Pel nostre enviat especial MAURICE LEMOINE.

Aquí, a Huanuni, en els replecs caótics de l´ altiplà, hi ha una mina d'estany. A una altra part, hi ha or, coure, antimoni, plata, zinc. Petroli i gas natural, matèries primeres que van posar el foc a les pólvores, si es pot expressar així... Però aquí, a Huanuni, si es va a 240 metres les vísceres de la terra, en la foscor opriment de quilòmetres de galeries, és per alleugerir del seu estany. Vent-i-quatre de cada vint-i-quatre hores, 850 miners s'utilitzen a canvi de 1000 bolivians al mes - al voltant de 125 euros. "es treballa fins i tot diumenge, confia un d'ells, per guanyar tres mitas ". El mita correspon a un dia de treball; si sacrifica el seu descans dominical, el treballador percep el salari corresponent a tres.

La zona andina a l’ull del cicló

Com al Perú, on el president Alejandro Toledo bat totes els rècords d’impopularitat, i a l’Equador, on les manifestacions massives reclamen la partida del seu homòleg Lucio Gutiérrez, Bolívia veu com el moviment social reprèn la davantera. Després de la guerra del gas, que, el 2003, conduïa a la dimissió del president Sánchez de Lozada, la guerra de l’aigua acaba de provocar l’expulsió d’una multinacional: la francesa Suez- Lyonnaise des Eaux.

Per Walter Chávez*
Article traduït per Rut Jou

“De peu! Mai de genolls!”. El febrer del 2003, una missió del Fons Monetari Internacional (FMI) arribà a Bolívia a exigir al govern de Gonzalo Sánchez de Lozada que decretés un impost fort sobre els salaris per tal de tancar l’esquerda del dèficit fiscal, que assolia aleshores un 8,5% del producte interior brut (PIB). Va esclatar una revolta popular, fins i tot en el si de la policia, que es va amotinar i enfrontar a l’exèrcit. Quatre militars, tretze policies i dinou civils van resultar morts. El president va haver de fugir durant unes hores del palau presidencial, i la missió de l’FMI, barricada a la suite d’un hotel de cinc estrelles, veia com la seva mesura era revocada.

“De peu! Mai de genolls!”. Sis mesos més tard, quan el consorci Pacific LNG (Repsol YPF, British Energy i Panamerican Energy) volia imposar l’exportació de gas natural bolivià cap als mercats de Mèxic i Califòrnia, amb l’aval d’un poder que no preveia una política d’ús nacional estratègica de les seves riqueses, el moviment social va replicar amb la guerra del gas (1): quinze dies de protesta i motins que es van acabar amb una insurrecció indígena camperola. Malgrat la violència de la repressió i la implicació de les forces armades —seixanta-set morts i uns quatre-cents ferits—, el moviment va derrocar el president Sánchez de Lozada, obligant-lo a fugir als Estats Units.

“De peu! Mai de genolls!”. Aquest crit es va tornar a sentir a l’Altiplà, l’11 de gener del 2005, quan una vaga general de tres dies va suposar l’expulsió de la companyia Suez-Lyonnaise des Eaux. La transnacional gestionava els serveis d’aigua potable i d’aigües residuals de La Paz i El Alto (barri gegantesc popular situat més enllà de La Paz, seu del Govern), a través d’una filial anomenada Aguas del Illimani SA (AISA), en la qual participa en un 8% de les accions, el Banc Mundial, a través de la seva sucursal privada, la Corporació Internacional Financera (CIF).