros i que la propietària ja havia rebut en una trobada prèvia a la cafeteria La Oca de la plaça de Francesc Macià unes arres de 420.000 euros en metàl.lic. "La va assassinar per res, perquè al final, no es va ni atrevir a reclamar el pis".