Els drets humans van ser internacionalment protegits el 1948. Van ser les Nacions Unides que, davant l'amplitud dels crims nazis, van consagrar-ne la seva «universalitat» a través de tractats i d'òrgans de control (comissions, tribunals). El concepte s’ha imposat i dirigit per les «societats civils». De qualsevol país, de qualsevol color, tothom té el dret de ser protegit contra l'assassinat polític, la «desaparició», la tortura, l'empresonament arbitrari, els tractes inhumans. Contra la discriminació si s'és dona, en nom d’una religió –o si no es creu en cap. Amb el pretext que pertany a tal societat abans que a una altra, s'hauria d'acceptar que un ésser humà pugui ser reduït a l’esclavitud? Què un nen sigui condemnat al treball forçat? Tanmateix, aquesta idea d'universalitat és objecte de discussions. Molts recorden que van servir de manera puntual com a paraigües de l'imperialisme de les potències europees al segle XIX («intervencions humanitàries»). D’altres la rebutgen dient que és purament «occidental». Diversos intel·lectuals subratllen que aquests drets, d'origen europeu, no tenen equivalents en d’altres cultures també avançades. El qüestionament inquieta associacions, com Amnistia Internacional, que temen que comportaran regressions. François Jullien considera, per la seva part, que la noció de drets humans és contingent. Però això no implica, per a ell, renunciar al combat per la dignitat humana al món.
Per FRANÇOIS JULLIEN
Filòsof i sinòleg, professor de la Universitat Paris-VII (Denis-Diderot). Aquest text és la síntesi d’una obra que apareixerà properament: «De l’universel, de l’uniforme, du commun et du dialogue entre les cultures» (De la universalitat, la uniformitat, la comunitat i el diàleg entre cultures), Fayard, París, 2008.
|
